The effects of uncertainty avoidance on brand performance: Marketing creativity, product innovation and the brand duration

This paper investigates the link between brand performance and cultural primes in high-risk,innovation-based sectors. In theory section, we propose that the level of cultural uncertaintyavoidance embedded in a firm determine its marketing creativity by increasing the complexityand the broadness of a brand. It determines also the rate of firm product innovations.Marketing creativity and product innovation influence finally the firm marketingperformance. Empirically, we study trademarked promotion in the Software Security Industry(SSI). Our sample consists of 87 firms that are active in SSI from 11 countries in the period1993-2000. We use the data coming from SSI-related trademarks registered by these firms,ending up with 2,911 SSI-related trademarks and a panel of 18,213 observations. We estimatea two stage model in which first we predict the complexity and the broadness of a trademarkas a measure of marketing creativity and the rate of product innovations. Among severalcontrol variables, our variable of theoretical interest is the Hofstede s uncertainty avoidancecultural index. Then, we estimate the trademark duration with a hazard model using thepredicted complexity and broadness as well as the rate of product innovations, along with thesame control variables. Our evidence confirms that the cultural avoidance affects the durationof the trademarks through the firm marketing creativity and product innovation.

Creativity in Collaborative Learning across the Life Span

Peer-reviewed

A Learner-Centred Game-Design Approach: Impacts on teachers" creativity

This study presents an innovative pedagogical approach where teachers become game designers and engage in creative teaching practices. Within co-design training workshops, 21 Spanish primary and secondary school teachers have developed their own Game-Based Learning (GBL) scenarios, especially tailored to their teaching contexts and students profiles. In total, teachers developed 13 GBL scenarios and put them into practice in real teaching contexts. The present paper analyses the impacts of this learner-centred game design approach on teachers" creativity from three different points of view: the GBL design process, the GBL scenario, and the teaching processes at stake.

Do creative industries cluster? mapping creative local production systems in Italy

An important debate on the role of creativity and culture as factors of local economic development is distinctly emerging. Despite the emphasis put on the theoretical definition of these concepts, it is necessary to strengthen comparative research for the identification and analysis of the kind of creativity embedded in the territory as well as its determinants. Creative local production systems are identified in Italy and Spain departing from local labour markets as territorial units, and focusing on two different kinds of creative

L'ampolla sostenible

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. El treball consisteix en una recerca per aconseguir dissenyar l'ampolla més sostenible i ecoeficient possible. A partir d'una prèvia investigació sobre informació bàsica pel disseny, s'han anat augmentant els coneixements sobre envasos plàstics gràcies a consells com els d'un dissenyador d'envasos i d'una empresa que treballa amb plàstics, als resultats d'una enquesta als consumidors d'ampolles i a les conclusions d'un estudi de mercat sobre les ampolles de plàstic. L'ampolla sostenible dissenyada és el resultat d'aquest intens treball, que s'ha basat sobretot en la imaginació i en la creació.

Narrating urban entrepreneurship: a matter of imagineering?

The battle between cities with regard to their creative possibilities has evolved into a process of multiplying ever-new images and variegated stories of urban attractiveness and success. Engineering “cool” images and “hot” stories about one’s city is now a central endeavor in the narratives of urban policy-making that center more and more on the idea of the entrepreneurial city. The making of an entrepreneurial image is enacted through various narrative genres that lie somewhere between place making and place marketing, between branding and boosting, between restoration and revanchism, between iconic architecture and mega-spectacle. This “imagineering” is not only part of the way cities try to (re)present themselves as entrepreneurial to various audiences through a real “image inflation” (Zukin, 2008, p. xii) but is 1 Forthcoming in: B. Lange,.A. Kalandides, B. Stoeber, I. Wellmann (Hrsg.) (2009): Governance der Kreativwirtschaft. Diagnosen und Handlungsoptionen. Transcript-Verlag, Bielefeld. 2 also inscribed in the various ways urban creativity and entrepreneurship can be studied, researched and imagined. In this chapter we aim to differentiate the political narratives of the entrepreneurial city as we emphasize the need to understand the politics of narration and make a plea for critical reflexivity in our forms of researching and theorizing. We will thus try to investigate how the politics of narration is intertwined with the narration of political concepts and will argue that the narrating of urban entrepreneurship can raise very different images and discourses of city life beyond those that are currently engineered. We will distinguish between a grand narrative, a counter-narrative, and an assemblage of more ambivalent little narratives, which we call prosaic narration. While the distinction between these three types might be seen as a bit too simple and “straight”, we believe that by juxtaposing these different forms of narration and alternating between them, we can help problematize the engineering of the city as entrepreneurial and imagine alternative views both of city life and of what is understood as its creativity.

