Nitric oxide synthase (NOS) inhibition for one week improves renal sodium and water excretion in cirrhotic rats with ascites

Normalization of the increased vascular nitric oxide (NO) generation with low doses of NG-nitro-L-arginine methyl ester (L-NAME) corrects the hemodynamic abnormalities of cirrhotic rats with ascites. We have undertaken this study to investigate the effect of the normalization of vascular NO production, as estimated by aortic cyclic guanosine monophosphate (cGMP) concentration and endothelial nitric oxide synthase (eNOS) protein expression in the aorta and mesenteric artery, on sodium and water excretion. Rats with carbon tetrachloride-induced cirrhosis and ascites were investigated using balance studies. The cirrhotic rats were separated into two groups, one receiving 0.5 mg/kg per day of L-NAME (CIR-NAME) during 7 d, whereas the other group (CIR) was administrated the same volume of vehicle. Two other groups of rats were used as controls, one group treated with L-NAME and another group receiving the same volume of vehicle. Sodium and water excretion was measured on days 0 and 7. On day 8, blood samples were collected for electrolyte and hormone measurements, and aorta and mesenteric arteries were harvested for cGMP determination and nitric oxide synthase (NOS) immunoblotting. Aortic cGMP and eNOS protein expression in the aorta and mesenteric artery were increased in CIR as compared with CIR-NAME. Both cirrhotic groups had a similar decrease in sodium excretion on day 0 (0.7 versus 0.6 mmol per day, NS) and a positive sodium balance (+0.9 versus +1.2 mmol per day, NS). On day 7, CIR-NAME rats had an increase in sodium excretion as compared with the CIR rats (sodium excretion: 2.4 versus 0.7 mmol per day, P < 0.001) and a negative sodium balance (-0.5 versus +0.8 mmol per day, P < 0.001). The excretion of a water load was also increased after L-NAME administration (from 28+/-5% to 65+/-7, P < 0.05). Plasma renin activity, aldosterone and arginine vasopressin were also significantly decreased in the CIR-NAME, as compared with the CIR rats. The results thus indicate that normalization of aortic cGMP and eNOS protein expression in vascular tissue is associated with increased sodium and water excretion in cirrhotic rats with ascites.

Multislice CT for assessing in-stent dimensions after left main coronary artery stenting: a comparison with three dimensional intravascular ultrasound

Objective: To evaluate the agreement between multislice CT (MSCT) and intravascular ultrasound (IVUS) to assess the in-stent lumen diameters and lumen areas of left main coronary artery (LMCA) stents. Design: Prospective, observational single centre study. Setting: A single tertiary referral centre. Patients: Consecutive patients with LMCA stenting excluding patients with atrial fibrillation and chronic renal failure. Interventions: MSCT and IVUS imaging at 912 months follow-up were performed for all patients. Main outcome measures: Agreement between MSCT and IVUS minimum luminal area (MLA) and minimum luminal diameter (MLD). A receiver operating characteristic (ROC) curve was plotted to find the MSCT cut-off point to diagnose binary restenosis equivalent to 6 mm2 by IVUS. Results: 52 patients were analysed. PassingBablok regression analysis obtained a β coefficient of 0.786 (0.586 to 1.071) for MLA and 1.250 (0.936 to 1.667) for MLD, ruling out proportional bias. The α coefficient was −3.588 (−8.686 to −0.178) for MLA and −1.713 (−3.583 to −0.257) for MLD, indicating an underestimation trend of MSCT. The ROC curve identified an MLA ≤4.7 mm2 as the best threshold to assess in-stent restenosis by MSCT. Conclusions: Agreement between MSCT and IVUS to assess in-stent MLA and MLD for LMCA stenting is good. An MLA of 4.7 mm2 by MSCT is the best threshold to assess binary restenosis. MSCT imaging can be considered in selected patients to assess LMCA in-stent restenosis

