124 resultados para Envelhecimento ambiental
Resumo:
Investigacin elaborada a partir de una estancia en el Center of International Environmental Law (CIEL) de Washington, Estados Unidos, entre los meses de julio y septiembre del 2006. CIEL es una organizacin no gubernamental sin nimo de lucro que trabaja utilizando el Derecho Internacional y las instituciones internacionales para proteger el medio ambiente, la salud humana y asegurar una sociedad justa y sostenible. El mbito de trabajo del CIEL abarca a ms de 16 pases en 6 continentes. CIEL tambin pertenece al programa de investigacin y formacin del American University Washington College of Law. Este programa incluye cursos de Derecho Internacional del Medio Ambiente y Derecho Comparado del medio ambiente. La actividad cientfica realizada ha consistido en: primer lugar en una investigacin, capacitacin y apoyo jurdico realizado en el mbito de la aplicacin de la Convencin de Estocolmo sobre contaminantes orgnicos persistentes en los pases latinoamericanos; y en segundo lugar, en la participacin en los varios seminarios relativos a diferentes mbitos del Derecho Internacional del medio ambiente. Todo ello ha contribuido a dar un impulso definitivo a la tesis doctoral de la becaria.
Resumo:
Aquest projecte es contextualitza dins el marc de lavaluaci ambiental dels plans dordenaci urbanstica municipal (POUM) que es realitza a les oficies territorials davaluaci ambiental (OTAA) de la Generalitat de Catalunya. Concretament, lobjectiu principal daquest s el de desenvolupar un model danlisi mitjanant sistemes de la informaci geogrfica (SIG) per lavaluaci ambiental dels POUM, i la seva posterior integraci daquest en una aplicaci. Aquesta aplicaci, a ms, permetr obtenir un informe de resultats finals amb les afectacions que puguin tenir les diferents figures de protecci ambiental pel planejament urbanstic. Tanmateix, el tcnic de la OTAA podr tamb extreure imatges daquestes afectacions i incorporar-les a linforme final. Aix doncs, grcies a aquesta aplicaci, el tcnic podr obtenir un informe de forma rpida de les afectacions del POUM que li serviran per elaborar lInforme de Sostenibilitat Ambiental, que s un document integrat en els plans objecte davaluaci ambiental en qu es formalitza lavaluaci ambiental duta a terme.
Resumo:
Per tal de fer front al deteriorament i la destrucci de lnica infraestructura comuna per a joves existent al barri de Har (Mlomp), lassociaci de joves Les Criquets de Har ha dut a terme un projecte de construcci dun Casal de Joves, el qual pretn fer front no noms a la manca dinfraestructures sin tamb a la falta de tallers en condicions, de llocs de treball i despai agrcola. Amb lobjectiu de construir un centre integrat en el medi i amb capacitat per atendre les necessitats tant dels joves de Har com daltres poblacions properes, sha optat per realitzar una diagnosi ambiental del terreny on es construir el complex. La informaci obtinguda en aquesta diagnosi ha perms determinar els possibles impactes que la construcci del casal pot suposar per al medi i, a partir daqu, elaborar un pla de gesti ambiental dissenyant les mesures correctores ms adequades per a la mitigaci dels impactes detectats. Les actuacions plantejades en el Pla de gesti ambiental shan dissenyat tenint en compte el context social i econmic en el qual es desenvolupen les obres, aix com tamb la predisposici de la poblaci per a dur-les a terme i garantir-ne la continutat.
Resumo:
La gesti dels residus municipals ha davanar cap a la sostenibilitat per tal de poder fer front al gran volum de residus que es generen actualment i no malmetre el medi ambient. Aquest fet motiva a lelaboraci daquest projecte que es centra en lanlisi del procs de recollida dels residus municipals. Lestudi realitza en primer lloc una avaluaci ambiental de la recollida global i una avaluaci ambiental especfica de la recollida de la fracci Resta mitjanant el programari SIMUR (desenvolupada per lAgncia dEcologia Urbana de Barcelona). Amb aquesta eina de simulaci de models de gesti de residus municipal es calcula el balan de massa, el balan energtic, el balan demissions i el balan econmic del procs de recollida. La metodologia per al desenvolupament de la segona fase del projecte es basa en la realitzaci de treball de camp per al disseny de taules descriptives dels circuits de recollida de la fracci Resta, que permeten comparar-los entre s i aconseguir lobjectiu davaluar leficincia dels sistemes de recollida de crrega lateral i posterior de la fracci. Lassoliment dels objectius permet fer-se una idea de lestat actual de la recollida dels residus de Sant Boi, identificant-ne els punts forts i febles i plantejant propostes de millora encarades a aconseguir una futura generaci i recollida de residus ms respectuosa amb lentorn.