Institucions polítiques de Catalunya : creació de materials docents en suport digital que fomentin la interacció amb l'estudiant a partir de la visualització de conceptes

Amb una plantilla, hem elaborat uns materials docents -l'objecte d'estudi dels quals és l’Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, des d'una perspectiva jurídica -, que corresponen fonamentalment a l’assignatura “Institucions Polítiques de Catalunya” de 4rt. curs de la llicenciatura de Dret de la UAB. Els materials s’han penjat al web http://www.institucionspolitiques.com. L' objectiu de l’acció docent ha estat consolidar una eina interactiva, que fomenti la creativitat i el treball cooperatiu de l’estudiant, que permeti un rol més actiu del professorat, i finalment, es faciliti l’adaptació docent a l’espai europeu d’educació superior. L’experiència s'ha completat amb l’ús del mètode bimodal -campus virtual de la UAB -, amb visites a institucions públiques i amb l’assistència periòdica com a públic a programes de televisió de continguts relacionats amb la matèria. La plantilla per a desenvolupar els diversos temes del programa ha estat la següent: 1.- Redacció del tema; 2.- Visualització de conceptes: quadres sinòptics, esquemes, gràfics; 3.-Bibliografia bàsica. 4.-Legislació i jurisprudència. 5.-Text reproduït. 6.-Qüestions.7.-Temes per al debat. 8.-Test. 9.-Materials complementaris audiovisuals. 10.-Enllaços útils a la xarxa. L'experiència s’ha desenvolupat els dos darrers cursos acadèmics: 2006/07 i 2007/08, i ha girat entorn de l'elaboració i aplicació dels materials elaborats. Ha estat teòrica i pràctica a la vegada. S'ha prestat especial atenció a la feina de l'alumnat fora de l'aula, amb el conseqüent estudi previ i col·laboració en l’elaboració de materials. Cal destacar també que hem aconseguit augmentar la participació de l'alumnat a l’aula, i d'aquesta manera el rol del professor ha esdevingut més dinàmic. Els materials han permès un fàcil i ràpid accés dels estudiants, amb l’objectiu de gaudir d’unes sessions presencials més interactives, i s'ha connectat la Universitat amb la societat, a més de desenvolupar actituds cíviques o de consciència de país en una matèria tan sensible com és l'estudi del dret públic de Catalunya.

