Flora Valentina, una joia

Donem a conèixer la publicació del primer volum (2011) de Flora Valentina, la nova flora del País Valencià, dirigida per Gonzalo Mateo, Benito Crespo i Emili Laguna (Notícia BioC 27/6/2011). Ara tenim ocasió d¿oferir una recensió i una opinió més detallades sobre aquesta excel·lent obra. Mateo, G., M.B. Crespo and E. Laguna (2011). Flora Valentina, vol. I. Fundació de la Comunitat Valenciana per al Medi Ambient, València.

Clínica del pie valgo

Genericamente reconocemos al pie valgo, por las características siguientes: - desviación de la linea de Helbing ( retropié) - aplanamiento de la bóveda longitudinal interna - pronación de antepié. - aspecto de pié plano. Pero no podemos contentarnos con estas cuatro reglas,y por lo tanto hemos de pormenorizar y clasificar en función de los diferentes elementos que intervienen en la morfogenética de pié. Con lo cual también tendremos una visión mas amplia a la hora de poder aplicar un tratamiento mas o menos agresivo ( y con ello me refiero siempre a tratamientos paliativos )., pudiendo emplear plantillas ortopodológicas mas correctivas o bien el empleo de cuñas compensatorias de la simetría del plano de apoyo. Se clasifican y se tratan de analizar cada circunstancia que influyen directa o indirectamente en la creación de un retropié valgo.

Dones a la ciència i a la universitat: la construcció de la identitat docent i investigadora en contextos de desigualtat

[cat] Aquest treball recull el procés i els resultats de la recerca "Dones a la Ciència i a la Universitat: la contribució de la identitat docent i investigadora en contextos de desigualtat" (2007 RDG 00001)finançada per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) en la convocatòria d'ajuts per a l'estudi de desigualtats originades per motius de gènere en l'àmbit científic i universitari (RDG) per l'any 2007. La finalitat d'aquest projecte ha estat explorar i reconstruirl'experiència personal i professional de tres generacions de dones en el procés de construcció de la seva identitat com a docents, investigadores i gestores. La forma d'assolir aquesta finalitat ha estatl'elaboració de 8 històries de vida professional per tal de comprendre la relació entre les seves trajectòries i les condicions de la seva feina i esbrinar com es van convertir en la mena de donesprofessores, investigadores o gestores que ara són; així com les relacions entre les experiències personals i el desenvolupament de les seves trajectòries professionals. En aquest procés s'han posat en evidència les estratègies d'adaptació, resistència i creació que les dones desenvolupen enla seva interacció amb el context de la docència, la recerca i la gestió, les formes de violència simbòlica que experimenten, i els canvis que s'han produït al centres de recerca i les universitats catalanes des de la perspectiva de gènere en els darrers trenta anys.

Paral lelismes lèxics en aragonès xistaví i català: préstec o fenomen de contínuum?

A part de l"ús del pretèrit perifràstic, format amb el verb ir + infinitiu (xistaví) o anar + infinitiu (català), els paral lelismes més interessants entre el xistaví i el català són de tipus lèxic. Tanmateix, sovint no resulta gens fàcil decidir si les formes compartides són préstecs directes o si constitueixen part d"un tresor comú. Determinades paraules com ara sep i boc, amb oclusiva final, i llesca, amb [ʎ] inicial, porten l"empremta d"identitat catalana, així com borde < bord, amb vocal de suport final en aragonès i en castellà, i cotón, sense l"article àrab aglutinat (però amb [n] final en aragonès). La forma mielsa és un catalanisme tan antic que presenta diftongació de la vocal radical en aragonès. A més a més, tancar, que és específic de l"Aragó oriental, sembla ser resultat de l"expansió del català a territoris dialectals veïns. En canvi, bachoca és tan generalitzat també es troba a Múrcia i València que no pot ésser considerat com el cas anterior. En aquest article intentem d"avaluar l"impacte del lèxic català en l"aragonès de Gistaín (xistaví).

Una recerca acció per desenvolupar la capacitat crítica i autocrítica dels estudiants en diversos ensenyaments de la Universitat de Barcelona

