Geographic patterns of genetic variation in a broadly distributed marine vertebrate: new insights into loggerhead turtle stock structure from expanded mitochondrial DNA sequences

Previous genetic studies have demonstrated that natal homing shapes the stock structure of marine turtle nesting populations. However, widespread sharing of common haplotypes based on short segments of the mitochondrial control region often limits resolution of the demographic connectivity of populations. Recent studies employing longer control region sequences to resolve haplotype sharing have focused on regional assessments of genetic structure and phylogeography. Here we synthesize available control region sequences for loggerhead turtles from the Mediterranean Sea, Atlantic, and western Indian Ocean basins. These data represent six of the nine globally significant regional management units (RMUs) for the species and include novel sequence data from Brazil, Cape Verde, South Africa and Oman. Genetic tests of differentiation among 42 rookeries represented by short sequences (380 bp haplotypes from 3,486 samples) and 40 rookeries represented by long sequences (~800 bp haplotypes from 3,434 samples) supported the distinction of the six RMUs analyzed as well as recognition of at least 18 demographically independent management units (MUs) with respect to female natal homing. A total of 59 haplotypes were resolved. These haplotypes belonged to two highly divergent global lineages, with haplogroup I represented primarily by CC-A1, CC-A4, and CC-A11 variants and haplogroup II represented by CC-A2 and derived variants. Geographic distribution patterns of haplogroup II haplotypes and the nested position of CC-A11.6 from Oman among the Atlantic haplotypes invoke recent colonization of the Indian Ocean from the Atlantic for both global lineages. The haplotypes we confirmed for western Indian Ocean RMUs allow reinterpretation of previous mixed stock analysis and further suggest that contemporary migratory connectivity between the Indian and Atlantic Oceans occurs on a broader scale than previously hypothesized. This study represents a valuable model for conducting comprehensive international cooperative data management and research in marine ecology.

Metacognitive presence in asynchronous online learning environments : self, mutual and hetero-regulation

Peer-reviewed

Interacció humana amb els ordinadors : Disseny centrat en l'usuari i usabilitat en entorns tàctils

En aquest treball de final de carrera explico els conceptes principals dels dispositius tàctils, les seves tecnologies i el disseny centrat en l'usuari (DCU), per tal de poder comprendre com funcionen aquests dispositius i la seva metodologia d'ús.

El clima i la producció d'olives a la Catalunya seca: el cas de Cabacés (el Priorat)

[cat] En un context de canvi climàtic cal estudiar les vulnerabilitats del territori a escala local. En aquest treball s'analitza la producció d'oli de qualitat en un indret de la Catalunya seca, Cabacés (el Priorat), i es posa en relació amb la variabilitat climàtica. Els resultats mostren que el clima té una influència important en la producció d'olives, sobretot les temperatures màximes del mes d'abril i les precipitacions del mes més sec, juliol. S'obté un model de regressió múltiple a partir d'aquestes dues variables climàtiques més influents en la producció. No obstant això, els valors del model s'allunyen dels reals a partir de l'any 2003 a causa d'un creixement molt elevat de la producció per l'extensió del reg de suport. Les futures vulnerabilitats no només depenen del canvi climàtic, sinó dels efectes del canvi global, fenomen que també engloba tots aquells canvis en els usos, hàbits i consums del territori.

A Cartan-Eilenberg approach to Homotopical Algebra

In this paper we propose an approach to homotopical algebra where the basic ingredient is a category with two classes of distinguished morphisms: strong and weak equivalences. These data determine the cofibrant objects by an extension property analogous to the classical lifting property of projective modules. We define a Cartan-Eilenberg category as a category with strong and weak equivalences such that there is an equivalence of categories between its localisation with respect to weak equivalences and the relative localisation of the subcategory of cofibrant objects with respect to strong equivalences. This equivalence of categories allows us to extend the classical theory of derived additive functors to this non additive setting. The main examples include Quillen model categories and categories of functors defined on a category endowed with a cotriple (comonad) and taking values on a category of complexes of an abelian category. In the latter case there are examples in which the class of strong equivalences is not determined by a homotopy relation. Among other applications of our theory, we establish a very general acyclic models theorem.

