Cap on va la psicopedagogia?

L’ article planteja una reflexió històrica que va des de la Ratio Studiorum fins a Bolonya. I propugna no quedar-se aquí, sinó atansar la tasca psicopedagògica a les noves propostes de la neurociències a partir dels descobriments sobre el cervell. Finalment, fa un breu repàs dels punts de futur de la intervenció psicopedagògica, explicitats en els diversos articles d’aquest monogràfic, per a encabir-los en el projecte unitari de la competència i realització personal de l’ésser humà.

Memòria justificativa de recerca de la convocatòria MQD: PRESENT@: sala de graus virtual multidisciplinar

Un treball final de carrera (TFC) és un dels últims passos de molts estudis, com per exemple els graus d'enginyeria. Els estudiants solen presentar els resultats del seu projecte final en una presentació pública, on un comitè avalua el seu treball. Els estudiants, en aquesta activitat, s'ocupen de competències com ara: fer presentacions orals efectives en entorns públics, en una situació estressant. Però, es pot assolir aquesta competència en un entorn virtual?A la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), una universitat 100% virtual, es proposa una solució basada en les presentacions en vídeo que es pugen en una eina, Present@, que els permet compartir les presentacions i permet fer preguntes i escriure les respostes en un entorn obert.Present@ ofereix una eina millorada per pujar vídeos, que simplifica el procés i fa que sigui apropiada per als estudiants de qualsevol àrea de coneixement. Però treballar amb vídeos va un pas més enllà i requereix també la tecnologia adequada per donar suport a aquest tipus d'arxius. Així, s'ha afegit al Present@ un servei d'"streaming", Kaltura. Amb aquest servei els estudiants poden pujar fàcilment gairebé qualsevol format de vídeo i és possible fer comentaris en vídeo.131 estudiants han estat usant el Present@ durant 4 semestres. Per avaluar l'eina, els estudiants han contestat un qüestionari i de les respostes rebudes es conclou que aquest enfocament permet als estudiants virtuals adquirir la major part de les competències relacionades amb el TFC i, en concret, amb la dissertació virtual en entorns virtuals. Potser l'única característica a què no s'enfronten és la tensió de les preguntes.És important assenyalar que, gràcies a les millores introduïdes, el Present@ està present, actualment en més de 100 aules a UOC i s'utilitza no només per al TFC, sinó també per explicar assignatures per ajudar els estudiants

La Detecció universal neonatal de la sordesa a Catalunya : situació actual i reptes de futur

Des de principi dels anys 90, els programes per a la detecció universal neonatal de la sordesa -DUNS- s'han anat implementant arreu del món. La seva aportació a la millora de la competència en llenguatge dels infants sords ha estat forca significativa. A l'Estat espanyol, la DUNS esta possibilitant una detecció molt més precç de la sordesa, cosa que accelera l'establiment del diagnostic i del tractament, i augmenta així les probabilitats que la rehabilitació auditiva dels infants sords sigui reeixida. Des de la perspectiva de l'atenció integral de la sordesa infantil, aquests programes tenen com a objectiu la detecció de la patologia dins el primer mes de vida, el diagnòstic als tres mesos i la instauració del tractament al voltant dels sis mesos. Aquests terminis suposen un autèntic repte que exigeix, d'una banda, la creació de centres qualificats i, de l'altra, la reformulació dels protocols d'actuació dels professionals de les distintes disciplines i la seva adaptació a les noves eines disponibles per al diagnòstic, l'adaptació protètica i la rehabilitació auditiva del nadó sord. Si en un article anterior abordava el futur de la intervenció amb infants sords, tot considerant els avenços tècnics ja existens (Valero, 2002); ara em proposo revisar breument l'estat de la qüestió a Catalunya, alhora que es faran una sèrie de reflexions sobre els canvis que la detecció molt primerenca d'infants sords pot reportar tant per als mateixos sords com per als professionals que els hem d'atendre.

Successful business strategies during periods of crisis

Treball Final de Carrera ( TFC ) consistent en l'anàlisi de diferents tipus d'estratègies que les empreses poden aplicar centrant-se en les idees de Michael Porter i el desenvolupament d'aquestes idees per part de diferents professionals. El TFC està dividit en dos blocs, un de teòric i un de pràctic. El primer bloc consisteix en l'anàlisi dels diferents tipus d'estratègies derivades de les idees de Michael Porter. En aquest primer bloc, hem analitzat com a través del model de les cinc forces, Porter va arribar a les estratègies genèriques. Després hem analitzat les tres estratègies genèriques conjuntament amb l'estratègia híbrida i amb l'Estratègia de l'Oceà Blau. El segon bloc està format per diversos casos pràctics d'empreses que han aconseguit l'èxit durant l'actual període de crisi en els diferents sectors de l'economia. Aquestes empreses són Yoigo com a exemple de baix cost , Starbucks com implementació d'una estratègia de diferenciació i Ryan Air exemplificant una estratègia de segmentació enfocada als baixos costos. Finalment, hem analitzat a Toyota degut a la seva estratègia híbrida i Graphenea com una companyia que implementa Estratègia de l'Oceà Blau. Totes aquestes companyies han aconseguit l'èxit durant l'actual període de crisi. El motiu és que aquestes empreses van escollir un tipus d'estratègia d'acord amb l'estructura de la indústria en la qual operen. No obstant això, la implementació d'aquestes estratègies no assegura resultats d'èxit. L'adequada aplicació d'aquestes estratègies suposa per a les empreses una demostració de que aconseguir l'èxit durant períodes de recessió econòmica és possible, vinculat a una bona gestió estratègica.

