255 resultados para Muestreo (Estadística )
Resumo:
En aquest treball exploratori sha estudiat les diferencies entre un grup dinterns penitenciaris, de 4 Centres diferents de la Comunitat Autnoma de Catalunya i un grup dalumnes universitaris de semblants caracterstiques en les seves variables de subjecte de sexe i edat. Linstrument psicolgic emprat ha estat el Psicodiagnstic Miokintic Revisat i Digitalitzat (PMK-RD) que ha posat de manifest diferncies estadísticament significatives en 4 dels 6 trets de personalitat estudiats: excitaci, impulsivitat, emotivitat i agressivitat. Ha perms classificar globalment als interns en un 94,7% i els universitaris en un 100 %. Un posterior anlisis discriminant a partir tan sols daquelles variables que han resultat significativament diferents en un i altre grup, ha classificat segons lexcitaci i lemotivitat un 86,8 % dinterns i un 97,4% duniversitaris. Linters daquest treball resideix en que aquestes dades shan obtingut a partir dun instrument psicolgic que mesura la conducta motora de les persones, a pols i sense visi, o sigui que avalua la influencia de lactivitat propioceptiva, en el control motor de la conducta voluntria. Sha emprat un disseny de doble cec, segons el qual els administradors de la prova no coneixien que savaluava i els correctors de la mateixa no coneixien als participants. Per aquests motius la interpretaci dels resultats no es fonamenta en altres fonts ( entrevista, qestionaris verbals, etc.) que no sigui el test emprat. Els autors consideren que per les seves caracterstiques no verbals i per els resultats aconseguits aquesta prova pot ser un magnfic instrument per a la classificaci de les caracterstiques de personalitat dalt risc per la conducta delictiva i per consegent til per a una formaci preventiva de les persones, i a tenir en compte per a la rehabilitaci de les mateixes.
Resumo:
El estudio actualiza la tasa de reincidencia de los jvenes que realizaron un programa de mediacin i reparacin penal juvenil en el ao 2008 y a los que se sigui hasta el 30 de junio de 2011 para saber si haban vuelto a reincidir en algn delito, ya fuese como menores o como adultos. Se exponen los resultados tanto del perfil general de los menores, como de las caractersticas de los que son reincidentes. El estudio compara tambin esta intervencin con otras medidas o programas como la amonestacin, la aplicacin del artculo 27.4 de la LORPM 5/2000 de no continuar tramitando el expediente, o las propuestas del equipo tcnico respecto a imponer una medida de prestacin en beneficio de la comunidad.
Resumo:
Tot el que fa referncia als aspectes de la violncia que t lloc en lmbit domstic s objecte dun ampli debat en la nostra societat. Altres estudis recullen el fet que aproximadament un 14% dels casos denunciats per aquesta violncia sn protagonitzats per menors entre 14 i 18 anys que agredeixen els seus pares. Aquesta recerca comprn lestudi dels expedients qualificats per les fiscalies de menors de Catalunya, de Barcelona, Tarragona , Lleida i Girona, com fets de violncia des de l1 de gener de lany 2001 fins al 31 de desembre de lany 2003. Dels resultats es destaca que sn 116 els casos de menors denunciats pels seus pares en aquest perode, dels quals el 79,3% sn nois i el 20,7% sn noies. La majoria daquests nois i noies sn nascuts a lEstat Espanyol (91,4%),. La persona que acostuma a denunciar amb ms freqncia s la mare, que s la que dna el pas en el 647% dels casos. Tamb ha estat la vctima ms freqent de la violncia domstica, un 87,8% dels casos. Les caracterstiques de lagressi veiem que en el 784% s per contacte fsic com cops de puny, puntades de peu, empentes, intents descanyar. El perfil dels joves que tenen obert expedient per violncia domstica, es pot concloure que hi ha dos grups diferenciats: -El 46,6% lnic delicte que consta al seu expedient a la justcia de menors s el de violncia domstica. -El 53,4%, tenen una carrera delictiva, ms ampla. En la recerca es va enquestar tamb als professionals que intervenen a lmbit de la justcia de menors, i dels resultats es destaca que el 94,1%, considera que la intervenci amb els joves per un delicte per violncia domstica, ha de ser diferent a la que es fa per altres conductes delictives.
