Miquel Martí i Pol, traducció i censura

Poeta, autor de narracions i memòries, Miquel Martí i Pol també fou un prolífic traductor del francès, amb petites incursions en les literatures anglesa, italiana i llatinoamericana. S’estrenà a la segona meitat dels anys seixanta, quan la tènue obertura del Ministeri d’Informació i Turisme aportà aires de modernitat a la indústria editorial catalana, que volgué introduir i difondre nous corrents. En vuit anys, entre 1965 i 1973, traduí al català, majoritàriament del francès, vuit obres de la literatura i del pensament contemporanis. Contextualitzades les traduccions de Miquel Martí i Pol, l’article se centra en l’estudi dels expedients de censura dels vuit títols que traduí al català entre 1965 i 1973, dipositats a l’Archivo General de la Administración d’Alcalá de Henares.

El primer tractat de gravat calcogràfic a España

Els estudis sobre la història del gravat coincideixen a designar l'obra de Manuel de Rueda 'Instrucción para gravar en cobre', publicada l'any 1791, com el primer manual calcogràfic escrit a Espanya. Es tracta, bàsicament, d'una traducció de les fonts bibliogràfiques franceses, entre les quals cal destacar la d'Abraham Bosse. En aquest article tenim la satisfacció de publicar un manuscrit espanyol, inèdit fins ara, que precedeix un segle l'obra de Manuel de Rueda. Es titula 'Método para gravar al agua fuerte y sobre marfil' i forma part dels fons de la Biblioteca Nacional de Madrid amb la referència ms. 9338.

Les escriptores catalanes vuitcentistes i la traducció

La història de la traducció al català en el segle XIX no presenta la figura del traductor professional, sinó només la de l’escriptor doblat de traductor. Però d’escriptores vuitcentistes que escrivissin en català, n’hi va haver poques i, de fet, no en tenim encara una nòmina completa ni podem valorar, amb unes escasses excepcions, les seves aportacions literàries ni quantitativament ni qualitativament. La poca o nul·la recerca realitzada en aquest àmbit fa que tampoc no tinguem prou informació per precisar quina fou la contribució traductogràfica real de les literates catalanes en aquella centúria. El treball intenta ser una aproximació al tema, alhora que un estat de la qüestió.

Avaluació dels nivells de nitrats i duresa a l'aigua de consum a quatre zones d'Espanya participants a l'estudi epidemiològic Infància i Medi Ambientl (INMA)

L’aigua és un dels components bàsics per a la vida i una font d’exposició a contaminants ubiqua, ja que tota la població en consumeix. L’estudi epidemiològic INMA avaluarà si l’exposició a nitrats durant l’embaràs i a la duresa de l’aigua durant la infància es relaciona amb el baix pes al néixer i l’èczema atòpica, respectivament. Objectiu: Fer una avaluació dels nivells de nitrats i duresa de l’aigua en aigua de consum de la població de l’estudi INMA. Metodologia: l’estudi descriptiu realitzat a quatre de les set cohorts INMA, a Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València. S’ha recopilat dades dels nivells de nitrats i duresa a l’aigua de consum dels municipis durant el període d’interès (2003 al 2008 i 2004 al 2012), a través d’ajuntaments i companyies d’aigua. S’ha calculat la mitjana, la desviació estàndard, el màxim i el mínim dels nivells de nitrat i de duresa en total i segons l’àrea geogràfica, l’any i l’estació. A Sabadell s’han fet tres mostrejos d’aigua per analitzar la duresa a diferents punts de la ciutat. Resultats: el nivell promig de nitrats (mg/L NO3-) és de 4,2 a Astúries, 4,0 a Guipúscoa, 9,2 a Sabadell i 15,2 a València. El nivell promig de duresa (mg/L CaCO3) és de 89,1 a Astúries, 132,7 al Guipúscoa, 178,3 a València i 230,9 a Sabadell. En l’anàlisi que es va realitzar a Sabadell, es detecta una duresa lleugerament inferior a la reportada sense variabilitat geogràfica. No s’observa una pauta clara de variabilitat estacional ni de variabilitat temporal tant per nitrats com per duresa. Conclusions: S’ha detectat variabilitat en els nivells de nitrats i duresa de l’aigua a les zones d’estudi. Els nivells de nitrats són moderats i els més alts es troben a zones agrícoles de València. La duresa de l’aigua és força alta degut al domini calcari dels subsòls de les zones d’estudi.

Una Mirada al turisme cultural a Espanya

Anàlisi dels últims estudis publicats sobre el turisme cultural a Espanya

Impact of maternity care policy in Catalonia: a retrospective cross-sectional study of service delivery in public and private hospitals

