Centre cultural Leoia, Bizcaia : FAD

Descripció del projecte. S’han de destacar les innovacions i aportacions a l’avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l’adreça web si s’ha penjat més informació sobre el projecte a la web.www.arq-infad.arqa.com/fad2005www.arqa.com/informacion.cfm/n.5910.cfmDESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI: El Centre Cultural, donat el seu caràcter de contenidor flexible de funcions diverses haurà d'assumir unes visions mes funcionals. La seva pròpia imatge reclamarà d'una part una identitat pròpia allunyada del seus veïns, i d'altra unes connexions, tant visuals com físiques amb les arquitectures adjacents. Serà en aquest cas que la representativitat de l'edifici serà provocada pel seu propi llenguatge formal i la voluntat de manifestar-se com un vertader contenidor funcional.

El Paper del guia en la difusió del patrimoni cultural

Anàlisi dels canvis de la ciutat de Girona des del punt de vista turística, tendint cap a la “popularització”, i del paper important del guia turístic en aquest sentit, sobretot en la difusió del patrimoni cultural

[Ressenya del llibre] Turismo cultural. Entre la experiencia y el ritual, José Antonio Donaire Benito

Ressenya del llibre 'Turismo cultural. Entre la experiencia y el ritual', escrit per José Antonio Donaire Benito, publicat l'any 2012 per edicions Vitel·la

Entre la gestió cultural i la gestió turística

Les relacions entre cultura i turisme son cada cop mes estretes i les fronteres conceptuals mes difoses. Una possible metodologia d'anàlisi consisteix a posar en comú els punts d'intersecció a partir dels aspectes mes rellevants de la gestió de cada un deis sectors

Turisme cultural en un espai rural

En els darrers quinze anys hem pogut constatar un lent creixement del turisme en els espais naturals i en els espais culturals. Ara, els escenaris rurals, els paisatges de muntanya mitjana, els nuclis rurals, els museus etnogràfics o les petites esglésies romàniques s'integren en el catàleg de productes turístics contemporanis, juntament amb les colònies Industrials, alguns centres comercials, espais d'oci programats o centres de producció

Priorities and hierarchical accounts of translation

This paper is a study of the concept of priority and its use together with the notion of hierarchy in academic writing and theoretical models of translation. Hierarchies and priorities can be implicit or explicit, prescribed, suggested or described. The paper starts, chronologically, wtih Nida and Levý’s hierarchical accounts of translation and follows their legacy in scholars as different as Newmark and Gutt. The concept of priorities is hinted at also in didactic models (Nord) as well as in norm-theoretical and accounts of translation (Toury and Chesterman) within Descriptive Translation Studies. All of these authors are analyzed and commented. The paper calls for a more systematic and straightforward account of translational priorities, and proposes a few conceptual tools that stem from this research model, including the concepts of ambition and richness of a translation. Finally, the paper concludes with an adaptation of Lakoff and Johnson’s view of prototypicality and its potential usefulness in research into and the understanding of translation.

How Spanish in an American film is rendered in translation: dubbing Butch Cassidy and the Sundance Kid in Spain

This is a case study of the Spanish dubbed version of Butch Cassidy and the Sundance Kid (George Roy Hill 1969) to illustrate and further develop the concept of L3 as a language that appears in source texts and their translations. L3 is distinguishable from the main language(s), L1 for the source text and L2 for the translation, based on a model proposed by Corrius and Zabalbeascoa 2011, and Corrius 2008. The study reveals various possible ways of rendering L3 in translation, in particular when L3 happens to coincide with L2. It also looks into the effect that certain translation solutions may have on intratextual translation and metatranslation.

Language variation in source texts and their translations: the case of L3 in film translation

In addition to the two languages essentially involved in translation, that of the source text (L1) and that of the target text (L2), we propose a third language (L3) to refer to any other language(s) found in the text. L3 may appear in the source text (ST) or the target text (TT), actually appearing more frequently inSTs in our case studies. We present a range of combinations for the convergence and divergence of L1, L2 and L3, for the case of feature films and their translations using examples from dubbed and subtitled versions of films, but we are hopeful that our tentative conclusions may be relevant to other modalities of translation, audiovisual and otherwise. When L3 appears in an audiovisual ST,we find a variety of solutions whereby L3 is deleted from or adapted to the TT.In the latter case, L3 might be rendered in a number of ways, depending on factors such as the audience’s familiarity with L3, and the possibility that L3 inthe ST is an invented language.

