La opinión pública catalana ante la coalición parlamentaria entre PSOE y CiU en la V legislatura de las Cortes Generales (1993-1996)

En el presente artículo se analiza la percepción de la coalición parlamentaria entre el PSOE y CiU en la opinión pública catalana. El análisis utiliza una serie de variables explicativas de carácter eminentemente político, como son la identificación con los partidos y la autoubicación ideológica en los ejes de conflicto. Los datos ponen en evidencia que los individuos legitiman la conducta de su formación en las Cortes, bien apoyando el pacto, bien rechazándolo según si aquélla forma parte de la mayoría parlamentaria o de la oposición. Sin embargo, al considerar sólo las posiciones en los ejes izquierda-derecha y nacionalista se observan los matices. El sentimiento nacional es el elemento que decanta la valoración sobre el acuerdo: positivamente si se parte de una postura catalanista, pero negativamente si se trata de una españolista. La influencia de una formación de ámbito no estatal en la gobernabilidad española es el factor que provoca mayor división de actitudes.

Redes sociales y negocios. La red de inversión del Banco de Barcelona en la economía catalana a mediados del siglo XIX

The appearance of the Banco de Barcelona involved the formation of an investment compact network between its directors. In this work we studied how this investment network grew within a larger one, the one formed by the major investors in Catalonia during the period 1815-1866, as well as the role played by the top executives of the Bank inside it. Our findings indicate that some of the directors of the Bank held a central position in the main Catalan investors" network. This important role guaranteed reliable information on the progress of businesses. This information not only favored the operations of the institution, but also allowed its directors to take investment decisions inside the network. Moreover, the Bank interconnects individuals who were associated with different investors" sectors, which made the institution coalesced around an investing core with different important influences and connections.

Aplicación de criterios geoquímicos al reconocimiento de medios hipersalinos en los materiales arcillosos terciarios de la Depresión Central Catalana

El efecto de distintos cidos en la puesta en solución de cationes adsorbidos en los minerales de las arcillas ha sido tratado a menudo, tanto desde el punto de vista del estudio de sedimentos arcillosos como del análisis de elementos traza en carbonatos. En este trabajo se estudia el comportamiento de algunos cationes frente al lavado con agua destilada y con ácido actico (20 % v/v). Asimismo se comparan las concentraciones de cationes en las soluciones de lavado de sedimentos depositados en medios de distinta salinidad. Se observa que, comparando sedimentos de composición mineralógica parecida, las concentraciones de sodio, potasio, litio y magnesio de muestras depositadas en ambientes hipersalinos son mucho más elevadas que las depositadas en ambientes de salinidad menor.

Notes sobre la flora de la Terra Baixa Catalana.

Durant les nostres excursions hem aplegat una bona quantitat de dades sobre la flora catalana. D'aquestes dades hem seleccionat les que creiem que son mes intéressants tant per la seva novetat com per la seva raresa. Llevat de molt poques excepcions ara només aportem citacions de plantes de la terra baixa i, en especial, de les serralades costeres catalanes. Ultra la indicació de les dades de localització de cada pianta (comarca, municipi, indret concret i altitud) i d'alguna indicació de l'habitat o l'ecologia, hi afegim la notació del quadrat U.T.M. de 10 km de costat. Remarquem que en alguns casos, quan ens ha estât possible, hi afegim, entre claudàtors, la xifra del quadrat d'U.T.M. d'un quilòmetre de costat. A la llista que segueix, les espècies són disposades per ordre alfabètic.

Notas geomorfológicas sobre un sector del contacto Depresión Central Catalana-Cordillera Prelitoral (alrededores de l'Espluga de Francolí)

En el presente trabajo se exponen los principales resultados obtenidos de una cartografa geommfolgica a escala 1: 50.W, adjuntndose un esquema geolgico y un esquema geomorfdlgito. Se pone de manifiesto las diferencias de modelado entre los Munitany~es de Prades y la Conca de Barkri debido a la teatnica y da ~litologa, la existencia de materiales crioclsticos a I..W m de altitud y su ausencia (no se han encontrado trazas de ellos) ten las zonas bajas, iste describen varios, tipos de evolucin de las cornilsas calcreas, toda una serie de depsitos fluviales y torrenciales escallonados, as como algunos pequeos glacis poco desarrollddos debido a la litologa diel substrato. Por iiiltimo hay un pequeo apartado en que se trata la dinmica aotual teniendo en cuenta las modificaciones introducidas por dl hombre.

Morfologia flexiva i flexió verbal catalana

La característisca més notable dels sistemes flexius és la resistència que ofereixen a la tasca lingüística d'establir relacions entre morfs i morfemes. En sistemes d'aquesta classe, en efecte, les relacions esmentades són molt complexes, i fugen de la biunicitat pròpia dels sistemes aglutinants. Aclarir aquestes relacions, il·lustrant-les des de l'angle del verb català, i suggerir mecanismes formals per tractar-les dins un esquema generatiu constitueixen, de fet, els dos objectius fonamentals del present article.

