Progress Towards to Equity Market Integration in Eastern Europe

The advent of the European Union has decreased the diversification benefits available from country based equity market indices in the region. This paper measures the increase in stock integration between the three largest new EU members (Hungary, the Czech Republic and Poland who joined in May 2004) and the Euro-zone. A potentially gradual transition in correlations is accommodated in a single VAR model by embedding smooth transition conditional correlation models with fat tails, spillovers, volatility clustering, and asymmetric volatility effects. At the country market index level all three Eastern European markets show a considerable increase in correlations in 2006. At the industry level the dates and transition periods for the correlations differ, and the correlations are lower although also increasing. The results show that sectoral indices in Eastern European markets may provide larger diversification opportunities than the aggregate market. JEL classifications: C32; C51; F36; G15 Keywords: Multivariate GARCH; Smooth Transition Conditional Correlation; Stock Return Comovement; Sectoral correlations; New EU Members

Síntesi i control de qualitat de biodièsel

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball té com a base donar les pautes necessàries per a l'obtenció de biodièsel i determinar-ne la seva acceptabilitat. Per tal de que això sigui possible, s'han sintetitzat biodièsels provinents d'oli de girasol refinat, d'oli d'oliva refinat, i d'aquests mateixos fregits al emprar-los al cuinar. Un cop sintetitzats se'ls hi ha realitzat una sèrie d'anàlisis fisicoquímics per tal de determinar-ne la seva acceptabilitat mitjançant una comparativa amb els resultats obtinguts amb un dièsel comercial, així com amb els límits que marca la unió europea en l'esborrany final de la norma prEN 14214.

El Régimen de amortización fiscal del Fondo de Comercio Financiero Internacional: su tratamiento jurídico como Ayuda de Estado. Problemas jurídicos planteados

El Dret Financer-Tributari d’un estat membre es doblega a les directrius i als objectius d’harmonització contemplats al bloc normatiu comunitari de la Unió Europea. La incidència i l’impacte del Dret Comunitari sobre la sobirania fiscal dels seus integrants és evident, sotmetent i delimitant determinantment les mesures fiscals a finalitats extrafiscals. Un clar exemple d’aquest fenomen el constitueix la qualificació del règim espanyol d’amortització fiscal del Fons de Comerç Financer Internacional (previst a l’article 12.5 del TRLIS) com ajut d’Estat per part de la Comissió Europea. L’anàlisi jurídic que aborda aquest treball sobre l’evolució i Decisió final d’aquest expedient d’ajut d’Estat en particular, permet concloure que, l’existència, d’una banda, d’una concepció genèrica i indeterminada de la institució d’ ajut d’Estat i, de l’altre, d’un soft law comunitari que dóna contingut a l’esmentada institució i que ha estat evacuat per el propi organisme encarregat de decidir sobre aquests expedients (la Comissió Europea), esbossen un instrument discrecional d’harmonització fiscal negativa en seu de la imposició directa al marc de la Unió Europea. En efecte, la presència de la regla d’unanimitat en la presa de decisions en matèria tributaria des de els organismes comunitaris i l’absència d’una norma d’harmonització comunitària en seu d’imposició directa, propicien una notable inseguretat jurídica a l’hora de dissenyar beneficis fiscals per part dels legisladors d’un Estat. Mesures fiscals, que en cas de ser qualificades contràries a l’ordenament comunitari per part de la Comissió Europea, com al cas que ens ocuparà aquí, despleguen conseqüències especialment greus per als operadors econòmics que s’han beneficiat d’aquesta i que distorsionen la seva voluntat a la presa de decisions a posteriori i amb efectes retroactius. És necessari als efectes de dotar una major seguretat jurídica al sistema comunitari d’imposició directa, la substitució de la regla d’unanimitat per la de majories simples o qualificades, la voluntat de cedir parcel•les de sobirania fiscal per part dels Estats membre i Reglaments, per tal d’evitar d’arrel el fenomen de la desharmonització en aquest àmbit, així com l’ús abusiu d’instruments arbitraris d’harmonització fiscal negativa.