L'article presenta el plantejament i desenvolupament d'una recerca acció per al desenvolupament de la competència transversal «capacitat crítica i autocrítica» de la Universitat de Barcelona (UB). El projecte s'ha desenvolupat dins de diverses assignatures d'alguns ensenyaments de la UB (Ciència i Tecnologia dels Aliments, Infermeria, Odontologia, Pedagogia i Química) i l'hem iniciat sis professors i professores novells amb l'objectiu de dissenyar i desenvolupar activitats i estratègies de treball per promoure el pensament crític i autocrític dels estudiants universitaris. Aquest projecte s'ha portat a terme mitjançant un procés de recerca acció que es va iniciar en les primeres etapes amb una reflexió sobre la nostra pròpia pràctica docent. A partir d'aquesta reflexió es van dissenyar una sèrie d'activitats per promoure aquesta competència transversal. En aquest treball es descriuen el desenvolupament d'aquest projecte i els resultats obtinguts en aplicar algunes de les activitats a diverses assignatures dels ensenyaments mencionats. Les activitats han permès que l'alumnat pugui desenvolupar el pensament crític i autocrític en treballar sobre diversos aspectes de les assignatures (competències específiques, activitats, proves d'avaluació, etc.), i que alhora pugui ser crític amb el seu procés d'aprenentatge. Això també ha permès desenvolupar un dels reptes de l'espai europeu d'educació superior (EEES), en què es pretén donar a l'estudiant un rol més important en el procés d'aprenentatge.

L'avaluació de l'alumnat a la universitat

En les últimes dècades, en el camp de l'avaluació en general i, en particular, en el de l'avaluació dels aprenentatges, s'hi reflecteixen importants transformacions. Moltes raons justifiquen aquests canvis projectats en l'àmbit universitari. Podem indicar-ne com a rellevants els següents: a) La incorporació ineludible de nous objectius d'aprenentatge que la societat de la informació requereix dels professionals universitaris: capacitat de transferència, de treballar en grup i en xarxa; habilitats per seleccionar informació i per autoformar-se; saber desenvolupar comportaments d'autonomia, etc. Tots aquests objectius d'aprenentatge són competències que van més enllà del que ofereixen els tradicionals procediments d'avaluació. b) El desenvolupament de noves estratègies d'avaluació (mapes conceptuals, portafolis, etc. ) que posen en joc habilitats complexes i processos metacognitius, més d'acord amb les noves competències professionals i personals. A l'article s'analitzen diferents plantejaments d'avaluació de l'alumnat en l'àmbit universitari, distingint diferents modalitats i presentant tècniques, tant de tipus tradicionals com noves.

Estudi sobre la investigació doctoral: 10 anys de tesis a Ciències de l'Educació a la Universitat de Barcelona (1979-1989)

L'estudi que seguidament descriurem va sorgir en el context del curs de doctorat "Models d'investigació a l'aula" dirigit per la Dra. J.M. Sancho del Departament de Didactica i Organització Escolar de la Universitat de Barcelona, la finalitat principal d'aquest era donar a coneixer la perspectiva de recerca qualitativa, naturalista o interpretativa mitjançant la planificació i la realització d'un treball de recerca. Els components de l'equip investigador, la majoria llicenciats en pedagogia i amb experiencia professional en el món de l'educació, actualment ens trobem en procés de realització de la tesi doctoral. Fruit de les nostres preocupacions i inquietuds del moment com a estudiants de tercer cicle, va sorgir la proposta d'investigar el fet mateix de realitzar una tesi doctoral, específicament des de Ciencies de l'Educació, tasca que tots, un dia o altre hauríem de finalitzar, en cas de voler aconseguir el desitjat grau de doctor.

L'avaluació universitària: l'experiència de la Universitat de Barcelona

El Pla d'Avaluació-lnnovació de la UB inicia el camí el curs 90-91 amb la creació d'un gabinet tecnic encarregat de donar forma i fer operatives diverses idees dirigides cap a una millora de la qualitat de l'educació universitaria. Les practiques d'avaluació institucional en el context europeu, així com les experiencies i el marc legal de la universitat espanyola són referents que s'han pres en consideració. Aquests marcs de referencia s'examinen a la primera part del trebal!. A la segona part, s'exposa el Pla, dissenyat al voltant de deu programes d'actuació que recullen tres tipus amplis d'accions: de caracter avaluatiu (intern-extern), de caracter avaluatiu-innovació i de caracter formatiu-innovació. Els programes es desenvoluparan al Ilarg del trienni 91-93 i d'alguns, després del primer any d'actuació, ja se'n poden oferir elements d'avaluació, tant del procés com deis resultats.

L'experiència pilot desenvolupada a partir del projecte d'innovació "La gestió integrada de la qualitat, el medi ambient i la seguretat en la docència experimental dels estudis de grau de les Facultats de Belles Arts"