Multislice CT for assessing in-stent dimensions after left main coronary artery stenting: a comparison with three dimensional intravascular ultrasound

Objective: To evaluate the agreement between multislice CT (MSCT) and intravascular ultrasound (IVUS) to assess the in-stent lumen diameters and lumen areas of left main coronary artery (LMCA) stents. Design: Prospective, observational single centre study. Setting: A single tertiary referral centre. Patients: Consecutive patients with LMCA stenting excluding patients with atrial fibrillation and chronic renal failure. Interventions: MSCT and IVUS imaging at 9-12 months follow-up were performed for all patients. Main outcome measures: Agreement between MSCT and IVUS minimum luminal area (MLA) and minimum luminal diameter (MLD). A receiver operating characteristic (ROC) curve was plotted to find the MSCT cut-off point to diagnose binary restenosis equivalent to 6 mm2 by IVUS. Results: 52 patients were analysed. Passing-Bablok regression analysis obtained a β coefficient of 0.786 (0.586 to 1.071) for MLA and 1.250 (0.936 to 1.667) for MLD, ruling out proportional bias. The α coefficient was −3.588 (−8.686 to −0.178) for MLA and −1.713 (−3.583 to −0.257) for MLD, indicating an underestimation trend of MSCT. The ROC curve identified an MLA ≤4.7 mm2 as the best threshold to assess in-stent restenosis by MSCT. Conclusions: Agreement between MSCT and IVUS to assess in-stent MLA and MLD for LMCA stenting is good. An MLA of 4.7 mm2 by MSCT is the best threshold to assess binary restenosis. MSCT imaging can be considered in selected patients to assess LMCA in-stent restenosis

Paper de l’agmatina i les poliamines en el fracàs renal d’animals diabètics

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la University of California, Estats Units entre febrer i maig de 2007. L’arginina és un component de les proteïnes i juga un paper important en respostes inflamatòries. S’ha demostrat que l’agmatina pot inhibir el creixement mitjançant la supressió de la biosíntesi i el transport de poliamines. Actualment s’està avaluant el mecanisme de l’aturada d’aquest creixement. S’està estudiant també l’impacte en l’apoptosi i la senescència, ja que els models apoptòtics impliquen un descens de poliamines com a factor comú i causal d’apoptosi. En la diabetis el ronyó creix i l’índex de filtració glomerular esdevé supranormal. Aquest creixement renal precoç és considerat una resposta compensatòria a l’increment de la càrrega hiperfiltrada. Nosaltres considerem que aquesta hiperfiltració glomerular diabètica es deguda a esdeveniments que ocorren en el creixement del túbul proximal, i en aquest creixement hi poden estar involucrades les poliamines.

Prevalencia,evolución y factores de riesgo asociados a insuficiencia renal en pacientes infectados por VIH de nuestro medio

El objetivo es Establecer la prevalencia de insuficiencia renal en pacientes infectados por el VIH de nuestro medio, factores de riesgo asociados y evolución de esta función renal. Estudio descriptivo prospectivo de 1596 pacientes VIH +. 2 cortes transversales de la muestra: Nov´08-Feb´09 y Jul–Sept´10. Datos sobre múltiples variables disponibles en cada corte. Se dividió la muestra en GRUPO 1: FG ≤ 60 ml/min/1,73 m2 y GRUPO 2: FG & 60 ml/min/1,73 m2. Prevalencia de insuficiencia renal 4-5%. Deterioro de función renal relacionado con: Edad, fibrinógeno, albúmina, carga viral, CD4%, tratamiento con Tenofovir, dislipemia, Hipertensión y diabetes.

