Bargaining one-dimensional policies and the efficiency of super majority rules

We consider negotiations selecting one-dimensional policies. Individuals have single-peaked preferences, and they are impatient. Decisions arise from a bargaining game with random proposers and (super) majority approval, ranging from the simple majority up to unanimity. The existence and uniqueness of stationary subgame perfect equilibrium is established, and its explicit characterization provided. We supply an explicit formula to determine the unique alternative that prevails, as impatience vanishes, for each majority. As an application, we examine the efficiency of majority rules. For symmetric distributions of peaks unanimity is the unanimously preferred majority rule. For asymmetric populations rules maximizing social surplus are characterized.

Influence of disorder strength on phase-field models of interfacial growth

We study the influence of disorder strength on the interface roughening process in a phase-field model with locally conserved dynamics. We consider two cases where the mobility coefficient multiplying the locally conserved current is either constant throughout the system (the two-sided model) or becomes zero in the phase into which the interface advances (one-sided model). In the limit of weak disorder, both models are completely equivalent and can reproduce the physical process of a fluid diffusively invading a porous media, where super-rough scaling of the interface fluctuations occurs. On the other hand, increasing disorder causes the scaling properties to change to intrinsic anomalous scaling. In the limit of strong disorder this behavior prevails for the one-sided model, whereas for the two-sided case, nucleation of domains in front of the invading front are observed.

Parametric and semiparametric estimation of sample selection models: an empirical application to the female labour force in Portugal

This comment corrects the errors in the estimation process that appear in Martins (2001). The first error is in the parametric probit estimation, as the previously presented results do not maximize the log-likelihood function. In the global maximum more variables become significant. As for the semiparametric estimation method, the kernel function used in Martins (2001) can take on both positive and negative values, which implies that the participation probability estimates may be outside the interval [0,1]. We have solved the problem by applying local smoothing in the kernel estimation, as suggested by Klein and Spady (1993).

Are one factor logarithmic volatility models useful to fit the features of financial data? An application to microsoft data.

This paper provides empirical evidence that continuous time models with one factor of volatility, in some conditions, are able to fit the main characteristics of financial data. It also reports the importance of the feedback factor in capturing the strong volatility clustering of data, caused by a possible change in the pattern of volatility in the last part of the sample. We use the Efficient Method of Moments (EMM) by Gallant and Tauchen (1996) to estimate logarithmic models with one and two stochastic volatility factors (with and without feedback) and to select among them.

Subjective income expectations, canonical models and income risk

Expectations are central to behaviour. Despite the existence of subjective expectations data, the standard approach is to ignore these, to hypothecate a model of behaviour and to infer expectations from realisations. In the context of income models, we reveal the informational gain obtained from using both a canonical model and subjective expectations data. We propose a test for this informational gain, and illustrate our approach with an application to the problem of measuring income risk.

Lp-solutions to BSDEs with super-linear growth coefficient. Application to degenerate semilinear PDEs.

We consider multidimensional backward stochastic differential equations (BSDEs). We prove the existence and uniqueness of solutions when the coefficient grow super-linearly, and moreover, can be neither locally Lipschitz in the variable y nor in the variable z. This is done with super-linear growth coefficient and a p-integrable terminal condition (p & 1). As application, we establish the existence and uniqueness of solutions to degenerate semilinear PDEs with superlinear growth generator and an Lp-terminal data, p & 1. Our result cover, for instance, the case of PDEs with logarithmic nonlinearities.

La transmissió dels models bizantins d’Itàlia a Hispània

Estudi realitzat a partir d’una estada a Roma entre el 7 de gener i el 28 de febrer de 2006. S’ estudia la influència de les produccions bizantines i orientals a la península Ibèrica, a l’època visigoda i més enllà, fins i tot justificant una cronologia dels segles VIII-X dC per a molts dels capitells tradicionalment denominats mossàrabs del nord-oest peninsular. A més, s’enuncia una via per la investigació de les possibles influències llombardes a la península Ibèrica. També es comenten les relacions entre els capitells del nord-est peninsular i els de la Gàl.lia.

Els models d'organització metropolitana: el cas de Montreal

Estudi realitzat a partir d’una estada a l’Institut National de Recherche Scientifique, de Montreal, entre l’1 de setembre i el 30 de desembre de 2005. S’analitza el model d’organització de l’àrea metropolitana de Montreal (Canadà) després de la reforma realitzada entre 2000 i 2002, així com les causes que van conduïr a adoptar-lo.

Estudi comparatiu dels models d’organització de les últimes sis seus olímpiques

Transcripció de la intervenció del Sr. Gabriel Colomé en el Curs Universitari sobre Olimpisme que va organitzar el Centre d'Estudis Olí­mpics (CEO-UAB) el febrer de 1992. L'autor amb aquest text es proposa dos objectius principals: d'una banda, analitzar la influència de l'entorn sociopolí­tic sobre l'estructura organitzativa del Comitè Organitzador dels Jocs; de l'altra, veure com afecta el tipus de finançament en l'estructura i la infrastructura dels mateixos Jocs, i quines diferències hi ha entre els Jocs de 1972 i els següents fins a arribar a Barcelona.

