170 resultados para [JEL:C79] Mathematical and Quantitative Methods - Game Theory and Bargaining Theory - Other
Resumo:
This paper investigates the link between brand performance and cultural primes in high-risk,innovation-based sectors. In theory section, we propose that the level of cultural uncertaintyavoidance embedded in a firm determine its marketing creativity by increasing the complexityand the broadness of a brand. It determines also the rate of firm product innovations.Marketing creativity and product innovation influence finally the firm marketingperformance. Empirically, we study trademarked promotion in the Software Security Industry(SSI). Our sample consists of 87 firms that are active in SSI from 11 countries in the period1993-2000. We use the data coming from SSI-related trademarks registered by these firms,ending up with 2,911 SSI-related trademarks and a panel of 18,213 observations. We estimatea two stage model in which first we predict the complexity and the broadness of a trademarkas a measure of marketing creativity and the rate of product innovations. Among severalcontrol variables, our variable of theoretical interest is the Hofstede s uncertainty avoidancecultural index. Then, we estimate the trademark duration with a hazard model using thepredicted complexity and broadness as well as the rate of product innovations, along with thesame control variables. Our evidence confirms that the cultural avoidance affects the durationof the trademarks through the firm marketing creativity and product innovation.
Resumo:
Minkowski's ?(x) function can be seen as the confrontation of two number systems: regular continued fractions and the alternated dyadic system. This way of looking at it permits us to prove that its derivative, as it also happens for many other non-decreasing singular functions from [0,1] to [0,1], when it exists can only attain two values: zero and infinity. It is also proved that if the average of the partial quotients in the continued fraction expansion of x is greater than k* =5.31972, and ?'(x) exists then ?'(x)=0. In the same way, if the same average is less than k**=2 log2(F), where F is the golden ratio, then ?'(x)=infinity. Finally some results are presented concerning metric properties of continued fraction and alternated dyadic expansions.
Resumo:
The classical binary classification problem is investigatedwhen it is known in advance that the posterior probability function(or regression function) belongs to some class of functions. We introduceand analyze a method which effectively exploits this knowledge. The methodis based on minimizing the empirical risk over a carefully selected``skeleton'' of the class of regression functions. The skeleton is acovering of the class based on a data--dependent metric, especiallyfitted for classification. A new scale--sensitive dimension isintroduced which is more useful for the studied classification problemthan other, previously defined, dimension measures. This fact isdemonstrated by performance bounds for the skeleton estimate in termsof the new dimension.
Resumo:
En aquest treball presentem dues caracteritzacions de dos valors diferents en el marc dels jocs coalicionals amb cooperació restringida. Les restriccions són introduïdes com una seqüència finita de particions del conjunt del jugadors, de manera que cada una d'elles eés més grollera que l'anterior, formant així una estructura amb diferents nivells d'unions a priori.
Resumo:
[cat] En el domini dels jocs bilaterals d’assignació, es presenta una axiomàtica del nucleolus com l´unica solució que compleix les propietats de consistència respecte del joc derivat definit per Owen (1992) i monotonia de les queixes dels sectors respecte de la seva cardinalitat. Com a conseqüència obtenim una caracterització geomètrica del nucleolus mitjançant una propietat de bisecció més forta que la que satisfan els punts del kernel (Maschler et al, 1979).
Resumo:
[cat] A Navas i Marín Solano es va demostrar la coincidència entre els equilibris de Nash i de Stackelberg per a una versi´o modificada del joc diferencial proposat por Lancaster (1973). Amb l’objectiu d’obtenir una solució interior, es van imposar restriccions importants sobre el valors dels paràmetres del model. En aquest treball estenem aquest resultat, en el límit en que la taxa de descompte és igual a zero, eliminant les restriccions i considerant totes les solucions possibles.
Resumo:
[cat] En el context dels mercats a dues bandes, considerem, en primer lloc, que els jugadors poden escollir on dur a terme les seves transaccions. Mostrem que el joc corresponent a aquesta situació, que es representa pel màxim d’un conjunt finit de jocs d’assignació, pot ser un joc no equilibrat. Aleshores proporcionem condicions per a l’equilibri del joc i, per aquest cas, analitzem algunes propietats del core del joc. En segon lloc, considerem que els jugadors poden fer transaccions en diversos mercats simultàniament i, llavors, sumar els guanys obtinguts. El joc corresponent, representat per la suma d’un conjunt finit de jocs d’assignació, és equilibrat. A més a més, sota certes condicions, la suma dels cores dels dos jocs d’assignació coincideix amb el core del joc suma.