Resumo:
En aquest estudi s'analitza la relaci entre la distribuci de les installacions de gesti de residus, com ara els dipsits controlats, plantes de compostatge, plantes incineradores, basses de purins, etc., i la poblaci catalana, pel que fa als residus d'origen municipal, industrial o ramader, per tal de determinar si aquesta respon a condicions d'equitat ambiental. El marc de l'estudi s el de la justcia ambiental i la hiptesi sota la qual es du a terme la investigaci s que, a Catalunya, la localitzaci de les installacions de gesti de residus no respon a criteris d'equitat ambiental.
Resumo:
Els refugis de muntanya es troben situats en zones dinters natural, sovint protegides, com s el cas dels deu refugis del Parc Natural de lAlt Pirineu. En els darrers anys sha observat una diversificaci en ls dels refugis de muntanya, originalment construts per donar aixopluc als excursionistes, degut a laugment del turisme i la popularitzaci dels esports de neu i daventura. Els refugis estudiats es poden agrupar en tres tipologies diferents: refugis guardats, refugis alberg i refugis associats a pistes desqu, cadascuna de les quals presenta una realitat i unes problemtiques diferents. Mitjanant una metodologia prpia, es pretn fer una anlisi i una diagnosi ambiental de cada cas destudi i de les diferents tipologies a partir dels vectors que poden generar un major impacte en lentorn immediat dels refugis: aspectes socioeconmics, arquitectura, paisatge i impacte visual, energia elctrica i trmica, aigua potable i residual i residus slids. La diagnosi permet identificar els aspectes de cada refugi i tipologia que requereixen propostes de millora. Finalment es fa una proposta decoetiqueta de serveis per a refugis guardats basada en el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, ja aplicat amb xit a altres establiments de serveis.
Resumo:
El fomento de laeducacin ambiental en comunidades indgenas de la costa oeste de Mxico en el marco del desarrollo sustentable ha sido el elemento motivador de este proyecto. El objetivo fundamental es el diseo y la aplicacin de un material didctico y de una propuesta de estrategia educativa orientados al conocimiento, gestin y conservacin del entorno natural y social de la localidad de Faro de Buceras, Michoacn, Mxico. En primer lugar se ha realizado una investigacin y estudio terico-prctico para contextualizar el rea de estudio. Se ha analizado la propuesta educativa preexistente y se han realizado estudios de carcter socio-ambiental con el fin de seleccionar las lneas temticas que sern la base de la nueva propuesta, vinculada con el material de trabajo. Posteriormente, se elabora el cuaderno de trabajo en conjuncin con la estrategia educativa y se aplican a la sesin de Campamentos Educativos, para evaluar su eficiencia. Se hace un anlisis cualitativo y cuantitativo de los resultados obtenidos para poder modificar el material didctico en los puntos dbiles detectados, y se propone la versin definitiva del material.
Resumo:
Este trabajo de investigacin analiza la estructura de los mecanismos de financiacin pblica para fomentar las exportaciones e inversiones espaolas en el extranjero (particularmente en los pases en desarrollo), estudia sus principales limitaciones desde la perspectiva de justicia ambiental y propone actuaciones para la mejora de su gestin ambiental y social. El trabajo se inicia con el anlisis de un proyecto de fabricacin de celulosa en Uruguay apoyado con recursos pblicos problemtico desde la perspectiva social y ambiental. Ante la constatacin de la necesidad de mejoras en los sistemas de gestin de los mecanismos de apoyo pblico a la internacionalizacin de la economa se analiza cmo funcionan estos mecanismos, qu obligaciones ha adquirido Espaa a travs de diversos compromisos internacionales, y se da un conjunto de propuestas para establecer un mejor marco normativo en el mbito internacional adoptadas por las principales ONGs ecologistas y de derechos humanos internacionales. Las prcticas espaolas son comparadas con las de otros pases de la OCDE y con las recomendaciones del Parlamento Europeo. Finalmente se realiza un anlisis de las temticas prioritarias y principales barreras a superar para impulsar desde Espaa polticas de justicia ambiental a partir de una mejor gestin de los mecanismos de financiacin pblica para la internacionalizacin econmica.