Resumo:
Este estudio recoge las caractersticas ms destacadas de los jvenes que han sido denunciados por sus padres por un delito de violencia familiar en el periodo de 2001 a 2003 y recoge tanto las peculiaridades del agressor como las de la vctima. Tambin evidencia dos perfiles claramente diferenciados en los agresores. La investigacin recoge tambin una encuesta entre los profesionales que intervienen en todo el proceso para saber su percepcin del problema, as como las soluciones ms efectivas en su parecer.
Resumo:
El present estudi aporta dades concretes i actualitzades de la reincidncia en el delicte que protagonitzen els joves infractors que han entrat en el circuit de la justcia de menors en lmbit territorial de Catalunya, desprs de lentrada en vigor de la Llei Orgnica 5/2000, que regula la responsabilitat penal dels menors. L'estudi fa el seguiment de 2.903 menors del total de 3.728 que van finalitzar una intervenci de la Direcci General de Justcia Juvenil lany 2002 i els segueix fins el desembre de 2004, per tal de saber si han reincidit en el delicte, ja sigui com a jove o com adult. La recerca aporta tamb, entre moltes altres dades, les diferents taxes de reincidncia, el perfil del reincident i del no-reincident i altres caracterstiques de la reincidncia i del propi delicte. Aix mateix, tracta el perfil detallat tant de les noies com dels estrangers, les caracterstiques dels quals quedaven diludes fins ara en tots els estudis, pel fet de formar part de collectius minoritaris dins del context dels joves infractors
Resumo:
Esta investigacin recoge las caractersticas ms destacadas de los jvenes infractores que han pasado por la Direccin General de Justicia Juvenil a lo largo del 2002 y les hace seguimiento hasta diciembre de 2004 para ver si han reincidido en le delito. Tambin estudia especficamente a chicas y extranjeros, para tener datos significativos de dos colectivos minoritarios pero poco estudiados en el contexto de los jvenes infractores
Resumo:
Aquest treball sha realitzat en el Centre Educatiu Montilivi, un centre de Justcia Juvenil, on predominen les mesures en rgim semiobert. Lobjectiu principal del centre s oferir als menors la experincia i la formaci necessria per superar els handicaps, deixar lactivitat delictiva i participar en la societat de manera normalitzada. Lany 2002 es va implantar un sistema motivacional que, basat en el condicionament operant i laprenentatge social, facilits la participaci activa i responsable dels interns. El sistema motivacional sestructura en etapes progressives. El menor, superat el perode dobservaci inicial, se lassigna a una etapa on pot gaudir dels avantatges corresponents. Una avaluaci continuada, li permetr anar assolint la puntuaci necessria que li donar la opci de progressar a una etapa superior. En aquesta gaudir de ms avantatges. Lobjectiu bsic de la recerca s avaluar leficcia del sistema motivacional pel que fa la desaparici o reducci de les conductes indesitjables de: no retorn, fugides, reincidncia i conflictes dins del centre i buscar relaci daquestes variables amb diversos factors individuals. Per dur a terme la recerca shan seleccionat 135 menors que hem distribut en dos grups. un grup de control anterior a la implementaci del sistema motivacional; i un grup dintervenci a qui si sels ha aplicat el sistema motivacional. Els resultats diuen que la mostra respon a un patr antisocial greu. Tamb diu que laplicaci dun sistema motivacional no sha associat a una reducci de les conductes antisocials dels interns durant el perode daplicaci. Malgrat aix, s es percebut com una eina efica per interns i professionals.
