Assessorament a un grup de treball per millora la competència oral en L2 en una escola bilingüe de Berlin

Aquest treball se centra en l'experiència teoricopràctica de l'Escola Europea Bilingüe Espanyol-Alemany Joan Miró Grundschule, en el plantejament de la millora de la competència oral en L2.

Les Competències bàsiques: com afecten a la metodologia d'ensenyament i aprenentatge? Cas pràctic: l'avaluació de l'expressió oral catalana

Un dels grans canvis que es planteja ara, és passar d’un ensenyament centrat en els coneixements acadèmics a un ensenyament centrat en les competències bàsiques, on l’alumne és el centre de l’educació i el professor el guia en el seu procés d’aprenentatge, és a dir, per ajudar-lo en l’adquisició de competències. Aquestes, posen l’accent en els aprenentatges, en el què l’alumne és capaç de fer i en els procediments que li permetran continuar aprenent al llarg de la vida. Per tant, les competències bàsiques es presenten com la resposta a un canvi en la metodologia de l’ensenyament tradicional. Això implica una modificació a nivell curricular i a nivell pràctic, ja que, per un costat, suposa que els coneixements teòrics recuperen el seu sentit, al ser ensenyats no per la mera reproducció sinó com instruments per l’acció, és a dir, per a la comprensió i intervenció en situacions reals, i per un altra banda, per l’ampliació amb altres coneixements, habilitats i actituds relacionades amb l’àmbit personal, interpersonal i social

Situación actual de la traqueostomía en Cirugía Oral y Maxilofacial. Estudio prospectivo de 70 pacientes

La traqueostomía es una técnia quirúrgica básica empleada para asegurar la vía aérea. El el campo de la cirugía maxillofacial su uso es frecuente, sobretodo dentro de la patología oncológica. Aunque es una técnica sencilla no está exenta de complicaciones que hay que reconocer y saber resolver. Tras las realización de un estudio prospectivo en el servicio de Cirugía Oral y Maxilofacial del Hospital Universitario Vall d´hebron hemos identificado los pacientes que en mayor medida se podrían

Gender inequality in health among elderly people in a combined framework of socioeconomic position, family characteristics and social support

This study analyses gender inequalities in health among elderly people in Catalonia (Spain) by adopting a conceptual framework that globally considers three dimensions of health determinants : socio-economic position, family characteristics and social support. Data came from the 2006 Catalonian Health Survey. For the purposes of this study a sub-sample of people aged 65–85 years with no paid job was selected (1,113 men and 1,484 women). The health outcomes analysed were self-perceived health status, poor mental health status and long-standing limiting illness. Multiple logistic regression models separated by sex were fitted and a hierarchical model was fitted in three steps. Health status among elderly women was poorer than among the men for the three outcomes analysed. Whereas living with disabled people was positively related to the three health outcomes and confidant social support was negatively associated with all of them in both sexes, there were gender differences in other social determinants of health. Our results emphasise the importance of using an integrated approach for the analysis of health inequalities among elderly people, simultaneously considering socio-economic position, family characteristics and social support, as well as different health indicators, in order fully to understand the social determinants of the health status of older men and women.

Language acquisition during a stay abroad period following formal instruction: temporal effects on oral fluency development

This study investigates the development of fluency in 30 advanced L2 learners of English over a period of 15 months. In order to measure fluency, several temporal variables and hesitation phenomena are analyzed and compared. Oral competence is assessed by means of an oral interview carried out by the learners. Data collection takes place at three different times: before (T1) and after (T2) a six-month period of FI (80 hours) in the home university, and after a three-month SA term (T3). The data is analyzed quantitatively. Developmental gains in fluency are measured for the whole period, adopting a view of complementarity between the two learning contexts. From these results, a group of high fluency speakers is identified. Correlations between fluency gains and individual and contextual variables are executed and a more qualitative analysis is performed for high fluency speakers' performance and behavior. Results show an overall development of students' oral fluency during a period of 15 months favored by the combination of a period of FI at home followed by a 3-months SA.