Divergent Reactions to Globalization: Labor Unions and the Nafta and the EU Enlargement Process

The 1990s witnessed the launching of two ambitious trade regionalization plans, the Nafta and EU enlargement to Central and Eastern Europe. In contrast to previous projects for the creation or expansion of regional trade blocs, these two projects concerned states at dramatically different levels of economic development: The Nafta involved the very wealthy economies of Canada and the USA and the significantly poorer economy of Mexico, whereas EU enlargement involved the very wealthy economy of the 15 member-state European Union and the significantly poorer economies of former Communist states in Central and Eastern Europe. Ultimately, the Nafta and EU enlargement are responses to the challenges of globalization. Paradoxically, however, they have been met with radically different societal reactions in the wealthy partners that participated in the launching of these processes. This paper focuses on the reaction by labor unions on both sides of the Atlantic. I conclude that while labor relations and welfare institutions constrained the trade policy choices made by labor unions in the United States and Europe, they do not tell the whole story. It would seem that United States labor unions were more sensitive to the potential risks for workers associated to the liberalization of trade than were their European counterparts.

El procés de pau al País Basc i a Irlanda del Nord (1994-2006). Un enfocament comparat

El procés de pau a Irlanda del Nord demostra que cal explorar noves fórmules de sobirania que prenguin en consideració les demandes dels pobles i territoris en conflicte. La profunda transformació dels elements simbòlics clàssics de l’estat-nació en el context de la Unió Europea ha contribuït enormement a les perspectives de resolució d’aquest vell conflicte. Els debats actuals se centren en la recerca de nous instruments de sobirania compartida adaptats a una realitat social complexa i plural. Aquest nou enfocament per trobar una solució al conflicte irlandès és particularment rellevant per al debat basc sobre la formulació de solucions creatives i modernes a problemes similars d’identitat i sobirania. La noció de sobirania compartida implementada a Irlanda del Nord –una fórmula per a relacions interdependents complexes– té una rellevància molt significativa per a la comunitat internacional i probablement es convertirà en un model cada vegada més potent i transcendent per a la resolució de conflictes i la construcció de la pau.

Implantació de noves metodologies docents en el pla d'estudis de l'EUETII d'Igualada en el marc de l'EEES

Aquest projecte pretén incorporar a la titulació d’Enginyeria Tècnica en Química Industrial les competències transversals amb què hauran de comptar els futurs enginyers perquè entrin en el món laboral amb tots els requisits tècnics i competencials que requereixen els canvis dels models educatius (crèdits ECTS) i la canviant situació laboral en l’àmbit de la Unió Europea. La incorporació de competències transversals en les assignatures del pla d’estudis és un dels eixos bàsics plantejats en el Pla Estratègic 2005-2009 de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Igualada. Aquest procés s’ha portat a terme en quatre fases: Disseny: Implicar els empresaris en el disseny de programes de formació que capacitin els estudiant en les competències que demana el mercat de treball. Presentació: Sensibilitzar els professors i els alumnes de la importància de desenvolupar competències transversals dins del marc actual i futur de l’ensenyament. Planificació de les assignatures: Portar a terme la incorporació de competències transversals de forma gradual des del primer curs i donar suport i formació a tot el professorat. Difusió: Divulgar la important transformació que s’està realitzant a l’Escola dins de l’àmbit de la nova implantació de competències transversals per formar als enginyers per tal de fer-los més competitius. Per a aconseguir l’adaptació de les assignatures del pla d’estudis a les noves directrius de l’EEES s’ha treballat des de dues vessants: a) introduint canvis metodològics en la forma d’impartir les assignatures per part del professorat per permetre la incorporació de competències transversals, com ara el treball en equip, a través de l’aprenentatge basat en projectes, i la competència lingüística en anglès, a partir de la introducció de l’anglès a l’aula, i b) adaptant al nou sistema la documentació associada a les matèries que s’imparteixen: guia docent, guies de les assignatures, etc.

