The ethnography of study abroad: what is study abroad as a cultural event?

Recent research in the field of study abroad shows that study abroad participation among all U.S. students increased 20% since 2001 and nearly 200,000 U.S. students currently go abroad each year. Additionally, about 8% of all undergraduate degree recipients receive part of their education abroad. Although quantitative studies have dominated research on study abroad, my research project calls for a qualitative approach since the goal is to understand what study abroad is as a cultural event, what authentic cultural immersion is, how program stakeholders understand and perceive cultural immersion, and how cultural immersion in programs can be improved. Following the tradition of ethnographic and case study approaches in study abroad research, my study also pivots on ethnography. As an ethnographer I collected data mainly through participant observation, semi-structured interviews, and document analysis. The study abroad participants were a group of undergraduate native speakers of English studying Spanish for seven weeks in Cádiz, a small costal city in southern Spain, as well as program coordinators, host community members, and professors. I also examined the specific program design features, particularly the in-class and out-of-class activities that students participated in. The goal was to understand if these features were conducive to authentic immersion in the language and culture. Eventually, I elaborated an ethnographic evaluation of the study abroad program and its design features suggesting improvements in order to enhance the significance and value of study abroad as a cultural event. Among other things, I discussed the difficulties that students had at the beginning of their sojourn to understand local people, get used to their host families’ small apartments, get adjusted to new schedules and eating habits, and venture out from the main group to individually explore the new social and cultural fabric and interact with the host community. The program evaluation revealed the need for carefully-designed pre-departure preparation sessions, pre-departure credit-bearing courses in intercultural communication, and additional language practice abroad and opportunities to come in contact with the local community through internships, volunteer or field work. My study gives an important contribution in study abroad research and education. It benefits students, teachers, and study abroad directors and coordinators in suggesting ideas on how to improve the program and optimize the students’ cultural experiences abroad. This study is also important because it investigated how US undergraduate learners studying the Spanish language and culture approach and perceive the study abroad experience in Spain.

La construcción social de las emociones en las sociedades occidentales: el amor materno en la Catalunya del siglo XXI

El objetivo principal de esta investigación es analizar la forma cómo se construye socialmente el amor materno en el marco de las sociedades occidentales, y para ello partiremos del estudio del caso de las maternidades en la Catalunya actual. El amor materno, como emoción, aparece como una codificación cultural que responde a la canalización de la vida que cada cultura establece. En las sociedades occidentales el amor materno se revela como uno de los ejes vertebradores y legitimadores de la esfera reproductiva y del papel de la mujer dentro de ésta, definiéndose en consonancia y dando coherencia al resto de aspectos del sistema social. Dada su importancia los discursos hegemónicos de la sociedad que lo define tienden a naturalizar esta emoción en favor del mantenimiento y el no cuestionamiento del orden social dado, a pesar de que abundante evidencia empírica en ciencias sociales demuestra que se trata de una construcción social que responde a las necesidades del sistema social en cuestión. Actualmente los discursos tradicionales que contenían y definían la concepción de amor materno en Occidente se han ampliado y diversificado debido a cambios sociales como el ingreso de la mujer en la esfera pública; el logro de igualdad jurídica entre géneros; cambios en los modelos familiares; nuevas situaciones en torno a la infancia y la juventud; la intensificación de los flujos migratorios; la creciente urbanización; la expansión de los servicios públicos (escuela y salud); el alargamiento de la esperanza de vida, los métodos anticonceptivos modernos..., de manera tal que muchos de ellos entran en contraposición con las definiciones tradicionales. Es decir, nuevos y viejos discursos alrededor de la maternidad se encuentran enfrentados en su redefinición a otros que lo cuestionan, y a prácticas y cambios en ciertas instituciones que llevan en otra dirección la construcción de esta emoción. Esta nueva situación, aún en fase de conformación, reclama una explicación que pasa por conocer las causas, las formas y la definición del amor materno, en nuestro actual contexto.

efundació.org : projecte d'organització, difusió i promoció de les activitats d'una fundació cultural d'abast comarcal a través de l'aplicació de les TIC

Aquest projecte parteix de la hipòtesi inicial que és possible tipificar un model d'organització, difusió i promoció de les activitats culturals, específic per a les fundacions i de possible generalització a altres entitats del sector, amb l'objectiu d'afavorir la creació d'un sistema de comunicació estructurat que faciliti aquesta tasca per mitjà de l'aplicació de les TIC.

