Els infants i la guerra. consideracions al voltant d'una investigació sobre dibuixos escolars durant la guerra civil espanyola

El present article reflexiona sobre el paper i la rellevància de les produccions infantils per al millor coneixement de fets històrics i de com la infància ha de tenir un lloc en l'explicació i la interpretació culturals de les nostres societats. En concret, el text recull alguns elements resultants d'una recerca en curs per part del GREUV (Grup de Recerca Educativa de la Universitat de Vic ), que analitza els dibuixos de guerra realitzats per nens i nenes de l'escola barcelonina Grup Escolar Lluís Vives, durant el període de la Guerra Civil (1936-1939). El material analitzat ajuda a entendre la vida escolar, la vida quotidiana i la visió de la guerra que tenen els autors dels dibuixos, la qual cosa permet aprofundir i complementar el coneixement històric d'aquella contesa des d'una perspectiva social, cultural i educativa de gran interès.

Estimulación temprana en la práctica psicomotriz

El següent treball es basa en l’estudi sobre els conceptes teòrics de la Psicomotricitat i de l’Estimulació Primerenca. Així s’arriba a crear una programació pròpia on es plantegen diferents activitats per estimular els nens mitjançant la pràctica psicomotriu. Es realitza una explicació detallada sobre els principals aspectes de l’educació psicomotriu en l’Etapa Infantil. Seguidament, s’exposen una sèrie de consideracions sobre l’Estimulació Primerenca tenint en compte les necessitats, qualitats i capacitats del nen.

El joc com a eina inclusiva

El tema central d'aquest Treball Final de Grau és el joc i les seves potencialitats com a eina inclusiva. El objectiu de la recerca és conèixer la importància que té el joc en l'educació infantil i indagar sobre las possibilitats que aporta a la inclusió de nens i nenes amb necessitats educatives especials. El treball es divideix en diferents apartats. Inicialment, es fa una recerca teòrica sobre com el joc col·labora en l’educació dels infants a nivell acadèmic i transversal i sobre els beneficis de l’activitat lúdica en els alumnes amb necessitats educatives especials. A continuació, es realitza un estudi de cas d’un infant amb certes necessitats dins d’un context escolar i s’analitza la funció el joc com el mecanisme d’ajuda per incloure’l dins d’un grup. L’estudi es porta a terme mitjançant l’observació de l’infant a l’escola i de entrevistes realitzades amb diferents persones del seu entorn. Per últim, es presenta una anàlisi de les dades recollides amb l’objectiu d’extreure conclusions sobre com el joc pot ser una eina per incloure els infants amb necessitats educatives especials dins d’un grup-classe.

Recerca avaluativa sobre el programa “LÍMITS”

Des de la comunitat científica s’ha posat de manifest la necessitat d’avaluar els programes d’intervenció per a la millora de la parentalitat, especialment en el context de la infància i adolescència en risc. En aquesta recerca es presenten els resultats de l’avaluació del programa Límits aportant evidències d’eficàcia i efectivitat, que permeten identificar i descriure les seves fortaleses, així com també aquells elements que poden ser objecte de millora. El programa Límits és una proposta estructurada d’intervenció preventiva de caire selectiu amb grups de famílies de joves d’entre 14 i 18 anys que passen pel circuit de la justícia juvenil. El programa ha estat funcionant des del 2007, en diverses edicions, a tot el territori català aplegant una experiència i trajectòria remarcable que ha incidit en 351 persones i 245 famílies. El programa consta de vuit sessions en grup d’entre dotze i quinze participants, dinamitzat per dos monitors, en les que es treballen diferents estratègies a partir de l’abordatge de continguts relacionats amb les relacions i els lligams, la comunicació, els conflictes, l’establiment de normes i la disciplina. Per dur a terme l’avaluació del programa Límits s’ha partit d’un disseny quasi-experimental, pretest–postest aplicat a un grup programa (GP) i a grup col·laborador (GC) i de manera diferida (dos mesos després de la seva finalització) només al GP per constatar si s’han assolit els resultats previstos. Quan s’analitza l’evolució del GP s’observen millores en les habilitats d’autocontrol de les emocions, el reforç positiu i les relacions familiars. Tanmateix, des del punt de vista de les famílies no s’han observat canvis significatius en la millora de la percepció d’auto eficàcia del rol parental respecte el GC abans i després del programa. La percepció majoritària és que els objectius que planteja el programa són excessivament ambiciosos i en conseqüència, difícilment assolibles. Els responsables consideren que, en alguns casos, el perfil de famílies derivades al programa no és el més adequat perquè presenten problemàtiques molt més agudes a les desitjables per aquest tipus d’intervenció. Com a punts forts, es destaca que el programa és útil als ulls dels responsables i tècnics perquè genera una presa de consciència del problema i de la necessitat de canvi per part de les famílies. Els participants diuen transferir a la vida real algunes habilitats apreses especialment la comunicació i millora de les relacions familiars. Els tècnics aplicadors coincideixen amb la percepció de les famílies tot i declarar percentatges lleugerament inferiors. També és vist com un complement professional a la seva tasca que ajuda a fer un millor seguiment dels casos, i permet seguir treballant amb posterioritat amb les famílies.