Nanomaterials in the European Union [the quest for a regulatory regime]

Mentre que les nanotecnologies s'espera que porti beneficis importants en molts sectors i contribuir a la competitivitat, hi ha un creixent cos de dades científiques que indiquin que hi ha motius raonables per témer que els nanomaterials en particular pot donar lloc a els possibles riscos i efectes nocius per a la salut i el medi ambient. El meu objectiu és examinar com la Unió Europea està donant forma a un règim regulatori per nanomaterials: l'opció regulatòria escollida, la legislació vigent aplicable i la seva eficàcia (amb especial atenció sobre REACH buits normatius), la posició adoptada per la els diferents actors en aquest procés i l'evolució prevista legal en el curt termini.

“El Mediterráneo en el diálogo Norte-Sur”: III Curso Internacional de Defensa. Jaca (Huesca), 19-23 de septiembre de 1995

Del 19 al 23 de setembre de 1995 es va celebrar a Jaca (Osca) el III Curs Internacional de Defensa, amb el títol específic “ El Mediterrani en el Diàleg Nord Sud”, organitzat per la Càtedra Miguel de Cervantes de l’Acadèmia General Militar i la Universitat de Saragossa. Els objectius assenyalats pels organitzadors es van centrar a potenciar l’intercanvi d’opinions entre especialistes i representants de les institucions sobre aspectes polítics, socials, econòmics i de defensa que afecten l’espai geopolític de les dues riberes del Mediterrani, i a analitzar els mecanismes de cooperació que actuen a l’àrea i la política de la Unió Europea a la zona

Multilingualism in the EU: a Necessary Evil?

Aquest treball té com a objectiu analitzar el multilingüisme a la Unió europea des d’una perspectiva interdisciplinària entre traducció i dret de la Unió europea. Aquest article estudia la Unió com a un sistema multilingüe, amb especial èmfasi en les raons jurídiques i polítiques darrera l’actual règim lingüístic. També s’intentarà examinar els efectes que la diversitat lingüística té en la interpretació de la legislació europea. Hi han vint i tres llengües oficials i els textos publicats en les diferents llengües son igualment autèntics (Article 55 TFUE). Però les regles poden tenir la mateixa implicació jurídica en mes d’una llengua?

From Opacity to Transparency? The Place of Organized Interests within the European Institutions

Regulació dels Grup d'interès en la governança europea és crucial per a una comprensió completa de com s'exerceix el poder a la Unió Europea (UE) i per a una descripció més precisa de com funciona el sistema polític de la UE (i dels seus principis subjacents). Un dels temes principals aquí és com els interessos privats o particulars comprometre amb un interès general o públic encarnat en una forma o altra per aquells que actuen per a la UE. Donada la varietat de temes sensibles en joc, no és d'estranyar que la qüestió de la regulació es troba amb una resistència considerable, sobre tot en la Comissió. No obstant això, els recents obstacles a la integració europea han tingut l'efecte de rellançar un debat que fa que l'ètica i la transparència de les peces centrals de l'agenda. Dinàmiques polítiques actuals semblen donar testimoni d'una creixent receptivitat de la UE a les reivindicacions del moviment ALTER-EU que busca un entorn molt més regulat per cabilderos i funcionaris comunitaris.

