Nimfes de Plecòpters dels rius Llobregat i Besòs. Guia d’identificació dels gèneres i de les espècies més comunes.

Aquesta és la segona guia d'identificació de la col•lecció i es dedica als Plecòpters (INSECTA: PLECOPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos a la guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis que realitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per la Diputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponen exemplars recol•lectats el 2013 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluents pels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinat les mostres històriques.

Nimfes d’Efemeròpters del Llobregat i del Besòs. Guia d’identificació dels gèneres i de les espècies més comunes. (Versió 2)

Aquesta és la primera guia d'identificació de la col∙lecció i es dedica als Efemeròpters (INSECTA: EPHEMEROPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos a la guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis que realitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per la Diputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponen exemplars recol∙lectats el 2012 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluents pels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinat.

Nimfes de Plecòpters dels rius Llobregat i Besòs. Guia d’identificació dels gèneres i de les espècies més comunes.

Aquesta és la segona guia d'identificació de la col•lecció i es dedica als Plecòpters (INSECTA: PLECOPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos a la guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis que realitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per la Diputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponen exemplars recol•lectats el 2013 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluents pels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinat les mostres històriques.

Einstein: física, tecnologia i matemàtiques

"L’any 2005 fou declarat Any Mundial de la Física. Coincideix amb el centenari de publicacions d’Albert Einstein sobre el moviment brownià, sobre els quanta de llum i sobre relativitat especial. Les idees d’Einstein publicades fa un segle van canviar per sempre la manera d’entendre la física..."

Ager Tarraconensis 4. Els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona = Els Antigons, a High Status Villa in the Camp de Tarragona

La vil·la romana dels Antigons (Reus, tocant amb la Canonja) fou una de les més riques de l’ager Tarraconensis, raó per la qual ha merescut un tractament monogràfic. El nom ja indica la rellevància de les restes que s’hi han trobat des del segle XIX. És un jaciment dissortat, però: la construcció d’un complex industrial els anys 70 el va destruir en gran part i avui no en queda cap resta visible. En les excavacions d’urgència entre el 1976 i el 1979 es va recollir una importantíssima documentació. Destaca un forn del segle I dC on es produïen materials constructius i àmfores vineres. La vil·la experimentà un moment de gran riquesa la primera meitat del segle III, com ho indica el luxós nimfeu decorat amb estàtues, així com l’important abocador del mateix moment, que ha permès estudiar un abundantíssim conjunt de ceràmiques romanes. La vil·la perdurà almenys fins al segle V, i hi ha traces de freqüentació i ús en època visigòtica.

Les escriptores catalanes vuitcentistes i la traducció

La història de la traducció al català en el segle XIX no presenta la figura del traductor professional, sinó només la de l’escriptor doblat de traductor. Però d’escriptores vuitcentistes que escrivissin en català, n’hi va haver poques i, de fet, no en tenim encara una nòmina completa ni podem valorar, amb unes escasses excepcions, les seves aportacions literàries ni quantitativament ni qualitativament. La poca o nul·la recerca realitzada en aquest àmbit fa que tampoc no tinguem prou informació per precisar quina fou la contribució traductogràfica real de les literates catalanes en aquella centúria. El treball intenta ser una aproximació al tema, alhora que un estat de la qüestió.

Esbós de les traduccions de l'Editorial Mentora i Llegiu-me: la literatura de consum

Edicions Mentora fou una breu aventura editorial en català a la Barcelona dels anys 1920. Tot i la seva curta existència, Mentora és un agraït objecte d’estudi per als historiadors de la traducció, atès que introduí, sovint amb la col·laboració d’escriptors notables de l’època com Josep Carner o Carles Soldevila, un tipus de novel·la estrangera adreçada a un ampli ventall de públic. Aquesta nova literatura popular, generalment de procedència francesa o anglosaxona, que es podria ja anomenar «de consum», es nodria de llibres d’aventures per a joves i de novel·les sentimentals per a un públic femení.

