Diagnosi del canvi d'usos i cobertes del sòl a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) : analitzant el passat per a entendre el present (1956-2010)

El projecte es centra en analitzar les transformacions en els usos i cobertes del sòl al municipi de Sant Pere de Vilamajor, com a conseqüència d’un conjunt de forces inductores de canvi global. Primerament, s’ha realitzat la caracterització social, econòmica, demogràfica i ambiental de la zona d’estudi des de mitjans del segle passat fins a l’actualitat. Posteriorment, l’estudi es centra en l’anàlisi cartogràfica de la zona, realitzat a través de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), utilitzant el programa MiraMon, per tal de comparar els usos i cobertes del sòl entre 1956 i 2010. Les principals transformacions experimentades són la transició dels estatges de vegetació herbacis i matollars a bosc i la transformació dels cultius en sòl urbà. L’abandonament de les pràctiques agràries conjuntament amb el desenvolupament de les urbanitzacions a l’àmbit d’estudi són els principals agents de canvi, fruit del procés de la industrialització i terciarització de l’economia.

Ensenyar a escriure textos acadèmics a la Universitat : el guiatge i la revisió col·laborativa del projecte de recerca en els estudis de psicologia

En aquest article es recull una intervenció per ensenyar a escriure el projecte de recerca als estudis de Psicologia de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna. La proposta tenia com a objectiu general ajudar als estudiants a utilitzar els mecanismes discursius que els permetessin fer visible la seva veu en els textos acadèmics i desenvolupar la seva identitat com a autors mitjançant el guaitge i la revisió col·laborativa. En aquest article es focalitza especialment en la presentació dels pressupòsits teòrics de la intervenció i en el seu impacte en el coneixement i les representacions dels estudiants. Els resultats evidencies que els estudiants van desenvolupar el coneixement necessari per a produir textos acadèmics, gràcies a l’apropiació dels recursos discursius vinculats al posicionament de l’autor, al diàleg intertextual amb d’altres autors i a l’organització de la informació. Tanmateix, també van posar de manifest dificultats pel que fa a la seva comprensió del concepte d’objectivitat i la seva relació amb la veu del autor en els textos cientifico-acadèmics.

Hi ha diferències en l’èxit acadèmic d’homes i dones en el Curs de formació bàsica?

Objectiu de l'anàlisi és veure la relació entre el nivell d’estudis previ dels aspirants i l’èxit acadèmic al CFB Com mesurem l’èxit acadèmic? Variable 1:Excel·lència (grup d’aspirants que treuen una nota igual o superior a 8) Com mesurem el nivell d’estudis previ? Variable 2:Nivell d’estudis previ (estudis bàsics obligatoris – estudis mitjans 1 – estudis mitjans 2 - estudis superiors) Per què utilitzem la variable nivell d’estudis previ? És la variable que més pes explicatiu té (predicció) en la nota final que l’aspirant obté en el CFB (més que altres variables com classe social, edat, suport familiar...)

Passarel·la per a vianants sobre el riu Segre : Premis FAD d'Arquitectura i Urbanisme

Descripció del projecte. S'han de destacar les innovacions i aportacions a l'avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l'adreça web si s'ha penjat més informació sobre el projecte a la web.Passarel.la per a vianants sobre el riu Segre.Memòria.La passera vol ser simplement el vincle entre les dues ribes del Segre. Entesa més com a itinerari quecom a lloc d'estada, pretén no esborrar mai la percepció d'estar suspès a una cota alta sobre el llit delriu. Tot això ha dut a dimensionar-la ajustadament per a fer compatible el pas de vianants i bicicletes, ipermetre el trànsit eventual de vehicles de servei.Participa de la mateixa idea l'esforç en atravessar tot el llit del riu amb dos únics pilars i sense cap altreelement que alteri l'essència del pont, entès com a itinerari.L'arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeigconsolidat, el recolzament de la passera pretén no alterar substancialment l'entorn, sent la mateixavorera la que s'aixeca per absorbir una petita diferència de cota provocada per la preservació de lasecció hidràulica. Pel contrari, al marge esquerra, l'espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur deribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuitat,es transforma en la pròpia passera. Es aquesta part del pont, eixamplat en forma de vano, la que estransforma en espai d'estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Al mateixtemps, ofereix un racó d'ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrarels límits entre passera i ciutat. La perllongació dels elements urbans -paviments, bancs umbracles...- enterra ferma ve acompanyada també per l'aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos foratsque deixen passar llum cap a la zona inferior del pont.L'estructura de la passera és conseqüent amb aquestes intencions i ofereix una plataforma lliured'obstacles visuals on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en el protagonistes. Duesbigues-calaix solidaritzades per bigues transversals,també d'acer, i una llosa col.laborant de formigó,permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total, enel repte d'atravessar els 83 metres de llum. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueixl'efecte visual dels 2 metres de cantell.Aquesta secció en forma de Z ofereix dos alçats diversos i dues maneres de relacionar-se amb l’entorn.A la banda sud, la llosa vola per sobre la biga inferior i queda rematada per una barana de vidre,recolzant les visuals cap a la Seu i la ciutat vella. A l’altre costat, la biga superior actua com a baranaopaca i constitueix l’alçat del pont.Pere Joan Ravetllat/Carme Ribas/Nicolás Markuerkiaga/Javier Rui Wamba

Educació de les actituds, valors i normes a través del judo

L’educació de les actituds, valors i normes és un tema que cada dia preocupa més. En aquest bloc de continguts se situen els hàbits de conducta que, al mateix temps, provenen del raonament i les convencions socials de la nostra cultura. En aquest article es proposa una integració funcional per tractar els hàbits de conducta a través del judo, per tal d’aconseguir que els individus s’acostumin a aquests tipus de comportament mitjançant el reforçament de les seves conductes.

