510 resultados para H Al
Resumo:
Disseny i posada en marxa duna indstria productora i envasadora de caf torrat. La indstria subicar al polgon industrial del terme municipal de Celr a la comarca del Girons, en una propietat del promotor, dotada amb bones comunicacions de carretera, ferrocarril i avi, i a ms es troba situada a prop de nuclis urbans importants com Girona i Barcelona. Per tant per la seva localitzaci i les bones infrastructures existents hi haur un bon accs per la recepci de les matries primeres i per la distribuci dels productes acabats.La indstria es dissenya per a garantir una capacitat productiva de 850 tones lany de producte acabat, essent les necessitat anuals de caf verd i caf torrefacte de 961.404 kg i 48.875 kg respectivament. Es produir caf natural, caf mescla (natural ms torrefacte) i caf descafenat, mlt o en gra. El 90% daquesta producci es destinar a lhostaleria, on el paper de les multinacionals no s tant representatiu, fet que provoca que el mercat sigui ms estable i atractiu per introduir els productes que elaborar la indstria. El 10% restant es destinar a les llars, bsicament per donar a conixer la marca de cafs de la indstria projectada
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte s millorar la rendibilitat de lexplotaci ramadera dov decarn de Cal Alzina s.c.p a travs de la comercialitzaci del seu producte.Es vol complementar lactivitat ramadera de producci de xais que es duu a termeactualment amb el servei de venda del producte al consumidor final, per aconseguireliminar els intermediaris i poder obtenir el mxim benefici. Lexplotaci de Cal Alzina s.c.p es troba al terme municipal de la Roca del Valls, est formada per dos socis, els dos propietaris i nics treballadors de lexplotaci. Disposa dun ramat de 922 ovelles de raa Ripollesa amb un sistema semi-extensiu. La venda actual dels xais es fa a travs de carnissers que paguen un preu per kg de canal establert pel mercat
Resumo:
El Projecte sha desenvolupat dintre del Grup de Geometria i Grfics de la Udg on es treballa amb projectes de desenvolupament urbanstic 3D. Lobjectiu del projecte consisteix en construir una aplicaci per simular levoluci de ciutats expandint els carrers al llarg del temps. Laplicaci es desenvolupar dintre del projecte urbanEngine incorporant la possibilitat dexpandir ciutats com una extensi daquest. A ms es vol dissenyat una interfcie grfica dusuari que faciliti les tasques de configuraci i supervisi del sistema
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte es dissenyar i implementar un entorn de suport al diagnstic dels aneurismes. Aquest entorn shaur dintegrar en la plataforma Starviewer. La plataforma Starviewer s un entorn de processament i visualitzaci de dades mdiques desenvolupat conjuntament entre el Laboratori de Grfics i Imatge de la UdG i l Institut de Diagnstic per la Imatge de lHospital Josep Trueta de Girona. Aquesta plataforma ofereix les funcionalitats bsiques per diagnosticar a partir dimatges. Tot i les funcionalitats de la plataforma, en la versi actual no es suporta el processament avanat dimatge dangiografia. En aquest projecte ens proposem ampliar aquesta plataforma integrant els mduls necessaris que permetin el processament dangiografies usades en el diagnstic dels aneurismes
Resumo:
Descripci i anlisi del sistema de funcionament de justcia juvenil en medi obert, i concretament la metodologia de treball dels DAM, per tal devidenciar les competncies requerides a lhora de desenvolupar lexercici professional deducador social com a DAM, tot exposant una anlisi de la formaci acadmica impartida al llarg de la diplomatura dEducaci Social en relaci a aquests requeriments
Resumo:
Visi de la societat gironina de finals del segle XIX a travs de lanlisi de les dispenses matrimonials dimpediment de lArxiu Dioces de Girona. Sindiquen els diferents impediments de consanguinitat i afinitat i els requisits que havien de complir els sollicitants per tal de poder contraure matrimoni. s compara les dades sobre mobilitat geogrfica i social de les dispenses dimpediment amb les dispenses de proclames del mateix perode
Resumo:
Recull de tot el coneixement que fins avui ha elaborat la historiografia a partir de les fonts escrites i larqueologia sobre els orgens del cristianisme al nord-est de Catalunya, en concret, als antics bisbats de Girona i Empries, entre els segles IV i VIII
Resumo:
