40 resultados para Comunidade de marca
Resumo:
Contribuci al Seminari: "Les Euroregions: Experincies i aprenatges per a lEuroregi Pirineus-Mediterrnia", 15-16 de desembre de 2005
Resumo:
En aquest treball es pretn desenvolupar el llanament publicitari duna nova marca per a un determinat grup empresarial, escollint, a lefecte, com a hiptesi de treball, el grup PUIG, i dins del mateix, dues de les seves tres divisions, les que tenen com a objecte fragncies i cosmtica, lanomenada Prestige (selectiu) i la coneguda com a Beauty (mass market). Es realitzar, primer, un estudi del client, per comprendre millor les seves necessitats, sanalitzar, seguidament, lestat del mercat i de la competncia, descobrint aqu que ninguna de les marques que es contemplen s exclusiva per al target senior, i sentrar, desprs, ja de ple, en el nucli de lassessorament, escollint target (dones seniors) i segment (selectiu), apuntant loportunitat de dotar a una marca selectiva duna comunicaci agradable. Finalment, es realitzaran els corresponents projecte i briefing i es dissenyar la campanya: naming, packs, anuncis...
Resumo:
Taoufik Mathlouthi, un tunisi que viu a Pars, va ser el creador d'aquest producte alternatiu als refrescs de cola americans: Coca Cola i Pepsi Cola. No es tracta solament del llanament dun altre refresc de cola qualsevol sin que tamb lluita per una causa humanitria competint contra una de les marques ms importants que simbolitza els Estats Units, Coca Cola. Si que es cert que les coles americanes ms importants son dues encara que, sense cap dubte, el primer nom que ve a la ment com a smbol americ, en el mn de les coles, s el de Coca Cola. Fundacions, organitzacions governamentals i no governamentals, distribudors i gent de tot el mn es van bolcar amb aquest nou producte i, tots ells amb un objectiu en com: la causa palestina, lluitar contra el sionisme, mostrar el seu rebuig cap a la Guerra de L'Iraq i la poltica nord-americana. El 10% dels beneficis de cada ampolla van destinats directament a la causa palestina i, especialment als nens palestins abastint-los de material escolar o atenci mdica, l'altre 10% va dirigit a les organitzacions no governamentals de cada pas on es distribua per a causes humanitries. Mecca Cola es va introduir en el territori espanyol al Febrer del 2003. La cola antiamericana, va sortir als mitjans de comunicaci amb gran xit pel seu esperit de comproms i, al refugi de la invasi de L'Iraq i la resta de greuges occidentals. Els badulaques de les grans ciutats distribuen amb xit la beguda i, no solament era famosa entre el mercat rab sin tamb dintre del mercat de la gent compromesa i que estava en contra de la poltica nord-americana. En 2004, va arribar fins i tot a vendre al voltant de 500 milions d'ampolles en tot el mn. No obstant aix, no hi ha xifres de vendes en el territori nacional. Per les circumstncies van canviar. Avui, ning ven aquest refresc a Espanya. La Mecca Cola va ser expulsada del pas. La ra va ser la seva vinculaci amb l'extremisme islmic desprs de la srie d'atemptats que es van produir a Madrid o a Londres. Mecca Cola s un producte que va lluitar contra una ideologia i a favor d'una altra, va sobrepassar fronteres amb un mateix propsit sense importar costums o estils de vida. Al principi, el producte anava destinat a un pblic musulm, no obstant aix, tamb va cobrir altre nnxol de mercat que, igual que el pblic musulm, es troba en tots els pasos, la gent socialment compromesa. 7 La cultura va jugar un paper important en el llanament del producte i el seu coneixement al voltant del mn, a l'igual, que ha anat formant part de la seva lenta desaparici. La clau del seu xit van ser els valors comuns pels quals lluitava, pel comproms que suposava el consum d'aquest producte i el rebuig de dos dels gegants nord-americans, Coca Cola i Pepsi Cola. Alguns dels elements que formen la cultura d'una persona sn la religi, valors i actituds de la societat que li envolta. Els valors o actitud d'alg no entenen de fronteres i, aix s com a uns altres de diferent nacionalitat. Lluny de qualsevol altre tipus d'estratgia ms complexa, el comproms i la lluita per un ideal s un valor que possem, sin tots, la majoria d'habitants del planeta.
