Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona: Informe d'actuacions 2011

Actuacions dutes a terme a la Biblioteca ETSAB durant l'any 2011: Instal•lacions; Tecnologia; Col•leccions; Bibliotècnica; Serveis bibliotecaris; Habilitats informacionals; Coneixement UPC; Accés a la cultura; Professionals; Organització i gestió.

Arquitectura, integració i implementació d'un projecte modular J2EE

L'objectiu principal del TFC consisteix en la creació d'una complexa estructura modular J2EE basada i mantinguda per Maven, amb la utilització com frameworks Spring, Hibernate i Flex principalment. Aquesta estructura permet reprendre el desenvolupament inicial, nous desenvolupaments i manteniments d'una aplicació, amb un cost temporal mínim per la part de l'equip de desenvolupament.

La arquitectura como espejo identitario

La recuperación arquitectónica de la mayoría de los barrios judíos medievales de Cataluña, se han realizado con el propósito de ampliar el abanico de ofertas turísticas de sus ciudades, y así captar un nuevo tipo de turismo interesado en ellos. Esta investigación pretende responder una cuestión fundamental: ¿hay algo de esta recuperación que toque o cuestione el relato identitario de los catalanes? El presente trabajo incluye los primeros resultados de nuestra investigación. La revisión bibliográfica y documental, la recuperación de testimonios orales ya publicados y una primera entrevista realizada a la Directora del Museu d´Historia dels Jueus i de l’Institut d´Estudis Nahmànides, nos permite afirmar que el impacto que el proyecto de recuperación de los barrios judíos de Cataluña ha tenido en la población, en tan sólo una década, no es poco. Y que el interés mostrado inicialmente por los catalanes, da cuenta de la inquietud de la población por descubrir qué parte de su pasado está enterrado entre los muros de su ciudad medieval.

Nou mosaic amb representació de Soleae Balneares, procedent de la vil·la romana de Barrugat (Bítem, Tortosa)

El present treball se centra en l’estudi d’un fragment de mosaic, inèdit fins ara, provinent d’una estança calefactada que representa dues sandàlies. És un dels materials recollits per l’arquitecte Joan Abril l’any 1910 a la vil·la romana de Barrugat (Bítem, Tortosa) mentre s’estava construint el Canal de l’Esquerra de l’Ebre. Actualment es conserva al Museu de Tortosa.

Extending Learning Objects by Means of Social Networking

Learning objects have been the promise of providing people with high quality learning resources. Initiatives such as MIT Open-CourseWare, MERLOT and others have shown the real possibilities of creating and sharing knowledge through Internet. Thousands of educational resources are available through learning object repositories. We indeed live in an age of content abundance, and content can be considered as infrastructure for building adaptive and personalized learning paths, promoting both formal and informal learning. Nevertheless, although most educational institutions are adopting a more open approach, publishing huge amounts of educational resources, the reality is that these resources are barely used in other educational contexts. This paradox can be partly explained by the dificulties in adapting such resources with respect to language, e-learning standards and specifications and, finally, granularity. Furthermore, if we want our learners to use and take advantage of learning object repositories, we need to provide them with additional services than just browsing and searching for resources. Social networks can be a first step towards creating an open social community of learning around a topic or a subject. In this paper we discuss and analyze the process of using a learning object repository and building a social network on the top of it, with respect to the information architecture needed to capture and store the interaction between learners and resources in form of learning object metadata.

La producció vinícola i els tallers d’àmfores a l’ager Tarraconensis i l’ager Dertosanus

L’objectiu d’aquest estudi és plantejar un estat de la qüestió sobre la producció vinària i d’àmfores en època romana a l’àrea de l’ager Tarraconensis i les terres de l’Ebre (possiblement corresponents al territorium de Dertosa), intentant posar en relació el testimoni arqueològic sobre els elements de transformació agrícola (premses, dipòsits) i la producció i distribució de les àmfores. S’ha pogut documentar una producció primerenca d’àmfores de la forma Dressel 1 en època tardorepublicana, reduïda pel que ara sabem a la zona de l’Alt Camp, i potser també present a la zona de Dertosa (forn del Mas d’Aragó). Tanmateix, la producció més important correspon a l’època altimperial. En època d’August es documenta l’aparició dels tallers de l’ager Dertosanus, així com a la part oriental de l’ager Tarraconensis (Darró, el Vilarenc) i al taller de la Canaleta (Vila-seca), on es produïren àmfores de la forma Oberaden 74. Tanmateix, fou en plena època julioclàudia quan les figlinae de l’àrea del Baix Camp es posaren en marxa, amb la producció d’àmfores de les formes Dressel 2-4 i 7-11. Aquesta producció es relaciona amb el vi de Tarraco al qual fan referència les fonts escrites llatines, i arqueològicament sembla que es pot perllongar almenys fins a final del segle II i inici del III.