Reformulació dels Plans Docents de Creativitat i Disseny en crèdits ECTS

Els objectius estan orientats cap a l’assoliment dels criteris de qualitat i la seva adaptació a les característiques de la titulació. És a dir, en quina mesura les diferents activitats docents permeten assolir les competències definides en la titulació. En aquest sentit, a continuació es relacionen els objectius plantejats: 1. Fer el seguiment de la docència de les dues assignatures d’estudi del projecte. 2. Construir un protocol d’assegurament de la qualitat docent, en el marc de la titulació, que permeti el seguiment i l’aplicació a la totalitat de la titulació. 3. Establir els processos de control i assegurament de la qualitat docent segons els criteris d’aprenentatge de Bolonya. 4. Aquests objectius hauran de ser desenvolupats durant la docència de les matèries objecte d’estudi. Els procediments que es presenten en aquest treball se centren en l’avaluació experimental de dos indicadors centrals en cada una de les assignatures de la prova. Els resultats aconseguits en aquest projecte dintre de la Prova Pilot de la titulació de Publicitat i Relacions Públiques ens porten cap a dues direccions. Primerament, les primeres proves i els indicis obtinguts fins al moment permeten determinar que l’aplicació de la metodologia Bolonya demostra tenir una major potència docent en una de les assignatures analitzades “Introducció a la creativitat publicitària”, i que, a més, identifica el caràcter d’estudiants que més rendiment d’aprenentatge en treuen. En l’altra assignatura, els resultats encara no són concloents, tot i que s’endevina que manté el ritme de bons resultats que ja es mostraven d’inici. En segon lloc, els resultats analitzats permeten pensar que l’ús de la metodologia Bolonya no implica cap detriment docent i a més a més, permet treballar de manera millor les matèries. La present recerca, doncs, quantifica en quin grau s’estableix la progressió d’aprenentatge amb les activitats docents en la nova metodologia Bolonya expressat en aquest valor de potència docent.

Darrera de la màscara de Comediants. L'imaginari d'un grup de teatre català : Creació d'una exposició permanent per a museu Comediants

TFC que segueix l'esquema d'un projecte cultural. D'una banda, s'analitzen els factors interns i externs de l'organització que poden influir en l'execució d'aquest projecte. El clímax és la creació d'una exposició permanent per a un museu Comediants. Interpretant el discurs de Comediants es proposa un discurs expositiu. Interessant elecció de missatges i divertits recursos expositius. Des del començament s'ha volgut fugir de la idea d'elaborar un TFC on solament se sintetitzessin dades i informació. Tanmateix, aquest TFC és un treball de recerca i, com a tal, la major part és la síntesi de dades i informacions obtingudes mitjançant investigació. No obstant això, hi ha una altra part molt important amb aportacions personals on s'ha posat a prova la pròpia creativitat i la capacitat de proporcionar aspectes innovadors, els quals, al cap i a la fi, han sorgit arran del treball en grup.

Els premis literaris a Catalunya i en català fora del Principat (anys 2000-2001)

Peer-reviewed

Mosaico mediterráneo. El Arte como herramienta de diálogo intercultural

El presente trabajo de investigación doctoral reflexiona sobre el aporte de las prácticas artísticas contemporáneas en los procesos de diálogo entre culturas en el Mediterráneo. En las dinámicas de percepción, acercamiento y (re)conocimiento del otro y de las culturas otras, todos los medios informativos y de comunicación pueden ser, por un lado, válidos y efectivos como, por otro, pueden desviar de la verdad y difundir fácilmente numerosos prejuicios. Frente a la “síntesis” operada por los medios de comunicación tradicionales, donde “el Otro” es a menudo objeto de representaciones estereotipadas, las prácticas artísticas, en su sentido más amplio, contraponen un “análisis” que puede permitir, en diferentes casos, la eliminación de las barreras y un mayor acercamiento a la cultura otra. En la presente investigación se quiere trazar un itinerario teórico que parte de las hipótesis orientalistas, pasa por las filosofías del encuentro con el otro; los estudios sobre la participación; las actuales reflexiones sobre la estética relacional; las definiciones históricas y socio-políticas del Mediterráneo; hasta llegar a reconocer en el arte, en la creación artística, el medio de comunicación más eficaz y penetrante a la hora de refinar el conocimiento y (re)descubrir los diferentes aspectos de las culturas de los países y de los pueblos del Mediterráneo. En el espacio plural del Mediterráneo las prácticas artísticas y creativas actuales actúan como un campo de experimentación y un territorio de debate valioso e importante para el desarrollo del discurso intercultural.