Es presenta un projecte d'innovació docent, la recerca desevolupada del qual va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments realitzats als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts, aplicant criteris de gestió de qualitat. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensió social en l'àmbit de les Belles Arts en general. El projecte d'innovació docent va aplicar criteris de gestió de qualitat. La recerca desenvolupada va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats d¿aquestes investigacions tenen una extensió social en l'àmbit de les Belles Arts en general. Amb aquest projecte es va redissenyar un model de procediment normalitzat de treball (PNT) que 11 tallers diferents de les Facultats de BBAA de Barcelona, Conca i València van utilitzar per a elaborar 14 PNT i 3 vídeos de suport. Aquests es van aplicar durant una experiència pilot (curs 2009-2010). El nombre de participants en l¿experiència va ser de 211 alumnes, 15 professors, 10 tècnics de taller, majoritàriament de BBAA de la Universitat de Barcelona. L'experiència pilot va demostrar satisfactòriament la viabilitat de l'aplicació del model de PNT adoptat i els beneficis, de la seva aplicació, orientats a la millora continuada de la qualitat docent i de la investigació. Per concloure el projecte es va elaborar el procediment general (PG) que determina les pautes per a redactar un PNT. Aquest PG va ser aprovat recentment per la CSSMA del Centre2 i es podrà aplicar en el futur en la Facultat de BBAA de Barcelona. Sobre l'experiència s'han realitzat les publicacions pertinents (un llibre i un DVD) i s'ha participat també en dos congressos.

Construcción de modelos en psicología

Es en extremo importante la función que tienen asignada 10s modelos en Psicologia, donde no es posible elaborar sistemas formales mediante la experimentación. La construcción apropiada de un modelo debe tener como principio orientador el establecimiento de sistemas formales de relaciones verificables, y, aunque no es posible fijar reglas para determinar su desarrollo, su construcción responde a ciertos prerrequisitos; el más importante, quizá, es un conocimiento amplio de 10s fenómenos a 1os cuales se ha de destinar, sin que el signifique que el primer paso deba ser el registro de un elevado número de observaciones, porque no contribuye significativamente al descubrimiento, ni un establecimiento formal de mediciones, ya que dicha hiperformalización seria prematura. El uso consciente de un principio racional destinado a la construcción de modelos puede descansar sobre tres bases: analógica, iconistica y simbólica, que significan, respectivamente, tomar prestado un mecanismo de otra aplicación, aprehender un mecanismo de 10s datos, y crear el mecanismo para el modelo relacionando 1os propios conceptos. Al concluir este proceso, la tarea esta cumplida a medias. Se ha construido un modelo, y ahora es necesario derivar la teoria; de todos modos, es un éxito para el modelo el que nos haya llevado (como diria Toulmin, 1953, p. 38) ccmás alla de 10s fenómenos de 10s cuales partimos.

Sobre la molt primera tradició epigràfica valenciana

L'article analitza els primers autors (Pere Miquel Carbonell, Ermolao Barbaro, Jeroni Pau) i les primeres obres que citen inscripcions valencianes d'època romana. Tot seguit es posa en relació la informació present en aquestes obres amb la tradició de l'Antiquus i de l'Antiquissimus. Es conclou que el coneixement sobre l'epigrafia valenciana en el primer Renaixement entre els cercles humanístics italians i catalans és molt més ric i més antic del que tradicionalment es creia.

Estudiants ara, mestres en el futur: reflexions des de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona

La formació deis futurs mestres és una tasca complexa amb diferents implicacions. El rol que juguen els ensenyants en la nostra societat es troba en un procés de canvi. La responsabilitat que se'ls exigeix és diferent de la de fa pocs anys. Se'ls demana major autonomia i major implicació en la tasca educativa, a vegades sense rebre suport per part de les institucions o la comunitat a la qual pertanyen. Les diferents propostes lligades al nou sistema d'ensenyament obligatori no estan prou pa'ides i assimilades. Arreu del món, les qüestions relacionades amb l'ambit escolar es revisen, es critiquen, es canvien ...

Les competències ètiques en la formació musical dels mestres d'educació infantil a la Universitat de Barcelona: avaluació i propostes curriculars

Podeu consultar el document de les jornades completes a: http://hdl.handle.net/2445/42655

Titulats en Mestre d'Educació Musical a la Universitat de Barcelona dels cursos 2005 a 2008: estudi d'inserció laboral.

Aquest estudi pretén esbrinar la coherència de la formació rebuda pels mestres d'educació musical que han estudiat a la UB respecte als requeriments necessaris per a la seva inserció laboral. S'ha dut a terme un estudi descriptiu ex post facto per enquesta que ha donat com a resultats un perfil definit de titulat que indica un alt grau d'inserció laboral i un temps d'espera mínim, principalment a les escoles públiques i mitjançant oposicions o borses d'interins. Aquests mestres estan satisfets de la seva feina, i la motivació per aprendre, la capacitat de treball, la comunicació oral, la vocació, la responsabilitat o les habilitats socials són algunes de les competències professionals que creuen que han estat determinants a l'hora de ser contractats. Per tot això es conclou que les persones que han cursat els estudis de Mestre d'Educació Musical de la UB tenen un alt grau d'inserció i satisfacció laboral, i que la formació inicial coincideix en gran part amb les competències de la professió detectades en aquest estudi.