Survival, development and growth of larvae of the blue swimmer crab, Portunus pelagicus, cultured under different photoperiod conditions

The blue swimmer crab is a commercially important species of the tropical Indo-Pacific regions that shows substantial potential as a candidate species for aquaculture. Optimization of larval rearing conditions, including photoperiod, is therefore important to establish a method for the intensive hatchery culture of this species. Newly hatched larvae of Portunuspelagicus in first zoeal stage (ZI) were reared under five photoperiod regimes 0L: 24D, 6L: 18D, 12L: 12D, 18L: 6D, and 24L: 0D (5 replicates per treatment) till they metamorphosed to megalopae (ranged from 8.5 ± 0.3 days (18L: 6D) to 10.8 ± 1.8 days (0L: 24D) at 29 ± 1 °C). Daily, larvae of each treatment were fed an identical diet of mixed rotifer and Artemia nauplii, and the survival and molt to successive stages was monitored. Newly hatched ZI larvae of P. pelagicus could successfully develop to the megalopal stage under all tested photoperiod conditions, but we detected significant differences in survival among treatments (p & 0.05). The constant darkness treatment (0L: 24D) had the lowest (19.2 ± 7.2%, mean ± S.E.) cumulative survival from ZI to the megalopal stage, while the 18L: 6D treatment achieved the highest survival (51.2 ± 23.6%). Similarly, the photoperiod significantly affected zoeal development. Constant darkness led to the longest cumulative zoeal duration (10.8 ± 1.8 days), whereas the 18L: 6D treatment rendered the shortest larval development (8.5 ± 0.3 days). In addition, larvae reared under constant darkness resulted in the smallest megalopae (carapace length = 1.44 ± 0.09 mm) and the lowest dry weight (0.536 ± 0.188 mg). In conclusion, photoperiod significantly affected the survival, development, and growth of P. pelagicus zoeal larvae. Constant darkness led to the lowest larval survival and developmental rate, while a photoperiod regime of 18L: 6D appeared to be the most suitable condition for the rearing of zoeal larvae of P. pelagicus.

Un modelo sostenible de Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones ¿El sistema brasileño como solución?

Aquesta investigació sorgeix de la reflexió sobre la tendència a la desaparició del Impost sobre Successions y Donacions a Espanya. Després de defensar la necessitat del impost en certes condicions, s’analitzarà el règim de cessió d’impostos, especialment del ISD, on trobarem les causes del problema. Tanmateix, estudiarem el model brasiler amb el fi de validar les propostes plantejades y aportar nous enfocaments.

Cláusulas abusivas en la contratación bancaria

El present Treball de Fi de Carrera pretén dur a terme un estudi sobre les clàusules més habituals en la contractació bancària. La realitat socioeconòmica ens mostra que la majoria del contractes d’aquest sector, es celebren mitjançant unes condicions uniformes i predisposades que, en nombroses ocasions, situen en una posició d’inferioritat als clients bancaris. Concretament, s’ analitzen algunes de les clàusules més rellevants de la contractació bancària, com són les clàusules de venciment anticipat o les clàusules sobre interessos. Per analitzar les peculiaritats d’aquest tipus de clàusules, ens centrarem en la normativa sobre consumidors i usuaris, investigant a través de la doctrina i la jurisprudència quin és el tractament que mereixen, de forma que es garanteixi una adequada protecció dels usuaris bancaris.

La eficacia rehabilitadora de la pena de trabajos en beneficio de la comunidad. Evaluación del modelo de ejecución en la provincia de Barcelona

Se presenta una evaluación del modelo actual de funcionamiento en la ejecución penal de la pena de trabajos en beneficio a la comunidad. Para ello, junto con el análisis internacional del uso de este tipo de medida en otros países y contextos penales, se han analizado una muestra de penados que finalizaron esta medida entre el mes de octubre de 2008 hasta enero de 2009 en la provincia de Barcelona y se ha entrevistado a algunos de ellos con el objetivo de conocer su percepción sobre el funcionamiento y resultado de las intervenciones.

