Changes in wage structure in Mexico going beyond the mean: An analysis of differences in distribution, 1987-2008

This paper conducts an empirical analysis of the relationship between wage inequality, employment structure, and returns to education in urban areas of Mexico during the past two decades (1987-2008). Applying Melly’s (2005) quantile regression based decomposition, we find that changes in wage inequality have been driven mainly by variations in educational wage premia. Additionally, we find that changes in employment structure, including occupation and firm size, have played a vital role. This evidence seems to suggest that the changes in wage inequality in urban Mexico cannot be interpreted in terms of a skill-biased change, but rather they are the result of an increasing demand for skills during that period.

Extending the Kuznets Curve

[cat] Les darreres dècades s’han caracteritzat per un intens augment de les desigualtats salarials a nivell mundial. Aquest article allarga la hipòtesi clàssica de la Corba de Kuznets per cobrir les economies post-industrials i tractar d’explicar aquest fenomen. Segons la hipòtesi de la Corba de Kuznets Allargada, les desigualtats salarials podrien evolucionar segons una corba en forma d’N. La U-inverida d’aquesta corba seria deguda al procés de canvi estructural que acompanya a un procés de industrialització. I l’extrem dret de la mateixa, associada al creixement explosiu de la formació de capital humà en les economies modernes i post-industrials. En aquest sentit, els principals candidats per explicar el recent augment de les desigualtats: el canvi tècnic esbiaixat a favor del treball qualificat, la globalització (comerç i migracions) i els factors institucionals, estarien ja incorporats en l’evolució de la composició de la força de treball en termes de qualificacions. La limitada evidència empírica sobre aquest tema, tendeix a donar suport a la Corba de Kuznets Allargada.

Top income shares in Portugal over the twentieth century

[cat] L’objectiu d’aquest article és presentar nova evidència estadística sobre l’evolució de les desigualtats econòmiques a Portugal a llarg termini. L’explotació de les fonts fiscals portugueses ha permès l’estimació annual de les top income shares des de 1936. La construcció d’aquesta nova sèrie s’ha fet seguint la metodologia emprada per Piketty (2001). Aquesta nova sèrie revela una caiguda de les top income shares durant la Segona Guerra Mundial, seguida d’una recuperació fins a principis dels anys cinquanta. Des de mitjans dels cinquanta fins a principis dels anys vuitanta hi ha una caiguda dràstica de les top income shares. Per acabar, durant els anys noranta les top income shares tornen a augmentar. Aquesta pauta és molt similar a la viscuda en altres països: la reducció de les top income shares durant l’època daurada és compartida per tots els països estudiats i el seu increment als anys noranta sembla que alinea Portugal amb la pauta seguida pels països Anglosaxons.

Extending the Kuznets Curve

[cat] Les darreres dècades s’han caracteritzat per un intens augment de les desigualtats salarials a nivell mundial. Aquest article allarga la hipòtesi clàssica de la Corba de Kuznets per cobrir les economies post-industrials i tractar d’explicar aquest fenomen. Segons la hipòtesi de la Corba de Kuznets Allargada, les desigualtats salarials podrien evolucionar segons una corba en forma d’N. La U-inverida d’aquesta corba seria deguda al procés de canvi estructural que acompanya a un procés de industrialització. I l’extrem dret de la mateixa, associada al creixement explosiu de la formació de capital humà en les economies modernes i post-industrials. En aquest sentit, els principals candidats per explicar el recent augment de les desigualtats: el canvi tècnic esbiaixat a favor del treball qualificat, la globalització (comerç i migracions) i els factors institucionals, estarien ja incorporats en l’evolució de la composició de la força de treball en termes de qualificacions. La limitada evidència empírica sobre aquest tema, tendeix a donar suport a la Corba de Kuznets Allargada.

Top income shares in Portugal over the twentieth century

[cat] L’objectiu d’aquest article és presentar nova evidència estadística sobre l’evolució de les desigualtats econòmiques a Portugal a llarg termini. L’explotació de les fonts fiscals portugueses ha permès l’estimació annual de les top income shares des de 1936. La construcció d’aquesta nova sèrie s’ha fet seguint la metodologia emprada per Piketty (2001). Aquesta nova sèrie revela una caiguda de les top income shares durant la Segona Guerra Mundial, seguida d’una recuperació fins a principis dels anys cinquanta. Des de mitjans dels cinquanta fins a principis dels anys vuitanta hi ha una caiguda dràstica de les top income shares. Per acabar, durant els anys noranta les top income shares tornen a augmentar. Aquesta pauta és molt similar a la viscuda en altres països: la reducció de les top income shares durant l’època daurada és compartida per tots els països estudiats i el seu increment als anys noranta sembla que alinea Portugal amb la pauta seguida pels països Anglosaxons.