Background: As a result of the growing number of interventions that are now performed in the context of maternity care, health authorities have begun to examine the possible repercussions for service provision and for maternal and neonatal health. In Spain the Strategy Paper on Normal Childbirth was published in 2008, and since then the authorities in Catalonia have sought to implement its recommendations. This paper reviews the current provision of maternity care in Catalonia. Methods: This was a descriptive study. Hospitals were grouped according to their source of funding (public or private) and were stratified (across four strata) on the basis of the annual number of births recorded within their respective maternity service. Data regarding the distribution of obstetric professionals were taken from an official government survey of hospitals published in 2010. The data on obstetric interventions (caesarean, use of forceps, vacuum or non-specified instruments) performed in 2007, 2010 and 2012 were obtained by consulting discharge records of 44 public and 20 private hospitals, which together provide care in 98% of all births in Catalonia. Proportions and confidence intervals were calculated for each intervention performed in all full-term (3742 weeks) singleton births. Results: Analysis of staff profiles according to the stratification of hospitals showed that almost all the hospitals had more obstetricians than midwives among their maternity care staff. Public hospitals performed fewer caesareans [range between 19.20% (CI 18.84-19.55) and 28.14% (CI 27.73-28.54)] than did private hospitals [range between 32.21% (CI 31.78-32.63) and 39.43% (CI 38.98-39.87)]. The use of forceps has decreased in public hospitals. The use of a vacuum extractor has increased and is more common in private hospitals. Conclusions: Caesarean section is the most common obstetric intervention performed during full-term singleton births in Catalonia. The observed trend is stable in the group of public hospitals, but shows signs of a rise among private institutions. The number of caesareans performed in accredited public hospitals covers a limited range with a stable trend. Among public hospitals the highest rate of caesareans is found in non-accredited hospitals with a lower annual number of births.

Impact of maternity care policy in Catalonia: a retrospective cross-sectional study of service delivery in public and private hospitals

Background: As a result of the growing number of interventions that are now performed in the context of maternity care, health authorities have begun to examine the possible repercussions for service provision and for maternal and neonatal health. In Spain the Strategy Paper on Normal Childbirth was published in 2008, and since then the authorities in Catalonia have sought to implement its recommendations. This paper reviews the current provision of maternity care in Catalonia. Methods: This was a descriptive study. Hospitals were grouped according to their source of funding (public or private) and were stratified (across four strata) on the basis of the annual number of births recorded within their respective maternity service. Data regarding the distribution of obstetric professionals were taken from an official government survey of hospitals published in 2010. The data on obstetric interventions (caesarean, use of forceps, vacuum or non-specified instruments) performed in 2007, 2010 and 2012 were obtained by consulting discharge records of 44 public and 20 private hospitals, which together provide care in 98% of all births in Catalonia. Proportions and confidence intervals were calculated for each intervention performed in all full-term (3742 weeks) singleton births. Results: Analysis of staff profiles according to the stratification of hospitals showed that almost all the hospitals had more obstetricians than midwives among their maternity care staff. Public hospitals performed fewer caesareans [range between 19.20% (CI 18.84-19.55) and 28.14% (CI 27.73-28.54)] than did private hospitals [range between 32.21% (CI 31.78-32.63) and 39.43% (CI 38.98-39.87)]. The use of forceps has decreased in public hospitals. The use of a vacuum extractor has increased and is more common in private hospitals. Conclusions: Caesarean section is the most common obstetric intervention performed during full-term singleton births in Catalonia. The observed trend is stable in the group of public hospitals, but shows signs of a rise among private institutions. The number of caesareans performed in accredited public hospitals covers a limited range with a stable trend. Among public hospitals the highest rate of caesareans is found in non-accredited hospitals with a lower annual number of births.

Estudi sobre el consum de tabac en dones hospitalitzades i intervencions per deixar de fumar a l’àrea de Maternitat de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

Introducció: El consum de tabac és la principal causa de morbiditat i mortalitat prematura en els països desenvolupats. Els pacients hospitalitzats constitueixen una població diana d’intervencions que faciliten l’abandonament del tabac. De fet, les intervencions realitzades pels professionals sanitaris durant el període d’hospitalització que inclouen un mes de seguiment han demostrat la seva eficàcia. Objectius: Analitzar la prevalença del consum de tabac entre les dones ingressades a l’àrea de maternitat de l’Hospital de la Vall d’Hebron. A més, pretén conèixer els serveis d’atenció al fumador que ofereix el centre i el compliment de la legislació vigent que regula el consum de tabac als hospitals d’aguts a Espanya. Material i Mètodes: Estudi quantitatiu, descriptiu i transversal. La recollida de dades es va dur a terme a través d’entrevistes realitzades a les pacients ingressades entre el mes de novembre i desembre del 2014. Aquestes pacients van ser seleccionades a través d’un mostreig aleatori, simple i probabilístic. Es van analitzar les següents variables: les dades sociodemogràfiques, el patró de consum habitual i durant l’ingrés hospitalari, els exfumadors, la cooximetria, el coneixement i el compliment de la normativa per a tots els fumadors i no fumadors i el grau en què es duen a terme les intervencions infermeres (5A: Ask, Advice, Assess, Assist, Arrange). Resultats: De les 35 pacients que van ser entrevistades només 4 dones eren fumadores (11,4%), 9 eren exfumadores i 22 no havien fumat mai. Només a 4 pacients se’ls havia explicat en què consistia la normativa del centre, no obstant, un 100% ja la coneixien. El grau d’intervencions d’infermeria realitzades d’acord amb les 5A va ser molt baix, ja que de les 4 pacients fumadores només a un 50% se’ls hi va preguntar si fumaven. Conclusions: La prevalença del consum de tabac en les dones que es troben ingressades a l’àrea de maternitat és baixa i és inferior (12,5%) a la de la població general (27,1%). Es presenta un alt grau de coneixement de la normativa vigent del centre, ja que el 100% de les pacients entrevistades saben en què consisteix. Fent referència al nivell d’intervencions per deixar de fumar d’acord amb les 5A és molt baixa, sobretot si les comparem amb altres països.