Entre Europa i Amèrica Llatina: Adolphe Ferrière i l’Escola Nova a Barcelona

El 1930 Adolphe Ferrière va viatjar durant vuit mesos per Amèrica Llatina, Portugal i Espanya. En el marc del viatge va fer una breu estada de pocs dies a Barcelona, on fou acollit per reconeguts personatges de la pedagogia catalana i va desplegar una intensa activitat pública i privada de visites, entrevistes, conferències i excursions. En el programa d'activitats s'hi compte la conferència d'inauguració del Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, que dirigia Joaquim Xirau. En aquest article s'analitzen els objectius, les motivacions i els resultats del viatge en el context de la pedagogia ginebrina del període d'entreguerres i en el marc de la trajectòria vital i el pensament de Ferrière. A partir de les notes manuscrites del seu Petit Journal podem resseguir l'activitat de Ferrière a Barcelona, copsar les impressions, conèixer les persones amb qui es va relacionar i, en definitiva, endinsar-nos dins el moviment de l'Escola Nova a Barcelona. L'anàlisi de les idees desenvolupades a les conferències és un bon pretext per revisar alguns conceptes claus del pensament educatiu de Ferrière. A més, s'ha reconstruït el text de l’esmentada conferència, amb el títol «La psicologia de l'adolescència», que publiquem a la secció «Documents» d’aquest mateix número de Temps d’Educació.

La defensa del comunal y de los usos colectivos, León (1800-1936): ¿una "economia moral"?

Peer-reviewed

Josep Dalmau, promotor dels convents de carmelites descalços de Barcelona

La figura de l'eminent ciutadà barceloní Josep Dalmau (1554-1633) és prou interessant en el seu aspecte de protector de diverses comunitats de religiosos de la Barcelona de l'època, com per a merèixer un extens estudi que ens ajudi a establir quin va ser l'abast del seu patronatge. Així va ser entès ja quan li fou dedicada una especial atenció en la publicació feta per commemorar el tercer centenari de l'església dels 'Josepets' de Gràcia1 . El nostre propòsit ara és ampliar en alguns aspectes les informacions aportades en aquesta monografia, sobretot pel que fa a la protecció que exercí envers els carmelites descalços -tema de la nostra tesi doctoral, en procés d'execució-. Les principals fonts documentals utilitzades no podrien ser més directes; es tracta dels quatre llibres -existia un cinquè, avui en dia perdut- de registre escrits de mà del propi Dalmau (conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó), on feia constar totes les seves despeses i ingressos, a més d'un llibre de memòries en el qual trobem les seves dades biogràfiques més importants2 . D'altra banda, comptem també amb els annals dels carmelites descalços a Catalunya escrits

La canalització de l'Ebre a la regió de Tortosa (1347-1851)

En aquest article es repassaran sumàriament els projectes de canalització de l"Ebre a la zona de Tortosa entre el s. XIV, moment en què tenim constància de les primeres intervencions, i el 1850. Per la seva importància, es deixa expressament fora el projecte que fou plantejat per la Real Compañía de Canalización del Ebro l"any 1851, ja que va ser la base de l"actual xarxa de regadiu i requereix un estudi individualitzat. Ens referirem, en certa manera, als antecedents d"aquesta realització, cosa especialment important a causa que la formulació de la proposta de la Real Compañía tingué en compte moltes de les coses que s"havien fet o intentat fer fins llavors, com ara l"assut o els canals de navegació.

La crisi del segle III, preludi de la fi del món antic

[cat] L'any 235, quan Alexandre Sever fou occit per Maximí el Traci, es va inaugurar una «crisi» caracteritzada per una anarquia militar i per tot un seguit de crisis derivades i interconnectades entre elles: la politicoinstitucional, la militar, l'econòmica i la religiosa. Tradicionalment, es considera que aquest període es va cloure amb la pujada al tron de Dioclecià, l'any 284. Aquest emperador va instaurar un nou sistema polític, conegut per tetrarquia, que va permetre que quatre emperadors governessin al mateix temps però en plena concòrdia, gràcies al qual es va poder aplicar amb més eficàcia el cúmul de reformes que Dioclecià va posar en marxa per a redreçar l'Imperi. Ara bé, aquestes reformes tingueren un alt cost social i polític: una concepció teocràtica del poder que sacralitzava l'emperador i assimilava la seva funció de govern com una missió divina.