El Logopeda i l'afàsic : crèixer gràcies al treball amb persones

L'actuació logopèdica en pacients afàsics ha de tenir en compte tant l'alteració específica com la vessant personal i social de la persona atesa. El resultat de les nostres intervencions estarà, per tant, lligat a factors no solament tècnics sinó també personals. En l'article reflexionem sobre aquesta doble tasca, tècnica i humana. Fem primer un repàs a l'argumentació teòrica que fonamenta la nostra practica clínica, repassem les variables de la relació terapèutica i, finalment, donem veu a persones que viuen l'experiència de no poder-se comunicar.

El mercat del vi espanyol als Estats Units

L’objecte d’estudi d’aquest projecte final, és el mercat del vi espanyol als Estats Units. Es tracta d’un mercat relativament jove degut a que la cultura del vi per un nord-americà amb una renda mitja es nova. Encara així, els Estats Units es el tercer país amb major consum per volum del món. Per tal de poder entendre millor aquest mercat, s’estudiaran les diferents característiques del país, les regions on es produeix el vi i la seva distribució i els diferents agents que s’impliquen en aquest procés en el país. Un cop analitzat els aspectes econòmics i les característiques més importants d’Estats Units, es realitzarà una anàlisi de l’oferta i de la demanda del sector del vi en aquest país per poder realitzar una comparativa més endavant amb el mercat del vi espanyol i de la perspectiva que es té a Estats Units sobre aquest tipus de vi. Un aspecte molt important que s’ha observat es la dificultat d’accés al mercat del vi a Estats Units. Per això, s’ha dedicat un capítol sencer a analitzar els diferents controls i regulacions que s’han de tenir en compte alhora d’importar vi a aquest país americà. Per últim, es realitza un anàlisi del mercat del vi espanyol i la perspectiva que es té dels vins espanyols a Estats Units. En aquest capítol s’analitzarà sobre tot la producció, el consum i les exportacions espanyoles i s’explicarà amb detall el concepte de denominacions d’origen.

Seguiment de les extremitats dels ratolins i les vibrisses del musell

El present TFM té per objectiu aplicar tècniques d'intel·ligència artificial per realitzar el seguiment de les extremitats dels ratolins i les vibrisses del seu musell. Aquest objectiu es deriva de la necessitat per part dels realitzadors d'experiments optogenètics de registrar els moviments dels ratolins.

Disseny de les instal·lacions de climatització, gas, electricitat i aigua calenta sanitària d'un edifici de 12 habitatges amb pàrquing

El projecte defineix les instal·lacions bàsiques en un edifici de 12 habitatges, incloent el disseny de la instal·lació d'ACS amb aportació per energies renovables. S'avaluen els sistemes més adequats per a cada instal·lació i es defineixen els materials i els elements constructius de l'edifici. Del pàrquing situat al soterrani s'estudiarà la ventilació que més s'escaigui i les proteccions contra incendis necessàries.

Disseny de les instal·lacions d'un pàrquing soterrat de dues plantes a Lleida

El present projecte té per objectiu el d'especificar les condicions tècniques i econòmiques de la instal·lació de protecció contra incendis, ventilació i la d'electricitat necessàries per a la posta en marxa d'un pàrquing de dues plantes soterrades per a vehicles.

Proyecto de acondicionamiento del camino rural que une la N-230 con Coscolla en el término municipal de Puente de Montañana (Huesca)

El tema tractat en aquest Projecte es el condicionament del camí rural situat al terme municipal de Pont de Montanyana (Osca). Aquest Projecte conté quatre documents. En primer lloc trobem la memòria amb els seus corresponents annexos on es defineixen les característiques bàsiques a tenir en compte per a realitzar el condicionament. A continuació, trobem els plànols necessaris per a dur a terme l’obra. El tercer document es el plec de condicions en el que s’estipulen les normes que s’han de tenir en compte per executar el Projecte. L’últim document que trobem es el pressupost, on hi ha el cost aproximat de l’obra

Nimfes d’Efemeròpters del Llobregat i del Besòs. Guia d’identificació dels gèneres i de les espècies més comunes

Aquesta és la primera guia d'identificació de la col∙lecció i es dedica als Efemeròpters (INSECTA: EPHEMEROPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos ala guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis querealitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de laProvíncia de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per laDiputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acció Territorial del'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponenexemplars recol∙lectats el 2012 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluentspels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinatles mostres històriques.

Nimfes d’Efemeròpters del Llobregat i del Besòs. Guia d’identificació dels gèneres i de les espècies més comunes

Aquesta és la primera guia d'identificació de la col∙lecció i es dedica als Efemeròpters (INSECTA: EPHEMEROPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos ala guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis querealitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de laProvíncia de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per laDiputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acció Territorial del'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponenexemplars recol∙lectats el 2012 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluentspels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinatles mostres històriques.