Resumo:
La complexitat de latenci de la salut mental i les toxicomanies, en joves institucionalitzats en centres de justcia juvenil, condicionada tant pels propis dficits de salut, com per les condicions ambientals de linternament. Lobjectiu de la recerca s analitzar la clnica desadaptativa dels joves interns i la seva associaci a la presncia dantecedents de consum de txics. El disseny de la recerca s un estudi longitudinal de les urgncies mdiques generades en el Centre Educatiu LAlzina (Barcelona), des de l1 de gener de 2001 fins el 31 de desembre del mateix any. La metodologia utilitza lajust de models multivariants mitjanant Generalized Estimating Equations (GEE) amb error binomial negativa, es calcula el risc de produir-se una demanda per agitaci o autolesi, i la seva associaci amb la presncia dantecedents de consum de txics. Respecte als resultats ms destacats: el 59,4% del total de demandes urgents varen ser per episodis dagitaci o autolesi, concentrant-se aquests en el 33% dels interns. Les prevalences de consum de txics variaven des dun 13,2% respecte dels allucingens fins un 71,7% del cannabis, amb un 36,8% de politoxicmans i un 5,7% dusuaris de drogues per via parenteral. La poblaci nacional present una major prevalena dhbits txics. Com a principals conclusions de lestudi, es confirma la hiptesi general duna major associaci entre antecedents de consum de txics i presentaci depisodis de malestar psquic agut, per b que limitada al mdul dingrs (inicial). En la resta de grups influirien altres factors, com podria ser la pressi ambiental. Pressi que, almenys en el mdul intensiu, tot sembla indicar que seria determinant. Els resultats suggereixen doncs, la convenincia de revisar tant les estratgies dintervenci i abordatge de les toxicomanies, com el disseny ambiental de la instituci. Sapunta la necessitat dinvestigacions futures amb la incorporaci de tcniques qualitatives danlisi. ...
Resumo:
Lestudi t per objectiu conixer la reincidncia penitenciria de la poblaci excarcerada de les presons catalanes lany 1997, fent el seguiment durant 5 anys en tot el territori Espanyol. La poblaci total es composa de 3.898 persones, de les que la mostra estudiada ha estat de 1.555 persones. Sha treballat amb els expedients informtics dels interns que composen la mostra, identificats amb codis numrics per garantir la privacitat de les dades. A part dactualitzar la taxa de reincidncia penitenciria (la ltima datava de lany 1994 i es referia a les dades de 1987), lestudi tamb descriu e les relacions significatives entre determinades variables individuals i dhistorial delictiu i penitenciari, i el fet que es reincideixi o no. Tamb identifica el perfil ms com de les persones reincidents front a les que no ho sn. I, finalment, es desenvolupa un model predictiu de la reincidncia mitjanant laplicaci de tcniques danlisi multivariat.
Resumo:
En la investigacin llevada a cabo nos hemos aproximado, desde un punto de vista cualitativo, a los recursos de formacin para la insercin sociolaboral dirigidos a personas inmigrantes en la ciudad de Barcelona. Dicha formacin forma parte de los recursos del sistema de bienestar espaol, caracterizado como mediterrneo (Esping-Andersen, 1990; Ferrara 1996; Moreno, 2002); y responde a los lineamientos de las polticas de integracin dirigidas al mencionado colectivo. Para llevar a cabo el trabajo hemos adoptado la perspectiva metodolgica de Antropologa de las Polticas (Shore y Wright, 1997). La construccin del marco terico bebi de los aportes que enfatizan el papel poltico de los Estados-nacin en relacin con los procesos migratorios (Sayad, 2010), sealando que la inmigracin, lejos de ser un proceso que les sucede a las sociedades de recepcin, es un fenmeno conformado por stas (Geddes, 2006). La profunda transformacin en los modos de la cohesin social (Castel, 1997) en las sociedades de recepcin de personas inmigradas constituyen el contexto en el cual actan las polticas de integracin. A travs de las condiciones de acceso a los recursos de formacin para la insercin sociolaboral, mediante los contenidos impartidos y las maneras en que lo hacen, se configuran los inmigrantes deseados e indeseados funcionando como fronteras organizativas. Los resultados del anlisis, indican que se espera que las personas inmigradas sean sujetos disponibles y activos, donde la formacin emerge ms que como un derecho que favorece y consolida la cohesin social o la integracin, como un recurso que hay que merecer. Paralelamente a dicha emergencia, la formacin se perfila como un dispositivo que antes que servir para la promocin social es un dbil sustituto del empleo, fatigosamente anhelado por las personas que llevan a cabo los procesos formativos.