La frontera lingüística catalano-aragonesa, el Aragón fronterizo de lengua catalana y otros romances de frontera

Cuando me ofrecieron desde la RFR el encargo de trazar una síntesis sobre la frontera lingilística catalano-aragonesa, inmediatamente advertí a mis anfitriones de la revista acerca del alcance variable de tal concepto según unos u otros autores, a lo que contribuye, en mi opinión, la confluencia de diversos aspectos subyacentes o de algún modo implicados en esta cuestión fronteriza: por una parte, la consideración de criterios de orden no exclusivamente lingtiístico (la frontera entre dos tipos romances, catalan y aragonés) sino también administrativo (el Aragón lindero con Cataluña), por más que esto último no se suela explicitar en las obras correspondientes; por otra, el alcance territorial, asimismo variable, de algunas etiquetas designadoras de otras tantas áreas lingilísticas (catalán, pero también el de Valencia, alias valenciano; aragonés, castellano-aragonés, castellano).

Las rocas graníticas de la Cordillera Litoral Catalana, entre Mataró y Barcelona

En este trabajo se estudian las facies graniticas del sector suroccidental del batolito granitico herciniano que aflora al NE de Barcelona. Tomando como base sus composiciones mineralógicas y texturales se individualizan cuatro tipos graniticos y se realiza su cartografa a escala 1:100.000. Dos de los tipos son tonalitas biotitico-homblendicas, el tercero granodioritas biotiticas y el cuarto leucogranitos biotitico (-moscoviticos). Por último. las relaciones de campo (contactos netos; diques y enclaves de unos tipos en otros) sugieren una relación entre ellos de tipo intrusivo con una sucesión en su emplazamiento desde los tipos mas básicos a los más ácidos.

Potencialidad productiva y rendimientos cerealícolas en la agricultura catalana contemporánea (1820-1935

Sobre l'evolució dels rendiments agraris entre 1825-1935 a Catalunya

Los Programas de garantía de rentas en España: la renta mínima de inserción catalana y sus componentes de inserción laboral

The main objective of this paper is to analyze the operation, during the period 2007-2009, of the labor insertion pathway developed by Caritas Girona for recipients of the Catalan Minimum Insertion Income (RMI). This is an example of a guaranteed income program with aimed at the poorest sectors of society, training people at risk of social exclusion for employment

Estanislao Reynals i Rabassa: la reacció catalana al Projecte de Codi Civil de 1851. La qüestió de la llibertat de testar

En ple procés de codificació del dret civil de Catalunya, pot semblar quelcom romàntic analitzar com es visqué al Principat un altre moviment co- dificador: el del segle XIX. És clar que aquest darrer tenia un caràcter que no s"assembla en res a l"actual, tret de la mateixa voluntat de codificar. Es va tractar aleshores d"unificar i sistematitzar el dret civil d"Espanya, en resposta a una tendència generalitzada que s"havia estès a bona part d"Europa. Es tracta, ara, de codificar el dret civil de Catalunya en exercici d"una competència legislativa constitucionalment i estatutàriament reconeguda. Malgrat aquesta diferent significació, o potser per això, sentim un agradable sentimentalisme en mirar enrere. L"objecte del nostre comentari se centra, només, en l"intent de codificació de mitjan segle XIX: en l"anomenat Projecte de Codi civil de 1851. A Catalunya, el dit Projecte va despertar reaccions apassionades, quasi totes desfavorables al text codificat i no tant pel fet de voler codificar el dret civil, sinó pel caire castellanitzant del seu contingut, que negava tota vigència als altres drets territorials. Alhora, l"anàlisi que es proposa es redueix a la regulació projectada de la llegítima. I la resposta que va merèixer des de Catalunya s"esbossà de la mà d"un jurista autoritzat de l"època: Estanislao Reynals i Rabassa. Esdevé un més entre una gran munió de personatges vuitcentistes, tots ells intel·lectuals, que apareixen aquí i allà, en el decurs d"esdeveniments literaris, acadèmics, polítics, etc., i que permeten identificar una reacció prou sentida en contra dels elements revulsius dels trets de la identitat catalana.

La introducció de la mètrica italiana en la poesia catalana

Sobre la introducció del sonet a la literatura catalana i l'adaptació del decasíl·lab italià a la poesia

Ironies de l'assaig. Ors, Pla, Fuster: història intel·lectual de l'adhesió incompleta

Per a començar a reflexionar sobre el paper de la ironia en l"assaig, pot ser un bon punt de partida una de les sempre interessants reflexions sobre el gènere que Joan Fuster (1965: 9) tenia per costum regalar cada cop que en preparava un recull, rescatats de la calaixera o de l"hemeroteca: 'D"això que jo escric proses divagatòries de tímida especulació, oscil·lants entre la ironia i la bona fe , els experts solen dir-ne «assaigs».

Cribatge de simptomatologia depressiva en població universitària catalana : associació amb perfil de personalitat i branca de coneixement dels estudis cursats

La simptomatologia depressiva és una problemàtica incapacitant i freqüent en la població dels països occidentalitzats, tot i que existeix notable disparitat entre les xifres aportades per diferents treballs. Al nostre entorn, a més, no ha estat estudiada en població universitària. La relació de la simptomatologia depressiva amb determinats trets de personalitat, fonamentalment el neuroticisme, ha estat reportada àmpliament en la literatura; tanmateix, no existeixen estudis recents en el nostre entorn, i també hi ha incertesa en la relació entre personalitat i tipologia d’estudis universitaris. Estudi descriptiu transversal amb una mostra de 156 estudiants de primer curs de les branques de coneixement d’enginyeries, humanitats, ciències socials i ciències de la salut de la Universitat Autònoma de Barcelona, els quals han estat avaluats amb el Beck Depression Inventary (BDI) i el test de personalitat NEO PI-R