Corte de prevalencia del fracaso renal agudo y análisis de la lipocalina asociada a la gelatinasa de neutrófilos en el paciente crítico

En aquest estudi es pretén ampliar el coneixement del fracàs renal agut (FRA) en els pacients crítics i analitzar si el biomarcador lipocalina associada a la gelatinasa de neutròfils (NGAL) és una bona prova diagnòstica de lesió renal. Vàrem realitzar dos talls de prevalença incloent 46 pacients i es va analitzar la creatinina sèrica i el NGAL. El 28,26% dels pacients van presentar FRA, la mortalitat global va ser del 28,26%, el 37% dels pacients van presentar un NGAL alt. El valor predictiu positiu de NGAL per diagnosticar FRA va ser del 36,1% mentre que el valor predictiu negatiu va ser del 92,6%.

Importancia de la cirugía aorto-ilíaca previa o simultánea en la evolución del trasplante renal

La malaltia renal crònica terminal, el tractament substitutiu d'elecció és el trasplantament renal, és un problema de salut pública mundial en augment. L'envelliment de la població i la major prevalença de diabetis i hipertensió arterial en aquests pacients, s'associa a una major incidència de malaltia aorto-ilíaca i possible fracàs del ronyó trasplantat. En aquest treball es va analitzar l'evolució del filtrat glomerular en pacients trasplantats renals amb patologia aorto-ilíaca que van requerir cirurgia arterial prèvia o simultània al trasplantament renal, comparada amb un grup control sense patologia aorto-ilíaca. No es van trobar diferències estadísticament significatives entre ambdós grups.

Avaluació del filtrat glomerular en candidats a donant renal viu

En una població de pacients candidats a ser donant renal viu, la determinació acurada i precisa de la de la taxa de filtrat glomerular (TFG) és important ja que d’ella en depen que s’accepti o rebutji un canditat a donant renal viu. En aquest estudi es compara la determinació de la TFG calculada segons el mètode isotòpic amb 51Cr-EDTA amb la TFG calculada amb mètodes estimatius basats en substàncies endògenes com la creatinina i la cistatina.

Diez años de tratamiento sustitutivo renal en paciente crítico: evolución en el tiempo y factores pronósticos.

El diagnóstic de insuficiència renal aguda (IRA) és complicat, encara i això els estudis mostren incidències elevades de IRA en els pacientes ingressats en UCI respecte a la resta de hospitalitzats. Així mateix la mortalitat del pacient amb IRA en UCI és molt més elevada respecte a la resta de pacients. La gran majoria dels que sobrevisquin presentaran curació complerta de la IRA. L´objectiu del treball és descriure les característiques dels pacients ingressats a la UCI amb IRA que van precisan teràpia reemplaçament renal, analitzar els canvis evolutius dels pacients i el tractament rebut durant els anys passats i determinar els factors de risc associats a mortalitat i recuperació de la funció renal.

Adipocitocinas, inflamación y resistencia insulínica en la insuficiencia renal crónica

: La insuficiencia renal crónica (IRC) condiciona disfunción del tejido adiposo y desequilibrio de las adipocitocinas relacionadas con la inflamación y metabolismo de la glicemia. Objetivo: describir la relación entre los marcadores de inflamación (IL6, TNFα, PCR, RIL2), las adipocitocinas (adiponectina, leptina) y las alteraciones de la glicemia en 336 pacientes con IRC en diferentes grupos de IRC (sin terapia renal sustitutiva, hemodiálisis, diálisis peritoneal). Conclusiones: Pacientes con IRC sin terapia renal sustitutiva, presentan menor estado inflamatorio y adipocitocinas que los pacientes en diálisis. Existe una relación inversa entre adiponectina, inflamación y filtrado glomerular. Las adipocitocinas son un factor de riesgo independiente de hiperglicemia

Evolución de la función renal en un grupo de pacientes con estenosis de la/s arterias renales sometidos a tratamiento medico.

: La elección del tratamiento adecuado para la estenosis aterosclerótica de arterias renales es controvertida. Los ensayos clínicos recientes demuestran que los resultados de la revascularización y el tratamiento farmacológico no son superiores a los del tratamiento con fármacos únicamente por lo que al final de un seguimiento promedio de 4 años, en 49 pacientes en el Servicio de Nefrología del Hospital Valle de Hebrón se consigue una estabilización de la función renal. A pesar de esta buena evolución la mortalidad global y las complicaciones CV siguen siendo muy elevadas.