L’església de Sant Pere de Pons. Passat i present d’una reconstrucció del primer romànic

En aquest treball es pretén donar a conèixer l’església de Sant Pere de Ponts, una construcció que fou edificada a finals del segle XI esdevenint, així, una arquitectura que pertany al primer romànic català i es caracteritza per ser el patrimoni més important de la vila de Ponts i la seva població. L’estètica de l’església ha variat molt en el transcurs del temps a causa de les destrosses produïdes per les guerres carlines i els danys ocasionats per la mateixa naturalesa durant el període en que la construcció estigué inactiva. Tot i això, l’any 1973 sorgí l’anomenada Associació d’Amics de Sant Pere de Ponts, la qual va vetllar pels treballs de restauració de l’església per tal d’aconseguir retornar l’aspecte medieval original de la qual gaudia en els seus inicis.

10 anys del genoma

Les persones som propenses a celebrar les efemèrides més diverses, unes ocasions que ens haurien de servir per recordar allò que hem fet, veure on som, reflexionar cap a on estem anant i decidir cap a on volem anar. El 26 de juny es van complir 10 anys de l'anunci de l'esborrany del genoma humà, que fou publicat el 15 de febrer de 2001 i completat l'abril del 2003. El dia de l'anunci, el president dels EUA Bill Clinton va dir que "revolucionaria el diagnòstic, la prevenció i el tractament de la major part de malalties humanes, si no de totes". Atesa la rellevància social és un bon moment per fer balanç [...].

Frontal gòtic de Sant Llorenç de Morunys. Estudi del suport de fusta: tècnica de construcció i estat de conservació

Estudi preliminar realitzat a partir de la inspecció visual d’un frontal d’altar a les sales de reserva del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, lloc on es custodien les restes del que fou aquesta magnífica obra policromada de tombants del segle XIII executada en l’àmbit del bisbat d’Urgell. Avui en dia, la capa pictòrica ofereix un precari estat de conservació, però encara es conserven els estats preparatoris i una gran part del suport ligni. Les dades per a l’elaboració d’aquest estudi han estat recollides en diferents visites al museu durant els anys 2008-09. El suport del frontal de Sant Llorenç, de fusta de conífera, està constituït per quatre llargues posts disposades en sentit horitzontal que formen un plafó perfectament encaixat dins un marc que, en origen, tancava el conjunt. Actualment, les parts superior i inferior d’aquest marc no existeixen, degut a les nombroses vicissituds sofertes per l’obra al llarg del temps.L’encadellat de totes les peces es resolgué mitjançant espigues o clavilles de fusta, no detectant-se cap unió amb elements metàl·lics. Observant el revers del frontal amb llum rasant, s’aprecien les marques de l’eina que va desgruixar la superfície del suport, l’aixa. Pel sentit dels senyals deixats en la fusta, sembla que cada post va ser desbastada per separat. Després s’uniformaren els gruixos de cadascuna, tot passant un ribot per la zona que toca els cantells i es rebaixà la fusta tocant al perímetre del plafó per a facilitar l’encadellat del marc. Les labors de rebaix i allisat es durien a terme un cop el panell ja estava muntat. L’estat de conservació del suport ligni no és bo. La mancança de les peces superior i inferior del marc afecten l’estabilitat del conjunt que, al no quedar ben travat, acusa certs moviments de les peces amb les manipulacions i els trasllats, moviments que es transmeten també als estrats superiors, portadors de l’escassa policromia. Pel revers de l’obra es poden observar diverses pèrdues, de més o menys entitat, ocasionades per un antic i agressiu atac de xilòfags, de greus conseqüències per l’estructura lígnia, ja que ha debilitat molt les zones perimetrals del frontal, fent-les esdevenir poroses i fràgils.