La Rehabilitación y adaptación funcional de la vivienda en el ámbito local : experiencias europeas Lo caso de Lyon

Adaptació de l'habitatge a Lyon (França). Ponència presentada en el "2º Espacio de Encuentro Rehabilitación y Adaptación Funcional de la Vivienda" (Sant Sebastià, 9 Juny 2010)

La Rehabilitación y adaptación funcional de la vivienda en el ámbito local : Experiencias Europeas

Adaptació de l'habitatge a Europea i experiències a l'àmbit local. Presentació a "2º Espacio de Encuentro Rehabilitación y Adaptación Funcional de la Vivienda".

El reto del paisaje urbano en China, del Mall Comercial al espacio público

Las categorías del espacio introvertido y extrovertido definen por excelencia la estructura espacial, que ordena el ámbito de lo privado y lo público en la ciudad. La dualidad del espacio abierto y cerrado, vinculado a la estructura espacial de la ciudad clásica China, quedaba ordenado, justificado y vinculado mediante una estructura espacial muy definida. Sin embargo en el modelo de ciudad contemporánea, aflora la cuestión de la integración de estas categorías espaciales y su articulación dentro de una estructura urbana heterogénea y fuertemente alterada. ¿Cuáles serán los factores de cambio de la transición de un espacio comunitario introvertido a un espacio cívico abierto? Este proceso es un proceso que debe discurrir a un doble nivel espacial y político. Debe discurrir en paralelo a la transición de las categorías espaciales que ordenan identitariamente el ámbito urbano y la progresiva transición socio-cultural y política de una sociedad que debe gradualmente identificar y adoptar como propias las instituciones de gobierno local y su escenario, la ciudad.

Espacio global/identidades inestables. Un estudio sobre el espacio en el cine contemporáneo

En el actual paradigma global en el que se han abolido las distancias, los espacios están cada vez más uniformados. Según el autor, esto responde a una racionalizaciónideológica que se transmite a través de la imagen, con la finalidad de imponer a nivelmundial una economía de mercado. El cine contemporáneo tiene que hacer frente a estarealidad, a la tensión que se genera entre el lugar y la totalidad: pérdida de la conexión con lo local, desmaterialización del tiempo y del espacio, disolución de las identidades, etc. A través de diez fragmentos procedentes de nueve obras diferentes se analizará cómo responde el espacio cinematográfico a las nuevas concepciones del espacio y cómo éste afecta a la construcción identitaria de sus personajes.

Población inmigrante y espacio urbano. Indicadores de segregación y pautas de localización

Given the importance of immigrant population growth in Spain, it would be interesting to study its distribution throughout the urban area. The field of statistics suggests different indicators that have a long tradition and permit the quantification of segregation of minority population groups. Through the application of these tools in the Metropolitan Region of Barcelona, this paper demonstrates the utility of analyzing segregation patterns within a city and detecting local patterns of this phenomenon. A new perspective of segregation can be obtained with the use of indicators designed for spatial statistics. The combination of these measures represents a useful procedure for the analysis of the distribution of the immigrant population in urban areas and its extension to different areas such as sociology, economics, urban studies, and housing policy.

Efficiency and quality in local government management: the case of Spanish local authorities

This study analyses efficiency levels in Spanish local governments and their determining factors through the application of DEA (Data Envelopment Analysis) methodology. It aims to find out to what extent inefficiency arises from external factors beyond the control of the entity, or on the other hand, how much it is due to inadequate management of productive resources. The results show that on the whole, there is still a wide margin within which managers could increase local government efficiency levels, although it is revealed that a great deal of inefficiency is due to exogenous factors. It is specifically found that the size of the entity, per capita tax revenue, the per capita grants or the amount of commercial activity are some of the factors determining local government inefficiency.

A note on Spatial Autocorrelation at a Local Level

In this paper we analyze the existence of spatial autocorrelation at a local level in Catalonia using variables such as urbanisation economies, population density, human capital and firm entries. From a static approach, our results show that spatial autocorrelation is weak and diminishes as the distance between municipalities increases. From a dynamic approach, however, spatial autocorrelation increased over the period we analysed. These results are important from a policy point of view, since it is essential to know how economic activities are spatially concentrated or disseminated. Key words: spatial autocorrelation, municipalities. JEL classification: R110, R120

Spillovers and growth in a local interaction model

In this paper we aim at studying to what extent spillovers between firms may foster economic growth. The attention is addressed to the spillovers connected with the R&D activity that improves the quality of the goods firms supply. Our model develops a growth theory framework and we assume that firms spread around a circle. Our study assesses that spillovers between neighbors affect the probability of successful research for each of them. In particular, spillovers are the forces fuelling growth when, on the whole, firms turn out to be net receivers with respect to their neighbors.