Resumo:
Aproximadament un 40% dels subjectes de la mostra de 1.14a subjectes no han arribat a ser considerats per a lalliberament condicional, tot i haver complert les 3/4 parts de la condemna. La modalitat de llibertat condicional ordinria en complir les parts de la condemna predomina sobre la resta de modalitats dalliberament. En el cas daquest estudi, noms un 7,6% havia accedit al benefici de la llibertat condicional avanada. Respecte a la incidncia de les variables personals en laccs a la llibertat condicional, ser dona, tenir nacionalitat espanyola i un nivell molt baix o un nivell alt de formaci influeix positivament en lobtenci de la llibertat condicional. La variable nacionalitat estrangera t una influncia molt negativa en la concessi de la llibertat condicional. Respecte a les variables penals, els delictes de lesions, seguits dels delictes contra la propietat, com tots els tipus de robatoris, tenen els percentatges de denegaci de la llibertat condicional ms alts. Respecte a les variables penitenciries, es conclou que com ms obert sigui el rgim inicialment aplicat, ms probabilitats hi ha de sortir en llibertat condicional. Les activitats realitzades durant el compliment de la condemna no semblen tenir, en general, una incidncia positiva en la concessi de la llibertat condicional. En aquest sentit, es podria dir que ja a linici de la condemna es pot determinar les possibilitats que es tindran de sortir en llibertat condicional, independentment dels progressos o canvis que es realitzin durant el compliment de la condemna. Les variables ms significatives en la concessi de la llibertat condicional, segons lanlisi de regressi logstica, sn 4: lhabitualitat, els dies totals de sortida en funci del temps, el temps passat com a preventiu i el nombre de faltes greus. La regressi logstica ha perms construir una equaci amb aquestes 4 variables independents, que dibuixa el perfil dun intern en llibertat condicional, i tamb descriu quins sn els interns susceptibles de gaudir de la llibertat condicional o no, amb la probabilitat dencertar en 80 de cada 100 casos.
Resumo:
Aquest estudi es proposa valorar indicadors descriptius de la poblaci penitenciria estudiada, analitzar les diferncies entre programes dorganitzaci (mduls de participaci i convivncia versus ordinaris), i avaluar els indicadors de clima (social i emocional), per tal destablir hiptesi explicatives de la comparaci dels resultats entre els mduls de participaci i convivncia i altres mduls de la mateixa rea especialitzada (violncia, drogodependncies o preparaci per a la vida en llibertat). Per aix, shan recollit dades de 14 indicadors descriptius de poblaci i de 18 indicadors dorganitzaci i participaci de 1124 interns, dels 10 mduls residencials estudiats de 3 de les presons catalanes. A ms, shan recollit 327 inventaris dinterns i 57 de professionals de clima emocional, i 331 escales dinterns i 92 de professionals de clima social per a Institucions Penitenciries (Moos). Els resultats de les respostes als dos instruments de clima emocional i clima social emprats, ofereixen un ndex de consistncia interna o fiabilitat molt elevada, considerant que tenen una validesa predictiva molt potent. Daquests resultats, sanalitzen les diferncies en el clima emocional i social en relaci al tipus dorganitzaci de la unitat (participaci i convivncia o ordinria), al collectiu dinterns i al de professionals, i en relaci a les variables descriptives de la poblaci de cada unitat residencial destudi. Finalment sestableixen unes hiptesi explicatives daquests resultats, per tal de plantejar propostes de millora per al funcionament dels mduls estudiats i per a lavaluaci futura, alhora que es valoren les possibilitats de generalitzaci dels mduls de participaci i convivncia als centres penitenciaris catalans en general i sefectuen recomanacions per a ladequada implantaci dels mateixos (condicions mnimes dexecuci): establiment dun programa marc per part del centre directiu, que comprometi els centres al compliment duns estndards de qualitat.
