Una Font poc utilitzada: el registre d'hipoteques

La font que presento no és una font documental autònoma. La seva riquesa dependrà de la riquesa dels arxius notarials i de les peculiaritats del règim jurídic de cada zona. A Catalunya, un element i l'altre actuen favorablement. La presentació d'aquesta font serà més comprensible per a tots aquells que coneguin la importància dels protocols notarials. Aquí farem referencia sobretot a les possibilitats que deriven de la utilització dels llibres del registre d'hipoteques en estudis sobre la propietat de la terra, però les mateixes consideracions es poden fer, i han estat fetes, en part, per a d'altres tipus d'estudi

Disseny de la cuina central d'una empresa dedicada a la restauració comercial

El projecte consisteix en el disseny d'una cuina central en una nau industrial propietat d'una empresa del sector de la restauració comercial. Es duu a terme la selecció dels sistemes de gestió i organització, producció i distribució i consum. S'hi defineixen les zones en que s'estructura la cuina, la distribució d'aquestes i la dotació bàsica corresponent en base als principis d'higiene alimentària. S'inclou també l'adequació de l'espai de treball a la normativa vigent d'accessibilitat i la instal·lació de protecció contra incendis. Així mateix, es desenvolupen els càlculs corresponents al disseny de tres de les cambres frigorífiques de que consta la cuina.

Estudi de viabilitat i projecte de rehabilitació d'un edifici plurifamiliar entre mitgeres

El present treball neix amb la intenció d'esbrinar les possibilitats que ofereix l'actual conjuntura econòmica de cara a realitzar una inversió immobiliària de rehabilitació d'un habitatge plurifamiliar entre mitgeres, que consta actualment de dos habitatges i un local comercial. Per tal d'avaluar la viabilitat de la promoció s'han d'examinar les ordenandes municipals per saber els límits de l'actuació a realitzar, la siutació de l'entorn en termes d'oferta i demanda d'habitatge. Per últim, s'han de fer els càlculs econòmics i financers per tal d'observar la possible viabilitat de la intervenció des del punt de vista del petit promotor.

Concentració parcel·lària de la zona regable del canal Segarra-Garrigues afectada per la xarxa Natura 2000 al nucli de La Figuerosa, terme municipal de Tàrrega (Urgell)

Aquest projecte final de carrera pretén realitzar la concentració parcel·lària d’una zona de 1.421,4476 hectàrees afectada per una zepa (zona especial de protecció d’aus) i que alhora és regable pel canal segarra-garrigues, al terme municipal de Tàrrega (Urgell), i més concretamente als voltants del nucli de la Figuerosa. La concentración parcel·lària és un procediment de reorganització de la propietat jurídica i pretén millorar la viabilitat económica de les explotacions, ja que moltes d’elles presenten nombroses parcel·les distribuïdes pel territorio. Alhora, la CP puposa ajustar l’estructura i dimensión de les finques i per tant els costos d’explotació dels propietaris beneficiats.

Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de la Finca "Les Garrigues" de 136,08 hectàrees , Olèrdola (Alt Penedès)

Aquest TPT (Treball Pràctic Tutorat) esdevé la última etapa a realitzar per a la culminació dels estudis d’Enginyer Tècnic Forestal (especialitat en explotacions forestals). El TPT en qüestió és un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF): Instrument d’Ordenació Forestal dels boscos públics i privats de Catalunya, gestionat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Centre de la Propietat Forestal (CPF), on s’organitzen en el temps i l’espai totes les actuacions que es pretenen dur a terme en una zona d’estudi en concret (que ha de ser sempre major a 25 hectàrees). Un PTGMF consta de 3 parts diferenciades: - El PTGMF, pròpiament dit, com a document principal. - La cartografia (mapes de situació, de gestió i cadastral). - Els annexes (les fitxes descriptives de les unitats d’actuació i els resultats de l’inventari forestal).

Background, current status and future prospects of transgenic crop plant development

Les plantes transgèniques són una part integral de l’agricultura contemporània. Durant l’any 2006 més de noranta milions d’hectàrees de plantes transgèniques van ser cultivades en vint-i-un països. Des de la comercialització de la primera planta transgènica el 1996 els nivells d’adopció d’aquests cultius han augmentat anualment amb percentatges de dos dígits. El desenvolupament i la comercialització de les plantes transgèniques van lligats estretament al comerç mundial, a la globalització, a la disponibilitat de suficient menjar, a la protecció del medi ambient i del consumidor i a la propietat intel·lectual. En aquest article exposem els avenços més recents i les tendències actuals en el desenvolupament dels cultius transgènics i de la seva utilització. També ens fem ressò d’alguns assumptes no científics que s’han de solucionar abans que aquests cultius arribin al màxim del seu potencial, proporcionant una agricultura més sostenible i ecològica. Finalment, ressaltarem la importància de com les plantes transgèniques poden contribuir en la disponibilitat de menjar i en la millora de la pobresa en els països en vies de desenvolupament.

