233 resultados para História do Mediterrâneo Islâmico e Medieval
Resumo:
[spa]Los bozales y las muserolas en bronce para caballo constituyen unos excepcionales complementos ecuestres cuyo conocimiento se encuentra disperso en una extensa bibliografía. De muchos ejemplares apenas se ha publicado una breve descripción y nunca hasta el presente han sido objeto de un estudio monográfico, quizás por el desaliento que produce el desconocimiento de su procedencia en unos casos, o la superficial noticia del contexto de aparición en la mayoría de ellos, hecho que ha limitado las consideraciones cronológicas y de asociación. La identificación de nuevos ejemplares inéditos en los museos de Barcelona y Lleida ha animado a los autores a emprender un trabajo que por primera vez reúne y revisa los ejemplares conocidos de la Península Ibérica, para los que se propone una descripción normalizada, una clasificación tipológica y, en determinadas piezas, una sustancial revisión de las escenas decorativas y cronologías comúnmente admitidas. La seriación formal y la propuesta de datación implican la referencia de los ejemlares aparecidos en Grecia e Italia. Esa ampliación espacial conduce a replantear los agentes sociales que pueden estar detrás de la propagación de ese complemento ecuestre hasta la peninsua más occidental del Mediterráneo. [eng] Horse muzzles and Bronze muzzles are unique equestrian tools that have been referred to in scattered accounts throughout history. Nevertheless, the majority of these objects have received short descriptions and an overall study is still missing. The lack of a comprehensive study hinges on the over looked importance of these items and the superficial manner that have characterized their documentation. Both these reasons have limited observations on chronology and archaeological investigation. The recent identification of new unpublished exemplars among the Museums" collections in Barcelona and Lleida has encouraged the authors of this paper to start a new study dedicated to these objects. Starting from a catalogue inclusive of all muzzles and muzzles currently known in the Iberian Peninsula, an attempt will be made to propose an accurate description, typological classification and, for some of the items, a revision of the decorative scenes that have marked their place in bronze horse muzzle and muzzle chronology. The formal development and the chronological framework here proposed refer to those of the exemplars found in Greece and in Italy. The broadening of the geographical area will allow reconsideration of those social phenomena that have in the past determined the diffusion of elements in horse tack throughout most of the western Peninsula in the Mediterranean.
Resumo:
L"estudi sobre la producció ceràmica de Barcelona en època medieval i postmedieval s'està fent des del Museu d"Història de Barcelona i des de l"ARQUB en aquest darrers anys. Aquest estudi s"ha reforçat amb els treballdesenvolupats en el marc del projecte de recerca Tecnolonial, cosa que ha permès ampliar les classes ceràmiques i el marc cronològic d"estudi. Els resultats aconseguits fins ara mostren que per a un mateix moment cronològic es preparen diverses pastes segons el producte final que es vol obtenir. Finalment, el canvi d"ubicació dels tallers que segurament es va produïr cap a finals del segle XIII / inicis del segle XIV podria estar relacionat amb l"explotació d"un nou llit d"argiles, la qual cosa coincidiria amb el fet que la producció del segle XIII és completament diferent químicament a la del segle XIV en endavant.
Resumo:
Este artículo se inicia con la presentación de la moderna concepción científica de la enseñanza/ aprendizaje de la historia que considera que la mejor manera de enseñar esta disciplina social es reproduciendo el método que utiliza el historiador en la construcción de la historia. Se da a conocer una experiencia docente de integración de la didáctica del patrimonio en el curriculum de la formación de maestros. Siguiendo la idea ya señalada por otros especialistas, se defiende la necesidad de utilizar el patrimonio como un elemento del entorno que, en tanto que proyecta el pasado en el presente, se convierte en una fuente primaria de primer orden que favorece una enseñanza/aprendizaje de la historia y del método del historiador, de forma inducida, realista y por descubrimiento dirigido, mediante el análisis de las fuentes documentales de carácter muy diverso que encierra el propio elemento patrimonial estudiado. Al mismo tiempo, desde una perspectiva constructivista del aprendizaje manifiesta la necesidad de la previa investigación que sobre dicho elemento patrimonial debe realizar el profesor universitario de didáctica de las Ciencias Sociales para llevar a cabo y definitivamente normalizar este tipo de docencia innovadora.