Las habilidades sociales en la intervención social y educativa: de la creatividad a la adquisición de competencias

Presentamos una comunicación sobre la experiencia llevada a cabo en la asignatura de Habilidades Sociales, en la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés. Se trata de una metodología innovadora centrada en el alumno que, desde la creatividad y el sentido del humor, utiliza la metáfora de la fiesta de cumpleaños como elemento simbólico favorecedor del proceso de aprendizaje y de crecimiento personal y profesional. La vinculación de esta metáfora con las competencias trabajadas se hace a través de diversos elementos que representan el contenido específico de la asignatura. Es así como se ofrecen herramientas y estrategias para transferir lo experimentado en el aula al futuro entorno profesional. La valoración del profesorado y de los estudiantes nos confirma que es una práctica educativa de éxito.

Learning design twofold strategies for teacher-led inquiry andstudent active learning

This workshop paper states that fostering active student participation both in face-to-face lectures / seminars and outside the classroom (personal and group study at home, the library, etc.) requires a certain level of teacher-led inquiry. The paper presents a set of strategies drawn from real practice in higher education with teacher-led inquiry ingredients that promote active learning. Thesepractices highlight the role of the syllabus, the importance of iterative learning designs, explicit teacher-led inquiry, and the implications of the context, sustainability and practitioners’ creativity. The strategies discussed in this paper can serve as input to the workshop as real cases that need to be represented in design and supported in enactment (with and without technologies).

La evaluación de la creatividad publicitaria en el ámbito docente. Análisis teórico y proyecto de investigación

La docencia de la creatividad publicitaria convive con diversas contradicciones y vacíos. Si esto es propio de cualquier materia de estudio, aquí se suma el peculiar curso científico tanto de la creatividad como de la publicidad, dos fenómenos de descomunal repercusión social, cultural y económica, aparentemente asequibles, pero en gran medida desconocidos.El presente trabajo indaga en la posibilidad de sistematizar la evaluación de la creatividad publicitaria y estima el valor docente de dicha sistematización. En una primera fase se exploran los ámbitos de referencia que afectan al tópico, así comolas conexiones que establecen entre ellos, en la esfera académica y profesional. A continuación se orientan y discuten los hallazgos de la prospección, se formula una hipótesis y se diseña una investigación que conduzca a validarla o refutarla.

Organisational Values as "Attractors of Chaos": An Emerging Cultural Change to Manage Organisational Complexity

Business organisations are excellent representations of what in physics and mathematics are designated "chaotic" systems. Because a culture of innovation will be vital for organisational survival in the 21st century, the present paper proposes that viewing organisations in terms of "complexity theory" may assist leaders in fine-tuning managerial philosophies that provide orderly management emphasizing stability within a culture of organised chaos, for it is on the "boundary of chaos" that the greatest creativity occurs. It is argued that 21st century companies, as chaotic social systems, will no longer be effectively managed by rigid objectives (MBO) nor by instructions (MBI). Their capacity for self-organisation will be derived essentially from how their members accept a shared set of values or principles for action (MBV). Complexity theory deals with systems that show complex structures in time or space, often hiding simple deterministic rules. This theory holds that once these rules are found, it is possible to make effective predictions and even to control the apparent complexity. The state of chaos that self-organises, thanks to the appearance of the "strange attractor", is the ideal basis for creativity and innovation in the company. In this self-organised state of chaos, members are not confined to narrow roles, and gradually develop their capacity for differentiation and relationships, growing continuously toward their maximum potential contribution to the efficiency of the organisation. In this way, values act as organisers or "attractors" of disorder, which in the theory of chaos are equations represented by unusually regular geometric configurations that predict the long-term behaviour of complex systems. In business organisations (as in all kinds of social systems) the starting principles end up as the final principles in the long term. An attractor is a model representation of the behavioral results of a system. The attractor is not a force of attraction or a goal-oriented presence in the system; it simply depicts where the system is headed based on its rules of motion. Thus, in a culture that cultivates or shares values of autonomy, responsibility, independence, innovation, creativity, and proaction, the risk of short-term chaos is mitigated by an overall long-term sense of direction. A more suitable approach to manage the internal and external complexities that organisations are currently confronting is to alter their dominant culture under the principles of MBV.