Contribució a l'estudi de la col·lecció «La Novel·la Estrangera».

La col·lecció «La Novel·la Estrangera» és constituïda per trenta-vuit títols d’aparició quinzenal en una primera etapa i setmanal en una segona i última. De dimensions reduïdes (entre 40 i 80 pàgines), no va arribar, amb alguna excepció, a publicar novel·les, sinó tan sols narrativa curta. Pel format, el disseny, el contingut, el preu i la forma de distribució i venda, la col·lecció anava destinada a un públic ampli. La selecció d’autors traduïts, eclèctica, respon també a la voluntat d’arribar a un sector extens de lectors. Iniciativa d’escriptors joves, la trajectòria de la col·lecció estigué marcada per la precarietat de l’estructura editorial adoptada, cosa que la va condemnar a la fallida.

El arte funcional. Infografía y visualización de la información

Presentación de cómo organizar datos para que adopten patrones visuales que sean fácilmente perceptibles por los usuarios. Creación de herramientas que los usuarios puedan utilizar para analizar los datos y descubrir en ellos realidades en las que el diseñador, en ocasiones, ni siquiera había pensado.

Research Priorities for seabirds: Improving seabird conservation and management in the 21st century

Seabirds are facing a growing number of threats in both terrestrial and marine habitats, and many populations have experienced dramatic changes over past decades. Years of seabird research have improved our understanding of seabird populations and provided a broader understanding of marine ecological processes. In an effort to encourage future research and guide seabird conservation science, seabird researchers from 9 nations identified the 20 highest priority research questions and organized these into 6 general categories: (1) population dynamics, (2) spatial ecology, (3) tropho-dynamics, (4) fisheries interactions, (5) response to global change, and (6) management of anthropogenic impacts (focusing on invasive species, contaminants and protected areas). For each category, we provide an assessment of the current approaches, challenges and future directions. While this is not an exhaustive list of all research needed to address the myriad conservation challenges seabirds face, the results of this effort represent an important synthesis of current expert opinion across sub-disciplines within seabird ecology. As this synthesis highlights, research, in conjunction with direct management, education, and community engagement, can play an important role in facilitating the conservation and management of seabird populations and of the ocean ecosystems on which they and we depend.

Tresors amagats per a molts. Els secrets del clàssics.

La paraula «clàssic» sol espantar perquè se sol associar a «difícil», avorrit», «d'altres temps», fins i tot a «lectura obligada». Aquest adjectiu sempre té un regust amarg, però un «clàssic» és precisament tot el contrari: és el segell de garantia d'una creació. Si un llibre és «clàssic» és que ha aconseguit sobreviure al pas del temps i és una autèntica joia. Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc un 2 de gener de 1460, com diu, i si avui la seva obra segueix entusiasmant uns pocs privilegiats és perquè amaga tresors que ells sols han pogut veure. Per què no en gaudim tots, d'aquesta riquesa? Si els nens, que són el nostre futur, poguessin divertir-se amb el que diu, ells mateixos, de grans, revelarien aquest «secret» als seus fills, i així aquesta novel·la meravellosa deixaria de ser un paradís per a uns pocs, i al mateix temps aquest tros essencial de la cultura seria patrimoni de tots.

La influència de l’Educació Física de l’ESO sobre els hàbits fisicoesportius en adolescents de l’IES Alt Berguedà

És de vital importància conèixer els hàbits fisicoesportius dels adolescents com a punt de partida per a la promoció d’estils de vida saludables. Aquesta promoció en l’àmbit educatiu en gran mesura es realitza a través de l’Educació Física, mostrant-se com a un dels principals objectius d’aquesta assignatura al llarg de l’Educació Secundària Obligatòria. Amb aquesta funció tant important cal saber si l’EF influeix en l’adquisició i manteniment d’aquests hàbits per tal d’adaptar-la a les necessitats dels alumnes. Per aquest motiu en el present treball s’analitzen els hàbits esportius, els motius de pràctica i la influència que té l’EF de l’ESO sobre aquests a 74 adolescents de 3r i 4rt d’ESO de l’IES Alt Berguedà. Els resultats mostren que el 78% dels enquestats realitzen alguna activitat fisicoesportiva de forma regular. En relació als motius de pràctica tant en nois com en noies és perquè els agrada l’esport (30% i 25% respectivament). Pel què fa a la influència de l’Educació Física aquesta es mostra pràcticament inexistent on tan sols un 18% dels enquestats ha respost que els hagi influït bastant o molt positivament en els seus hàbits fisicoesportius. Per tant, des de l’àmbit educatiu cal reflexionar sobre com adaptar l’EF per influir en els hàbits dels nostres adolescents.

Influence of sea surface winds on shearwater migration detours

To test the potential effects of winds on the migratory detours of shearwaters, transequatorial migrations of 3 shearwaters, the Manx Puffinus puffinus, the Cory"s Calonectris diomedea, and the Cape Verde C. edwardsii shearwaters were tracked using geolocators. Concurrent data on the direction and strength of winds were obtained from the NASA SeaWinds scatterometer to calculate daily impedance models reflecting the resistance of sea surface winds to the shearwater movements. From these models we estimated relative wind-mediated costs for the observed synthesis pathway obtained from tracked birds, for the shortest distance pathway and for other simulated alternative pathways for every day of the migration period. We also estimated daily trajectories of the minimum cost pathway and compared distance and relative costs of all pathways. Shearwaters followed 26 to 52% longer pathways than the shortest distance path. In general, estimated wind-mediated costs of both observed synthesis and simulated alternative pathways were strongly dependent on the date of departure. Costs of observed synthesis pathways were about 15% greater than the synthesis pathway with the minimum cost, but, in the Cory"s and the Cape Verde shearwaters, these pathways were on average 15 to 20% shorter in distance, suggesting the extra costs of the observed pathways are compensated by saving about 2 travelling days. In Manx shearwaters, however, the distance of the observed synthesis pathway was 25% longer than that of the lowest cost synthesis pathway, probably because birds avoided shorter but potentially more turbulent pathways. Our results suggest that winds are a major determinant of the migratory routes of seabirds.