Resumo:
El treball final de carrera El pop i el rock com a productes de gran consum: els Beatles com a marca, t lobjectiu de demostrar la dimensi del mrketing en el cas dels Beatles. Primerament exposa la evoluci dels gneres musicals i dels compositors i grups ms influents de la msica pop i rock. Seguidament una breu contextualitzaci dels Beatles, per posteriorment abordar lobjectiu principal del projecte, el qual pretn demostrar que el conjunt de Liverpool va ser una gran marca nascuda de la barreja destils musicals i del consumisme.
Resumo:
Aquest treball realitza un estudi de la imatge actual de la marca pas Colmbia, amb la finalitat de desenvolupar un Pla de Comunicaci per al llanament d'aquesta marca a Espanya. Per aconseguir aquest objectiu s'analitza l'actual entorn colombi, els seus recursos naturals, la seva situaci social i l'actual afluncia de turistes al pas. Tamb s'analitza el mercat espanyol com a mercat d'origen. En el Pla de Comunicaci Global, es planteja l'actual problema d'imatge que t Colmbia a Espanya, i com el seu passat, i la ressonncia que el mateix ha tingut grcies als mitjans de comunicaci, han fet que Colmbia no sigui una de entre les destinacions triades pels espanyols, a causa de la percepci que es t de tursme d'alt risc.
Resumo:
Les institucions poltiques gallegues han establert relacions de divers tipus amb altres entitats regionals radicades fora de les fronteres estatals originant aix una activitat paradiplomtica. Al marge de les accions dirigides cap a la UE, Portugal, i en concret amb la seva Regi Nord, ha acaparat una part considerable dels esforos i recursos de la Generalitat de Catalunya en aquest mbit. Les iniciatives concertades per les autoritats d'ambdues ribes de Mio han donat peu a l'anomenada cooperaci transfronterera. Aquestes pgines es centren en la cooperaci desenvolupada entre el Govern gallec i les autoritats de la Regi Nord de Portugal. En la selecci del tema, pesen tant les raons d'ordre quantitatiu (la densitat de les interrelacions econmiques, culturals, universitries, etc.) Com institucional (la Comunidade de Traballo Galcia-Nord de Portugal). Des de fa gaireb tres lustres, aquesta entitat s l'instrument institucional que canalitza la cooperaci transfronterera. Malgrat la seva relativa joventut, i ms enll de les realitzacions concretes, s destacable el patrimoni intangible: la creaci del context (principalment poltic i institucional) propici per a la cooperaci entre els diversos actors poltic-administratius i socioeconmics per tal d'aprofitar les oportunitats i d'afrontar els desafiaments derivats de processos com la integraci europea i la globalitzaci econmica.
Resumo:
Aquest treball presenta un model comparatiu danlisis de la marca en base a linconscient collectiu, teoria desenvolupada per C. G. Jung (1991), adequat per Sabrine Dornelles (2010) a lestudi de les marques comercials i contrastat en aquest treball amb la proposta daproximaci al Perfil Arquetpic Azteca. Per aquesta ra, sha realitzat una revisi bibliogrfica en referencia a lobjecte de lestudi del posicionament de la marca, i en especial, dels atributs vinculats al perfil azteca. Amb lobjectiu de conixer si la cultura influeix o no, en la percepci duna marca, sha realitzat un pre-test via online amb subjectes de nacionalitat espanyola i de pasos dAmrica llatina (Argentina, Colmbia, Equador, Per, Repblica Dominicana i Veneuela) per al grup de control. 5 Els resultats han sigut tractats tant a nivell destadstica descriptiva com a mode inferencial. Les dades amb significaci p 0,05 mostren els estmuls (atributs) que foren associats o no, amb la marca del pas Mxic. Mentre que larquetip occidental (grec) va permetre en major percentatge valorar la marca amb tots els subjectes (espanyols, mexicans i llatins) larquetip prehispnic no dna significaci suficient amb els espanyols i llatins, per en canvi aporta matisos en el cas dels mexicans. En referncia a lesmentat anteriorment , cal que el proper pas sigui millorar el perfil darquetipus azteca.
