The lender of last resort: A 21st Century approach

The object of this paper is to analyze rigorously the role of a Lender ofLast Resort by providing a framework where the distinction betweeninsolvency and illiquidity is not clearly cut. Determining the optimalLender of Last Resort policy requires a careful modeling of the structureof the interbank market and of the closure policy. In our set up, theresults depend upon the existence of moral hazard. If the main source ofmoral hazard is the banks lack of incentives to screen loans, then theLender of Last Resort may have to intervene to improve the e¢ciency of anunsecured interbank market; if instead, the main source of moral hazard isloans monitoring, then the interbank market should be secured and theLender of Last Resort should never intervene.

Perspectives for the treatment of brucellosis in the 21st century: the Ioannina recommendations.

Brucellosis is probably the commonest anthropozoonotic infection worldwide [1-3], but remains in various aspects an enigma in the 21st century [4]. Brucella melitensis remains the major cause of human disease worldwide, followed by B. abortus and B. suis, while rare but persisting cases of B. canis human infection and disease by novel Brucella pathogens of marine mammals have also emerged. The disease is re-emerging as a significant cause of travel-related disease [5] and represents an index of poor socioeconomic status (Figure 1). Its treatment is largely based even today on the principles applied half a century ago by pioneer researchers [6] and few modifications have been made in the following years, despite the emergence of new antibiotic classes and different therapeutic approaches [7].

Research Priorities for seabirds: Improving seabird conservation and management in the 21st century

Seabirds are facing a growing number of threats in both terrestrial and marine habitats, and many populations have experienced dramatic changes over past decades. Years of seabird research have improved our understanding of seabird populations and provided a broader understanding of marine ecological processes. In an effort to encourage future research and guide seabird conservation science, seabird researchers from 9 nations identified the 20 highest priority research questions and organized these into 6 general categories: (1) population dynamics, (2) spatial ecology, (3) tropho-dynamics, (4) fisheries interactions, (5) response to global change, and (6) management of anthropogenic impacts (focusing on invasive species, contaminants and protected areas). For each category, we provide an assessment of the current approaches, challenges and future directions. While this is not an exhaustive list of all research needed to address the myriad conservation challenges seabirds face, the results of this effort represent an important synthesis of current expert opinion across sub-disciplines within seabird ecology. As this synthesis highlights, research, in conjunction with direct management, education, and community engagement, can play an important role in facilitating the conservation and management of seabird populations and of the ocean ecosystems on which they and we depend.

Amyloid Beta Precursor Protein: Proper Credit for the Basic Biochemical Properties of the Most Studied Protein in the 21st Century

The amyloid precursor protein (APP) is mainly known for being the precursor of the ß-amyloid peptide, which accumulates in plaques found in the brain of Alzheimer's disease patients. Expression in different tissues and the degree of sequence identity among mammals indicate an essential and non-tissue specific physiological function. APP is anchored to the membrane and displays a single C-terminal intracellular domain and a longer N-terminal extracellular domain. The basic biochemical properties and the scattered data on research, not related to production of beta-amyloid peptide, suggest that the protein and the molecules resulting from APP proteolytic cleavage may act as adhesion factors, enzymes, hormones/neurotransmitters and/or protease inhibitors. APP deserves to be known for its quite notable properties and its physiological role(s).

Una estratègia per a les biblioteques acadèmiques del primer quart del segle XXI

L'extensió de l'aplicació de les tecnologies digitals a les comunicacions acadèmiques ha estat tal que ha alterat el model de servei que les biblioteques acadèmiques havien estat oferint durant el darrer segle. Tenint en compte el creixement explosiu del contingut digital en el web, avui en dia no està gaire clar el que hauria de ser una biblioteca acadèmica. Aquest article és un intent de proporcionar a les biblioteques acadèmiques una estratègia per el que queda del primer quart de segle XXI. El model té cinc elements: 1) completar el pas de les col·leccions en paper a les col·leccions en format electrònic; 2) retirar col·leccions patrimonials ("legacy")impreses; 3) redistribuir l'espai de la biblioteca; 4) modificar l’orientació dels instruments, els recursos i els coneixements tècnics de la biblioteca i la informació; 5) traslladar el focus de les col·leccions de l'adquisició de fons a la gestió del contingut. Es tindran en compte cadascun dels elements de l'estratègia i les seves interaccions. Es d'esperar que el resultat proporcioni un mapa útil per les biblioteques acadèmiques i els campus als quals donen servei.

Creation of a carrier-grade telco based on a voice over IP backbone

En aquesta memòria l'autor, fent servir un enfoc modern, redissenya i implementa la plataforma que una empresa de telecomunicacions del segle 21 necessita per poder donar serveis de telefonia i comunicacions als seus usuaris i clients. Al llarg d'aquesta exposició es condueix al lector des d'una fase inicial de disseny fins a la implementació i posada en producció del sistema final desenvolupat, centrant-nos en solucionar les necessitats actuals que això implica. Aquesta memòria cubreix el software, hardware i els processos de negoci associats al repte de fer realitat aquest objectiu, i presenta al lector les múltiples tecnologies emprades per aconseguir-ho, fent emfàsi en la convergència actual de xarxes cap al concepte de xarxes IP i basant-se en aquesta tendència i utilitzant aquesta tecnologia de veu sobre IP per donar forma a la plataforma que finalment, de forma pràctica, es posa en producció.