Discriminación salarial de género y pobreza en Cataluña

Este trabajo analiza los beneficios de la eliminación de la discriminación salarial de género en la erradicación de la pobreza en Cataluña. A partir de los datos de la Encuesta de Condiciones de Vida (ECV) para el periodo entre 2005 y 2009, calculamos una distribución contrafactual de los ingresos de los hogares en la que las mujeres son remuneradas por suscaracterísticas igual que los hombres. Los resultados nos permiten predecir una reducción del riesgo de pobreza para el conjunto de la población catalana de entre un 1,5 y un 2%, siendo los niños (y especialmente los adolescentes) algunos de los colectivos más beneficiados. A la luz de los resultados, argumentamos que las medidas que intentan igualar la posición de las mujeres y los hombres en el mercado de trabajo, deberían contemplarse como una política más de lucha contra la pobreza

La renda salarial a Osona. Estimació, distribució espacial i mesures de desigualtat

Aquest estudi analitza la distribució de la renda salarial a la comarca d’Osona, en comparació amb la resta de comarques de Catalunya i la seva distribució entre els municipis, utilitzant una base de dades original creada a partir de la informació sobre salaris de l’Enquesta d’Estructura Salarial i sobre la població dels censos de 1996 i 2001. La unitat espacial utilitzada, la secció censal, permet obtenir estimacions per als diferents àmbits geogràfics i calcular i descompondre índexs de desigualtat que mostren les característiques de les distribucions.

Wage differentials between native and immigrant women in Spain: accounting for differences in support

Purpose: The objective of the study is to quantify the wage gap between native and immigrant women in Spain, taking into account differences in their characteristics and the need to control for common support. If immigrant women are segregated in occupations with few native women, it is important to take this into account to analyse wage differentials between both collectives. Methodology: We use microdata from the Continuous Sample of Working Histories (Muestra Continua de Vidas Laborales) on wages and other personal characteristics such as gender, country of origin, and age to apply the matching procedure and the decomposition of the wage gap along the lines of Ñopo (2008) for the analysis of wage differentials between native and immigrant women. The advantage of this procedure is that we can simultaneously estimate the common support and the mean counterfactual wage for the women on the common support (i.e., comparing native and immigrant women with similar observable characteristics). In addition, we can describe differences not only at the mean but also along the entire wage distribution. Findings: The results obtained indicate that, on average, immigrant women earn less than native women in the Spanish labour market. This wage gap is bigger when we consider immigrant women from developing countries, but our main finding is that an important part of this wage gap is related to differences in common support (i.e., immigrant women are segregated in certain jobs with low wages different from those occupied by native women). If the need to control for common support is neglected, estimates of the wage gap will be biased. Originality: Studying the case of Spain is particularly interesting because it is a country with abundant and recent immigration. Immigrant women account for more than half of the total immigrants in Spain, and unlike other host countries, they come from a highly varied range of countries, with origins as diverse as Latin America, the Maghreb and Eastern Europe. To our knowledge, no other study has explicitly focused on the analysis of the wage differential of immigrant women in the Spanish labour market by taking into account the need to control for common support. Moreover, published papers illustrating the potentiality of Ñopo"s (2008) methodology are also very scarce.

Distribución espacial y desigualdad de la renta salarial en el área metropolitana de Barcelona

Las diferencias geográficas en los niveles de ingresos son importantes para elaborar e implementar políticas en las ciudades. Con el objetivo de estimar el nivel de ingresos y analizar su distribución espacial se presenta un método alternativo e innovador que enlaza estimaciones de salarios provenientes de la Encuesta de Estructura Salarial (EES) con datos del padrón de habitantes (1996) y del Censo (2001) desagregados por secciones censales. Los resultados tienen un nivel de detalle espacial significativamente mejor que los disponibles. Se obtiene el valor de la Renta Salarial Media para cada una de las 2500 secciones censales de los 36 municipios pertenecientes a la AMB y para dos periodos. La Renta Salarial presenta una elevada autocorrelación espacial positiva; zonas con niveles similares se concentran espacialmente. La desigualdad en el AMB ha aumentado en el periodo analizado. Este aumento se debe principalmente al componente intra-municipal, es decir, las diferencias en el interior de cada municipio.

The regional distribution of unemployment. What do micro-data tell us?