Anlisi de funcionament del Centre dAtenci i Seguiment de drogodependents (CAS) Teresa Ferrer), i posterior proposta de viabilitat per incorporar la figura del/de la psicopedagog/a en un centre com aquest. Es busca un suport legal que ho recolzi, i es fa una exposici de totes les funcions que podria assolir aquest nou professional, incloent-hi les que actualment ja es duen a terme i altres que es podrien realitzar
Resumo:
Estudi de tractaments innovadors en aiges residuals amb elevada concentraci de nitrogen mitjanant la tecnologia ANAMMOX (Anaerobic Ammonium Oxidation) i SHARON i posterior anlisi terica de la gesti dels fangs residuals duna EDAR
Resumo:
Descripci de les prctiques realitzades a lEscola dadults de Vidreres, en qu es crea un blog com a eina de recollida i actualitzaci de les activitats i informaci del Centre cvic del poble, i tamb on shi recullen les eines que utilitza el psicopedagog per ajudar als alumnes de lEscola dadults
Resumo:
Descripci de les prctiques de pedagogia i entrevistes realitzades a lIES Montilivi. Lobjectiu s donar eines als professors per poder atendre als alumnes nouvinguts a laula ordinria. Sha detectat que els professors necessiten laula dacollida per a poder derivar alumnes nouvinguts perqu no tenen recursos per ajudar-los dins laula. En conseqncia, lautora ha planificat una acci formativa dirigida als professors del centre, per a conscienciar-los sobre la necessitat dimpulsar nous corrents adaptats a la societat actual, com ara leducaci intercultural i inclusiva
Resumo:
Es presenta la recollida i lanlisi duna metodologia nova en lmbit dels centres oberts i de leducaci social, la terpia breu estratgica. La intenci del treball s purament informativa, no de posicionament sobre les corrents psicolgiques existents com ara la terpia breu
Resumo:
Lestudi pretn incorporar el residu de fusta i poda com a combustible en una planta de cogeneraci al sector del Pla de Baix de Domeny, per obtenir un benefici econmic amb la venda denergia elctrica generada i utilitzar lenergia trmica residual per a la calefacci i laigua calenta sanitria dels habitatges. Shan analitzat els habitatges, els residus de biomassa i els diferents tipus de cogeneraci. I sha proposat una cogeneraci amb el cicle orgnic de Rankine, utilitzant lestella de residus de fusta i poda per a 1219 habitatges del Pla de Baix de Domeny i sha estudiat la viabilitat econmica
Resumo:
Descripci dels passos a seguir per realitzar un pla de conservaci de la flora vascular a Girona, ms concretament es tracten les rees del Parc Natural dels Aiguamolls de lEmpord i de les basses de lAlbera, i que sigui atribuble a daltres indrets de Catalunya per aix obtenir una major consolidaci i coordinaci entre la xarxa despais protegits i no protegits.La metodologia seguida ha estat la realitzaci duna baremaci dels txons prioritzats segons els espais escollits, lelaboraci de les actuacions de conservaci per a les espcies prioritries, lestabliment de la distribuci geogrfica dels txons prioritzats dels quals es crear un cronograma que recollir totes les actuacions que es realitzaran durant un perode de temps determinat, depenent dels impactes que els hi afectin i, per ltim, es pressupostar el cost genric de les actuacions realitzades durant el programa
Resumo:
Aquest projecte titulat: Disseny de controladors ptims per al robot Pioneer, t com a funciincloure en la recerca, que ja est iniciada, del control del Robot Pioneer 2DX, una novaversi dagents go to per al funcionament del robot.La problemtica que ens trobem s sobretot per al primer controlador. Fins ara el sistemamulti-agent fet, feia servir un agent go to que generava la trajectria a seguir i la controlavamitjanant un PID. Introduint un mtode geomtric com s el cas del pure pursuit la cosa escomplica ja que s ms complex lajustament del funcionament daquest. Centrant-nos encanvi el cas del segon controlador el problema es simplifica ja que lajustatge daquestmateix es pot realitzar de manera emprica i la problemtica per a la situaci en concret esmillora amb major facilitat.s per aquest motiu, sobretot pel primer controlador, que shan hagut de realitzar algunesmodificacions en el plantejament del projecte al llarg daquest. En un principi estava pensatcrear aquest controlador a travs de Matlab mitjanant leina Simulink per perproblemes de software en un moment donat hem hagut de redirigir el projecte cap alllenguatge base de lestructura multi-agent com s el C++. Per aquest motiu tamb shahagut de prescindir de la implementaci daquests tamb en lestructura LabView.