Forma Tarraconis: GIS aplicado a la arqueología urbana

Desde aquel incipiente interés renacentista del siglo XVI hasta la profesionalización de la arqueología en la actualidad, la ingente actividad realizada en Tarragona ha necesitado de formas de registrarla y organizarla, a fin de ser estudiada en el contexto diacrónico general de la ciudad. Esta tarea se ha visto favorecida en el último decenio del siglo pasado por la aparición y adopción de una herramienta informática que no fue diseñada específicamente para la Arqueología. El GIS o SIG, se ha convertido en un instrumento básico e indispensable para cualquier ciudad que tenga un mínimo bagaje patrimonial. Prueba de ello son las publicaciones de Cartas Arqueológicas obtenidas a partir de este software, o sin ir mucho más lejos, los trabajos presentados en este simposio. Presentamos a continuación la experiencia de Tarragona en la creación de un programa, bajo soporte GIS, para la gestión de la actividad arqueológica. Previamente contextualizaremos esta experiencia ya que es justa heredera de iniciativas individuales y de equipos y proyectos previos que trataron, con mucha menor suerte que no éxito, de organizar y poner orden en la maltrecha documentación arqueológica de nuestra ciudad. Describiremos posteriormente las funcionalidades básicas de este programa, su arquitectura y las aplicaciones realizadas en el desarrollo de sendos proyectos de estudio de la ciudad. En este último caso nos centraremos, principalmente, en el proyecto Planimetria Arqueològica de Tàrraco, impulsado por el Museu d’Història del Ayuntamiento de Tarragona y el Institut Català d’Arqueologia Clàssica, y que ha contado con la colaboración de la Generalitat de Catalunya para su edición. Seguidamente veremos como el uso de la información en capas registrada en el GIS combinada con la inclusión de la cartografía histórica de una ciudad permiten el análisis de problemas arqueológicos irresolubles sólo con los datos estrictamente arqueológicos. En este caso se aplicará sobre la validación de la morfología urbana de Tarraco propuesta por Macias (2000a). Por último se hará una reflexión sobre cuales podrían ser las mejoras aplicables sobre el programa, en previsión de futuras revisiones del mismo.

Centre sociosanitari, Tarragona

Descripció del projecte. S’han de destacar les innovacions i aportacions a l’avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l’adreça web si s’ha penjat més informació sobre el projecte a la web.www.arqa.comDESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI: L'edifici es situa de forma que s'allibera un espai obert donant l'esquena al volum de l'hospital, de tal manera que les habitacions donin façana a espais exteriors sense visuals cap a l'hospital. La poca definició respecte al futur entorn, fa que el projecte plantegi una edificació autònoma respecte als possibles veïns.Donades les característiques dels usuaris llargues estades- i l'ús del centre, el projecte planteja la ubicació d'una àrea enjardinada central amb voluntat d'establir un entorn i paisatge propis, al que visualment s'incorporen les àrees més públiques de la planta accés. Així com les habitacions de les dos plantes superiors. Funcionalment, el jardí està pensat per ús dels residents, atenent a la benigna climatologia de Tarragona i la disposició de porxos perimetrals. El projecte contempla la privacitat visual i el control de sorolls respecte el carrer.

Passarel·la per a vianants sobre el riu Segre : 1era Mostra d'arquitectura de les terres de Lleida 2005

Descripció del projecte. S'han de destacar les innovacions i aportacions a l'avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l'adreça web si s'ha penjat més informació sobre el projecte.Passarel.la per a vianants sobre el riu Segre.Memòria.La passera vol ser simplement el vincle entre les dues ribes del Segre. Entesa més com a itinerari quecom a lloc d'estada, pretén no esborrar mai la percepció d'estar suspès a una cota alta sobre el llit delriu. Tot això ha dut a dimensionar-la ajustadament per a fer compatible el pas de vianants i bicicletes, ipermetre el trànsit eventual de vehicles de servei.Participa de la mateixa idea l'esforç en atravessar tot el llit del riu amb dos únics pilars i sense cap altreelement que alteri l'essència del pont, entès com a itinerari.L'arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeigconsolidat, el recolzament de la passera pretén no alterar substancialment l'entorn, sent la mateixavorera la que s'aixeca per absorbir una petita diferència de cota provocada per la preservació de lasecció hidràulica. Pel contrari, al marge esquerra, l'espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur deribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuitat,es transforma en la pròpia passera. Es aquesta part del pont, eixamplat en forma de vano, la que estransforma en espai d'estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Al mateixtemps, ofereix un racó d'ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrarels límits entre passera i ciutat. La perllongació dels elements urbans -paviments, bancs umbracles...- enterra ferma ve acompanyada també per l'aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos foratsque deixen passar llum cap a la zona inferior del pont.L'estructura de la passera és conseqüent amb aquestes intencions i ofereix una plataforma lliured'obstacles visuals on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en el protagonistes. Duesbigues-calaix solidaritzades per bigues transversals,també d'acer, i una llosa col.laborant de formigó,permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total, enel repte d'atravessar els 83 metres de llum. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueixl'efecte visual dels 2 metres de cantell.Aquesta secció en forma de Z ofereix dos alçats diversos i dues maneres de relacionar-se amb l’entorn.A la banda sud, la llosa vola per sobre la biga inferior i queda rematada per una barana de vidre,recolzant les visuals cap a la Seu i la ciutat vella. A l’altre costat, la biga superior actua com a baranaopaca i constitueix l’alçat del pont. Pere Joan Ravetllat/Carme Ribas/Nicolás Markuerkiaga/Javier Rui Wamba