Resumo:
Els programes formatius deducaci viria sn una mesura penal alternativa que simposa habitualment als autors dels delictes relacionats amb el trnsit (articles 379 i segents del Codi Penal) per suspendre o substituir la pena de pres. Aquests programes tenen un doble objectiu: aconseguir reduir a curt termini la sinistralitat viria i propiciar un canvi cultural permanent en la conducci. Lobjectiu principal daquesta recerca va ser identificar les caracterstiques comunes dels infractors de trnsit que fan aquest tipus dintervenci, conixer els factors de risc associats a aquests infractors i en quina mesura lestat psicolgic s un factor de risc en lestil de conducci. Tamb es volia determinar si hi havia diferncies entre les entitats que impartien la formaci, avaluar lefectivitat daquests programes en lestil de conducci dels participants en finalitzar el curs i conixer la reincidncia dels seus participants i la seva relaci amb lestat i el canvi de les variables de lestudi. La mostra va comptar amb 278 participants voluntaris del total de 354 infractors de trnsit que van realitzar un programa formatiu entre l1 dabril de 2009 i el 13 de febrer de 2010. Daquests, un total de 100 participants van autoritzar a ser contactats novament entre el desembre del 2011 i el gener del 2012, per mirar la reincidncia. Les fonts dinformaci van ser els qestionaris passats als infractors i el buidatge de la base de dades dexecuci penal del Departament de Justcia, amb informaci judicial i personal i el seguiment dels usuaris fins a dos anys desprs dhaver finalitzat el curs formatiu, per saber si havien tornat a reincidir en el mateix delicte.
Resumo:
Los programas formativos de educacin vial son una medida penal alternativa que se impone habitualmente a los autores de delitos relacionados con el trfico (artculos 379 y siguientes del Cdigo Penal) para suspender o sustituir la pena de prisin. Estos programas tienen un doble objetivo: conseguir reducir a corto plazo la siniestralidad vial y propiciar un cambio cultural permanente en la conduccin. El objetivo principal de esta investigacin fue identificar las caractersticas comunes de los infractores de trfico que han de hacer este tipo de intervencin y conocer sus factores de riesgo. Tambin se estudiaron las diferencias entre las entidades que imparten los cursos formativos, se evalu su efectividad y se estudi la reincidencia de los conductores. En total participaron 278 infractores que realizaron un programa formativo entre el 1 de abril de 2009 y el 13 de febrero de 2010 y se les sigui hasta enero de 2012.
Resumo:
La finalidad de la investigacin es aportar informacin estructurada sobre las personas que se encuentran ingresadas en prisin por delitos relacionados con la seguridad vial, respecto a las caractersticas de los infractores, como los programas e intervenciones especficas que se les aplican, para que esta informacin pueda contribuir a mejorar la aplicacin de las intervenciones que llevan a cabo los servicios penitenciarios. Los objetivos generales de la investigacin son tres: 1 - Describir el tratamiento penitenciario de los infractores de trfico y compararlo con las actuaciones a nivel espaol y en otros cuatro pases europeos (Holanda, Alemania, Suecia y Reino Unido). 2 - Identificar las principales caractersticas sociodemogrficas, personales y penitenciarias de una muestra de internos que hayan cometido algn delito relacionado con la seguridad vial. 3 - Identificar las posibles diferencias entre las caractersticas psicolgicas, sociodemogrficas y personales y el estilo de conduccin de una muestra de internos con algn delito relacionado con la seguridad vial y una muestra de infractores condenados a una medida penal alternativa por el mismo tipo de delito. Podemos concluir que respecto a las variables psicolgicas y el estilo de conduccin hay algunas diferencias significativas entre los grupos analizados pero en general son pequeas. Esto hace pensar que gran parte de estos casos podran ser abordados desde el mbito de las medidas penales alternativas. Otra conclusin importante es que el abordaje de estos infractores no se tendra que centrar tanto en el delito cometido como en las necesidades crimingenas individuales.