Investigación evaluativa sobre el programa "LÍMITES"

Desde la comunidad científica se ha puesto de manifiesto la necesidad de evaluar los programas de intervención para la mejora de la parentalidad, especialmente en el contexto de la infancia y la adolescencia en riesgo. En esta investigación se presentan los resultados de la evaluación del programa Límites aportando evidencias de eficacia y efectividad, que permiten identificar y describir sus fortalezas, así como también aquellos elementos que pueden ser objeto de mejora. El programa Límites es una propuesta estructurada de intervención preventiva de carácter selectivo, con grupos de familias de jóvenes de entre 14 y 18 años que pasan por el circuito de la justicia juvenil. El programa ha estado funcionando desde 2007 en todo el territorio catalán, y ha incidido en un total de 351 personas y 245 familias. El programa consta de ocho sesiones en grupo en las que se trabajan contenidos relacionados con las relaciones y los vínculos, la comunicación, los conflictos, el establecimiento de normas y la disciplina. Para llevar a cabo la evaluación del programa Límites se ha partido de un diseño cuasi-experimental, pretest-postest aplicado a un grupo programa (GP) y grupo colaborador (GC) y de manera diferida (dos meses después de su finalización) sólo en el GP, para constatar si se han alcanzado los resultados previstos. Cuando se analiza la evolución del GP se observan mejoras en las habilidades de autocontrol de las emociones, el refuerzo positivo y las relaciones familiares. Sin embargo, desde el punto de vista de las familias no se han observado cambios significativos en la mejora de la percepción de auto eficacia del rol parental respecto al GC antes y después del programa. La percepción mayoritaria es que los objetivos que plantea el programa son excesivamente ambiciosos y en consecuencia, difícilmente alcanzables. Los responsables consideran que, en algunos casos, el perfil de familias derivadas al programa no es el más adecuado puesto que presenten problemáticas mucho más agudas a las deseables para este tipo de intervención. Como puntos fuertes, se destaca que el programa es útil a los ojos de los responsables y técnicos porque genera una toma de conciencia del problema y de la necesidad de cambio por parte de las familias. Los participantes dicen transferir a la vida real algunas habilidades aprendidas, especialmente la comunicación y mejora de las relaciones familiares. Los técnicos aplicadores coinciden con la percepción de las familias, a pesar de declarar porcentajes ligeramente inferiores. También es visto como un complemento profesional a su tarea que ayuda a hacer un mejor seguimiento de los casos, y permite seguir trabajando con posterioridad con las familias.

Danza movimiento terapia y abuso sexual

L'organització mundial de la salut, assenyala que la major part de les agressions sexuals tenen com a víctimes a dones i nenes, i són perpetrades per homes i nens. En alguns països, gairebé una de cada quatre dones ha estat víctima de violència sexual per part de la seva parella i fins a una tercera part de les adolescents han sofert una iniciació sexual forçada. Estudis especialitzats fan referència al percentatge de dones que han sofert alguna forma d'abús sexual abans dels 18 anys. En el mateix sentit, enquestes mundials assenyalen que entre el 10% i el 69% de les dones diuen haver estat agredides físicament per una parella masculina en algun moment de la seva vida. La violència sexual infantil provoca a les seves víctimes una sèrie de repercussions i seqüeles, psicològiques, emocionals, socials; compromet el desenvolupament integral de l'individu, i provoca l'aparició d'una sèrie de patologies a l'edat adulta. La present investigació fa una revisió teòrica de la violència sexual, de la violència de gènere, i de les aportacions del procés de recuperació a través de la dansa moviment teràpia d'aquesta població. També es mostra el recorregut del marc d'actuació dels organismes d'ordre públic de la ciutat de Barcelona per a l'atenció i detecció en casos d'abús sexual