Well-posedness and invariant measures for HJM models with deterministic volatility and Lévy noise

We give sufficient conditions for existence, uniqueness and ergodicity of invariant measures for Musiela's stochastic partial differential equation with deterministic volatility and a Hilbert space valued driving Lévy noise. Conditions for the absence of arbitrage and for the existence of mild solutions are also discussed.

Estimation of dynamic latent variable models using simulated nonparametric moments

Given a model that can be simulated, conditional moments at a trial parameter value can be calculated with high accuracy by applying kernel smoothing methods to a long simulation. With such conditional moments in hand, standard method of moments techniques can be used to estimate the parameter. Since conditional moments are calculated using kernel smoothing rather than simple averaging, it is not necessary that the model be simulable subject to the conditioning information that is used to define the moment conditions. For this reason, the proposed estimator is applicable to general dynamic latent variable models. Monte Carlo results show that the estimator performs well in comparison to other estimators that have been proposed for estimation of general DLV models.

Generalized factor models: a bayesian approach

There is recent interest in the generalization of classical factor models in which the idiosyncratic factors are assumed to be orthogonal and there are identification restrictions on cross-sectional and time dimensions. In this study, we describe and implement a Bayesian approach to generalized factor models. A flexible framework is developed to determine the variations attributed to common and idiosyncratic factors. We also propose a unique methodology to select the (generalized) factor model that best fits a given set of data. Applying the proposed methodology to the simulated data and the foreign exchange rate data, we provide a comparative analysis between the classical and generalized factor models. We find that when there is a shift from classical to generalized, there are significant changes in the estimates of the structures of the covariance and correlation matrices while there are less dramatic changes in the estimates of the factor loadings and the variation attributed to common factors.

Extracción de parámetros de un resonador FBAR por optimización

L’objectiu d’aquest projecte que consisteix a elaborar un algoritme d’optimització que permeti, mitjançant un ajust de dades per mínims quadrats, la extracció dels paràmetres del circuit equivalent que composen el model teòric d’un ressonador FBAR, a partir de les mesures dels paràmetres S. Per a dur a terme aquest treball, es desenvolupa en primer lloc tota la teoria necessària de ressonadors FBAR. Començant pel funcionament i l’estructura, i mostrant especial interès en el modelat d’aquests ressonadors mitjançant els models de Mason, Butterworth Van-Dyke i BVD Modificat. En segon terme, s’estudia la teoria sobre optimització i programació No-Lineal. Un cop s’ha exposat la teoria, es procedeix a la descripció de l’algoritme implementat. Aquest algoritme utilitza una estratègia de múltiples passos que agilitzen l'extracció dels paràmetres del ressonador.

Caracteritació de models funcionals d'àmfores romanes mitjançant Finite Element Analysis

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Laboratory of Archaeometry del National Centre of Scientific Research “Demokritos” d’Atenes, Grècia, entre juny i setembre 2006. Aquest estudi s’emmarca dins d’un context més ampli d’estudi del canvi tecnològic que es documenta en la producció d’àmfores de tipologia romana durant els segles I aC i I dC en els territoris costaners de Catalunya. Una part d’aquest estudi contempla el càlcul de les propietats mecàniques d’aquestes àmfores i la seva avaluació en funció de la tipologia amforal, a partir de l’Anàlisi d’Elements Finits (AEF). L’AEF és una aproximació numèrica que té el seu origen en les ciències d’enginyeria i que ha estat emprada per estimar el comportament mecànic d’un model en termes, per exemple, de deformació i estrès. Així, un objecte, o millor dit el seu model, es dividit en sub-dominis anomenats elements finits, als quals se’ls atribueixen les propietats mecàniques del material en estudi. Aquests elements finits estan connectats formant una xarxa amb constriccions que pot ser definida. En el cas d’aplicar una força determinada a un model, el comportament de l’objecte pot ser estimat mitjançant el conjunt d’equacions lineals que defineixen el rendiment dels elements finits, proporcionant una bona aproximació per a la descripció de la deformació estructural. Així, aquesta simulació per ordinador suposa una important eina per entendre la funcionalitat de ceràmiques arqueològiques. Aquest procediment representa un model quantitatiu per predir el trencament de l’objecte ceràmic quan aquest és sotmès a diferents condicions de pressió. Aquest model ha estat aplicat a diferents tipologies amforals. Els resultats preliminars mostren diferències significatives entre la tipologia pre-romana i les tipologies romanes, així com entre els mateixos dissenys amforals romans, d’importants implicacions arqueològiques.