Per una lectura de l'Egipci d'Eli Arístides

Parlar d'Egipte per a un grec no és cap novetat. Herodot ho havia fet llargarnent al llibre II de la seva Història. A Homer, també, es facil de trobar-hi referències més o menys exactes, sovint en relació al viatge d'Helena i Paris, després de la fugida. I d'Egipte el Nil, sobretot, amb el seu caracter extraordinari, molt més que un riu qualsevol, salvador i protector de la terra per on flueix...

Llegir críticament textos d'història

La història és una disciplina científica que opera en base a evidències del passat. Tot allò que s'ha produït en un altre temps (objectes, construccions, paisatges, conductes, costums) és susceptible de ser analitzat i interpretat de manera crítica per l'historiador. Qualsevol tipus de text confegit en un altre temps o a partir d'informacions d'un temps anterior, també esdevé, per definició, una evidència històrica, ja sigui una recepta de farmàcia, una novel·la, un informe tècnic o un llibre d'història. En aquest sentit, gairebé tots els textos són d'història. L'historiador no analitza el text de la mateixa manera que ho poden fer des d'altres disciplines; un text té interès en tant que subministra informació, i el mètode de treball de l'historiador és el que permet assolir-la. Els alumnes de primària i secundària s'han de formar en continguts factuals, conceptuals i en mètode. L'anàlisi d'un document amb la metodologia d l'historiador és una bona praxi per formar individus amb capacitat crítica.

Dels jeroglífics egipcis a la compartició de secrets

En aquest article parlarem d'un jeroglífic inscrit als laterals de la llinda de Sant Andreu de la Barroca, una petita església perduda en un indret recòndit de la Vall del Llémena, a la Garrotxa. A propòsit d'aquest petit enigma ludolingüístic, plantejarem(i finalment resoldrem) un problema de naturalesa combinatòria que el lector interessat pot provar de resoldre com a exercici. També fem un breu repàs de la història del desxiframent '’escriptures de civilitzacions antigues. Aprofitem l'avinentesa per introduir els conceptes d'entropia i redundància del llenguatge, que ens ajudaran a entendre per què, tard o d'hora, qualsevolescriptura antiga finalment acaba essent desxifrada quan es té una conjectura raonable sobre quina és la llengua que transcriu. Finalment, definim el concepte d'esquema de compartició de secrets, un problema de criptografia moderna en el qual un conjunt de persones gestiona petits fragments d'informació compartida, i que es resol aplicant de manera brillant una idea que prové del món de l'àlgebra lineal més elemental

Ironies de l'assaig. Ors, Pla, Fuster: història intel·lectual de l'adhesió incompleta

Per a començar a reflexionar sobre el paper de la ironia en l"assaig, pot ser un bon punt de partida una de les sempre interessants reflexions sobre el gènere que Joan Fuster (1965: 9) tenia per costum regalar cada cop que en preparava un recull, rescatats de la calaixera o de l"hemeroteca: 'D"això que jo escric proses divagatòries de tímida especulació, oscil·lants entre la ironia i la bona fe , els experts solen dir-ne «assaigs».

La llengua del Collsacabra a partir del diari de Joan Guàrdia : Sincronia i diacronia de la llengua dels pagesos al segle XVII

Aquest treball explora la llengua del diari del pagès Joan de la Guàrdia, de l'Esquirol, escrit al segle XVII durant la guerra dels Segadors. El treball està fet a partir d'una anàlisi dels principals trets morfològics, sintàctics i lexicosemàntics del diari, així com de l'ortografia i de les característiques d'escriptura del document original. Al treball també s'estableix una comparativa d'aquest text amb d'altres del mateix moment, d'abans i de després de la zona, així com amb l'actual parla del Collsacabra.

Ciutat de Mallorca, 31 de desembre del 1229: Sant Silvestre, Sant Jordi i Jaume I

Un dels episodis més memorables del Llibre dels feits és la descripció de l’atac final a la Ciutat de Mallorca el 31 de desembre del 1229. Es tracta del dia de sant Silvestre i, encara que Jaume I no esmenti aquesta efemèride en el seu relat, potser no es tracta d’una coincidència. Per un cristià del segle XIII sant Silvestre era, d’acord amb el divulgadíssim Actus Beati Silvestri, el responsable de la conversió al cristianisme de l’emperador Constantí i d’Helena, la seva mare. Era, per tant, un personatge clau en la història de la difusió i de la consolidació de la religió cristiana. Potser per aquesta raó es va fer coincidir amb el 31 de desembre la data de l’atac definitiu a una ciutat que ja estava delmada a causa d’un setge llarg i dur. La caiguda de Mallorca en mans cristianes també es podia interpretar, sens dubte, com un moment important en la història de la difusió del cristianisme si més no a la nostra banda del Mediterrani. Potser cal tenir també en compte en relació amb aquesta qüestió que, segons una tradició recollida en el Flos Mundi, un compendi d’història universal en llengua vulgar de principis del segle xv, i catalogada en el repertori de llegendes historiogràfiques d’Anna Cortadellas (2001: 179), no va ser pas l’apòstol sant Jaume, sinó una deixebla de sant Silvestre la responsable de la conversió d’Espanya a la religió cristiana

Prospectiva de la llengua a Catalunya: simulació amb autòmats cel·lulars

L"article aborda l"aplicació d"eines informàtiques de simulació en l"àmbit psicosocial a la situació de la llengua a Catalunya per extreure"n escenaris de futur. En primer lloc, s"aborda el context metodològic de la simulació social amb autòmats cel·lulars. En segon lloc, s"aplica el mètode i el sistema als resultats de l"Enquesta d"usos lingüístics de la població 2008 i se n"extreuen resultats. Finalment, s"apunten unes conclusions.

Agustí Eura i les muses catalanes a l’Acadèmia de Barcelona

Sobre la vinculació de Fra Eura (Barcelona 1684-Orense 1763) amb la Reial Acadèmia de Bones Lletres, on hi va ingressar als 48 anys. Fra Eura va intervenir de manera intensa durant menys de dos anys en les activitats acadèmiques, tant en les literàries com en les organitzatives i també destaca per la seva la tasca en favor de l'ús de la llengua catalana per a la poesia acadèmica

La conquesta àrab i la llengua catalana

Les relacions entre la llengua àrab i el català a la Catalunya Vella

La traducció del Càntic dels Càntics de Carles Riba

Carles Riba’s activity as a translator of Greek classics (Xenophon, Plutarch, Homer, Sophocles, Euripides, Aeschylus) and works of important authors who wrote in Latin (Virgil), English (Edgar A. Poe) and German (Rilke, Hölderlin) is well known and has been widely studied. In contrast, the great humanist’s translations of books of the Bible -Song of Songs and the Book of Ruth- from Hebrew to Catalan have never been the subject of a monographic study. This piece of work is an edition and a detailed analysis of his version of the Song of Solomon. The notes in the text point out the translator’s contributions and uncertainties in a work published at a pivotal time in the Catalan language’s history

La llengua abans de la lingüística: arran d'unes notes d'Antoni de Bastero

La llengua abans de la lingüística, arran d'unes notes d'Antoni de Bastero

La llengua abans de la lingüística, arran d'unes notes d'Antoni de Bastero

La llengua abans de la lingüística, arran d'unes notes d'Antoni de Bastero

El català a l'edat moderna

Història de la llengua catalana durant tota l'edat moderna