Resumo:
En aquest treball presentem dues caracteritzacions de dos valors diferents en el marc dels jocs coalicionals amb cooperació restringida. Les restriccions són introduïdes com una seqüència finita de particions del conjunt del jugadors, de manera que cada una d'elles eés més grollera que l'anterior, formant així una estructura amb diferents nivells d'unions a priori.
Resumo:
[cat] En el domini dels jocs bilaterals d’assignació, es presenta una axiomàtica del nucleolus com l´unica solució que compleix les propietats de consistència respecte del joc derivat definit per Owen (1992) i monotonia de les queixes dels sectors respecte de la seva cardinalitat. Com a conseqüència obtenim una caracterització geomètrica del nucleolus mitjançant una propietat de bisecció més forta que la que satisfan els punts del kernel (Maschler et al, 1979).
Resumo:
[cat] A Navas i Marín Solano es va demostrar la coincidència entre els equilibris de Nash i de Stackelberg per a una versi´o modificada del joc diferencial proposat por Lancaster (1973). Amb l’objectiu d’obtenir una solució interior, es van imposar restriccions importants sobre el valors dels paràmetres del model. En aquest treball estenem aquest resultat, en el límit en que la taxa de descompte és igual a zero, eliminant les restriccions i considerant totes les solucions possibles.
Resumo:
[cat] En el context dels mercats a dues bandes, considerem, en primer lloc, que els jugadors poden escollir on dur a terme les seves transaccions. Mostrem que el joc corresponent a aquesta situació, que es representa pel màxim d’un conjunt finit de jocs d’assignació, pot ser un joc no equilibrat. Aleshores proporcionem condicions per a l’equilibri del joc i, per aquest cas, analitzem algunes propietats del core del joc. En segon lloc, considerem que els jugadors poden fer transaccions en diversos mercats simultàniament i, llavors, sumar els guanys obtinguts. El joc corresponent, representat per la suma d’un conjunt finit de jocs d’assignació, és equilibrat. A més a més, sota certes condicions, la suma dels cores dels dos jocs d’assignació coincideix amb el core del joc suma.
Resumo:
This paper develops an approach to rank testing that nests all existing rank tests andsimplifies their asymptotics. The approach is based on the fact that implicit in every ranktest there are estimators of the null spaces of the matrix in question. The approach yieldsmany new insights about the behavior of rank testing statistics under the null as well as localand global alternatives in both the standard and the cointegration setting. The approach alsosuggests many new rank tests based on alternative estimates of the null spaces as well as thenew fixed-b theory. A brief Monte Carlo study illustrates the results.
Resumo:
Maschler et al. (1979) caracteritzen geomètricament la intersecció del kernel i del core en els jocs cooperatius, demostrant que les distribucions que pertanyen a ambdós conjunts es troben en el punt mig d’un cert rang de negociació entre parelles de jugadors. En el cas dels jocs d’assignació, aquesta caracterització vol dir que el kernel només conté aquells elements del core on el màxim que un jugador pot transferir a una parella òptima és igual al màxim que aquesta parella li pot transferir, sense sortir-se’n del core. En aquest treball demostrem que el nucleolus d’un joc d’assignació queda caracteritzat si requerim que aquesta propietat de bisecció es compleixi no només per parelles, sinó també per coalicions entre sectors aparellades òptimament.
Resumo:
Maschler et al. (1979) caracteritzen geomètricament la intersecció del kernel i del core en els jocs cooperatius, demostrant que les distribucions que pertanyen a ambdós conjunts es troben en el punt mig d’un cert rang de negociació entre parelles de jugadors. En el cas dels jocs d’assignació, aquesta caracterització vol dir que el kernel només conté aquells elements del core on el màxim que un jugador pot transferir a una parella òptima és igual al màxim que aquesta parella li pot transferir, sense sortir-se’n del core. En aquest treball demostrem que el nucleolus d’un joc d’assignació queda caracteritzat si requerim que aquesta propietat de bisecció es compleixi no només per parelles, sinó també per coalicions entre sectors aparellades òptimament.
Resumo:
We report experimental results on one-shot two person 3x3 constant sum games played by non-economists without previous experience in the laboratory. Although strategically our games are very similar to previous experiments in which game theory predictions fail dramatically, 80% of actions taken in our experiment coincided with the prediction of the unique Nash equilibrium in pure strategies and 73% of actions were best responses to elicited beliefs. We argue how social preferences, presentation effects and belief elicitation procedures may influence how subjects play in simple but non trivial games and explain the diferences we observe with respect to previous work.