Los espectaculos de la tradición romano-pagana en la obra de Paulino de Nola

In this paper we study the presence of elements related to Roman games in the work of the bishop Paulinus of Nola (355-431 AD). References to shows in his work are not as abundant as they occurs among his contemporaries. Nevertheless, many of these references possess a great importance for us. Certainly, they are similar to other allusions made by his contemporaries; however they express the opinion of one of the most famous and prestigious bishops of the Late Antiquity about these popular exhibitions. In his writings we can see his criticism of the waste of wealth in the organization of the Roman games, and also the use of a metaphorical language with ludical reminiscences whose origins go back to Paul of Tarsu

Poesía mística y escepticismo en la obra de San Juan de la Cruz

Son muchas y muy diversas las influencias que San Juan de la Cruz recibió. Intentar demostrar la primacía de una de ellas sobre las demás es una labor tan improbable como empobrecedora ya que una obra de arte es siempre"algo más" que la suma de todas sus influencias intelectuales y literarias o condicionamientos biográficos y sociales. Es posible, sin embargo, conceptualizar ese"algo más" como un modo particular de asimilación que lo llevase a seleccionar y privilegiar ciertas influencias entre todas aquellas a las que estuvo sometido.

La complicidad con otros textos: las lecturas que asoman en las obras literarias.

Si hoy un filólogo quiere hacer un estudio a fondo de la obra de un escritor y sabe que tiene a mano su biblioteca, no dudará en consultarla: ella es el laboratorio de su creación literaria. Miguel de Cervantes nos dio una aguja para navegar por la mente o la actuación de su don Quijote en el capítulo del escrutinio de su biblioteca; no se mencionan todos los libros que en ella había, sino sólo aquellos que orientan al lector sobre lo que el hidalgo manchego sabe o piensa hacer imitando a sus héroes literarios.

El cos molest en l'obra d'Epictet

The work by Epictetus shows a remarkable amount of allusions to unpleasant aspects of the human body. It deals with expressions which sometimes could be almost considered aischrologia and, on other occasions, they really are. Our contribution approaches this subject and asks which might be the origin of this practice. We suggest the use of those expressions describes the body in terms fitting with Epictetus" stoic philosophy aimed to establish an inner separation between body and the right use of reason leading us into virtue. Furthermore his humble origin as a slave could help him in using unpleasant words without prejudices. Also Arrian could insist on that characteristic when transmitting Epictetus" teachings.

Terror cognoscitivo y terror metafísico en la obra de Jorge Luis Borges

Los cuentos de Jorge Luis Borges pertenecen, de algún modo, al género de la literatura de terror. No en un sentido estricto, claro está, pero tampoco en un sentido meramente metafórico. Ciertamente, los cuentos que integran Ficciones o El Aleph aterrorizan a todo el mundo, pues muchos no los leen por miedo de no entenderlos y el resto, al leerlos, se ven embargados por ese terror metafísico que provoca la violentación de nuestros modos de entender la realidad. Borges es, pues, un terrorista, pero un terrorista apaciguador, puesto que busca aterrorizarnos con el objetivo de liberarnos del miedo. Se trata, por así decirlo, de un miedo homeopático, de un purgante que ha de ser expulsado junto con todo aquello que buscaba eliminar. Mi intención es estudiar de qué modo podemos sostenerle la mirada a los cuentos de Borges, con el doble objetivo de posibilitar su lectura a aquellos que los evitan por miedo a no entenderlos y de ayudar a aquellos que osan leerlos a superar el miedo mediante el cual Borges pretende serenarnos.

Escepticismo y conservadurismo progresista en la obra de Jorge Luis Borges

A lo largo de más de dos milenios los pensadores escépticos han compartido concepciones políticas semejantes. El hecho de que muchos de estos rasgos sean reconocibles en Borges refuerza la interpretación escéptica de su obra que he defendido en mi tesis doctoral y en diversos artículos. Analizaré, en primer lugar, la actitud política, conservadora, tradicionalmente asociada al escepticismo; en segundo lugar, el modo en que Borges participa de dicho conservadurismo progresista; y, en tercer lugar, aquellas características del pensamiento borgeano que pueden llevarnos a considerarlo como un intelectual según la definición que propone del mismo Edward W. Said en Representations of the intellectual.