Resumo:
Sha avaluat la validesa dun instrument dambientalitzaci universitria (el cd-rom mbit) que pretn generar un procs de reflexi i autoavaluaci de limpacte ambiental destudiants, professors i personal dadministraci i serveis. Sha dissenyat un qestionari i un grup de discussi que shan passat a quatre grups dalumnes de la Facultat de Cincies de lEducaci de la Universitat Autnoma de Barcelona. Els resultats han estat analitzats estadsticament mitjanant el programa SPSS, i de forma qualitativa mitjanant lanlisi categorial. Es conclou que el cd-rom mbit s vlid com a recurs educatiu ambiental i audiovisual. Per una banda, les dificultats tcniques no dificulten la navegaci i els aspectes ldics no emmascaren els continguts. Per laltra, es considera, per, que genera poca sensibilitzaci ambiental.
Resumo:
Sha dut a terme una Avaluaci del Risc Ambiental dels productes farmacutics ms consumits en lmbit catal treballant sobre un model de planta de tractament daiges residuals determinat. La Concentraci ambiental estimada (PEC) pel medi aqutic sha calculat a partir de dades fisicoqumiques dels frmacs tenint en compte una srie dhiptesis i suposicions prvies. La Concentraci estimada de no-efecte (PNEC) sha estimat mitjanant dades decotoxicitat extretes de lECOSAR. Es considera que hi ha afecci al medi quan la relaci PEC/PNEC excedeix d1; en aquest estudi sha obtingut que lIbuprofn, el Diclofenac i lAtorvastatina superen aquest valor suposant, per tant, un risc per al medi ambient. Daquesta manera es mostra que leliminaci dels frmacs durant el procs de la depuraci de les aiges residuals no resulta totalment eficient.
Resumo:
Aquest estudi sha realitzat amb el principal objectiu de localitzar, analitzar i diagnosticar els arbres singulars subjectes a ser declarats monumentals dins el Parc Natural de lAlt Pirineu. Concretament shan inventariat la Vall Ferrera i la Vall de Cards. Lobjectiu secundari ha estat fer una proposta innovadora deducaci ambiental, utilitzant larbre com a un instrument pedaggic. Shan inventariat vint-i-tres arbres sent un dells ja declarat Arbre Monumental, lAvet del Pla de la Selva. Primerament shan localitzats els arbres amb lajuda dels tcnics del Parc, el coneixement popular i documentaci. Sha utilitzat una metodologia basada en estudis anteriors, mitjanant uns formularis de camp que recullen totes les caracterstiques ecolgiques i socioculturals de cada arbre. Posteriorment shan analitzat les dades obtingudes i sha realitzat la diagnosi. Sha proposat un mtode quantitatiu i un mtode qualitatiu (Rnquing dArbres Monumentals). Aquest ltim valora cada arbre comparant-lo amb un llistat de tots aquells arbres monumentals de la mateixa espcie en el territori catal realitzat per la Generalitat de Catalunya, segons tres parmetres, lalada, el volt de can i el dimetre de la capada. Finalment es proposa a cada arbre la protecci corresponent segons el seu estat de conservaci i altres parmetres. Un dels resultats obtinguts daquest estudi ha estat la realitzaci duna carpeta de material divulgatiu utilitzant cada arbre com a eix central per explicar el medi natural que lenvolta. Amb aquesta iniciativa es vol destacar limportant paper dels arbres monumentals com a connectors amb el medi natural i sociocultural i la necessitat de protegir en tots els Parcs Naturals els arbres singulars.
