Regional variability in the impact of human capital on regional growth

The first objective of this study is to furnish new evidence concerning the aggregate profitability of the accumulation of human capital. In addition to the traditional measure of the return to human capital, combining the information on its shadow price with the social cost of providing education allows us to confirm the profitability of human capital investments as a tool for promoting economic growth. The possibility of obtaining estimations of these effects for each Spanish region enables us to empirically evaluate the amount of heterogeneity across economies in the effects of human capital. As a second objective, we provide evidence on the indirect effect of human capital in making private capital investment more attractive. Among the main explanations for this process, we observe that higher worker skill levels enable higher returns to be extracted from investment in physical capital.

The institutional vs. the academic definition of the quality of work life. What is the focus of the European Commission?

In recent years, we have seen how the quality of work life has been focused and defined by the European Commission (EC). In our study we compare the EC definition with the academic one and try to see how close they are. We also analyse the possibility of applying the institutional definition to the Spanish case through the development of specific indicators. Our main conclusions are that QWL is increasingly important for policy makers. In addition, it is essential to have objective indicators and to conduct surveys in order to reliably measure QWL.

Do innovation and human capital explain the productivity gap between small and large firms?

Empirical evidence is compelling that large firms are more productive than small firms. The hypothesis in this paper is that the productivity differences between small and large firms are associated with two of the main determinants of a firm’s performance: the human and technological capital that firms incorporate. We suggest that the contribution of these factors in explaining the productivity-size gap might not only be due to the fact that large firms make a more extensive use of them, but also because large firms obtain higher returns from their investment in human and technological capital. The evidence we obtain for a comprehensive sample of Spanish manufacturing firms (1990-2002) supports this hypothesis, which has important implications for the effectiveness of policies designed to improve productivity in SMEs by stimulating innovation and the use of more skilled workers.

Regional returns to physical capital: are they conditioned by educational attainment?

This paper provides novel empirical evidence of the indirect effect of educational attainment on regional economic growth, through its influence on the profitability of investment in physical capital. We test the hypothesis that the regional heterogeneity of the return to physical capital can be directly related to the existing heterogeneity in the educational attainment of workers. The results for the Spanish case support our hypothesis that the higher the educational attainment of workers the greater the returns on investment in physical capital. In fact, this effect seems to be sufficiently strong to have counterbalanced the traditional mechanism of decreasing returns to capital accumulation.

La distribución regional de la temporalidad en españa. Análisis de sus determinantes

Este trabajo aporta evidencia empírica acerca de los factores determinantes de las diferencias en la probabilidad de acceder a un contrato indefinido entre las distintas regiones españolas. Para ello, y de forma novedosa en este contexto, se aplica una extensión de la metodología tradicional de Oaxaca-Blinder al caso de modelos no lineales. Los resultados apuntan a la coexistencia de distintas “culturas de la temporalidad” en España, al existir discrepancias regionales significativas en el empleo del trabajo temporal como medida de flexibilización laboral. Estas diferencias tienen incluso más capacidad explicativa que las discrepancias en las características de la mano de obra y de las empresas instaladas en cada región. Estos resultados cuestionan las medidas adoptadas para combatir el problema de la precariedad laboral en España, al no haber considerado las especificidades regionales.

Métricas de productividad del software para la gestión de proyectos

En la preparación de todo proyecto existe una estimación de costes de los diferentes puntos a realizar. Las métricas del software pueden ser de: productividad, calidad, técnicas, orientadas al tamaño, orientadas a la función u orientadas a la persona. Este documento tratará sobre las métricas del software, que se centran en el rendimiento del proceso de la ingeniería del software.

Local human capital and productivity: An analysis for Spanish regions

In this paper, we examine the relationship between the stock of human capital and productivity in the Spanish regions (NUTS III), and assess whether the transmission channel involves external economies. The empirical evidence points to a positive relationship between the two variables, although it cannot be explained in terms of the impact of exogenous local human capital external economies, but rather in terms of other demand factors.

Wages and productivity: the role of labour market institutions in OECD countries

In the context of a monetary union, to keep a territorial equilibrium in terms of economic activity and employment, the relationship between real wages and productivity is crucial. In this paper, empirical evidence about the response of wages to productivity is obtained for 20 OECD countries and the role of labour market institutions to explain differences in this response is analysed.

Consultoria del procés de logística interna del laboratori d'anàlisis clíniques a l'Hospital General de Vic

Com a resultat de les politiques i estratègies de col·laboració entre la universitat de Vic i de l’hospital i de la voluntat de realitzar activitats formatives conjuntes , s’estableix un línia de treball orientada a l’estudi i anàlisi de la situació logística interna actual del laboratori d’anàlisis clíniques de l’Hospital General de Vic. El treball es centra en el procés intern del laboratori i l’abast de l’estudi es troba limitat a les àrees especifiques d’hematologia i coagulació i bioquí… [+]mica. D’aquestes dues àrees el treball realitza un estudi exhaustiu del seu procés intern, identifica les seves activitats i la seva metodologia de treball amb l’objectiu d’elaborar el Value Stream Map de cadascuna de les àrees. Les àrees de Microbiologia, Banc de Sang i Urgències resten fora d’aquest estudi exhaustiu tot i que són presents en el treball per la inevitable interacció que tenen en la globalitat del procés. El treball es centra bàsicament en els processos automatitzats tot i que els processos que es duen a terme en el laboratori són tant automatitzats com manuals. També es limita al sistema productiu intern del laboratori tot i la interacció que té aquest sistema intern amb altres centres productius del sistema com ara són els centres d’atenció primària, els diversos hospitals i centres d’atenció sociosanitària. El laboratori es troba immers en el moment de l’elaboració d’aquest treball en un situació de canvi i millora del seus processos interns que consisteixen principalment en la substitució de part la maquinària actual que obliguen a la definició d’un nou layout i d’una nova distribució de la producció a cada màquina. A nivell extern també s’estan produint millores en el sistema informàtic de gestió que afecten a part del seu procés. L’objectiu del treball és donar visibilitat total al procés de logística interna actual del laboratori, identificant clarament com són i quina seqüència tenen els processos logístics interns i els mètodes de treball actuals, tant de recursos màquina com recursos persona, per poder identificar sota una perspectiva de generació de valor, aquells punts concrets de la logística interna que poden ser millorats en quant a eficiència i productivitat amb l’objectiu que un cop identificats es puguin emprendre accions i/o projectes de millora. El treball finalitza amb un anàlisis final del procés logística interna des d’una òptica Lean. Per fer-ho, identifica aquelles activitats que no aporten valor al procés o MUDA i les classifica en set categories i es realitzen diverses propostes de millora com són la implantació d’un flux continu , anivellat i basat en un concepte pull , identifica activitats que poden ser estandarditzades i/o simplificades i proposa modificacions en les infraestructures físiques per donar major visibilitat al procés. L’aspecte humà del procés es planteja des d’un punt de vist de metodologia, formació, comunicació i aplicació de les 5S.

Tritons nacionals

En biomedicina, una de les mesures més utilitzades per valorar la productivitat científica d'una persona, una institució o un país és el nombre i l'impacte de les seves publicacions científiques. Totes les publicacions inclouen la filiació dels autors, que inclou el país. Si hom fa una cerca en una base de dades de bio- medicina dels articles científics publicats els darrers 12 mesos, un xic més de 600.000, veurà per exemple que en el 27% hi han participat grups de recerca nord-americans, i en el 6% britànics. Els grups de recerca catalans representem el 0,55%, la qual cosa no està gens malament tenint en compte el nombre de centres de recerca i el finançament total destinat [...].