Resumo:
Dos importantes sistemas lacustres-palustres se desarrollaron durante el Paleógeno en las Baleares. En el primero de ellos, de edad Bartoniense (Eoceno medio), se formó una importante acumulación de sedimentos carbonatados biogénicos y organógenos (lignitos). La organización megasecuencial de las sucesiones lacustres registra la siguiente evolución del sistema: 1) implantación de los medios lacustres, 2) expansión y relativa profundización, 3) colmatación por progradación de los depósitos de las zonas marginales del sistema sobre las internas y 4) etapa final, dominantemente agradante, con un pronunciado equilibrio entre las tasas de sedimentación y subsidencia. El segundo sistema, de edad oligocena (Estampiense superior- Chatiense), esta constituido por una asociación de depósitos lacustres y palustres relacionados con facies distales de un sistema aluvial. Por ello, el aporte de materiales detriticos finos al sistema lacustre jugó un papel primordial; aunque en las zonas mis protegidas de las cubetas lacustres, la acumulación de carbonatos biogénicos y la de maicriaorginica fue también importante. Su evolución megasecuencial sugiere las siguientes fases: 1) implantación en zonas terminalesdistales del sistema aluvial, 2) expansión e implantación de depocentros carbonatados, y 3) colmatación final relacionada con laprogradación de las zonas terminales del sistema aluvial. Ambos sistemas lacustres indican el desarrollo de etapas de estratificación permanente u ocasional de la columna de agua. El10 permitió lapreservación de materia orgánica derivada de macrófitos superiores y de organismos algales y bacterias
Resumo:
During the fieldwork in the medieval fortification of Ausa (Gipuzkoa), a vast amount of sherds from several pottery artifacts featured by a cylindrical body has been found out. They presumably had the same function in contexts dated from the first half of xiv century. Although it has not been possible to reconstruct any of these artefacts, the study of the sherds allows us to think that they would have formed some sort of big-sized horn. This high-sounding instrument, which has been frequently reproduced in iconographic references, does not have at this moment any direct parallelism in Hispanic contexts, despite being plentiful of references to similar objects in medieval ranges from Provence and Languedoc. By introducing these artefacts from different approaches, we aim to go over the scarce knowledge of these instruments, whose evidence lets us to believe in their widespread distribution all over the landscape in several material contexts from Medieval Ages.
Resumo:
La presentació del patrimoni en els museus i altres espais afins (exposicions, parcs arqueològics, centres d"interpretació patrimonial, etcètera) s"està beneficiant en els últims anys dels avenços a nivell didàctic que ofereixen les noves tecnologies. Però, sovint es fa palès que aquestes estratègies comunicatives no impliquen necessàriament una òptima assimilació del discurs històric i museogràfic per part del públic. La modernització dels espais patrimonials amb la incorporació d"audiovisuals i sistemes informàtics multimèdia no serveix de gran cosa si es planteja com un mer recurs passiu de delectació o com una concessió a la creixent implantació social de les noves tecnologies. És per això que es fa imprescindible plantejar des d"un punt de vista didàctic i comunicatiu com aquests recursos poden construir i/o enriquir el discurs a l"entorn del patrimoni (històric, arqueològic, artístic, etcètera) per a una museografia veritablement comprensiva i, més enllà dels objectes, educadora en valors.
Resumo:
During the fieldwork in the medieval fortification of Ausa (Gipuzkoa), a vast amount of sherds from several pottery artifacts featured by a cylindrical body has been found out. They presumably had the same function in contexts dated from the first half of xiv century. Although it has not been possible to reconstruct any of these artefacts, the study of the sherds allows us to think that they would have formed some sort of big-sized horn. This high-sounding instrument, which has been frequently reproduced in iconographic references, does not have at this moment any direct parallelism in Hispanic contexts, despite being plentiful of references to similar objects in medieval ranges from Provence and Languedoc. By introducing these artefacts from different approaches, we aim to go over the scarce knowledge of these instruments, whose evidence lets us to believe in their widespread distribution all over the landscape in several material contexts from Medieval Ages.
Resumo:
We investigated the decayed historical church window glasses of two Catalonian churches, both under Mediterranean climate. Glass surfaces were studied by scanning electron microscopy (SEM), energy dispersive spectrometry (EDS), and X-ray diffraction (XRD). Their chemical composition was determined by avelength-dispersive spectrometry (WDS) microprobe analysis. The biodiversity was investigated by molecular methods: DNA extraction from glass, amplification by PCR targeting the16S rRNA and ITS regions, and fingerprint analyses by denaturing gradient gel electrophoresis (DGGE). Clone libraries containing either PCR fragments of the bacterial 16S rDNA or the fungal ITS regions were screened by DGGE. Clone inserts were sequenced and compared with the EMBL database.