Caracterización selvícola de las masas monoespecíficas de pino laricio en Cataluña

En el presente trabajo se ha abordado, a partir de la información suministrada por el Segundo Inventario Forestal Nacional, la caracterización de las masas monoespecíficas de pino laricio en Cataluña (NE de España), formalizándola en una tipología de enfoque silvogenético. Basándose en los resultados obtenidos del análisis factorial realizado sobre variables dasométricas, los categoremas de la tipología se articularon sobre aspectos concernientes a la distribución diamétrica y espesura del rodal, identificándose nueve tipos. El carácter irregularizado, presente en cinco de ellos aunque con rasgos diferentes, se examinó a través de la distribución de Weibull truncada. La tipología, que se maneja computando tan sólo el nivel de regenerado y los diámetros de los pies inventariables, contempla los distintos estadios evolutivos y permite diagnosticar situaciones comprometidas en cuanto a la persistencia de la masa, bien causadas por deficientes estados de espesura o por falta de regenerado.

Caracterización de rodales irregulares de Abies alba Mill. capitalizados en existencias del Valle de Arán (Pirineos, España) y de las cortas de entresaca practicadas

Se describe, en una zona de la vertiente norte de los Pirineos españoles, la estructura dasocrática de rodales irregulares de abeto excesivamente capitalizados en existencias volumétricas, así como la naturaleza de las intervenciones de entresaca que se les aplican al objeto de contrarrestar la tendencia hacia una indeseable uniformidad de la masa. La situación inicial revela una elevada espesura, con importantes excedentes de individuos pertenecientes a las clases diamétricas de madera gruesa, y que conduce a formas selvícolas tipológicas en avanzado proceso de regularización. Empero, la estabilidad mecánica de los pies se manifiesta alejada de sus umbrales críticos en todos los estratos, y la capacidad de regeneración del sistema resulta aceptable. El tratamiento de entresaca realizado, cuya severidad se centró fundamentalmente sobre los pies de diámetro superior a 30 cm, mantiene todavía una situación de espesura excesiva que impide la adscripción de los rodales a estructuras equilibradas, pero ha permitido la liberación de la competencia vertical de los pies en edad de latizal.

Tipología selvícola para los abetales españoles de Abies alba Mill.

Se ofrece una tipología de naturaleza silvogenética para los abetales del Pirineo español, elaborada a partir de la información suministrada por el Segundo Inventario Forestal Nacional. Se han derivado nueve tipos, cuya diferenciación se articula en base al área basimétrica, la densidad, la distribución diamétrica de los pies presentes y el carácter puro o mixto de la masa. Se ha analizado comparativamente la estructura que conforman sus distribuciones diamétricas y el rol que las especies acompañantes del abeto desempeñan en aquélla, destacando cómo el carácter de irregularidad preside, aunque en grados diversos, la totalidad de las formas tipificadas. La tipología resulta de sencilla aplicación por parte del gestor forestal puesto que se maneja con tan sólo los diámetros inventariados de los pies existentes, y contempla los distintos estadios secuenciales y evolutivos de los abetales españoles que abarcan, desde la fase de instalación del abeto bajo la cubierta de otras especies, hasta las estructuras más capitalizadas y envejecidas.