Estratègies d’intervenció i tractament en els centres penitenciaris catalans amb membres de bandes juvenils organitzades

L’estudi suposa un apropament al fenomen de les bandes des de l’entorn on s’originen, a la ciutat de Guayaquil (Equador), fins a la seva expansió a Catalunya fruit dels moviments migratoris. L’estudi té la vocació de contribuir al disseny i la implementació d’un programa d’intervenció en els membres de bandes juvenils en l’àmbit de les presons catalanes, aprofitant els coneixements teòrics i les eines i estratègies d’intervenció amb les quals treballa Ser Paz i, més concretament, la Sra. Nelsa Curbelo, per adaptar-les a la nostra realitat. Per conèixer el camp d’anàlisi escollit, és a dir, les bandes juvenils, s’ha utilitzat el mètode d’observació participant de tipus etnològic, que és essencialment qualitatiu i permet contextualitzar les observacions i apropar-se a altres realitats amb la distància necessària. El treball de camp s’ha realitzat a Guayaquil durant un període de dos mesos, participant en la vida col·lectiva dels joves objecte d’estudi, observant en detall els seus estils de vida i realitzant posteriorment un treball comparatiu sistemàtic de la convergència entre les diferents informacions que es rebien. Aquest estudi s’ha complementat amb entrevistes amb professionals de les àrees de prevenció i seguretat de Barcelona i Catalunya, amb la recerca bibliogràfica especialitzada en la temàtica exposada, amb reportatges periodístics i la visita a llocs web i amb l’accés a la normativa interna d’alguns grups amb els quals s’ha intervingut. Per comprovar la diferent naturalesa de les bandes al nostre país i conèixer de primera mà el seu perfil, s’han realitzat entrevistes individualitzades semiestructurades amb membres de bandes juvenils interns en els centres penitenciaris de Catalunya, amb la pretensió d’establir les estratègies d’intervenció. En la part final de l’estudi s’ha proposat un programa d’intervenció i tractament per implementar-lo a les presons catalanes, en què es recullen les experiències en aquest àmbit a Guayaquil.

Avaluació i impacte de les respostes penals al fenomen de la violència de gènere a Catalunya (2007-2008)

La recerca vol fer una aproximació empírica a les respostes que des del sistema penal a Catalunya s’ofereix al fenomen de la violència de gènere. S’han explorat de forma transversal les diverses fonts estadístiques quantitatives dels diferents serveis, des del Consejo del Poder Judicial, el Departament d’Interior i el Departament de Justícia, fins a l’ Institut Català de les Dones en el període 2007-2008. Tanmateix s’ha elaborat una base de dades jurisprudencial amb totes les sentències dictades per les Audiències Provincials a Catalunya durant aquest període. L’avaluació qualitativa es realitza a partir de l’anàlisi dels programes d’intervenció existents, un focus group amb els operadors jurídics de la xarxa i l’anàlisi i buidat jurisprudencial.

Els menors i la violència contra la parella. Aproximació a les característiques psicològiques, sòcio-demogràfiques i judicials de les dues parts implicades

L’estudi vol donar a conèixer les característiques psicològiques, sòcio-demogràfiques i judicials dels menors denunciats per agredir a la seva parella, alhora que també vol donar a conèixer les característiques sòcio-demogràfiques de les víctimes d’aquests joves. La recerca es circumscriu a la província de Barcelona. La mostra de l’estudi són 90 casos que van passar entre gener de 2007 i juny de 2010 amb la qualificació feta inicialment per la Fiscalia de Barcelona de: violència domèstica, maltractament en l’àmbit familiar, lesions, vexacions, actes/accions contra la integritat moral i violència física contra les persones, ja siguin delictes o faltes.

Proteïna C-Reactiva com a marcador biològic de Dehiscència d’Anastomosi en Cirurgia Colo-rectal electiva

Estudi prospectiu de 208 pacients intervinguts de Cirurgia Colo-Rectal electiva amb anastomosi. L’objectiu és avaluar el valor de la monitorització de la Proteïna C-Reactiva (PCR) com a marcador biològic precoç de Dehiscència d’Anastomosi. La disminució de la PCR entre el segon i el cinquè dia del postoperatori de més del 39% té un valor predictiu negatiu del 97%, pel què pensem que hauria de ser una eina a tenir en compte en un protocol de fast-track. La PCR ha demostrat ser un paràmetre més fiable que els paràmetres de resposta inflamatòria sistèmica (recompte leucocitari, freqüència cardíaca, freqüència respiratòria i temperatura).