TIC, Patrimonio y Aprendizaje

Dos recursos virtuals elaborats pel grup ÒLIBA de la Universitat Oberta de Catalunya, Portal de la Vall de Boí (http://oliba.uoc.edu/boi/portal) i Memòries de la nostra infantesa: els nens de la guerra (http://oliba.uoc.edu/nens), ens han permès dur a terme un projecte innovador de difusió i interpretació del patrimoni per mitjà de les TIC. Aquests dos recursos virtuals tracten sobre el nostre patrimoni, en el primer cas sobre patrimoni natural i cultural i en el segon cas sobre patrimoni històric, i les seves pàgines web tenen un nivell excel·lent quant a forma i contingut, de manera que han representat un material òptim per a difondre el nostre patrimoni en els centres escolars.

Kursaal : horitzó 2015

Pla director d'objectius per al teatre Kursaal de Manresa, que és un exercici de planificació en el marc de la gestió d'equipaments escènics. És un treball que pretén aplicar eines conegudes de la direcció per objectius al terreny de la gestió cultural.

Qui ens porta els regals nadalencs? : Una construcció cultural d'Europa a partir dels éssers de Nadal a Itàlia, Catalunya i Alemanya

És un fet que la globalització defineix i articula les nostres societats. El present treball neix amb la voluntat de cercar com i què la fa avançar en l'àmbit cultural, però també amb el desig d'aprofundir en aquests elements tradicionals que defineixen les particulars identitats culturals regionals, fruit d'una diversitat que també participa en el procés global de construcció cultural europeu.

El perfil formativo del gestor cultural en España

En la actualidad la base de conocimientos de todo gestor cultural, al igual que el resto de ofertas de grado y postgrado en las universidades de los países acogidas al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) se encuentra en profunda transformación: conceptos como la formación a lo largo de la vida, los distintos ciclos universitarios y el sistema de competencias se presentan a una oferta formativa ya de por sí, históricamente heterogénea. Dada tanta diversidad, nuestro proyecto se va a centrar en: evolución del concepto de cultura en España en los últimos 30 años, contextualizar históricamente la evolución de la profesión de gestor cultural en España, analizar los agentes culturales principales que actúan en nuestro país, examinar los principales cambios que supone el proceso de Bolonia en las universidades españolas (itinerarios curriculares, competencias, etc.)

Els Amics dels Museus a Catalunya : Una implicació ciutadana en el patrimoni.

Aquesta recerca proporciona una aproximació a un tipus de societats culturals: les associacions d'Amics dels Museus, copsa el seu estat a Catalunya (2008) i considera aquestes associacions com una distinció de públic assidu al museu que s'implica en ell més allà de la visita ocasional i dels serveis que rep.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona : el com i el perquè d'una institució cultural

Un estudi sobre el CCCB, tant des de la recerca bibliogràfica i de continguts de l'àmbit de la gestió cultural com des de l'experiència participant.

El Rossinyol torna de França : La realitat del cant coral al tombant del segle XXI

Estudi del moviment coral a Catalunya des d'un punt de vista antropològic i social. Fa èmfasi en el paper dels repertoris del cant coral i en la manera com aquests repertoris reflecteixen la història social i cultural del món del cant coral a Catalunya. Estudi d'un microcosmos: l'Orfeó de les Corts, la seva trajectòria musical i la seva trajectòria com a entitat en els darrers 50 anys a Barcelona. S'analitza què hi ha més enllà del fet coral: el tipus de música, el fet de cantar en grup, els tipus d'associacions, la procedència, els objectius i la filosofia, les inquietuds dels cantaires i les preferències dels directors, per tal de copsar les dinàmiques socials i musicals del moviment coral.