Autoecología de los hayedos catalanes

Este estudio está basado en el muestreo de campo y posterior análisis de 24 parcelas de hayedo seleccionadas mediante una estratificación de su área de distribución basada en la clasificación CLATERES de la Ecorregión Catalano-Aragonesa. En cada parcela se han evaluado 3 parámetros fisiográficos, 15 climáticos y 18 edáficos, a partir de los cuales se han establecido sus valores paramétricos centrales y marginales que permiten definir los hábitats fisiográfico, climático y edáfico de las masas de Fagus sylvatica L. en Cataluña. Los hayedos catalanes se presentan sobre substratos litológicos muy diversos (plutonitas, vulcanitas, metamorfitas y sedimentitas, tanto ácidas como básicas), con texturas predominantes francas, franco-arenosas o franco-limosas. Los suelos, según FAO, son mayoritariamente cambisoles. A pesar de que la capacidad de retención de agua de sus suelos es escasa, la sequía fisiológica es reducida. Los humus predominantemente pertenecen a los tipos mull forestal y mull cálcico. Además, se presentan una serie de parámetros selvícolas ( Densidad de pies y densidad de chirpiales, Area basimétrica, Altura Total dominante, Índices de Hart-Becking, Índice de Calidad de Estación y Edad de la masa) que al correlacionarlos con los ecológicos nos ha permitido comprobar que los mejores hayedos se encuentran en las localizaciones más térmicas, en las que incluso se podría producir sequía fisiológica si no fuera por que existen suficientes precipitaciones estivales.

Árboles padre vs. árboles madre: ¿diferencia semántica o funcional?

A los pies que, mediante su semilla y la protección posterior, contribuyen a la regeneración de las masas arboladas, se les identifica indistintamente como árboles padre, madre o portagranos. En esta nota se indaga sobre la acepción de tales términos, sugiriéndose asignar denominaciones distintas al mismo individuo según la función concreta que desempeña a lo largo del proceso. Así se propone reservar el vocablo de árbol madre únicamente cuando interesa su semilla y designar como progenitores en sentido amplio cuando ejercen la protección del regenerado instalado. Finalmente se repasan las fases de los principales tratamientos generales de regeneración utilizando la diferenciación establecida.

Un nou fragment del sepulcre de Ramon Folc VI de Cardona del monestir de Poblet

En el present article donem a conèixer un fragment del sepulcre de Ramon Folc VI de Cardona (†1320), conegut com el Prohom Vinculador, que es troba al braç meridional del transsepte de l’església del monestir de Poblet. El fragment fou subhastat a Barcelona el març del 2008 i fou adquirit per la Generalitat de Catalunya, que el diposità al Museu de Lleida: diocesà i comarcal. La peça sortia a la venda amb un possible origen pobletana procedent de la tradició antiquària, ja que havia estat propietat del pintor i il·lustrador modernista Alexandre de Riquer (1856-1920), de qui sabem que va extreure materials del monestir, a la vegada que és coneguda la seva faceta de col·leccionista i marxant d’art i antiguitats. Finalment, aquesta procedència s’ha pogut corroborar en descobrir-se que el fragment subhastat era un dels membra disjecta de l’esmentat sepulcre. Avui el fragment es troba pendent de ser restituït al Monestir de Poblet.

Les possibilitats de valorització energètica de la biomassa forestal

La viabilitat econòmica de l’aprofitament energètic de la biomassa forestal ha estat una qüestió controvertida i recurrent durant els darrers anys. Si la generació d’energia amb aquest tipus de biomassa fos competitiva, la demanda s’incrementaria, la rendibilitat econòmica de l’activitat forestal augmentaria i el bosc es revaloraria. Però aquests anhels, compartits per tots, no s’han traduït fins ara en una realitat palpable. Actualment a Catalunya no hi ha cap planta, ni d’energia elèctrica ni tèrmica, que consumeixi prioritàriament biomassa forestal; ans al contrari, la biomassa forestal es va acumulant al bosc any rere any. Aquest estudi ha volgut contribuir a identificar els factors que dificulten l’aprofitament energètic d’aquestabiomassa i suggerir possibles vies de solució.

Models de gestió per a la producció combinada de fusta i bolets en boscos de Pinus sylvestris

El bosc mediterrani ens proporciona una gran quantita de productes i serveis que poden contribuir a la riquesa i el benestar de la societat. La combinació dels diferents productes i serveis a través de models de gestió forestal multiobjectiu, com és el cas de la producció de fusta i bolets, permet avançar cap a la millora del potencial productiu del bosc i la preservació de les masses forestals.

Avantatges i conflictes de caràcter econòmic derivats de l'usdefruit en empreses familiars

L'usdefruit d'accions consisteix en l'exercici del dret real de gaudi de les rendes de títols constituïts com a inversions financeres. En l'empresa familiar, la propietat de l'acció pot estar en ocasions desdoblada i pertànyer en nua propietat a una persona i en usdefruit, a un altra. Però que succeeix quan l'empresa decideix no repartir dividends? El problema l'estudiem sobre el cas real de "Rosa Clara" en què un jutge condemna a pagar els dividends no distribuïts en els últims cinc anys d'usdefruit.