Escola inclusiva, pràctica educativa i organització escolar

La modificació de les característiques d'una part de l'alumnat del sistema educatiu de Catalunya manifesta la necessitat de trobar eines organitzatives i pedagògiques per treballar en el marc de l'escola inclusiva. Una de les característiques que provoquen més inquietud entre el professorat es refereix als diferents nivells lingüístics de l'alumnat a les aules en relació al coneixement de la llengua de l'escola. La recerca ha treballat amb el professorat de dues escoles d'infantil i primària amb un nombre elevat d’alumnat d’origen estranger, nascut a Catalunya i d’incorporació tardana, i amb l'aula d'acollida d'un IES. L'objectiu de la recerca consistia en desenvolupar un model organitzatiu que fes possible una major individualització de la pràctica educativa i formes de treball cooperatiu a les aules, així com trobar indicadors pel trànsit de l'aula d'acollida a l'aula ordinària. La recerca comptava amb el suport del professorat-tutor i dels equips directius dels centres escolars. La metodologia utilitzada ha estat de caire etnogràfic i ha consistit en observar setmanalment a les aules les modificacions de la pràctica de les persones tutores que es derivaven d’un nou marc organitzatiu. Igualment, hem observat especialment les condicions d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat d’incorporació tardana tant a l’aula ordinària com a l’aula d’acollida. Els resultats manifesten que la modificació de l’estructura organitzativa sobre la base d’implicar tots els recursos humans d’un cicle en un projecte comú que permet el treball amb petits grups heterogenis transforma la pràctica educativa del professorat. Aquest treball es recolza en la llengua oral, independentment de la tasca que ha de realitzar l’alumne, i s’adapta individualment a les diferents capacitats de comprensió i expressió oral de l’alumnat. A la vegada, aquesta pràctica educativa facilita la coordinació del professorat de l’aula ordinària i d’acollida, així com el trànsit d’una a l’altra.

La inclusió d'infants amb discapacitat als centres educatius ordinaris: estudi de dos casos

La memòria que es presenta a continuació és el resultat de la recerca realitzada durant una Beca per a la formació i contractació de personal investigador novell (FI) oferta per l’AGAUR. La recerca que es recull en aquesta memòria es traca de recerca en educació. Concretament, s’emmarca en l’àmbit de coneixement de la de la psicopedagogia i, més particularment en les aportacions que des d’aquest àmbit es poden abordar partint de les posicions de la inclusió escolar com a font del disseny, el desplegament, anàlisi i valoració de processos d’integració educativa de persones amb algun retard en el seu desenvolupament en el marc d’un centre educatiu ordinari. Més concretament en aquesta recerca s’ha dut a terme, a través d’una metodologia qualitativa, l’anàlisi dels processos d’integració escolar que estan vivint dos infants amb discapacitat en un centre educatiu d’una comarca del centre de Catalunya amb la finalitat conèixer com s’ha desenvolupat i també aconseguir la millora de la qualitat didàctica de les aules ordinàries a les quals pertanyen que contribueixi a la promoció de canvis inclusius. Fruit d’aquest procés s’han pogut conèixer alguns elements significatius i crítics en els quals es puguin fonamentar les actuacions i estratègies que permetin el disseny i el desenvolupament dels processos d’integració educativa de l’alumnat amb discapacitats en els centres ordinaris.  

Adolescents immigrats a Catalunya i construcció de la identitat cultural: trajectòries de vida i processos d’inclusió

Aquest projecte de recerca es proposa construir coneixement sobre les diverses formes en què els adolescents de família immigrada elaboren la seva identitat cultural, amb la finalitat d’establir pautes i propostes d’intervenció educativa que els ajudin a evitar, a causa de la interacció social en contextos multiculturals, l’exclusió social per motius d’ètnia o cultura. La recerca es du a terme en quatre fases. Una primera fase està destinada a recollir informació qualitativa sobre com construeixen aquests adolescents la seva identitat cultural. La segona fase consisteix en elaborar, de forma fonamentada i d’acord amb la informació obtinguda, un programa d’activitats educatives per aplicar. Aquesta fase es complementa amb una tercera d’experimentació del programa i avaluació dels resultats obtinguts, per poder dedicar-se posteriorment a la quarta i última, centrada en la difusió entre tots els centres de secundària vinculats a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. El projecte es desenvolupa en el marc del Campus Ítaca, una iniciativa de la UAB per acostar-se a l’alumnat que cursa estudis d’ESO. El Campus Ítaca pretén, mitjançant el desenvolupament de diverses activitats, que els alumnes de secundària es motivin a continuar els seus estudis en etapes postobligatòries. Es treballa, per tant, amb l’alumnat immigrat dels centres de secundària que hi participen.