Trajectòries de vida dels estrangers encarcerats

Aquest informe complementa l’estudi Estrangers a les presons catalanes i fa un aprofundiment qualitatiu d’aquell estudi. Recull les particularitats de cadascun dels casos seleccionats i profunditza en l’experiència migratòria de l’estranger, la seva situació familiar i social aquí i al seu país, la seva trajectòria delictiva, la seva experiència penitenciària i les expectatives cara el futur un cop surti de la presó. Totes aquestes aportacions es descriuen però també s’interpreten i es valoren per tal que ajudin a establir nous matisos a tenir en compte per valorar les necessitats d’intervenció amb la població estrangera als centres penitenciaris i les seves perspectives específiques d’inserció social. La principal conclusió d’aquesta part de l’estudi és la identificació dels dos elements clau que permeten definir unes perspectives de futur pessimistes, incertes o optimistes respecte les possibilitats dels estrangers encarcerats un cop surtin de presó. Aquests dos elements clau per pronosticar-ho són: 1) la distància que hi ha entre les expectatives de futur i les possibilitats reals d’assolir-les, i 2) la pròpia voluntat de la persona.

Spatio-temporal variations in reproductive patterns and population structure of Pasiphaea multidentata (Decapoda: Caridea) in the Blanes canyon and adjacent margin, North-western Mediterranean Sea

The bathyal faunal communities of the NW Mediterranean slopes have been studied consistently in the last two decades, with a special focus on population structure, trophic dynamics and benthopelagic coupling of commercial deep-sea decapod crustaceans and fishes (reviewed in Sardà et al. 2004) and associated species (Cartes and Sardà, 1993; Company and Sardà, 1997, 2000; Cartes et al., 2001; Company et al., 2001, 2003, 2004). One of the major topographic features in the North-western Mediterranean slope is the presence of submarine canyons. Canyons play a major role in funnelling energy and organic matter from the shelf to bathyal and abyssal depths (Puig et al., 2000), but the implications of this enhanced organic supply in the deep-sea benthic communities is still mostly unknown. Trophic supply can follow two major pathways – vertical deposition in the water column (Billett et al., 1983; Baldwin et al., 1998; Lampitt et al., 2001) or down-slope advection on the margins (Puig et al., 2001; Bethoux et al., 2002; Canals et al., 2006) – and can be a limiting factor in the deep-sea, being especially important in the oligotrophic Mediterranean Sea (Sardà et al., 2004). Differences in the quantity, quality and timing of organic matter input to the deep seafloor have been used to explain patterns of biomass and abundance in benthic communities (Levin et al., 1994; Gooday & Turley, 1990; Billett et al., 2001; Galéron et al., 2001; Puig et al., 2001; Gage, 2003) as well as other biological process and in particular the existence of seasonal reproduction (Tyler et al., 1994; Company et al., 2004 (MEPS). Reproduction is a highly energetic process tightly linked to food availability and quality.

Resultats a llarg termini del tractament quirúrgic de les fractures d’húmer proximal intervingudes mitjançant sutures aïllades o associades a claus d’Ender modificats

Valorem els resultats funcionals i de qualitat de vida a mig i a llarg termini de 38 fractures de l’húmer proximal, tractades en 17 casos amb fixació amb sutures transòssies i en 21 associant claus d’Ender modificats. Els pacients intervinguts amb sutures transòssies obtingueren millors resultats funcionals amb diferències significatives. Les fractures en 3 parts en valg obtingueren millors resultats funcionals que les desplaçades en var No s’observaren diferències de qualitat de vida segons tècnica quirúrgica i tipus de fractura. La fixació amb sutures associades o no a claus d’Ender modificats és una tècnica, útil, segura i amb baix índex de complicacions.

