Ecologia del tram final del riu Ebre: la comunitat de macròfits i macroinvertebrats associats

Durant els últims anys al tram final del riu Ebre s’han produit canvis molt importants a l’ecosistema fluvial: l’augment de la transparència de l’aigua ha comportat una proliferació massiva de macròfits que ha provocat canvis en l’estructura tròfica i en la composició de les comunitats biològiques, representant un greu perill per espècies amenaçades com Margaritifera auricularia. A més del problema ecològic, els macròfits estan provocant molts problemes socio-econòmics perjudicant les captacions d’aigua (centrals nuclears, hidroelèctriques i regadius), creant problemes per a la navegació fluvial, i afavorint la proliferació d’espècies molestes com la mosca negra (Simulium erythrocephalum). Entre les diferents causes que podrien explicar aquests canvis en l’ecosistema hi ha: la disminució del fòsfor dissolt, la regularització i la disminució de cabals, i l’aparició d’espècies introduides com el musclo zebra. Segurament es tractarà d’un efecte combinat de les diferents causes però és necessari analitzar-les per tal de conèixer quines tenen més incidència i així, poder proposar mesures de gestió per als problemes ecològics que pateix el tram final de l’Ebre. Al present projecte de tesi (inclós en el projecte d’I+D: efectes de la millora de la qualitat de l'aigua i de l'alteració del règim de cabals sobre les comunitats biològiques del tram final del riu Ebre) s’estudiarà la comunitat de macròfits i macroinvertebrats associats per tal de determinar el paper que tenen en el canvis que s’han produit al riu durant els últims anys.

Experiments de Pávlov aplicats als peixos

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. El motiu del treball ha estat aplicar els experiments de Pávlov realitzats amb gossos a una espècie diferent, Carassius sp, i verificar la idoneitat d'aplicar aquesta tècnica en l'espècie i estudiar així la capacitat d'apendre dels peixos.

Fish ecology in Lake Banyoles (NE Spain): a tribute to Ramon Margalef

Lake Banyoles is the second largest lake in the Iberian Peninsula and due to this relative uniqueness, its peculiar geological origin, and its considerable age attracted the early attention of the late Professor Ramon Margalef. One of the first papers by Margalef was on the biota of Lake Banyoles and two of the first four Ph.D. theses that he supervised were about the limnology of this lake. Unfortunately, the uniqueness of this lake also implied that it was the first place of introduction into the Iberian Peninsula of several exotic fish species, early in the XXth Century and nowadays the lake fish assemblage is dominated by invasive species, and some native ones have been extirpated. Although the limnological studies in Lake Banyoles were pioneering within the Iberian Peninsula, studies on fish ecology of the lake did not start until 1989. Thereafter, four Ph.D. theses have been completed on different aspects of the fish assemblages of Lake Banyoles. The aim of this paper is to provide a short overview of this research, largely brought about by the considerable limnological information previously available for this lake, thanks to the insightful, pioneering work of Professor Margalef

Adaptacions dels peixos al seu ambient

Adaptació dels peixos de la Mediterrània al seu ambient

Ecologia y distribucion de Senecio pterophorus (Compositae) en la Peninsula Iberica.

En este trabajo se describen el área de distribución y el número de poblaciones de la especie sudafricana Senecio pterophorus DC. en Cataluña, única área de la Europa continental de donde hasta ahora se conoce. Esta especie coloniza ambientes perturbados, como lechos de ríos, márgenes de carreteras y áreas forestales perturbadas, siempre que no haya limitación por la luz y la humedad. En los hábitats riparios y ruderales las poblaciones son más estables y densas, con un gran número de individuos de diversas clases de edad, mientras que en ambientes forestales las poblaciones suelen contar con pocos individuos adultos distribuidos de forma dispersa. Senecio pterophorus presenta, además, una acusada plasticidad morfológica en relación con el hábitat, de modo que en ambientes riparios y ruderales los individuos desarrollan un porte esférico, de menor tamaño, y unas hojas más pequeñas que en ambientes forestales, donde el porte de las plantas es más alargado y el tamaño de las hojas mucho mayor. Esta especie, en creciente expansión, debe ser considerada una planta invasora en la Península Ibérica, ya que ha aumentado considerablemente el número de sus poblaciones en un período relativamente corto. Además, se sugiere que S. pterophorus puede llegar a ser una amenaza para la conservación de la diversidad de especies y de hábitats naturales autóctonos, como ocurre en Australia, donde desplaza a las especies nativas e incluso se hibrida con otras especies de Senecio.