Disseny d'un sistema d'indicadors ambientals en camins i diagnosi socioambiental del Camí de Cavalls: sector sud-oest

Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO l’any 1993. Entre d’altres, un dels aspectes més emblemàtics de l’Illa és el Camí de Cavalls. Preservar la diversitat que aquest ofereix comporta una gestió complexa. Per això, és necessària per una millor gestió ambiental la realització prèvia d’una diagnosi per determinar en quina situació es troba actualment el Camí, i així poder optimitzar els mecanismes de gestió de l’espai. Aquesta diagnosi té com a objectius desenvolupar un sistema d’indicadors ambientals i socioeconòmics i validar-los per avaluar els canvis que es poden donar en el litoral de Menorca en els propers anys en relació a aquest espai. Dins d’aquest marc de treball, el sistema d’indicadors dissenyat a nivell teòric ha estat validat a través d’un exhaustiu treball de camp. Amb aquest objectiu s’ha volgut crear un disseny eficient, de forma que qualsevol persona que vulgui aplicar-lo al Camí de Cavalls o en altres tipologies de camí pugui fer-ho d’una manera correcte.

Canvi de format i de sistema: noves prestacions en la catalogació cooperativa

L'any 2008 el Catàleg Col·lectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) juntament amb els altres catàlegs de les institucions del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) han migrat de sistema de gestió de biblioteques. Això ha comportat una sèrie de canvis i aprenentatges que han anat des de la realització del procés de conversió del format MARC de les dades i la reelaboració de les Pautes de catalogació del CCUC, fins a catalogar amb les noves prestacions catalogràfiques del nou sistema. Es tracta d’un article tècnic que fa primer un breu resum dels antecedents, explica el procés de planificació i d’implementació del nou sistema en el CBUC, els treballs fets pel canvi de format de les dades bibliogràfiques i d’autoritat, i fa especial èmfasi en les noves prestacions catalogràfiques. Finalment inclou unes pinzellades sobre les possibilitats que ja estan permetent i permetran en un futur tots aquests canvis.

Anàlisi de la situació actual del llop (Canis lupus) a Catalunya i valoració socioambiental de la seva presència

En el present treball, en primer lloc, s’ha analitzat l’escenari actual en referència a la tornada del llop (Canis lupus) a Catalunya i s’han avaluat les mesures gestió que s’estan duent a terme al respecte, tot identificant els seus punts forts i els seus punts dèbils. D’aquesta manera, s’ha pogut saber que la població de llops actual és petita i poc estable, i es mou per la zona del Parc Natural del Cadí-Moixeró i els seus voltants, on s’estan efectuant les tasques de control i seguiment de l’espècie. No obstant, la seva evolució ha anat a l’alça durant els darrers anys, i es preveu que pugui colonitzar noves àrees a curt-mig termini, pel que aviat s’hauria d’ampliar l’àmbit d’aplicació d’aquesta gestió. Posteriorment, s’ha realitzat una valoració de la seva presència a Catalunya -encabida dins d’un marc hipotètic- per determinar l’ampli ventall d’aspectes socials i ambientals que envolten aquest fet. Mitjançant aquesta valoració s’han pogut detectar les principals mancances que presenta el país per fer front a aquesta situació, però també s’han identificat les fortaleses i les oportunitats que es presenten de cara al futur.