Lifestyles positius i reserva cognitiva : Implicacions cognitives, clíniques i biològiques

La reserva cognitiva és un concepte hipotètic actual que sembla presentar la clau per a fer front al repte de les malalties neurodegeneratives. Aquesta es defineix com aquelles capacitats funcionals del cervell que ajuden a la persona a tolerar un major dany cerebral sense presentar manifestació clínica al respecte. La estreta relació del concepte amb els hàbits positius de les persones (lifestyles) la converteix en una variable independent per a la intervenció, prevenció i promoció de la salut. Els canvis morfològics del cervell i la consolidació de circuits neuronals més robustos i eficients semblen explicar els mecanismes de funcionament de la reserva cognitiva. Aquesta revisió defineix el concepte de reserva cognitiva i els models que l'expliquen, troba formes de mesurar-la i representar-la, i evidencia la seva relació amb els lifestyles positius mitjançant estudis epidemiològics i de neuroimatge, per tal de comprendre millor el concepte i enfocar-lo en una línia futura d'investigació.

Meditar és bo per al cervell

Sovint nosomconscients del plaer d'estar asseguts sense fer res, deixant vagar la ment en l'aquí i l'ara, sigui a laplatja, deixant-nos portar pel so de les onades; a lamuntanya, al costat d'un rierol, o simplementacasa.Nonomés és una experiència relaxant, que ens ajudaaequilibrar els pensaments després d'una jornada de treball i a retrobar-nos; si a més fem atenció als nostres pensaments, a algun objecte externoalanostraconsciència, estarem meditant. Etimològicament, meditació prové del llatí meditatio, que definia un tipus d'exercici intellectual. La utilitzem per descriure lapràctica d'un estat d'atenció concentrada, sigui sobreunobjecte extern, el nostrepensament,osimplement sobreel propi estat de concentració.

En què creu el nostre cervell?

Un dels monuments més vistos pels turistes que van a Barcelona és la Sagrada Família. No és excepció: qualsevol lloc que visitem sens dubte amaga un monument religiós digne de ser vist: el monestir d'El Escorial; el Sagrat Cor de París; els temples hindús d'Ellora; l'estupa budista de Boudhanath a Kàtmandu; el mur de les Lamentacions i la mesquita d'Al-Aqsa a Jerusalem... Per què totes les cultures han tingut i tenen creences religioses, al marge de l'aparent augment de persones que es declaren agnòstiques o atees? És només una construcció cultural o el nostre cervell hi té alguna cosa a veure? I si fos així, tenir creences religioses té algun valor adaptatiu?

Què hereta el cervell

Tots els animals tenen un sistema nerviós que els relaciona amb l'entorn, però el cervell humà no té parió. No només percebem l'entorn i som capaços de veure, per exemple, com surt el sol, sinó que a diferència de tota la resta d'ani- mals som capaços de percebre i gaudir de tota la bellesa d'aquesta explosió de llum i color. Tampoc no som els únics que vivim en societats organitzades, però la complexitat i la varietat de la nostra és infinitament superior. Ens comuni- quem amb els nostres congèneres, com d'una manera o una altra fan tots els mamífers, però el nostre llenguatge és capaç de crear també poesia. I colpegem pedres i pals, com la resta de primats, però les nostres mans, guiades pel cervell, també són capaces de crear obres d'art magnífiques. I raonem, som conscients de la nostra pròpia existència i hem fet florir les cultures més variades. El nostre comportament, i fins i tot la nostra forma de pensar i de percebre el món, vénen determinats per l'activitat del cervell i per anys d'evolució [...]

Els secrets de la neuroeconomia

A l'inici de la crisi financera actual (2008), la situació econòmica dels EUA s'enfonsava per la caiguda en la despesa dels consumidors d'un 6,2% el quart trimestre del 2008, xifra que va superar els càlculs del 3,8% del Govern i els del 5,4% dels analistes. L'ús de més dades objectives va reduir, però no va suprimir, l'error d'aquests. Aquell mateix any a Espanya les xifres d'atur es disparaven molt per sobre del que havia previst el Govern. El 2009, ni l'evidència constant de l'augment progressiu d'aquest no va poder canviar el discurs governamental obstinat que l'atur no arribaria a taxes tan elevades. De forma similar opera el cervell econòmic, un conjunt complex de xarxes neuronals que s'encarreguen de prendre decisions i del processament de la informació emocional i motivacional. Fins i tot amb dades reals a la seva disposició, és incapaç de no deixar-se portar per les seves pròpies expectatives [...]