Humour and translation, an interdiscipline

This paper calls for greater attention from researchers into the nature of humor translation as an interdisciplinary area that should be of interest to translation and humor studies. It includes a brief review of the complexity of translation and the problems posed by traditional approaches. The paper introduces a number of parameters that may be of assistance in developing joke typologies for translators or translation scholars. A model is presented for structuring joke-types according to binary branching. An attempt is then made to combine the model with ideas and concepts put forward in Attardo (2002). The result is a binary branch tree for the 6 Knowledge Resources and the hierarchical structure that Attardo claims they have. One important conclusion is that sameness, or similarity, may have little to do with funniness, and, if this is so, it is going to create a dilemma for translators wishing to achieve equivalent effect.

Una Mirada turística para el patrimonio cultural: Centro de Atención al Visitante del Camino de los Príncipes, Santa Catarina, Brazil

En este trabajo se lleva a cabo la planificación de un centro que sirva como punto de referencia para la información de la región del Camino de los Príncipes, en Santa Catarina, Brasil. Allí, a través de actividades turísticas, se buscará difundir i preservar el patrimonio cultural y natural por medio de su valoración. Este centro será denominado “Centro de Atención al Visitante”, y allí el turista, la población local y los administradores podrán acceder a todas las informaciones relevantes y oportunidades de servicios del Camino de los Príncipes

Procés de patrimonialització cultural de la central nuclear de Lemoiz (Bizkaia)

El propòsit central d’aquest treball és el de plantejar un procés d’activació del patrimoni cultural i històric, concretament el de la Central Nuclear de Lemoiz (Biscaia). Si la central fos declarada patrimoni industrial i històric es podria establir un punt de partida per a la resolució d’una situació complexa a nivell social, polític, urbanístic i medi-ambiental com és l’existència de la central nuclear

Usability of Virtual Museums and the Diffusion of Cultural Heritage

Les prioritats per als museus canvien. La missió de la nova museologia és convertir els museus en llocs per a gaudir i aprendre, cosa que fa que hagin de dur a terme una gestió financera molt semblant a la d'una empresa social que competeixi en el sector del lleure. Amb el pas del temps, els museus han d'establir i aplicar els criteris necessaris per a la supervivència, aplanant el terreny perquè altres institucions públiques siguin més obertes en els seus esforços per comunicar i difondre el seu patrimoni. Ja podem començar a parlar d'algunes conclusions comunament acceptades sobre el comportament dels visitants, que són necessàries per a planificar exposicions futures que vegin l'aprenentatge com un procés constructiu, les col·leccions com a objectes amb significat i les mateixes exposicions com a mitjans de comunicació que haurien de transformar la manera de pensar de l'espectador i que estan al servei del mateix missatge. Sembla que internet representa un mitjà efectiu per a assolir aquests objectius, ja que és capaç (a) d'adaptar-se als interessos i les característiques intel·lectuals d'un públic divers; (b) de redescobrir els significats dels objectes i adquirir un reconeixement sociocultural del seu valor per mitjà del seu potencial interactiu, i (c) de fer ús d'elements atractius i estimulants perquè tothom en gaudeixi. Per a aquest propòsit, és bàsic fer-nos les preguntes següents: quins criteris ha de seguir un museu virtual per a optimar la difusió del seu patrimoni?; quins elements estimulen els usuaris a quedar-se en una pàgina web i fer visites virtuals que els siguin satisfactòries?; quin paper té la usabilitat de l'aplicació en tot això?

La Història oral com a patrimoni cultural immaterial: estudi de cas

En aquest treball es parteix de la concepció que la història oral i les històries de vida són elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. S’exposa el testimoni d’un ciutadà de Girona, Narcís Lecha, el meu avi matern, durant el període de la Segona República, la Guerra Civil i l’exili. A partir del qual extraurem diferents aspectes col•lectivament rellevants. L’objectiu principal d’aquest treball és l’estudi i la difusió d’una història de vida que ens aporta coneixement sobre un període cabdal de la nostra història

La Història oral com a patrimoni cultural immaterial: estudi de cas

En aquest treball es parteix de la concepció que la història oral i les històries de vida són elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. S’exposa el testimoni d’un ciutadà de Girona, Narcís Lecha, el meu avi matern, durant el període de la Segona República, la Guerra Civil i l’exili. A partir del qual extraurem diferents aspectes col•lectivament rellevants. L’objectiu principal d’aquest treball és l’estudi i la difusió d’una història de vida que ens aporta coneixement sobre un període cabdal de la nostra història