Available evidence and outcome of off-label use of rituximab in clinical practice

Purpose: To analyze the therapeutic indications for off-label use of rituximab, the available evidence for its use, the outcomes, and the cost. Methods: This was a retrospective analysis of patients treated with rituximab for off-label indications from January 2007 to December 2009 in two tertiary hospitals. Information on patient characteristics, medical conditions, and therapeutic responses was collected from medical records. Available evidence for the efficacy of rituximab in each condition was reviewed, and the cost of treatment was calculated. Results: A total of 101 cases of off-label rituximab use were analyzed. The median age of the patients involved was 53 [interquartile range (IQR) 37.568.0] years; 55.4 % were women. The indications for prescribing rituximab were primarily hematological diseases (46 %), systemic connective tissue disorders (27 %), and kidney diseases (20 %). Available evidence supporting rituximab treatment for these indications mainly came from individual cohort studies (53.5 % of cases) and case series (25.7 %). The short-term outcome (median 3 months, IQR 24 months) was a complete response in 38 % of cases and partial response in 32.6 %. The highest short-term responses were observed for systemic lupus erythematosus and membranous glomerulonephritis, and the lowest was for neuromyelitis optica, idiopathic thrombocytopenic purpura, and miscellaneous indications. Some response was maintained in long-term follow-up (median 23 months IQR 1230months) in 69.2%of patients showing a short-term response. Median cost per patient was 5,187.5 (IQR 5,187.57,781.3). Conclusions: In our study, off-label rituximab was mainly used for the treatment of hematological, kidney, and systemic connective tissue disorders, and the response among our patient cohort was variable depending on the specific disease. The level of evidence supporting the use of rituximab for these indications was low and the cost was very high. We conclude that more clinical trials on the off-label use of rituximab are needed, although these may be difficult to conduct in some rare diseases. Data from observational studies may provide useful information to assist prescribing in clinical practice.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Activitats d'aprenentatge de tipus aplicatiu en l'estudi de casos a grau i postgrau

La metodología basada en el estudio de casos constituye una estrategia docente que ha sido de gran utilidad en la asignatura de Fisiopatología de la Licenciatura de Farmacia desde el año 2002. Esta estrategia se ha continuado aplicando en la asig-natura de Fisiología y Fisiopatología II del actual Grado en Farmacia, así como en otras asignaturas de postgrado, como es el caso de la asignatura “Intolerancias y Alergias Alimentarias” del Master en Nutrición y Metabolismo (URV-UB). En el marco del proyecto 2010PID-UB/38, se estableció como objetivo el diseño de actividades de aprendizaje de tipo funcional, implementadas en el entorno del Campus Virtual, que permitieran desarrollar diversas competencias transversales.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Comparison of the consumption of antidepressants in the immigrant and native populations in a Spanish health region: an observational study

BACKGROUND: Health professionals and organizations in developed countries adapt slowly to the increase of ethnically diverse populations attending health care centres. Several studies report that attention to immigrant mental health comes up with barriers in access, diagnosis and therapeutics, threatening equity. This study analyzes differences in exposure to antidepressant drugs between the immigrant and the native population of a Spanish health region. METHODS: Cross-sectional study of the dispensation of antidepressant drugs to the population aged 15 years or older attending the public primary health centres of a health region, 232,717 autochthonous and 33,361 immigrants, during 2008. Data were obtained from computerized medical records and pharmaceutical records of medications dispensed in pharmacies. Age, sex, country of origin, visits, date of entry in the regional health system, generic drugs and active ingredients were considered. Statistical analysis expressed the percentage of persons exposed to antidepressants stratified by age, gender, and country of origin and prevalence ratios of antidepressant exposition were calculated. RESULTS: Antidepressants were dispensed to 11% of native population and 2.6% of immigrants. Depending on age, native women were prescribed antidepressants between 1.9 and 2.7 times more than immigrant women, and native men 2.5 and 3.1 times more than their immigrant counterparts. Among immigrant females, the highest rate was found in the Latin Americans (6.6%) and the lowest in the sub-Saharans (1.4%). Among males, the highest use was also found in the Latin Americans (1.6%) and the lowest in the sub-Saharans (0.7%). The percentage of immigrants prescribed antidepressants increased significantly in relation to the number of years registered with the local health system. Significant differences were found for the new antidepressants, prescribed 8% more in the native population than in immigrants, both in men and in women. CONCLUSIONS: All the immigrants, regardless of the country of origin, had lower antidepressant consumption than the native population of the same age and sex. Latin American women presented the highest levels of consumption, and the sub-Saharan men the lowest. The prescription profiles also differed, since immigrants consumed more generics and fewer recently commercialized active ingredients.