Sources of Competitiveness in Tourist Local Systems

At the end of the XIX Century, Marshall described the existence of some concentrations of small and medium enterprises specialised in a specific production activity in certain districts of some industrial English cities. Starting from his contribute, Italian scholars have paid particular attention to this local system of production coined by Marshall under the term industrial district. In other countries, different but related territorial models have played a central role as the milieu or the geographical industrial clusters. Recently, these models have been extended to non-industrial fields like culture, rural activities and tourism. In this text, we explore the extension of these territorial models to the study of tourist activities in Italy, using a framework that can be easily applied to other countries or regions. The paper is divided in five sections. In the first one, we propose a review of the territorial models applied to tourism industry. In the second part, we construct a tourist filiere and we apply a methodology for the identification of local systems through GIS tools. Thus, taxonomy of the Italian Tourist Local Systems is presented. In the third part, we discuss about the sources of competitiveness of these Tourist Local Systems. In the forth section, we test a spatial econometrics model regarding different kinds of Italian Tourist Local Systems (rural systems, arts cities, tourist districts) in order to measure external economies and territorial networks. Finally, conclusions and policy implications are exposed.

Industrial location at a local level: some comments about the territorial level of the analysis

This paper contributes to the existing literature on industrial location by discussing some issues regarding the territorial levels that have been used in location analysis. We analyse which could be the advantages and disadvantages of performing locational analysis at a different local levels. We use data for new manufacturing firms located at municipality, county and travel to work areas level. We show that location determinants vary according to the territorial level used in the analysis, so we conclude that the level at which we perform the investigation should be carefully selected. Keywords: industrial location, cities, agglomeration economies, count data models.

Clean Development Mechanism and Sustainable Development: a discussion on the link between the CDM and Sustainable Development, an analysis of the current status of the CDM portfolio, and an multicriteria evaluation of the effects of additional incentives in order to foster broad local Sustainable Development dividends from the CDM projects

vegeu resum en el fitxer adjunt a l'inici del treball de recerca

Indicadors de pressió ambiental a les platges de Menorca: prova pilot (IPAPM'pp)

L’augment del turisme experimentat des de principis dels anys 70 a l’illa de Menorca (Illes Balears, Espanya) ha provocat un impacte sobre les seves platges, el seu principal atractiu turístic. Molts d’aquests impactes s’incrementen durant la temporada alta, compresa entre els mesos de maig a octubre. L’objectiu principal d’aquest projecte és l’elaboració d’un sistema d’indicadors de pressió ambiental útils per a l’anàlisi de les platges. La zona objecte d’estudi de la prova-pilot, correspon a les platges del sud-oest de Menorca, aquestes cales són les que actualment es troben sotmeses a una major pressió. Es tracta de catorze platges tipificades en tres categories (A, B, C) segons les característiques del tipus d’espai on es troben situades. Són les platges de: Cala Degollador, Cala Blanca, Cala’n Bosch, Son Xoriguer, Son Saura-Es Banyul, Son Saura-Bellavista, Es Talaier, Cala Turqueta, Cala Macarelleta, Cala Macarella, Cala Galdana, Cala Mitjana, Cala Trebalúger i Cala Escorxada. Partint d’un treball bibliogràfic, s’ha realitzat una selecció de mig centenar d’indicadors potencials dels quals catorze han format part dels IPAPM’pp, mitjançant l’elaboració d’una anàlisi multicriteri. Per a cada un dels IPAPM’pp s’ha desenvolupat una metodologia amb les corresponents fitxes individuals descriptives per al seu seguiment temporal. En aquest primer estudi, l’indicador que presenta un nombre de valors no acceptables en una major proporció de platges, és l’indicador 3. Índex de valoració de les mesures de conservació del sistema natural, seguit de l’indicador 6. Superfície subsistema sorra per usuari. El 2006, les platges de tipologia A, presenten un major percentatge positiu de les variables dels indicadors. Les platges de tipologia B i C presenten un percentatge menor d’acceptabilitat dels valors dels indicadors.