Seguiment temporal de les àrees protegides del Cap de Creus, del Montgrí i de les Illes Medes

Els fons rocosos del litoral català són d'una immensa varietat biogeogràfica. La Costa Brava i especialmentles àrees que interessen aquest estudi, presenten una morfologia molt variada amb fons de roca i desediments que ofereixen una amplíssima riquesa d'hàbitats i de comunitats d'animals i vegetals submarins. L'explotació continuada d'aquests indrets tant a nivell pesquer com turístic, ha deixat la seva empremta, especialment en les comunitats de peixos. Malgrat tot, la dinàmica de recuperació de les poblacions d'algunes espècies, com ara el mero, evidencia molt marcadament un abans i un després la implementació de mesures de protecció en aquests indrets.

Seminari Principis i mètodes en ecologia del paisatge Girona, 10 i 11 de juny de 1999

Els dies 10 i 11 de juny de 1999 va tenir lloc a la Universitat de Girona el seminari Principis i mètodes en ecologia del paisatge, impartit pel Dr. Almo Farina, director del Museu d’Història Natural de Lunigiana (Toscana). L’objectiu era l’aprofundiment de la base teòrica, metodològica i conceptual d’aquesta nova perspectiva científica, caracteritzada per una voluntat integradora de postulats desenvolupats tant des de les ciències naturals com socials

Seminari Principis i mètodes en ecologia del paisatge Girona, 10 i 11 de juny de 1999

Els dies 10 i 11 de juny de 1999 va tenir lloc a la Universitat de Girona el seminari Principis i mètodes en ecologia del paisatge, impartit pel Dr. Almo Farina, director del Museu d’Història Natural de Lunigiana (Toscana). L’objectiu era l’aprofundiment de la base teòrica, metodològica i conceptual d’aquesta nova perspectiva científica, caracteritzada per una voluntat integradora de postulats desenvolupats tant des de les ciències naturals com socials

Patrons de distribució de la flora invasora a la Vall d'Alinyà, evolució de la presència i propostes de gestió des de la perspectiva de l'ecologia aplicada

Tot i que la creixent amenaça de les plantes exòtiques invasores en els espais naturals és un fet evident, aquest problema és gairebé desconegut a la Vall d'Alinyà. Es van estudiar set punts de mostreig associats a quatre tipologies d'hàbitat per esbrinar la distribució de les plantes invasores en la Vall d'Alinyà, així com canvis recents en la seva composició, abundància i en el rang de distribució a partir de fonts bibliogràfiques. Es va desenvolupar un índex per quantificar la problemàtica de les invasions de flora exòtica en els diferents hàbitats estudiats. Els focus d'invasió van resultar estar associats a zones pertorbades, nuclis de població i baixes altituds. El canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl podrien estar jugant un paper essencial en l'aparició de noves plantes invasores i en l'increment tant de l'abundància com de la cota altitudinal dels nivells més grans d'invasió. Tot i que la problemàtica associada a les plantes invasores en la Vall d'Alinyà és generalment baixa, algunes espècies com Senecio inaequidens representen una amenaça per a l'espai, motiu pel qual es proposa un pla de gestió per a la flora invasora.

Estudi ecològic de la ictiofauna del riu Segre

Aquest estudi pretén donar a conèixer les espècies de peixos que poblen les aigües del riu Segre i afluents, la distribució de les mateixes dins la conca i les poblacions que presenten cada una, en base al mostreig realitzat durant l’any 2008. Es caracteritza l’hàbitat fluvial i la qualitat físico-química de l’aigua, i s’estableixen relacions entre l’estat de conservació de la ictiofauna i l’estat de conservació de l’hàbitat. Finalment, s’analitza l’evolució de l’estat ecològic, basat en els peixos mitjançant l’índex biòtic IBICAT, que han sofert els rius a la conca del Segre entre els anys 2003 i 2008.

Ecologia del foc del Quercus suber L.