Futbol, hormones a l'atac

L'esport rei mou milions de persones, com s'està veient aquest mes amb motiu de l'Eurocopa i com passa amb qualsevol gran partit. L'últim Barça-Madrid, per exemple, el van veure més de 14 milions d'espectadors a Espanya, gairebé un 30% de la població espanyola, i uns 400 milions d'espectadors a tot el món, el 5% de tota la població mundial. Per fer-nos una idea comparativa, l'última edició dels Oscar va aconseguir reunir davant de la pantalla gairebé 40 milions de nord-americans, cosa que representa només el 13% de la població d'aquest país. Hi ha qui opina que l'enorme interès i passió que desperten els esports d'equip, especialment el futbol, són exagerats; que es tracta de fenòmens acaparadors i mediàtics, i que l'incombustible recital de fons dels comentaristes esportius els diumenges a la tarda en la majoria d'emissores radiofòniques és realment antipàtic. Tanmateix, el cert és que el futbol agrada a molta gent, mou grans sumes de diners i desperta potents emocions. No hi ha dubte que constitueix un gran espectacle. Per què hi ha aquest interès gairebé universal pel futbol? A part d'aspectes culturals que emfatitzen l'atracció que sentim per aquest esport espectacle, quin és l'origen bàsic de la passió per les confrontacions esportives? Què li passa al cervell quan un juga un partit o el mira? [...]

De què serveix l'assignatura de plàstica?

Per molts estudiants, la plàstica és una asignatura menor, de les denominades fàcils i poc rellevants del currículum. Tanmateix, diversos estudis científics demostren que aprendre utilitzant "estratègies artístiques" millora significativament el rendiment acadèmic de la resta de les assignatures no artístiques. Però perquè funcioni, l'art ha de passar a un primer pla com a eina de feina i de transmissió de la informació. No es tracta només d'ensenyar a dibuixar, pintar o modelar durant una estona a la setmana, sinó d'utilitzar aquestes habilitats en qualsevol altra assignatura.

Malalties de la civilització

La major part dels habitants de països desenvolupats vivim a grans ciutats, amb una gran densitat de població, entre multitud de persones desconegudes, dependents per a gairebé qualsevol activitat d'una tecnologia que ens fa la vida més fàcil, ens desplacem còmodament en vehicles que ens eviten qualsevol esforç físic i els nostres àpats són abundants. No obstant això, presentem un excés de sucres refinats, sal i greixos i estem totalment desconnectats del medi natural en el qual evolucionem. Estem tan habituats a aquesta vida que, a la majoria no se'ns passa pel cap qüestionar-la i pensem que la nostra manera de viure és la correcta i hauria de ser un model a seguir per qualsevol societat que aspiri a descriure's com a avançada [...]

Niche Differentiation and Fine-Scale Projections for Argentine Ants Based on Remotely Sensed Data

Modeling ecological niches of species is a promising approach for predicting the geographic potential of invasive species in new environments. Argentine ants (Linepithema humile) rank among the most successful invasive species: native to South America, they have invaded broad areas worldwide. Despite their widespread success, little is known about what makes an area susceptible - or not - to invasion. Here, we use a genetic algorithm approach to ecological niche modeling based on high-resolution remote-sensing data to examine the roles of niche similarity and difference in predicting invasions by this species. Our comparisons support a picture of general conservatism of the species' ecological characteristics, in spite of distinct geographic and community contexts

Feeding ecology and trophic position of three sympatric demersal chondrichthyans in the Northwestern Mediterranean.

Understanding how marine predators interact is a scientific challenge. In marine ecosystems, segregation in feeding habits has been largely described as a common mechanism to allow the coexistence of several competing marine predators. However, little is known about the feeding ecology of most species of chondrichthyans, which play a pivotal role in the structure of marine food webs worldwide. In this study, we examined the trophic ecology of 3 relatively abundant chondrichthyans coexisting in the Mediterranean Sea: the blackmouth catshark Galeus melastomus , the velvet belly lanternshark Etmopterus spinax and the rabbit fish Chimaera monstrosa. To examine their trophic ecology and interspecific differences in food habits, we combined the analysis of stomach content and stable isotopes. Our results highlighted a trophic segregation between C. monstrosa and the other 2 species. G. melastomus showed a diet composed mainly of cephalopods, while E. spinax preyed mainly on shrimps and C. monstrosa on crabs. Interspecific differences in the trophic niche were likely due to different feeding capabilities and body size. Each species showed different isotopic niche space and trophic level. Specifically, C. monstrosa showed a higher trophic level than E. spinax and G. melastomus. The high trophic levels of the 3 species highlighted their important role as predators in the marine food web. Our results illustrate the utility of using complementary approaches that provide information about the feeding behaviour at short (stomach content) and long-term scales (stable isotopes), which could allow more efficient monitoring of marine food-web changes in the study area.