A conceptual model for grid learning services automatic composition

Peer-reviewed

Ontologia de LinkedIn : El primer pas per inferir informació a partir de les ofertes de feina

Amb aquest treball de final de carrera de la titulació d'enginyeria tècnica en informàtica de gestió es pretén fer una primera aproximació al món de l'anàlisi semàntic de webs. Consisteix, per una banda, en la creació d'una ontologia per emmagatzemar informació provinent de la web de LinkedIn de manera que després pugui ser analitzada i permeti filtrar les dades de manera pràctica evitant l'excés d'informació no útil. Per altra banda, el treball inclou el desenvolupament d'una aplicació per a l'obtenció de la informació de la web de LinkedIn de manera automàtica, i un mètode per a la importació a l'ontologia creada.

Ontologia del LinkedIn : Primer pas per inferir informació a partir de les ofertes de feina

El cas que ens ocupa és la xarxa social LinkedIn. La quantitat d'ofertes i demandes de feina fan a vegades difícil extreure'n la informació necessària. Es vol crear una ontologia per tal de nodrir les dades presents en la web LinkedIn amb informació semàntica. Mitjançant el programari Protégé es pretén crear aquesta ontologia i, mitjançant les API que ofereix LinkedIn, un mitjà per inferir informació respecte a les ofertes i demandes de feina.

Els «criteris de visibilització de les dones» en català: límits sintacticosemàntics i discursius

L'objectiu d'aquest article és analitzar els principals criteris que les guies d'estil recomanen per visibilitzar les dones ¿o per fer un ús no sexista del llenguatge¿ des de dos punts de vista: el sintacticosemàntic i el discursiu. Des del punt de vista sintacticosemàntic, s'estudien bàsicament els fenòmens relacionats amb la coordinació, la concordança i la repetició o elisió d'elements (per exemple, especificadors del nom), i la manera com les diferents opcions afecten el significat oracional. Des del punt de vista discursiu, s'analitzen els fenòmens relacionats amb la coreferència; és a dir, la relació entre les diferents maneres d'expressar un mateix referent per mitjà d'elements nominals al llarg del text, i l'efecte que provoquen en el text en conjunt. Amb aquest objectiu, l'estudi analitza des d'un punt de vista qualitatiu les dades proporcionades per un corpus de textos procedents de tres àmbits (polític, administratiu i educatiu) en què s'apliquen sovint aquesta mena de criteris. Paraules clau: català, llenguatge no sexista, visibilització lingüística de les dones, sintaxi, cohesió, coreferència, llenguatge androcèntric, estil. The goal of this article is to analyse the main criteria recommended by style guides aimed at making women more visible or, in other words, to make a non-sexist use of language. I will concentrate on two main aspects: the syntactic-semantic and the discursive. From a syntactic-semantic point of view, the main elements being studied are those related to coordination, agreement and repetition or omission of elements (for instance, noun specifiers), and also the way the different options chosen affect the meaning of the sentence. From a discursive and stylistic point of view, the elements analysed are those related to coreference, that is, the relationship between the different ways of expressing a same referent through different elements in the text, and the effect they produce in the text as a whole. Having this as the main goal, the study analyses from a qualitative point of view the data from a corpus in three different areas (politics, administration and education), which often apply this kind of criteria. Keywords: Catalan, non-sexist language, female linguistic visibility, syntax, cohesion, co-reference, androcentric language, style

Argument omissions in preschool Catalan and Spanish speaking children with SLI

El presente artículo describe tres estudios sobre la producción del verbo y la estructura argumental en niños con Trastorno Específico del Lenguaje (TEL) usando diferentes metodologías. El primero es un estudio observacional que usa una muestra de habla espontánea. El segundo usa una tarea experimental de denominación de oraciones como resultado de la observación de videos de acciones. El tercero comprende la tarea de denominación de oraciones con imágenes estáticas en eventos con diferente complejidad argumental. Aunque los datos concretos varían en función de la metodología usada, hay una clara evidencia de que los niños de habla catalana y española con TEL presentan especiales dificultades en la producción de verbos con una alta complejidad en relación a la estructura argumental y cometen errores en la especificación de los argumentos obligatorios. Se concluye quetanto limitaciones en el procesamiento como déficits en la representación semántica de los verbos pueden estar implicados en estas dificultades