Population structure in a highly pelagic seabird, the Cory's shearwater (Calonectris diomedea): an examination of genetics, morphology and ecology

Increasing evidence suggests oceanic traits may play a key role in the genetic structuring of marine organisms. Whereas genetic breaks in the open ocean are well known in fishes and marine invertebrates, the importance of marine habitat characteristics in seabirds remains less certain. We investigated the role of oceanic transitions versus population genetic processes in driving population differentiation in a highly vagile seabird, the Cory"s shearwater, combining molecular, morphological and ecological data from 27 breeding colonies distributed across the Mediterranean (Calonectris diomedea diomedea) and the Atlantic (C. d. borealis). Genetic and biometric analyses showed a clear differentiation between Atlantic and Mediterranean Cory"s shearwaters. Ringing-recovery data indicated high site fidelity of the species, but we found some cases of dispersal among neighbouring breeding sites (<300 km) and a few long distance movements (>1000 km) within and between each basin. In agreement with this, comparison of phenotypic and genetic data revealed both current and historical dispersal events. Within each region, we did not detect any genetic substructure among archipelagos in the Atlantic, but we found a slight genetic differentiation between western and eastern breeding colonies in the Mediterranean. Accordingly, gene flow estimates suggested substantial dispersal among colonies within basins. Overall, genetic structure of the Cory"s shearwater matches main oceanographic breaks (Almería-Oran Oceanic Front and Siculo-Tunisian Strait), but spatial analyses suggest that patterns of genetic differentiation are better explained by geographic rather than oceanographic distances. In line with previous studies, genetic, phenotypic and ecological evidence supported the separation of Atlantic and Mediterranean forms, suggesting the 2 taxa should be regarded as different species.

Environmental determinants of foraging strategies in Cory"s shearwaters Calonectris diomedea

Despite the advent of devices to track seabird movements, the extent to which productive areas and oceanic winds influence foraging strategies is still not fully understood. We investigated the main environmental determinants of foraging strategies in Cory"s shearwaters Calonectris diomedea by combining satellite-tracking information from 14 birds breeding on the Canary Islands with concurrent data on chlorophyll a (chl a) concentrations and oceanic winds. Additionally, we took blood samples at the end of each foraging trip and analysed carbon (C) and nitrogen (N) stable isotopes to examine the use of trophic resources. All birds showed commuting trips, concentrating foraging activity exclusively on the African continental shelf. Foraging locations showed a strong association with chl a concentrations, suggesting birds select foraging areas according to prey availability. In contrast with other breeding colonies where Cory"s shearwaters use a dual-foraging method, birds showed a unimodal strategy and did not show differences in C and N isotope signatures in plasma, confirming that close proximity to highly productive areas strongly influences foraging strategies. In addition, birds tracked during 2 consecutive trips foraged in the same area, suggesting that high resource availability promotes fidelity to feeding grounds also at coarse scales. Persistent northeast trade winds blew during the study period, and commuting trips followed a consistent clockwise movement with a southwest heading while the birds foraged along the continental shelf, suggesting that birds used tail winds to reduce their flying costs. Our results corroborate that oceanographic conditions in the vicinity of the breeding colony have a strong effect on foraging strategies of pelagic seabirds.

El suïcidi a Catalunya : una mirada teòrica i estadística

Endinsar-se en l’estudi de les tipologies i les estadístiques de suïcidis implica posarsobre la taula una problemàtica que durant els últims anys ha estat tabú fora delsarticles científics, ja que es tenia por que parlar d’aquest tema en mitjans decomunicació podria fomentar l’aparició de més suïcidis.Aquest article pretén realitzar una mirada estadística i comparativa del suïcidi aCatalunya els darrers dos anys i a la província de Girona els darrers 10 anys. Laintenció es desvetllar certs interrogants que, per manca d’informació, no estant al’abast de molta gent, com podrien ser: Quin gènere es suïcida més, homes o dones?A quina edat o franja d’edat hi ha més suïcidis? Aquestes dades són percentualmentiguals a tot arreu?Amb aquesta finalitat, i per intentar donar resposta a aquestes qüestions realitzaremun visió objectiva, comparativa i concreta dels resultats obtinguts, tenint present queés tan sols una fotografia determinada d’una població

Càlcul estructural per a l’estabilització de la plataforma a reurbanitzar del c/ Sant Francesc d’Assís al barri de les Planes. Sant Cugat del Vallès

Estudi estructural per reurbanitzar el carrer Sant Francesc d’Assís de Les Planes, que s’assenta en una configuració de mitja vessant sobre un conjunt triple d’estrats de terreny. Al llarg dels anys s’han produït esllavissaments que han afectat l’àmbit de reblert i algun fins i tot activant els sols quaternaris. La solució proposada és basa en una pantalla curta encastada al substrat rocós, situat al voltant dels 5m. de profunditat, i superiorment lligada per una nova llosa solidària amb l’existent (fregament), però fonamentalment vinculada a un petit mort costat muntanya que, per empenta passiva del terreny, acaba conformant el suport fix de l’esquema estructural en “T”.