Resumo:
Est el sector del calzado espaol lo suficientemente consolidado como para nodejar entrar a nuevas marcas? Es posible la creacin de una nueva organizacin endicho sector y que sta resulte rentable a corto/medio plazo? La existencia en laactualidad de marcas reconocidas con un determinado prestigio y la entrada en el sector,en los ltimos aos, de productos ms baratos procedentes de los mercados asiticospueden poner en peligro la iniciativa a crear nuevas empresas orientadas a este sector.Con la realizacin del trabajo que se expone a continuacin pretendemosresponder a estas cuestiones creando nuestra propia marca. A partir del estudio previode una empresa de la competencia como es CAMPER pretendemos ser capaces deescoger las mejores estrategias que nos lleven al xito en el sector en el que sedesarrolla nuestra actividad. Poseer informacin directa de dicha empresa nos daba laposibilidad de analizar mejor el mercado en el que desarrollaramos nuestra actividad yadems nos proporcionara un ejemplo a seguir a la hora de elegir las estrategias que senos presentaban.As pues, podemos dividir nuestro trabajo en dos partes fundamentales: unaprimera parte en la que se analiza de forma exhaustiva el caso CAMPER (susestrategias, productos que ofrece, polticas adoptadas, su situacin en la actualidad,etc.). sta nos debe aportar las claves y los conocimientos bsicos para poder realizarnuestro proyecto empresarial. A partir de aqu, iniciamos nuestro plan de empresa:estudiamos la viabilidad de la idea y definimos el plan estratgico y el plan demarqueting. El trabajo concluye con el estudio de la viabilidad econmica del proyectollevado a cabo, con la relacin de ingresos y costes para los tres primeros aos de vidade la empresa y el clculo del punto muerto para cada uno de ellos. De esta forma, nosintroducimos en un caso real de contabilidad interna.La idea de crear un nuevo negocio es un tema que nos llama la atencin comoestudiantes de ADE/ECO y este ha sido uno de los motivos bsicos para la eleccin deltema. Adems, vemos como un reto poder introducirnos en un mercado tan masificadocomo es el sector del calzado espaol en la actualidad. Cabe decir, que el objetivoinicial del trabajo era estudiar las estrategias de crecimiento de CAMPER; pero una veziniciado el trabajo nos dimos cuenta de la insuficiencia de informacin para realizar untrabajo de este tipo y surgi la idea de crear nuestra propia marca siguiendo estrategiasparecidas a las adoptadas por CAMPER.
Resumo:
Amb el creixement de les xarxes socials digitals i la constant recerca de contingut de valori entreteniment que exigeix el nou consumidor, diferents marques estan utilitzant cada vegada ms l'humor com a eina en el seu missatge per als mitjans digitals, esperant aconseguir nivells de "viralitat", abast, freqncia, posicionament i fins i tot engagement ms alts. Molts d'ells ho aconsegueixen a curt termini, per: est realment aquest missatge representant correctament els valors de marca?, el consumidor arriba a identificar caracterstiques importants del producte? La identitat de la marca es veu reflectida correctament desprs de l's de l'humor en un missatge?