Regional disparities in unemployment rates are large and persistent. The literature provides evidence of their magnitude and evolution, as well as evidence of the role of certain economic, demographic and environmental factors in explaining the gap between regions of low and high unemployment. Most of these studies, however, adopt an aggregate approach and so do not account for the individual characteristics of the unemployed and employed in each region. This paper, by drawing on micro-data from the Spanish wave of the Labour Force Survey, seeks to remedy this shortcoming by analysing regional differentials in unemployment rates. An appropriate decomposition of the regional gap in the average probability of being unemployed enables us to distinguish between the contribution of differences in the regional distribution of individual characteristics from that attributable to a different impact of these characteristics on the probability of unemployment. Our results suggest that the well-documented disparities in regional unemployment are not just the result of regional heterogeneity in the distribution of individual characteristics. Non-negligible differences in the probability of unemployment remain after controlling for this type of heterogeneity, as a result of differences across regions in the impact of the observed characteristics. Among the factors considered in our analysis, regional differences in the endowment and impact of an individual’s education are shown to play a major role.

Sticky income inequality in the Spanish transition (1973-1990)

This paper investigates the evolution of income inequality in Spain during its transition to democracy, suggesting a method for the correction of under-reporting of earnings and profits in the Household Budget Surveys’ data. The contribution is twofold: the methodological proposal, based on income expenditure discrepancy and scaling-up to National Accounts, improves on previous work, and can be convenient for similar historical sources in other countries. Secondly, its application results in an alternative history of the distribution of income in this case, changing the levels and also the observed trend. Previous literature asserted a substantial equalization, related to the democratization process, while after the adjustment inequality in disposable income is shown to have been quite persistent.

Regional heterogeneity in wage distributions. Evidence from Spain.

Regional differences in real wages have been shown to be both large and persistent in the U.S. and the U.K., as well as in the economies of other countries. Empirical evidence suggests that wage differentials adjusted for the cost of living cannot only be explained by the unequal spatial distribution of characteristics determining earnings. Rather, average wage gap decomposition reveals the important contribution made by regional heterogeneity in the price assigned to these characteristics. This paper proposes a method for assessing regional disparities in the entire wage distribution and for decomposing the effect of differences across regions in the endowments and prices of the characteristics. The hypothesis forwarded is that the results from previous studies obtained by comparing average regional wages may be partial and nonrobust. Empirical evidence from a matched employer-employee dataset for Spain confirms marked differences in wage distributions between regions, which do not result from worker and firm characteristics but from the increasing role of regional differences in the return to human capital.

Human Capital and Regional Wage Gaps

This paper uses micro-level data to analyse the effect of human capital on regional wage differentials. The results for the set of Spanish regions confirm that they differ in the endowment of human capital, but also that the return that individuals obtain from it varies sharply across regions. Regional heterogeneity in returns is especially intense in the case of education, particularly when considering its effect on the employability of individuals. These differences in endowment and, especially, in returns to human capital, account for a significant proportion of regional wage gaps.

Cambios en la distribución salarial en españa, 1995-2002. efectos a través del tipo de contrato

En este trabajo analizamos los cambios en la distribución salarial en España entre 1995 y 2002, utilizando la información contenida en la Encuesta de Estructura Salarial. El análisis revela un notable cambio en la distribución salarial que afecta, básicamente, a los niveles salariales bajos y medios, mientras que los correspondientes a los elevados permanecen inalterados entre ambos años. El análisis detallado de las distribuciones salariales para trabajadores con contrato indefinido y temporal muestra como estos últimos son los protagonistas de las mejoras salariales, mientras que los cambios en los niveles salariales intermedios son causados principalmente por los cambios producidos en la distribución de los trabajadores indefinidos. Empleando una técnica semi-paramétrica que permite considerar los efectos en el conjunto de la distribución salarial, encontramos que las variaciones observadas en las distribuciones salariales son consecuencia de cambios en la estructura retributiva, que han afectado de forma distinta a los trabajadores temporales (mejoras salariales homogéneas) y a los indefinidos, (reducción de los salarios intermedios).

Is the wage curve formal or informal? Evidence for Colombia

The objective of this paper is to analyse the existente or not of a wage curve in Colombia, paying special attention to the differences between formal and informal workers, an issue that has been systematically ignored in the wage curve literature. The obtained results using microdata from the Colombian Continuous Household Survey (CHS) between 2002 and 2006 show the existence of a wage curve with a negative slope for the Colombian economy. Using information on metropolitan areas, the estimates of the elasticity of individual wages to local unemployment rates was -0.07, a value that is very close to those obtained for other countries. However, the disaggregation of statistical information for formal and informal workers has shown significant differences among both groups of workers. In particular, for the less protected groups of the labour market, informal workers (both men and women), a high negatively sloped wage curve was found. This result is consistent with the conclusions from efficiency wage theoretical models and should be taken into account when analysing the functioning of regional labour markets in developing countries.