Resumo:
[spa] En los últimos años ha aumentado el interés arqueológico por los cambios territoriales de época histórica. Asimismo, el número de registros polínicos ha aumentado sensiblemente. A pesar de que la falta de marcos cronológicos fiables impone límites a las interpretaciones sobre antropización, el presente artículo pretende realizar una síntesis de los cambios paleoambientales documentados entre los siglos VIII aC y XII dC, haciendo especial referencia a las transformaciones humanas del entorno. Este conjunto de datos polínicos hace evidente una intervención humana al inicio del periodo ibérico, presión que se intensifica durante el iberismo Pleno con la expansión de actividades agrícolas. El mundo romano significa una explotación del espacio menos extensiva, si bien el el siglo VII dC se produce una extensión de los pastos tanto en sectores elevados del Pirineo como de litoral catalán que modifica profundamente el paisaje. [eng] The archaeological interest on the environmental changes during historical times has increased during the last decades. In accordance, a number of palynological from NE Spain records has been recently published. Despite chronological frame works are not yet enough reliable, this paper proposes a synthesis of landscape changes from VIIIth century BC to XIIth century AD. Palynological data suggest the presence of human impacts at ghe beginning of iberic times. Humans pressure, mainly farmning activities, intensified during iberian times. Roman times record a less extensive land use but at the IVth century AD, grazing expanded at regional scale. Pastures expanded again at VIIth century AD, reaching high altitudes in the Pyrenees while at littoral plains, meadows were used for grazing. This period resulted in a deep change of the Catalan lansacapes.
Resumo:
La història és una disciplina científica que opera en base a evidències del passat. Tot allò que s'ha produït en un altre temps (objectes, construccions, paisatges, conductes, costums) és susceptible de ser analitzat i interpretat de manera crítica per l'historiador. Qualsevol tipus de text confegit en un altre temps o a partir d'informacions d'un temps anterior, també esdevé, per definició, una evidència històrica, ja sigui una recepta de farmàcia, una novel·la, un informe tècnic o un llibre d'història. En aquest sentit, gairebé tots els textos són d'història. L'historiador no analitza el text de la mateixa manera que ho poden fer des d'altres disciplines; un text té interès en tant que subministra informació, i el mètode de treball de l'historiador és el que permet assolir-la. Els alumnes de primària i secundària s'han de formar en continguts factuals, conceptuals i en mètode. L'anàlisi d'un document amb la metodologia d l'historiador és una bona praxi per formar individus amb capacitat crítica.
Resumo:
Per a començar a reflexionar sobre el paper de la ironia en l"assaig, pot ser un bon punt de partida una de les sempre interessants reflexions sobre el gènere que Joan Fuster (1965: 9) tenia per costum regalar cada cop que en preparava un recull, rescatats de la calaixera o de l"hemeroteca: 'D"això que jo escric proses divagatòries de tímida especulació, oscil·lants entre la ironia i la bona fe , els experts solen dir-ne «assaigs».
Resumo:
Presentem ací l'estudi filològic dels Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales, un text medieval del segle XII (datació aproximada), escrit en català i l'original del qual es conserva actualment a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Es tracta, doncs, d'un document de factura i d'adscripció netament feudal, i que recull, segons una pràctica habitual a l'edat mitjana, un seguit de greuges comesos, en aquest cas, per un miles, un membre de l'estament militar, a diverses persones d'una comunitat ubicada a la zona de l'actual Solsonès.
Resumo:
Text de la lliçó que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. S’estudia el pròleg de l’Atheneo de Grandesa. S'hi pretén establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difícil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, però que gairebé sempre ha estat també mal entès, o entès de manera incompleta
Resumo:
The social history of language is usually focused on collective actors. This article aims to reflect both on the speakers as individual subjects of the social history of language and on the sources which allow an approach to speakers, more precisely immigrants of the contemporary Catalonia. In very different narratives, immigrants talk about their territory of origin or economic conditions, and also about languages expressing the most varied language attitudes. Prejudices or language uses, common topics of these narratives, are fully within the field of social history of the language. Speakers cannot be always out of disciplines whose narrative axis is the time