Fractures pèlviques: quina classificació prediu millor la inestabilitat hemodinàmica

Les fractures de pelvis en el context del pacient politraumàtic amb freqüència s’acompanyen d’altres lesions, que en conjunt poden generar una situació de inestabilitat hemodinàmica. En el nostre estudi, retrospectiu sobre 100 fractures de pelvis en pacients politraumàtics atesos al Hospital Vall d’Hebron en un període de tres anys, hem volgut valorar quina classificació de fractures de pelvis (Tile/Young-Burgess) ens prediu millor la inestabilitat hemodinàmica. No s’han observat diferències estadísticament significatives entre les dues classificacions, en relació a la inestabilitat hemodinàmica. Per tant, el patró de fractura no ens útil per a predir la inestabilitat hemodinàmica.

¿Nuevos actores, nuevas prácticas?. Los casos de reordenamiento de los bipartidismos en Argentina, Colombia y Uruguay, desde los años 60

La mayoría de las democracias latinoamericanas se caracterizaban por un esquema de competencia partidaria bipartidista. Se observó, no obstante, en los años ochenta-noventa un re-ordenamiento concomitante a toda la región de los sistemas de partidos, cuya principal consecuencia fue la deconstrucción de los bipartidismos. Esta situación nos lleva a preguntarnos si es posible identificar causas comunes que den cuenta de este fenómeno. Demostramos en este trabajo, a través del estudio de Colombia, la Argentina y Uruguay, que aquello consistió más bien en un realineamiento de los patrones de representación dentro de los sistemas de partido. Los procesos de cada uno de estos países, cuyos bipartidismos suelen considerarse como “tradicionales”, se caracterizaron por dinámicas específicas y diferenciadas no extrapolables a toda la región. Presentaremos asimismo las lógicas de realineamiento partidario y destacaremos los “eventos críticos” más propensos a la transformación política en la región.

Estudio retrospectivo sobre cambios en la morfología corneal tras crosslinking

S'ha realitzat un estudi retrospectiu de 41 casos clínics de queratocon mesurant les variables abans i després de la intervenció (al primer mes postoperatori, als 3 mesos i als 6 mesos). El crosslinking corneal amb riboflavina i radiació ultraviolada sembla ser un procediment segur i efectiu, que ha assenyalat la parada a la progressió del queratocon, una reducció, encara que no estadísticament significativa de la curvatura corneal, de l'equivalent esfèric i de l'astigmatisme en ulleres a pacients que prèviament havien manifestat una progressió del queratocon. Conclusions que podem treure d'aquest estudi: 1) Es pot esperar una mínima millora de l'agudesa visual o una detecció la pèrdua d'aquesta en els casos de queratocon progressiu. Encara que aquesta millora no va ser estadísticament significativa. 2) No es demostra que el crosslinking freni la progressió del queratocon, però sí observem un augment de les mitjanes dels valors que ens indiquen el grau de duresa corneal comparant els valors abans de la intervenció, i als 3 i 6 mesos, encara que no hagi diferència estadísticament significativa. Podem constatar que el Crosslinking és una tècnica més que podem emprar en el tractament del queratocon. Possiblement el seu efecte en la visió no serà molt apreciable, però davant de casos amb alt risc de progressió pot ser factible el seu ús ja que no té efectes secundaris d'importància.

El largo ciclo electoral de Plataforma per Catalunya: del ámbito local a la implantación nacional (2003-2011)

El partido anti-inmigración Plataforma per Catalunya (PxC) ha experimentado un progresivo crecimiento en la franja temporal que va desde su primera participación electoral en 2003 hasta las municipales de 2011. En dicho periodo temporal ha pasado de ser una formación presente exclusivamente en el ámbito local, y con un apoyo fuertemente concentrado en ciertos municipios de Cataluña, a recibir votos y tener secciones locales consolidadas en gran parte del territorio catalán. El texto trata de ofrecer claves interpretativas para entender tanto los éxitos como las debilidades de PxC a lo largo del ciclo electoral 2003-2011. Partiendo de la base de que actualmente existe en España una demanda electoral suficiente para el éxito de una formación como PxC, este trabajo se centra en el análisis de la estrategia política y electoral desarrollada por el partido para aprovechar dicha demanda, y en su interacción con el contexto social y político de la Cataluña de la primera década del siglo XXI.