Respuesta de encinas truferas y micelio de Tuber melanosporum a varios tratamientos de control herbáceo

La tòfona negra (Tuber melanosporum Vittad.) és molt apreciada gastronòmicament, pel que la seva activitat recol·lectora al bosc és molt comú. Actualment, la disminució de la producció silvestre ha fet que augmentin les plantacions per a la seva producció. L'entrada en producció és variable, i depèn del maneig de la plantació. La competència herbàcia és un factor rellevant per a la supervivència i desenvolupament dels plançons. En aquest treball s'ha estudiat l'efecte de vuit tractaments de control herbaci sobre la coberta herbàcia, el creixement de les alzines, la quantitat de PAR i el miceli de T. melanosporum, aquest últim mitjançant l'extracció de l'ADN del sòl i la posterior amplificació de regions específiques amb la tècnica PCR.

La dimensió social del moviment priscil·lianista en el context de l'antiguitat tardana. Heretgia, lluita contra la institucionalització eclesiàstica i contestació social.

L'any 385, Priscil·lià i la resta del grup priscil·lianista era condemnat a la ciutat de Trèveris i, fruit de la ingerència determinant de l'usurpador Magne Màxim, es convertia en el primer heretge ajusticiat pel poder secular en nom de l'Església. Els fets de Trèveris, per bé que van significar el final de la disputa entre dos grups amb posicions antagòniques vers les característiques del nou cristianisme institucionalitzat, no van aconseguir acabar amb el priscil·lianisme. El moviment perdurà, especialment a la província de la Gallaecia, i Priscil·lià va esdevenir venerat com màrtir. L'Església, mentrestant, es fracturava per culpa de la competència jurisdiccional entre la institució clerical i el poder imperial. Aquest treball intenta ser un estat de la qüestió respecte a la dimensió social d'un moviment que, més enllà de l'eterna discussió entre la seva possible catalogació com a ortodòxia o heterodòxia, intenta contextualitzar el priscil·lianisme en el seu marc històric i els convulsos anys de les transformacions de l'antiguitat tardana.

La competitividad exterior de las pymes y las grandes empresas industriales españolas

El objetivo de este trabajo es analizar, mediante la técnica multicriterio, cómo ha evolucionado la competitividad de los sectores de la industria manufacturera española en el periodo 1991-2001. El análisis se realiza diferenciando entre pymes y grandes empresas y no se focaliza en la competitividad-precio, sino que adopta un enfoque más amplio en el que se incorporan aspectos estructurales. Los resultados permiten afirmar en primer lugar, que en la década de estudio, no se han producido cambios de gran envergadura en los perfiles competitivos de los sectores industriales españoles. En segundo lugar, que los perfiles competitivos difieren según hablemos de pymes o grandes empresas. Y en tercer lugar, que uno de los factores que siguen siendo más determinantes de la posición competitiva de los sectores industriales es la innovación.

¿Muestran el mismo perfil competitivo las PYMES y las grandes empresas industriales españolas?

El objetivo de este trabajo es analizar, mediante la técnica multicriterio, cómo ha evolucionado la competitividad de los sectores de la industria manufacturera española en el período 1991-2001. El análisis se realiza diferenciando entre PYMES y grandes empresas y no se focaliza en la competitividad-precio, sino que adopta un enfoque más amplio en el que se incorporan aspectos estructurales. Los resultados permiten afirmar, en primer lugar, que en la década de estudio no se han producido cambios de gran envergadura en los perfiles competitivos de los sectores industriales españoles. En segundo lugar, que los perfiles competitivos difieren según hablemos de PYMES o grandes empresas. Y en tercer lugar, que uno de los factores que siguen siendo más determinantes de la posición competitiva de los sectores industriales es la innovación.

Les alfabetitzacions digitals

El tema de l"alfabetització digital (o electrònica) requereix unes distincions inicials que la situïn en l"interior d"un marc teòric des del qual s"analitzarà. Altrament, la imatge més immediata que evoca és l"aprenentatge de determinades tècniques, i potser alguna competència associada, en una concepció funcional de l"alfabetització, és a dir, l"adequació d"una alfabetització genèrica al context pràctic que han introduït les tecnologies informàtiques i comunicatives: aprendre a usar els ordinadors, les aplicacions generals, el processador de textos, el correu electrònic, els navegadors i un llarg etcètera difícil de delimitar. És clar que aquest enfocament és necessari, i no es posa en qüestió, però pensar-lo com a únic deixa fora les aproximacions diferents del que és l"alfabetització, i alhora redueix la revolució digital a un conjunt d"aplicacions.