El valor de la impremta en el Grup Escolar Lluís Vives: una eina al servei de l"educació durant la II República i de la recuperació de la memòria pedagògica

Les revistes, els periòdics, els gravats i altres impresos que van sortir de les impremtes dels grups escolars del Patronat Escolar són el testimoni directe dels nens i les nenes que van viure una revolució pedagògica molt intensa en un període de temps molt reduït, ja que la guerra va estroncar el projecte educatiu. Concretament, analitzarem dues fonts documentals procedents del Grup Escolar Lluís Vives: d"una banda, el primer i únic número de la revista Vives, publicat el maig del 1936, i de l"altra, la carpeta de linogravats titulada Llibre de la natura. Ambdues publicacions permeten fer-nos una idea bastant ajustada de com era l"escola, quins eren els mètodes d"aprenentatge que se seguien i quins valors s"hi fomentaven. En definitiva, constitueixen un testimoni del dietari pedagògic de l"escola i ens permeten ratificar els idearis dels grups escolars del Patronat Escolar i de les escoles municipals de Barcelona durant la II República.

Tresors amagats per a molts. Els secrets del clàssics.

La paraula «clàssic» sol espantar perquè se sol associar a «difícil», avorrit», «d'altres temps», fins i tot a «lectura obligada». Aquest adjectiu sempre té un regust amarg, però un «clàssic» és precisament tot el contrari: és el segell de garantia d'una creació. Si un llibre és «clàssic» és que ha aconseguit sobreviure al pas del temps i és una autèntica joia. Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc un 2 de gener de 1460, com diu, i si avui la seva obra segueix entusiasmant uns pocs privilegiats és perquè amaga tresors que ells sols han pogut veure. Per què no en gaudim tots, d'aquesta riquesa? Si els nens, que són el nostre futur, poguessin divertir-se amb el que diu, ells mateixos, de grans, revelarien aquest «secret» als seus fills, i així aquesta novel·la meravellosa deixaria de ser un paradís per a uns pocs, i al mateix temps aquest tros essencial de la cultura seria patrimoni de tots.

La davallada intel·lectual és enemiga de la innovació

A més, a l'escola hi ha problemes derivats de l'accés a l'educació de nens d'estrats socials amb poc nivell educatiu. L'escola per a tothom és intrínsecament bona i desitjable, però la mescla d'alumnes amb diferents aptituds i motivacions en escoles sense mitjans no estimula els dots innats dels individus, sinó que involuntàriament frena la genialitat provocant l'avorriment dels més capacitats. L'objectiu, lloable, és aconseguir que tothom passi, però sembla que amb els recursos que tenim això només es pugui aconseguir reduint el nivell

Esport extraescolar i la utilització de les TIC i els jocs electrònics modifiquen la força de prensió de la mà?

L'objectiu del nostre estudi va ser conèixer si l'esport extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i jocs electrònics, tenen influència en el desenvolupament de la força de prensió de la mà i avantbraç en nens entre els 14 i 16 anys. Es va realitzar un estudi observacional de disseny transversal. La població objecte d'estudi van ser 39 nens de segon cicle de l'ESO. L'activitat física extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les TIC i als jocs electrònics es van recollir mitjançant qüestionaris. Es va utilitzar el test d'handgrip per a la valoració de la força màxima voluntària de la mà i avantbraç del costat dominant. L'edat i la força de la mà dominant estan associades de forma estadísticament significativa, la força màxima voluntària (F=5,86; p=0,006) i el valor mig de la força sostinguda per sobre del 60% (F=4,5; p=0,02). A l'analitzar el grau d'activitat física (Kcal/setmana) respecte a la força màxima voluntària (r= 0,07; p= 0,716) i força sostinguda per sobre del 60% (r= 0,30; p= 0,09) observem una associació feble positiva i no estadísticament significativa. Si analitzem les hores setmanes TIC en relació a la força màxima voluntària observem una associació molt feble i no estadísticament significativa. La força de prensió de la mà en escolars està relacionada de forma positiva i estadísticament significativa amb l'edat i el pes corporal. No es relaciona amb el nivell d'activitat física i les hores dedicades a les TIC.