Pacientes de edad avanzada con insuficiencia cardíaca ingresados en un servicio de medicina interna: valoración de la función renal.

Objectius: analitzar comorbiditats de pacients hospitalaris ≥65 anys amb Insuficiència Cardíaca (IC). Adequació tractament farmacològic. Impacte Insuficiència Renal (IR). Metodologia: estudi descriptiu transversal de 150 pacients ingressats en Medicina Interna Hospital Vall d'Hebron entre juny'2007-gener'2010. Resultats: hipertensió arterial: 84%; obesitat: 32,1%; cardiopatia isquèmica: 41,3%; fracció d'ejecció del ventricle esquerre (FEVI) conservada: 70%. 53 pacients sense antagonistes de l'enzim convertidor de l'angiotensina, 105 sense βBloquejants i 55 sense antialdosterònics. Prevalença IR: 70%. Factors de risc: HTA, sexe femení. IC+IR+anèmia: 66 pacients, 2 tractament amb eritropoetina. Conclusions: IC de causa hipertensiva, amb FEVI conservada. Mala adequació tractament. Elevada prevalença IR. Importància Síndrome cardiorenal.

Insuficiència renal i mortalitat dels pacients cirròtics amb peritonitis bacteriana espontània i baix risc de mortalitat no tractats amb albúmina

L’expansió amb albúmina disminueix la incidència d’insuficiència renal i la mortalitat dels pacients cirròtics amb peritonitis bacteriana espontània (PBE). Però no està ben establert si caldria administrar-la a tots aquests pacients. Aquest estudi determina la incidència i evolució de la insuficiència renal i mortalitat en una sèrie no seleccionada de pacients cirròtics amb PBE i baix risc de mortalitat (urea&11mmol/l i bilirrubina&68µmol/l) no tractats amb albúmina. La baixa mortalitat i la bona evolució de la funció renal observades en els pacients amb PBE i baix risc de mortalitat no tractats amb albúmina, suggereixen que en aquests pacients no caldria administrar albúmina.

Efecto del cambio de posición de decúbito supino a decúbito prono en la presión intraabdominal y su relación con la función renal

Es tracta d’un estudi observacional prospectiu en 18 pacients afectats de la síndrome de destret respiratori agut que van requerir un canvi de posició de decúbit supí a decúbit pron per tal de millorar l’oxigenació. La hipòtesi de treball era que aquest canvi de posició podia augmentar la pressió intraabdominal i, en conseqüència, alterar la funció renal per causa prerrenal. Foren registrades variables hemodinàmiques, respiratòries i pressions intrabdominals, i valorada la funció renal. La posició en decúbit pron va produir un augment significatiu de la pressió intraabdominal, però no varem objectivar un descens del filtrat glomerular ni un empitjorament de l’aclariment de creatinina

Renograma 99mTc Post-Captoprilen la valoración de la hipertensión vásculo-renal en pacientes portadores de injerto renal.

Objectiu: Descripció de la metodologia del renograma isotòpic basal/postcaptopril (RIB/P) en pacients portadors de empelt renal amb sospita de malaltia vasculo-renal (MVR). Material i mètodes: Es va realitzar en 44 pacients trasplantats renals un renograma basal i 48 hores després un renograma postcaptopril administrant 25 mg de captopril v.o i realitzant una adquisició 30 minuts després. Resultats: Dels 44 estudis 6 van ser positius, constatant-se MVR per angio-TC i 38 van ser negatius tractats posteriorment amb IECAs o ARAII i no van mostrar alteracions significatives del funcionalisme renal. Conclusions: El RIB/P es una eina útil para determinar MVR en pacients amb empelt renal i hipertensió arterial.