Somos lo que decimos. Reflexiones en torno a las competencias comunicativas en los estudios universitarios de las artes

Este artículo da noticia de los debates acaecidos en las Jornadas de Innovación Docente en los Estudios de las Artes (IDEA) promovidas por el Observatorio sobre la Didáctica de las Artes (ODAS), la Universitat de Barcelona y la Universitat de Girona. Se presenta una revisión crítica de las ponencias que trataron la competencia comunicativa en los estudios universitarios de las artes, y que fueron discutidas los días 7 y 14 de marzo de 2011, en Girona y Barcelona respectivamente.

The proportional distribution in a cooperative model with external opportunities

[cat] En aquest article es considera un problema de cooperació entre agents on cada agent realitza una contribució (diners, capital, treball, esforç) per tal d'obtenir un benefici comú a repartir. El repartiment proporcional respecte a les contribucions és una distribució que pertany al nucli del joc cooperatiu associat. A partir d'aquest model bàsic s'introdueix un agent extern que pot realitzar una determinada aportació que serveix per avaluar el potencial benefici de cada subcoalició d'agents si aquest nou agent finalment entrés. Aquesta anàlisi pot produir que el poder relatiu dels agents hagi variat. en concret s'avalua si la distribució proporcional és encara robusta des del punt de vista de la seva pertinença al conjunt de negociació. Amb aquest objectiu, analitzem el problema utilitzant el model de joc cooperatius amb estructura de coalició. Donat que, en general, la distribució proporcional, no pertany al conjunt de negociació, s'estudia una condició suficient per a que així sigui. També enunciem una condició necessària, i finalment es proposa una condició suficient que garanteix que el repartiment proporcional és la única distribució existent dins del conjunt de negociació.

The proportional distribution in a cooperative model with external opportunities

[cat] En aquest article es considera un problema de cooperació entre agents on cada agent realitza una contribució (diners, capital, treball, esforç) per tal d'obtenir un benefici comú a repartir. El repartiment proporcional respecte a les contribucions és una distribució que pertany al nucli del joc cooperatiu associat. A partir d'aquest model bàsic s'introdueix un agent extern que pot realitzar una determinada aportació que serveix per avaluar el potencial benefici de cada subcoalició d'agents si aquest nou agent finalment entrés. Aquesta anàlisi pot produir que el poder relatiu dels agents hagi variat. en concret s'avalua si la distribució proporcional és encara robusta des del punt de vista de la seva pertinença al conjunt de negociació. Amb aquest objectiu, analitzem el problema utilitzant el model de joc cooperatius amb estructura de coalició. Donat que, en general, la distribució proporcional, no pertany al conjunt de negociació, s'estudia una condició suficient per a que així sigui. També enunciem una condició necessària, i finalment es proposa una condició suficient que garanteix que el repartiment proporcional és la única distribució existent dins del conjunt de negociació.

The Impact of Doing Business Regulations on Investments in ICT

null

Estanislao Reynals i Rabassa: la reacció catalana al Projecte de Codi Civil de 1851. La qüestió de la llibertat de testar

En ple procés de codificació del dret civil de Catalunya, pot semblar quelcom romàntic analitzar com es visqué al Principat un altre moviment co- dificador: el del segle XIX. És clar que aquest darrer tenia un caràcter que no s"assembla en res a l"actual, tret de la mateixa voluntat de codificar. Es va tractar aleshores d"unificar i sistematitzar el dret civil d"Espanya, en resposta a una tendència generalitzada que s"havia estès a bona part d"Europa. Es tracta, ara, de codificar el dret civil de Catalunya en exercici d"una competència legislativa constitucionalment i estatutàriament reconeguda. Malgrat aquesta diferent significació, o potser per això, sentim un agradable sentimentalisme en mirar enrere. L"objecte del nostre comentari se centra, només, en l"intent de codificació de mitjan segle XIX: en l"anomenat Projecte de Codi civil de 1851. A Catalunya, el dit Projecte va despertar reaccions apassionades, quasi totes desfavorables al text codificat i no tant pel fet de voler codificar el dret civil, sinó pel caire castellanitzant del seu contingut, que negava tota vigència als altres drets territorials. Alhora, l"anàlisi que es proposa es redueix a la regulació projectada de la llegítima. I la resposta que va merèixer des de Catalunya s"esbossà de la mà d"un jurista autoritzat de l"època: Estanislao Reynals i Rabassa. Esdevé un més entre una gran munió de personatges vuitcentistes, tots ells intel·lectuals, que apareixen aquí i allà, en el decurs d"esdeveniments literaris, acadèmics, polítics, etc., i que permeten identificar una reacció prou sentida en contra dels elements revulsius dels trets de la identitat catalana.