Desenvolupament i implementació d’una metodología d’anàlisi per a l’avaluació ambiental i localització òptima de Parcs Eòlics

A les darreres dècades a Catalunya s'ha anat intensificant la presència de diferents tipus d'instal•lacions energètiques basades en fonts renovables. En especial han proliferat els Camps Eòlics, emparats per la ferma aposta del govern català cap a aquest tipus de font energètica neta i sostenible. El procés de legalització de les mencionades instal•lacions, dins el marc de la llei 3/1998, d'Intervenció Integral de les Administracions Públiques (IIAA), passa per l'estudi de viabilitat del projecte portat a terme pels tècnics de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Mediambient i Habitatge. Aquest estudi de viabilitat es basa en el solapament de diverses capes d'informació cartogràfica per tal de determinar l’impacte del projecte al seu entorn. Mitjançant l'aplicació AVICEC, generada al present projecte de recerca, es modelitza i automatitza tot el procés d'anàlisi de viabilitat incloent aspectes no considerats abans, com ara la quantificació de c visual, generant un informe tipus que faciliti la pressa de decisions

Sistema d'informació per a la gestió de la intervenció social en medi obert

El Sistema d’Informació que es planteja en aquest estudi és una aproximació a com es pot dur a terme el desenvolupament d’una eina tecnològica avançada, obrint el ventall de possibilitats d’anàlisi del camp de la atenció socioeducativa. En el procés de desenvolupament s’ha tingut en compte tant les necessitats dels professionals com a eina de suport a l’hora d’enregistrar els processos dels usuaris en la intervenció socioeducativa, com la utilitat del client (administració pública) com a eina d’avaluació i informació. Incorporant eines de representació cartogràfica que permeten contextualitzar la població atesa en el seu propi marc de relació.

Disseny d'un sistema d'indicadors en camins i diagnosi socioambiental del Camí de Cavalls de Menorca 2008: sector nord-est

Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO l’any 1993. Entre d’altres, un dels aspectes més emblemàtics de l’Illa és el Camí de Cavalls. Preservar la diversitat que aquest ofereix comporta una gestió complexa. Per això, és necessària per una millor gestió ambiental la realització prèvia d’una diagnosi per determinar en quina situació es troba actualment el Camí, i així poder optimitzar els mecanismes de gestió de l’espai. Aquesta diagnosi té com a objectius desenvolupar un sistema d’indicadors ambientals i socioeconòmics i validar-los per avaluar els canvis que es poden donar en el litoral de Menorca en els propers anys en relació a aquest espai. Dins d’aquest marc de treball, el sistema d’indicadors dissenyat a nivell teòric ha estat validat a través d’un exhaustiu treball de camp. Amb aquest objectiu s’ha volgut crear un disseny eficient, de forma que qualsevol persona que vulgui aplicar-lo al Camí de Cavalls o en altres tipologies de camí pugui fer-ho d’una manera correcte.

Plataforma telemàtica de serveis administratius de l'Ajuntament de Ripollet

PTSA és el projecte resultat del desenvolupament de la Plataforma Telemàtica de Serveis Administratius proposada com a iniciativa per l'Ajuntament de Ripollet. Amb l'objectiu de promoure la utilització dels canals de comunicació segurs entre el ciutadà i l'Administració, aporta els serveis d'acreditació, registre i consulta. Integrada amb el portal ripollet.cat, implementa les tecnologies per al tractament de l'acreditació d'usuaris mitjançant certificació digital i la generació dinàmica de documents signats electrònicament. Dins el marc d'execució de la llei 11/2007 d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, és un gran primer pas en el llarg camí amb destinació a una Administració electrònica completa i de qualitat.

NXT: el robot de Lego

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. L'NXT és un robot creat per l'empresa Lego que disposa d'un controlador, de diversos servo motors i de sensors (tacte, llum, ultrasons, so...). Es programa mitjançant un programa especial, pensat per nois i noies de catorze anys, anomenat Lego Mindstorms. S'estudia el funcionament d'aquest programa i les parts del sistema de control del robot. L'estudi engloba el controlador, quatre sensors i els servomotors.

Saltant obstacles: la censura literària

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. L'estudi parla de la censura literària durant l'època franquista (1939-1975). Està estructurat en dues parts: marc teòric i pràctic. La primera està formada pels antecendents històrics. A través de l'anàlisi del context històric del moment s'expliquen els motius pels quals el règim crea un organisme encarregat de controlar tota la informació que es projecta a les masses populars en tots els àmbits. La segona és l'eix vertebrador del treball i analitza què és la censura literària com a tal, els tipus, on s'aplicava, qui la feia efectiva, què era censurable i què no i el més important: el perquè. Entendre què va suposar la llei de Premsa, creada l'any 1966 i la conseqüent obertura del règim pocs anys abans de la mort del dictador. També hi consta un estudi dels llibres prohibits durant el règim i el seguiment de la conflictiva publicació d'Incerta Glòria de Joan Sales. Retracta també el món dels censors, fent-se una reconstrucció dels passos que havien de seguir els censors a l'hora de sotmetre a examen una obra i emetre el seu veredicte. Finalment, inclou una entrevista amb Estanislau Torres que va patir la censura literària i constata a partir del seu relat com era la realitat dels escriptors catalans.