Resumo:
Aquest projecte ha estat desenvolupat entre loctubre de 2008 i el juliol de 2009 per un equip destudiants de Cincies Ambientals de la Universitat Autnoma de Barcelona. Lobjecte destudi principal han estat les bordes, construccions agroramaderes utilitzades tradicionalment per a emmagatzemar lherba i estabular-hi el bestiar. Daltra banda, pel que fa la biodiversitat, sha realitzat un estudi de la vegetaci de pedra seca, i una primera aproximaci a lestudi dels rat-penats, espcies protegides que utilitzen les bordes com a refugi. Lmbit destudi ha estat la Vall d'Estaon dins el municipi de Vall de Cards, a la comarca del Pallars Sobir, Catalunya. Tota la superfcie destudi es troba dins de lmbit del Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP) i, per tant, sota la seva protecci. Per a la realitzaci daquest estudi, sha utilitzat la metodologia emprada en el projecte del Bosc de Virs (Mestres et al.,2007). Selabora un inventari de bordes i un altre de biodiversitat a partir de les dades recopilades amb la observaci al camp i es realitzen entrevistes als gestors de la zona, antics i nous propietaris. En lanlisi dels resultats, sobserva que les bordes han perdut la seva funcionalitat tradicional i moltes delles shan abandonat. Aquests fets provoquen la degradaci daquestes construccions i la conseqent prdua de patrimoni. Daltra banda la idea de recuperar les activitats tradicionals esdev poc realista i es combina amb la impossibilitat daplicar nous usos per la protecci que exerceix la figura de Parc Natural. Aix doncs, les bordes es troben enmig duna situaci esttica i paradoxal entre la voluntat i desig de conservaci i l'imminent i accelerat procs dabandonament i degradaci.
Resumo:
Aquest s un projecte final de Mster realitzat a partir dun conveni entre la Generalitat i el Departament de Geografia de la Universtitat Autnoma de Barcelona, lobjectiu del qual s lelaboraci dun visor de mapes que permeti la visualtitzaci i consulta a Internet de planejaments i projectes cedits per lOficina Territorial dAvaluaci Ambiental de Barcelona. El visor ha estat dissenyat per ser generat amb programari lliure. Sha utilitzat com a software el servidor APACHE HTTP versi 2.2; pel servidor de mapes, lentorn de treball de MapServer 5.2; i com a suport final, les llibreries de JavaScript TreeView i OpenLayers 2.5, que ens reporten una millor funcionalitat i visualitzaci de la interfcie del visor resultant
Resumo:
A les darreres dcades a Catalunya s'ha anat intensificant la presncia de diferents tipus d'installacions energtiques basades en fonts renovables. En especial han proliferat els Camps Elics, emparats per la ferma aposta del govern catal cap a aquest tipus de font energtica neta i sostenible. El procs de legalitzaci de les mencionades installacions, dins el marc de la llei 3/1998, d'Intervenci Integral de les Administracions Pbliques (IIAA), passa per l'estudi de viabilitat del projecte portat a terme pels tcnics de la Direcci General de Poltiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Mediambient i Habitatge. Aquest estudi de viabilitat es basa en el solapament de diverses capes d'informaci cartogrfica per tal de determinar limpacte del projecte al seu entorn. Mitjanant l'aplicaci AVICEC, generada al present projecte de recerca, es modelitza i automatitza tot el procs d'anlisi de viabilitat incloent aspectes no considerats abans, com ara la quantificaci de c visual, generant un informe tipus que faciliti la pressa de decisions
Resumo:
El medi ambient est creixent i adquirint actualment una importncia fins ara mai vista. La societat reconeix el medi ambient com un factor de benestar social i personal, i alhora una caracterstica de modernitat. En aquest estudi sanalitzen tots els factors ambientals presents en lactivitat quotidiana dun centre esportiu. El centre escollit es troba situat en el municipi de Castellar del Valls, a la comarca del Valls Occidental, provncia de Barcelona. Aquest centre construt fa 17 anys per la demanda continua dels habitants del poble i per les pressions dels nuclis urbans prxims, ha sofert uns canvis que actualment encara estan presents. Els objectius de lestudi sn la descripci, lanlisi i el tractament de la gesti actual del centre envers els recursos utilitzats. Laigua, els residus i per ltim les propietats fsiques de ledificaci, com a innovaci en aquesta tipologia destudis. Lanlisi i tractament daquests, permet conixer els punts forts i febles del centre. Les flaqueses observades afecten majoritriament als factors ambientals. Conseqentment, es dissenyen unes propostes de millora per tal de poder minimitzar els impactes soferts i redireccionar la gesti ambiental del centre, afrontant aix un futur amb un desenvolupament sostenible.