Addenda a la biografia i l'obra del pintor Joan Arnau Moret (1603-1693)

The present article treats of the painter Joan Arnau Moret, catalan painter of the 17th century. Aspects treat each other as the order of the great picture preserved in the cathedral of Barcelona with the iconography The de live ry o f the ke ys of the city of Barcelona to the Immaculate, the biographical news it extracted of the process of canonization of santa Maria of Cervelló or the professional relation that Joan Arnau joined with the prince Joan Josep d’Àustria newly finished the Segadors war (The Reapers’ War). Of them the study also announces a work – the Saint Cathe rine o f Ale xandria of the chapel of Saint Catherine of the cathedral of Girona – proposes to attribute four paintings more – the paintings of the altarpiece of The Saints fo ur Martyrs of the cathedral of Girona – and thinks about the controversial paintings of the altarpiece of the Castle of Vilassar and of the monastery of Sant Joan of the Abadesses. Finally, by means of the stylistic reading of the new works, which the author considers of the best of his catalogue, one tries to demonstrate that thesources of your figurative culture and stylistic are in the painting of Madrid of the first decades of the 17th century

Projecte i direcció d'obra de l'ampliació del centre gastronòmic, de convencions i hotel "LA OPERA" a Benicàssim

Projecte i direcció d'obra de l'ampliació de Centre Gastronómic de Convencions i Hotel "La Ópera" a Benicàssim. La ópera - centre gastronómic

L'aigua: costos, preus i eficiència

L"aigua és un recurs natural que té la capacitat de satisfer tot un conjunt de funcions de caire econòmic,social i ambiental. Si tenim en compte la seva dimensió econòmica, l"aigua, com qualsevol altre bé, té un valor per als consumidors que depèn del grau de benestar i satisfacció que n"obtinguin d"utilitzar- la. Tanmateix, determinar quin és aquest valor és una tasca complexa, fonamentalment per dos motius. D"una banda, els consumidors utilitzen l"aigua amb diverses finalitats i, per tant, el valor atorgat no és el mateix en cada tipus d"ús (agricultura,generació d"energia elèctrica, domèstic, industrial,oci). D"altra banda, en no existir un mercat de l"aigua pròpiament dit, cal aplicar una sèrie de mètodes indirectes per estimar-ne el valor en cadascun dels usos finals alternatius, la qual cosa comporta unes dificultats tècniques i d"informació estadística considerables.

Polítiques de regulació de la mà d'obra a l'Europa dels noranta. El cas de Catalunya

El treball que presentem és el resultat d'una investigació sobre Polítiques de regulació de la mà d'obra. Aquesta investigació, patrocinada per la Fundació Jaume Bofill, s'inscriu en la convocatòria de beques titulada "L'Europa dels noranta" i forma part d'un projecte més ampli que pretén comparar l'estat de la qüestió sobre la gestió dels recursos humans en el marc europeu. La investigació consta de dues parts, la primera correspon al balanç sobre la situació de les relacions laborals a Espanya, mentre que la segona recull l'estudi de casos d'empreses. L'objectiu general és detectarles tendències que existeixen en allò que es coneix com a "managerial policies of labour regulation" a l'interior d'unes empreses cada vegada més caracteritzades pel recurs a la flexibilitat.

Martí i Pol traduït: Estudi de la correspondència entre el poeta i els traductors de la seva obra

La relació de Miquel Martí i Pol amb la traducció és estreta. D’una banda, l’exerceix com a traductor de Georges Arnaud, Claude Lévi-Strauss o Simone de Beauvoir; de l’altra, la seva producció poètica és objecte de traduccions a més de 15 idiomes. Amb aquest article ens proposem l’objectiu d’analitzar la correspondència entre el poeta i els seus torsimanys disponible al Fons Miquel Martí i Pol de Roda de Ter per tal de resseguir, en la mesura del possible, el grau de participació de l’autor rodenc en el procés de traducció de la seva obra a d’altres llengües.