Resumo:
En la recerca deines que suposen la interactivitat com a punt clau en el model de comunicaci, la present investi- gaci aborda ls de videojocs amb contingut publicitari o advergaming com a punt central destudi i pretn es- tablir els factors que determinen una experincia de joc ptima a travs de ls de pantalles digitals com a mitj difusor daquest tipus de contingut. Parlarem de flow experience o teoria de la psicologia po- sitiva segons el seu creador i precursor Mihly Cskszent- mihlyi, i ser la perspectiva des de la qual pretenem desenvolupar aquest estudi, entenent el flow experience com lestat ptim o nivell ms alt dexperincia dusuari que es pot assolir durant una activitat
Resumo:
El propsit daquesta recerca s el de dur a terme una exploraci sobre la creaci i el disseny estratgic duna experincia de marca a travs dInstagram, entesa com una eina de branding en el paradigma de la nova comunicaci. En segon terme, la investigaci vol descobrir si les caracterstiques i factors personals dels usuaris dInstagram determinen la seva predisposici a participar en experincies de marca. La hiptesi es confirma en les caracterstiques estudiades (una elevada rtio de fotografies compartides i una alta freqncia ds de laplicaci).
Resumo:
La presente memoria desarrolla la campaa grfica de un nuevo producto comercializado exclusivamente online. Esto implica la creacin del naming, imagen grfica de la nueva marca y definicin de un concepto que declinar en las diversas piezas grficas desarrolladas para el lanzamiento y difusin del nuevo producto. El producto a desarrollar es un vino de alta calidad, que nicamente se comercializa online. Este vino tiene Denominacin de Origen de Calidad del Priorato, en Tarragona y est elaborado con mtodos biodinmicos, que otorgan al vino unas altas cualidades naturales y ecolgicas. Por esta razn, el presente proyecto contiene un doble inters, desde el punto de vista de comunicacin grfica y por otro lado, vincola ecolgico, puesto que documentaremos el trabajo con informacin de este sector.
Resumo:
La creaci, anlisi i implementaci duna marca prpia online i offline com a forma dautopromoci del valor individual en el mn laboral. Amb aquesta finalitat es desenvolupar una estratgia de comunicaci personal que comprengui els coneixements, eines i recursos necessaris per convertir-se en lopci preferent. Lelaboraci daquesta estratgia estar basada en un context real i avalada per casos dxit dun bon Pla de Personal Branding i confrontada per autors de referncia.
Resumo:
La recerca tracta sobre els diferents mecanismes que les ciutats i les regions utilitzen per millorar la seva imatge. En aquest sentit, el treball se centra en la marca-ciutat, el mrqueting de ciutats i els diferents models de comunicaci emprats per exaltar la reputaci dels territoris. Pel que fa la segona part de la recerca, consisteix en lestudi de la marca-ciutat Barcelona en els mbits dels negocis, la societat del coneixement, el turisme, la sostenibilitat i la qualitat de vida i la cultura. Per tant, el propsit daquesta recerca s comprendre quines accions desenvolupen els principals actors per incentivar els negocis a Barcelona, descobrir quines iniciatives shan pres per potenciar leconomia del coneixement, el turisme, la sostenibilitat i la qualitat de vida i la indstria cultural a la ciutat de Barcelona
Resumo:
La organizacin de un evento resulta paradigmtica en el proceso de construccin de imgenes territoriales vividas in situ. La fabricacin de imgenes territoriales - tursticas o no- con motivo de la organizacin de un evento para su posterior consolidacin en el imaginario colectivo de los asistentes, plantea una curiosa alternativa de promocin turstica implcita en la propia estrategia de gestin del evento. En efecto, no cabe duda de que el evento, por s mismo, representa una importante estrategia de promocin del territorio, pero hay ms; tambin puede devenir a modo de catalizador de imgenes, de creador de imaginarios capaces de fijar una marca de ciudad en su conjunto. El presente artculo dar a conocer las posibilidades que se desprenden de la organizacin de un evento en relacin al posicionamiento identitario y promocional de un territorio.