Estudio para la implantación de un ERP en una empresa de fabricación de depósitos

Aquest projecte intenta proporcionar les bases per la selecció i implantació d’un ERP a una empresa mitjana. S’analitzen des dels primers passos a realitzar per l’empresa que adquirirà l’ERP fins els que realitza el proveïdor per garantir l’èxit de la implantació. Primerament, i des del punt de vista del client, es realitza una anàlisi interna per detectar la necessitat d’un canvi de sistema i es detalla una metodologia a seguir per a l’elecció de l’ERP i del proveïdor d’aquest, minimitzant el risc d’error. Des del punt de vista del proveïdor es seguirà una metodologia d’implantació pas per pas, ja què un canvi de sistema és una tasca molt complexa. He intentat aportar la meva experiència al realitzar aquest projecte ja que he tingut l'oportunitat de viure una implantació des de les dues òptiques i he aprofitat per indagar en les tasques que s’hi realitzen.

Estudi del banc de llavors d'un sòl

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. Es tracta d'un estudi basat en les capacitats naturals regeneratives del sòl. Aquesta investigació se centra en quin grau és possible que la coberta vegetal d'unes terres que han patit pertorbacions externes (incendis, talades, etc.) pugui regenerar-se i desenvolupar-se de manera natural. De manera que, la recerca està basada en bon grau en el banc de llavors que posseeix un determinat terreny, ja que és a partir d'aquest d'on es tornarà a repoblar l'indret en qüestió. Concretament, la hipòtesi directora del treball afirma que sense la intervenció humana és possible l'aparició de nova vegetació després de l'efecte d'una pertorbació que hagi danyat totalment la coberta vegetal d'un indret. La part més experimental consisteix molt esquemàticament en realitzar diversos mostrejos a tres terrenys de diferent tipus, concretament un bosc, un conreu i un camp abandonat, per sotmetre'ls a estudi durant aproximadament cinc mesos. A partir d'aquest estudi apareixeran un seguit de conclusions que no tan sols tenen a veure amb la hipòtesi plantejada prèviament. La recerca ha conduït a conclusions incialment no tingudes en compte, però la idea principal del treball és que sí que és possible la regeneració natural de la coberta vegetal d'un indret a partir dels propàguls que aquest conté.

Cleries & Cleris: recerca de la vida i dels seus móns

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí¬fic del Jovent l'any 2009. Aquest treball pretenia buscar inicialment una connexió entre Pau Claris (president de la Generalitat) i la família de l’autora, Cleris. Després d’unes primeres recerques, però, es va descartar aquesta opció ja que era massa difícil reconstruir el seu arbre geneològic. Finalment, l’objectiu va ser trobar i situar cada avantpassat en el seu marc històric. Per reconstruir l’arbre geneològic es va visitar diferents arxius: la Parròquia de Sant Cugat; l’Arxiu Nacional de Catalunya, on es van consultar llibres d’allistaments, d’impostos, padrons, registres; l’Arxiu Municipal de Sant Cugat, l’Arxiu parroquial de Tàrrega i l’Arxiu comarcal de l’Urgell on es continua la recerca per elaborar l’arbre geneològic. A través d’aquests arxius es van localitzar 6 generacions a Tàrrgea i 4 a Sant Cugat. La recerca queda tallada al 1684 en trobar l’última persona que va néixer a Tàrrega, en Josep Cleries. El seu pare, Carlos Cleries, provenia de Milà on podria continuar la recerca. En el treball també s’estudi el context històric de cada generació. Tàrrega estava contínuament presionada pels exèrcits ja que estava situada en una cruïlla entre dos camins: Lleida i Madrid. Així la recerca mostra que al 1830 la família Cleries canvià de residència per trobar millors condicions de vida. Sant Cugat també estava situada en una cruïlla de camins: Barcelona i Terrassa. Tots van viure de l’agricultura excepte el meu avi que va començar a treballar en una indústria tèxtil.