La protección jurídica del menor en situación de desamparo

Els/es nens/es i adolescents es caracteritzen per una especial vulnerabilitat mentre que necessiten que altres persones, els cuidin, els eduquin i els representin. Per això és necessari dispensar-los una adequada protecció personal jurídica i administrativa que garanteixi el desenvolupament de la seva personalitat i la seva integració social. Quan es detecta una possible situació de desemparament d’un menor, l’entitat competent, la Direcció general d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA), és qui assumeix la guarda i protecció del menor. Haurà de prevaldre l’ interès superior del menor i garantir que aquest dret es posi en pràctica sempre que s’hagi d’adoptar una decisió que afecti a un nen.

Reward networks in the brain as captured by connectivity measures

An assortment of human behaviors is thought to be driven by rewards including reinforcement learning, novelty processing, learning, decision making, economic choice, incentive motivation, and addiction. In each case the ventral tegmental area/ventral striatum (nucleus accumbens) (VTAVS) system has been implicated as a key structure by functional imaging studies, mostly on the basis of standard, univariate analyses. Here we propose that standard functional magnetic resonance imaging analysis needs to be complemented by methods that take into account the differential connectivity of the VTAVS system in the different behavioral contexts in order to describe reward based processes more appropriately. We fi rst consider the wider network for reward processing as it emerged from animal experimentation. Subsequently, an example for a method to assess functional connectivity is given. Finally, we illustrate the usefulness of such analyses by examples regarding reward valuation, reward expectation and the role of reward in addiction.

Anàlisi de la dimensió de gènere en el marc del projecte INCLUD-ED per a desenvolupar pràctiques educatives inclusives

La promoció de la dimensió integradora de l’educació ha de tenir en compte les diferents perspectives, entre elles la de gènere. El risc d’exclusió social pot augmentar quan la dimensió de gènere es combina amb altres dimensions com el grup cultural, l’edat o el baix nivell socioeconòmic. Alguns estudis indiquen que hi ha hagut una millora significativa en els resultats acadèmics de les nenes, que superen fins i tot els resultats dels nens en determinades àrees. No obstant això, les contribucions aportades són limitades ja que descriuen la situació sense aprofundir en les causes que condueixen a aquesta situació. Això ha reobert recentment nous debats en el cor de la comunitat científica. Les relacions de poder entre els gèneres, i la transmissió dels models tradicionals de masculinitat i feminitat, que encara es poden observar avui en algunes pràctiques de l'escola, tenen un impacte en els resultats acadèmics

Intel·ligència: entre el genoma i l'ambient

Els nens catalans actuals són més intel·ligents que els de fa 30 anys. Així ho han demostrat investigadors de la Universitat de Barcelona, que ofereixen dades que concorden amb les obtingudes per altres investigadors en diferents països [...].

Avaluació, diagnòstic i intervenció en la dislèxia

En els últims anys, l’aprenentatge de la lectura i les seves dificultats ha estat de gran interès per als educadors i investigadors, propiciant una evolució en el coneixement dels processos implícits en el seu aprenentatge. S’ha arribat a un consens ampli i generalitzat sobre què és la dislèxia i sobre les dificultats que presenta per reconèixer que la consciència fonològica és un dels predictors més fiables del mateix trastorn. A Catalunya, a partir de la LEC (2009), s’han estimulat les actuacions en el sistema educatiu per tal de garantir l’atenció als trastorns d’aprenentatge; en concret, s’ha millorat la formació dels docents i s’han elaborat instruments i materials que facilitin la seva tasca, com ara els protocols de detecció i atenció a l’alumnat amb dislèxia elaborats l’any 2011.El present article se centra en aquest marc i pretén un doble objectiu: (a) orientar i analitzar el procés d’actuació més eficient a l’hora d’avaluar i diagnosticar precoçment la dislèxia, i (b) donar un model perquè, des del marc escolar, es puguin assumir competències i generar procediments per garantir la trajectòria acadèmica dels nens dislèctics i evitar problemes de desajust emocional i social amb el pas del temps.