Ischemic heart disease and primary care: identifying gender-related differences. An observational study

Background: Gender-related differences are seen in multiple aspects of both health and illness. Ischemic heart disease (IHD) is a pathology in which diagnostic, treatment and prognostic differences are seen between sexes, especially in the acute phase and in the hospital setting. The objective of the present study is to analyze whether there are differences between men and women when examining associated cardiovascular risk factors and secondary pharmacological prevention in the primary care setting. Methods: Retrospective descriptive observational study from January to December of 2006, including 1907 patients diagnosed with ischemic heart disease in the city of Lleida, Spain. The clinical data were obtained from computerized medical records and pharmaceutical records of medications dispensed in pharmacies with official prescriptions. Data was analyzed using bivariate descriptive statistical analysis as well as logistic regression. Results: There were no gender-related differences in screening percentages for arterial hypertension, diabetes, obesity, dyslipemia, and smoking. A greater percentage of women were hypertensive, obese and diabetic compared to men. However, men showed a tendency to achieve control targets more easily than women, with no statistically significant differences. In both sexes cardiovascular risk factors control was inadequate, between 10 and 50%. For secondary pharmaceutical prevention, the percentages of prescriptions were greater in men for anticoagulants, beta-blockers, lipid-lowering agents and angiotensin-converting enzyme inhibitors/angiotensin II receptor blockers, with age group variations up to 10%. When adjusting by age and specific diagnoses, differences were maintained for anticoagulants and lipid-lowering agents. Conclusion: Screening of cardiovascular risk factors was similar in men and women with IHD. Although a greater percentage of women were hypertensive, diabetic or obese, their management of risk factors tended to be worse than men. Overall, a poor control of cardiovascular risk factors was noted. Taken as a whole, more men were prescribed secondary prevention drugs, with differences varying by age group and IHD diagnosis.

Available evidence and outcome of off-label use of rituximab in clinical practice

Purpose: To analyze the therapeutic indications for off-label use of rituximab, the available evidence for its use, the outcomes, and the cost. Methods: This was a retrospective analysis of patients treated with rituximab for off-label indications from January 2007 to December 2009 in two tertiary hospitals. Information on patient characteristics, medical conditions, and therapeutic responses was collected from medical records. Available evidence for the efficacy of rituximab in each condition was reviewed, and the cost of treatment was calculated. Results: A total of 101 cases of off-label rituximab use were analyzed. The median age of the patients involved was 53 [interquartile range (IQR) 37.5-68.0] years; 55.4 % were women. The indications for prescribing rituximab were primarily hematological diseases (46 %), systemic connective tissue disorders (27 %), and kidney diseases (20 %). Available evidence supporting rituximab treatment for these indications mainly came from individual cohort studies (53.5 % of cases) and case series (25.7 %). The short-term outcome (median 3 months, IQR 2-4 months) was a complete response in 38 % of cases and partial response in 32.6 %. The highest short-term responses were observed for systemic lupus erythematosus and membranous glomerulonephritis, and the lowest was for neuromyelitis optica, idiopathic thrombocytopenic purpura, and miscellaneous indications. Some response was maintained in long-term follow-up (median 23 months IQR 12-30months) in 69.2%of patients showing a short-term response. Median cost per patient was 5,187.5 (IQR 5,187.5-7,781.3). Conclusions: In our study, off-label rituximab was mainly used for the treatment of hematological, kidney, and systemic connective tissue disorders, and the response among our patient cohort was variable depending on the specific disease. The level of evidence supporting the use of rituximab for these indications was low and the cost was very high. We conclude that more clinical trials on the off-label use of rituximab are needed, although these may be difficult to conduct in some rare diseases. Data from observational studies may provide useful information to assist prescribing in clinical practice.

Entrevista clínica y sexualidad

El abordaje de la sexualidad en la realización de la historia clínica plantea en ocasiones dudas e incertidumbres sobre cómo llevarla a cabo. Para solventar dichas dificultades es necesario, en primer lugar, estructurar la entrevista mediante la formulación de objetivos, la definición de los contenidos a tratar, la utilización de una metodología facilitadora y la valoración continuada sobre el transcurso de la misma. En segundo lugar, es importante destacar la influencia que los valores y actitudes personales ejercen en la relación entre la matrona y la mujer.

Entrevista clínica y sexualidad

El abordaje de la sexualidad en la realización de la historia clínica plantea en ocasiones dudas e incertidumbres sobre cómo llevarla a cabo. Para solventar dichas dificultades es necesario, en primer lugar, estructurar la entrevista mediante la formulación de objetivos, la definición de los contenidos a tratar, la utilización de una metodología facilitadora y la valoración continuada sobre el transcurso de la misma. En segundo lugar, es importante destacar la influencia que los valores y actitudes personales ejercen en la relación entre la matrona y la mujer.

Enfermería y nuevas tecnologías. Proyecto de investigación para evaluar la percepción del profesional de enfermería en relación a la utilidad de la historia clínica informatizada en la atención primaria de salud: objetivos y diseño

Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) plantean una nueva perspectiva en la integración de la información sanitaria, y un ejemplo de esto son las historias clínicas informatizadas (HCI) que han de permitir la disponibilidad y el acceso a los datos de salud de los pacientes en cualquier momento, lugar geográfico y nivel asistencial, posibilitando que el profesional de enfermería ofrezca cuidados más eficientes. En este sentido, un aspecto clave es la percepción que tienen los profesionales de enfermería acerca de la utilidad de la HCI en la atención primaria de salud (APS) como agentes de salud que participan en el proceso asistencial a los ciudadanos.