La paleta de Narmer : Iconografia, etnografia i context històric i cultural

Estudi d'un dels documents arqueològics més importants del període que marca el pas de la protohistòria a la història dinàstica de l'Antic Egipte. S'estudia amb deteniment cadascun dels motius iconogràfics de la paleta per a extreure importants conclusions sobre la formació de l'estat d'Egipte i la doctrina de la reialesa faraònica.

El Cercle de l'Anell : anàlisi del consum d'un producte cultural segons el model del Circuit de la Cultura : tolkiendili i ringers. El cas de l'Smial de Lórien.

Anàlisi del fenomen cultural creat al voltant de J.R.R. Tolkien, l'autor d'El Senyor dels Anells, tot emprant el model del Circuit de la Cultura (Du Gay et als). La recerca se centra en el Consum: els fans i les fans de Tolkien i de la trilogia cinematogràfica 'The Lord of the Rings': tolkiendili i ringers.

Prácticas etnobotánicas e identidad cultural de las minorías étnicas de Yunnan

El trabajo de investigación aborda la evolución de las prácticas etnobotánicas (PEB) tradicionales, la evolución reciente de estas prácticas en un contexto de mutaciones en China en las últimas décadas y su valor como marcador de la identidad cultural (IC) de las minorías étnicas de la provincia China de Yunnan. Se trata de evaluar la realidad de la utilización, la preservación y la evolución de la etnomedicina en esta región y especialmente de las PEB, aclarar las relaciones que se pueden establecer entre la IC y las PEB y por lo tanto se estudian los nexos de unión entre las PEB y la IC de las minorías étnicas de Yunnan (MEY).

Atenció a la diversitat cultural : formació dels alumnes d'incorporació tardana

Una proposta que s'emmarca dins l'àmbit de l'ensenyament secundari i, en concret, en el col·lectiu d'alumnes d'incorporació tardana d'un centre amb la finalitat de conèixer i valorar l'atenció i les respostes educatives que reben aquests alumnes.

El paper del capital social en l'organització d'esdeveniments

La intenció d'aquest article és detallar l'abast del capital social als esdeveniments culturals celebrats a Catalunya i analitzar la influència sobre l'atracció turística dels mateixos. Es pretén determinar també quin és l'impacte que tres elements de capital social que intervenen en l'organització d'esdeveniments (elements de motivació, creació de xarxes internes i lideratge) tenen sobre el sector turístic local. L'estudi parteix d'una mostra de 263 esdeveniments als quals s'ha adreçat una enquesta per determinar la presència i pes dels factors de capital social. Aquesta informació s'ha creuat amb dades sobre impactes i atracció turística obtingudes també a partir de la mateixa enquesta i, a partir de l'aplicació del test del chi quadrat, s'ha contrastat si les diferències existents entre els diferents factors del capital social són estadísticament significatives. Les conclusions principals obtingudes indiquen que els esdeveniments que tenen elements de capital social que els reforça la seva cohesió social entenen i justifiquen la celebració com a fet socialitzador, independentment del seu abast turístic. A més es detecta que la creació de xarxes de relació enforteix la cohesió interna, la representativitat i el sentit d'identitat de la comunitat. Finalment es constata que la presència d'elements de lideratge que donen visibilitat i vinculen l'esdeveniment amb xarxes externes explica la diferència existent en la capacitat d'atracció i impactes turístics dels esdeveniments. La principal aportació del treball és posar de manifest el paper del capital social com a factor que incideix en la repercussió social i turística dels esdeveniments catalans. La diagnosi efectuada permet recomanar la incorporació del capital social com un actiu estratègic per a la gestió i per a la creació de nous productes i polítiques turístiques centrades en els esdeveniments culturals.