La química de las aguas : los nutrientes

Capítol 7 del llibre 'Conceptos y técnicas en ecología fluvial' que es refereix a la composició de les aigües

La biota de los ríos: los microorganismos heterotróficos

Capítol 11 del llibre 'Conceptos y técnicas en ecología fluvial' que es refereix als microorganismes heterotròfics dels sistemes fluvials

La Palma - Nova Classis: a Publius Cornelius Scipio Africanus encampment during the Second Punic War in Iberia

This paper presents the discovery of the oldest Roman camp on the Iberian Peninsula, a camp from the Second Punic War situated in La Palma (Tarragona, Spain), by the mouth of the River Ebro. Although no structural remains have been found, the site's strategic in- terest along with many coins, arms and fragments of amphoras and other objects indicate that a military camp was established here between 218 and 209 BC. Written sources, mainly Polybius and Livy, suggest that La Palma was where the legions of Publius Cornelius Scipio gathered before the attack on Carthago Nova in 209 BC. The paper ends by suggesting that La Palma may be the Roman camp of Nova Classis mentioned by Livy during the events of the war in 217 BC.

Pla de comunicació i xarxes socials de la BCBL

Pla de comunicació extern i de xarxes socials de la Biblioteca del Campus del Baix Llobregat (BCBL).

The methodological criteria of counterpropositions within the Roman social legal framework

Partiendo de la difundida distinción, entre unos ordenamientos jurídicos abiertos, como el derecho inglés y el anglo americano, que se vinculan en el pasado al Derecho Romano, y otros cerrados o codificados, como los derechos del continente europeo, y tras detenernos en el origen terminológico de ambos sistemas y en su rígida contraposición, se procura destacar en este trabajo que Roma y su Derecho tampoco abrazan en toda su pureza, un sistema abierto.

Late Roman amphorae in the eastern Tarraconensis. Some chronological and quantitative approaches

Since the classic study of Simon J. Keay published in 1984, knowledge of late Roman amphorae has progressed markedly, thanks to scholars such as Michel Bonifay and Paul Reynolds, amongst others. The area studied by Keay was Catalonia, the ancient Eastern Tarraconensis. The overview here offered for this same region reveals the central role played by African imports in late Antique times, with a minor presence of the Eastern-Mediterranean and South-Hispanic (both Baetican and Lusitanian) productions. Progress in research in the last 25 years has been centred on a series of new and well-dated contexts: the data they have yielded has clarified more precisely the chronology and the proportions of the different imports. On occasion a quantitative approach may even be applied. At the same time the relationship between town and country with respect to the late Roman amphorae is proving of interest and providing results of significance.

Revisión crono-tipológica de un grupo de cerámicas africanas de cocina: la forma Ostia I, 272 - Atlante CVII, 11-12

El hallazgo de diversos ejemplares completos en la villa romana de Els Antigons (Reus, Tarragona) de las formas Ostia I, 272 y Atlante CVII, 11-12 de la cerámica africana de cocina nos permite plantearnos la unificación tipológica de las mismas, así como la revisión de su cronología (segunda mitad del siglo II a mediados del III dC) y su relación con la forma Raqqada 1973, LIII, D1. Asimismo, se documenta su difusión en la costa mediterránea de la Hispania Citerior.

Aportació de les traduccions rosselloneses del segle XIX a la construcció del sistema lingüísticoliterari català

Les traduccions catalanes impreses al Rosselló en el segle XIX són cinc; totes de temàtica religiosa. Rafael Crusat traduí la Novena al glorios patriarca Sant Josep, Digne Espos de la Sempre Verge Maria (1711) reimpresa al segle XIX; Pere Marcè i Sentaló traduí Los set salms penitencials en versos catalans segons lo sentit literal (1802); d'autor desconegut són el Compendi del catecisme al us de totas las iglesias del imperi francès (1807) i els Cantichs catalans, traduits dels cantichs de Sant Sulpici (1826); Joan Miquel Aymar traduí­ la Carta apostolica de N.S. Pare Pio per la providencia divina papa sobre la definicio dogmatica de la immaculada concepció (1889). Aquestes traduccions es justifiquen per la necessitat comunicativa del català  a la diòcesi d'Elna Perpinyà : els catecismes, les pregàries, els cants i les novenes s'hi feien en català . Ara bé, aquestes traduccions apareixen en un moment en què la llengua catalana roman abandonada a l'oralitat familiar i és precisament arran d'això que tenen un gran mèrit en la construcció de la nostra llengua nacional a la Catalunya Nord. En el segle XIX, el del triomf de la "catalanada", quan el país s'hagués pogut decantar cap al secessionisme lingüístic, tot entronitzant el parlar rossellonès com a llengua local, els traductors d'obres religioses utilitzen una ortografia etimològica i una varietat de llengua supradialectal.