From the “Mining Triangle” to the “Greater Region“ (“Großregion”/”Grande Région”). The Institutionalisation of the “SaarLorLux” Euroregion

Gairebé 182 milions d'ciutadans de la Unió Europea (= 37,5% de la població total) viuen en aproximadament 130 regions frontereres i transfrontereres. Aquestes regions contribueixen significativament al procés d'integració europea. Aquesta importància es documenta pel paquet dels Fons Estructurals 2007-2013, que ha estat presentat per la Comissió Europea i que va ser aprovat recentment pel Parlament Europeu. Considerant que la UE ha gastat uns 4875 € milions per a la cooperació transfronterera, transnacional i interregional en el marc de la iniciativa Interreg per al període 2000-2006, la cooperació territorial europea es convertirà en un dels tres objectius dels fons estructurals i rebrà € 7750000000 (5,57 milions d'euros per a la cooperació transfronterera només) per al període 2007-2013 (Comissió Europea, 2006a, 2006b). A part d'això, un nou conjunt de normes per a l'establiment d'una "agrupació europea de cooperació territorial" (AECT) ha estat adoptat i que facilitarà la cooperació transboundray, transnacional i interregional a la UE. Aquest treball s'ocuparà de les estructures de la institucionalització, la presa de decisions i l'execució i les polítiques de la "Gran Regió" / "Großregion" (d'ara endavant: GR o Gran Regió).

A Sustainable Development Strategy for the Pyrenees-Mediterranean Euroregion: Basic Guidelines

L'estudi presenta té per objecte formular els requisits necessaris per posar en marxa una estratègia per al desenvolupament sostenible de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquest és un projecte de cooperació transfronterera regional promogut per l'expresident de la Generalitat, Honorable Sr Pasqual Maragall, que, a més de Catalunya, inclou Aragó, Illes Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. A la Unió Europea hi ha més de 70 euroregions, que han estat en funcionant per diferents periodes de temps, després d'haver estat creat per regions o entitats locals, o ambdós

Una Estratègia de desenvolupament sostenible per a l´Euroregió Pirineus-Mediterrània: orientacions bàsiques

The study presents sets out to formulate the necessary requirements for putting in place a strategy aimed at the sustainable development of the Pyreness-Mediterranean Euroregion. This is a cross-border regional cooperation project promoted by the former President of the Generalitat, Honorable Mr. Pasqual Maragall, which, in addition to Catalonia, includes Aragon, the Balearic Islands, Languedoc-Roussillon and Midi-Pyrénées. In the EU there are more than 70 Euroregions, bearing this or other names, which have been in existence for varying lenghts of time, having been set up by regions or local entities, or both

Une stratégie de développement durable pour l´eurorégion Pyrénées-Méditerranée: orientations de base

L'estudi té per objecte formular els requisits necessaris per posar en marxa una estratègia per al desenvolupament sostenible de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquest és un projecte de cooperació transfronterera regional promogut per l'expresident de la Generalitat, Honorable Sr Pasqual Maragall, que, a més de Catalunya, inclou Aragó, Illes Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. A la Unió Europea hi ha més de 70 euroregions, que ha estat creades per regions o entitats locals, o ambdós

EU “actorness” in International Relations: The Non-Proliferation Policy of the EU in the Southern Mediterranean

El punt de partida d'aquesta investigació és una retòrica molt utilitzada que la UE és un actor global. En vista d'això, la no proliferació de la política comunitària al sud de la Mediterrània s'examina. L'estudi es realitza sobre la base de la conceptualització de la UE "actorness" ia través d'alguns criteris (context extern, l'evolució de l'aparell de política exterior de la UE, la Unió Europea l'auto-presentació i la percepció de tercers, la consistència i la disponibilitat d'instruments de política i accions concretes) que involucren tant factors ideacionals i materials, d'acord amb el "pluralisme metodològic". Aquest marc conceptual va ajudar a avaluar la no proliferació de la política comunitària en aquesta regió en particular on la UE té interessos i bones raons per actuar. Cada un dels criteris de manifest els avantatges i desavantatges de la UE "actorness" en aquest camp seleccionat i la caixa. Aquest document sosté que la no proliferació "actorness" de la UE a la regió del sud de la Mediterrània ha estat limitat a causa d'una varietat de raons.