L’objecte d’aquest treball ha estat l’ecologia del foc del Quercus suber L., concretament la resposta de les suredes davant del foc. Així estudiar si és possible l’ús del foc per a la gestió de les suredes. Com poder posar xifres a la mortalitat després dels incendis, diferenciant les zones d’alta i de baixa intensitat. S’ha pogut veure que la mortalitat resta sols significativa per als arbres joves.

[Notes breus (fauna)] Noves introduccions i poblament actual de peixos a l’estany de Banyoles = New introductions and present population of fishes in Lake Banyoles

Nota breu de fauna sobre les noves introduccions i el poblament actual de peixos a l’estany de Banyoles

[Notes breus (fauna)] Primera citació de brema blanca (Abramis bjoerkna) a Catalunya i noves introduccions de peixos exòtics (Alburnus alburnus, Sander lucioperca i Silurus glanis) a diverses conques catalanes = First record of white bream (Abramis bjoerkna) in Catalonia (Spain) and new introductions of exotic fish (Alburnus alburnus, Sander lucioperca and Silurus glanis) into Catalan river basins

En aquesta nota es recullen noves observacions de diverses espècies de peixos exòtics obtingudes en un mostreig efectuat de febrer a maig de 2003, en catorze embassaments de Catalunya

Small but powerful: Top predator local extinction affects ecosystem structure and function in an intermittent stream.

Top predator loss is a major global problem, with a current trend in biodiversity loss towards high trophic levels that modifies most ecosystems worldwide. Most research in this area is focused on large-bodied predators, despite the high extinction risk of small-bodied freshwater fish that often act as apex consumers. Consequently, it remains unknown if intermittent streams are affected by the consequences of top-predators' extirpations. The aim of our research was to determine how this global problem affects intermittent streams and, in particular, if the loss of a small-bodied top predator (1) leads to a 'mesopredator release', affects primary consumers and changes whole community structures, and (2) triggers a cascade effect modifying the ecosystem function. To address these questions, we studied the topdown effects of a small endangered fish species, Barbus meridionalis (the Mediterranean barbel), conducting an enclosure/exclosure mesocosm experiment in an intermittent stream where B. meridionalis became locally extinct following a wildfire.We found that top predator absence led to 'mesopredator release', and also to 'prey release' despite intraguild predation, which contrasts with traditional food web theory. In addition, B. meridionalis extirpation changed whole macroinvertebrate community composition and increased total macroinvertebrate density. Regarding ecosystem function, periphyton primary production decreased in apex consumer absence. In this study, the apex consumer was functionally irreplaceable; its local extinction led to the loss of an important functional role that resulted in major changes to the ecosystem's structure and function. This study evidences that intermittent streams can be affected by the consequences of apex consumers' extinctions, and that the loss of small-bodied top predators can lead to large ecosystem changes. We recommend the reintroduction of small-bodied apex consumers to systems where they have been extirpated, to restore ecosystem structure and function.

Fish colonization of artificial reefs in a large Neotropical reservoir: material type and successional changes

Artificial reefs have barely been used in Neotropical reservoirs (about five studies in three reservoirs), despite their potential as a fishery management tool to create new habitats and also to understand fish ecology. We experimentally assessed how reef material (ceramic, concrete, and PVC) and time modulated fish colonization of artificial reefs deployed in Itaipu Reservoir, a large reservoir of the mainstem Parana´ River, Brazil. Fish richness, abundance, and biomass were significantly greater in the reef treatments than at control sites. Among the experimental reefs, ceramic followed by the concrete treatments were the materials most effectively colonized, harboring the majority of the 13 fish species recorded. Although dependent on material type, many of the regularities of ecological successions were also observed in the artificial reefs, including decelerating increases in species richness, abundance, mean individual size, and species loss rates with time and decelerating decreases of species gain and turnover rates. Species composition also varied with material type and time, together with suites of life history traits: more equilibrium species (i.e., fishes of intermediate size that often exhibit parental care and produce fewer but larger offspring) of the Winemiller-Rose model of fish life histories prevailed in later successional stages. Overall, our study suggests that experimental reefs are a promising tool to understand ecological succession of fish assemblages, particularly in tropical ecosystems given their high species richness and low seasonality