Estudi epidemiològic de l'obesitat de 1r d'ESO de l'IES Pedraforca

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. L'obesitat és una malaltia crònica que es caracteritza per un augment de la massa grassa i en conseqüència per un augment de pes. En el segle XXI aquesta malaltia, considerada epidèmia, està arribant a la població infantil i adolescent, i ha cridat l'atenció de totes les institucions de salut pública que estan lluitant per evitar aquesta alta prevalença d'obesitat i sobrepès. Aquest estudi confirma que existeix un alt percentatge d'obesitat i sobrepès en l'edat infantil i que està relacionat amb factors de risc (alguns modificables) que poden ser clau per a evitar aquesta malaltia. El mètode emprat és la realització d’un estudi epidemiològic transversal sobre una mostra de nens compresa en 39 individus de 12 a 14 anys d'edat. Es van determinar el pes, la talla, el plec bicipital i tricipital, l'ample del canell i del colze, a més de la realització d'una enquesta sobre hàbits alimentaris en l’esmorzar i dades socioculturals. L'obesitat i el sobrepès es van definir com resultats de IMC iguals als percentils 85 i 97 de les taules Orbegozo, respectivament. Els resultats van mostrar una prevalença de sobrepès i obesitat en la nostra mostra de població que va ser de 28,2%, la de només sobrepes del 15,4% i la de només obesitat del 12,8%. La prevalença d'obesitat és major en nens amb un 13,6% que en nenes 12,5% igual que el sobrepès. L'obesitat i sobrepès és major quan els estudis materns són inferiors als universitaris, també quan existeixen famílies amb 3 o més fills i quan es veu la TV més de 3 hores al dia.

El GEPA, d’una antiga caserna militar a un equipament bibliotecari per a documents de baix ús

A començaments d’aquest segle xxi entre algunes de les biblioteques universitàries de Catalunya va sorgir una necessitat: la manca d’espai i la reconversió de les biblioteques físiques en el nou panorama educatiu. El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va recollir aquesta necessitat i va engegar un projecte amb el mateix esperit cooperatiu de tots els programes i serveis del Consorci. El 2002 es va encarregar un estudi fundacional, el 2003 es va localitzar l’edifici a les antigues casernes militars de Lleida i el 2007 es van iniciar les obres del projecte de rehabilitació. El GEPA (Garantia d’Espai per a la Preservació de l’Accés) és un magatzem cooperatiu per conservar els documents de baix ús, tot garantint-ne la preservació futura i l’accessibilitat immediata quan alguna biblioteca ho necessiti.

Analisi espacial del canvi climàtic al continent europeu. Incerteses i exposicions principals

El canvi climàtic del segle XXI és una realitat, hi ha moltes evidències científiques que indiquen que l’escalfament del sistema climàtic és inequívoc. Malgrat això, també hi ha moltes incerteses respecte els impactes que pot comportar aquest canvi climàtic global. L’objectiu d’aquest projecte és estudiar la possible evolució futura de tres variables climàtiques, que són el rang de la temperatura diürna a prop de la superfície (DTR), la temperatura mitjana a prop de la superfície (MT) i la precipitació mensual (PL_mes) i valorar l’exposició que poden experimentar diferents cobertes del sòl i diferents regions biogeogràfiques del continent europeu davant d’aquests possibles patrons de canvi. Per això s’han utilitzat Models Climàtics Globals que fan projeccions de variables climàtiques que permeten preveure el possible clima futur. Mitjançant l’aplicatiu informàtic Tetyn s’han extret els paràmetres climàtics dels conjunts de dades del Tyndall Centre for Climate Change Research, del futur (TYN SC) i del passat (CRU TS). Les variables obtingudes s’han processat amb eines de sistemes d’informació geogràfica (SIG) per obtenir els patrons de canvi de les variables a cada coberta del sòl. Els resultats obtinguts mostren que hi ha una gran variabilitat, que augmenta amb el temps, entre els diferents models climàtics i escenaris considerats, que posa de manifest la incertesa associada a la modelització climàtica, a la generació d’escenaris d’emissions i a la naturalesa dinàmica i no determinista del sistema climàtic. Però en general, mostren que les glaceres seran una de les cobertes més exposades al canvi climàtic, i la mediterrània, una de les regions més vulnerables

L'Observatori Científic de la Ciutat Mediterrània : estudi de cas avaluació del Fòrum virtual de l'Evolució

La meva recerca s'ha centrat a analitzar la manera com els fòrums especialitzats poden ser útils a la difusió de la cultura i en concret als museus del segle XXI i de quina manera se'n beneficien també els ciutadans.

Jürgen Habermas i Michel Foucault : dues concepcions de racionalitat

Aquest treball vol mostrar que el debat de la raó il·lustrada, ja sigui des d'una posició de relativa defensa (com la que pren l'alemany Jürgen Habermas) o des d'una posició més crítica (personalitzada en aquest cas pel filòsof francès Michel Foucault), encara avui, al començament del segle XXI, determina plenament el debat sobre la racionalitat humana en general. El treball s'emmarca dins l'àmbit de la filosofia contemporània, més concretament dins la problemàtica filosòfica entorn de la raó que es va plantejar amb l'adveniment de la Modernitat, després amb l'anomenada Postmodernitat i actualment amb el corrent del Pensament Únic.

Com coneixen Descartes i Hume? : Una petita història del coneixement i les seves conseqüències contemporànies

És una anàlisi sobre el problema del coneixement als segles XVII (racionalisme) i XVIII (empirisme) i la seva influència en l'epistemologia contemporània. En concret, es comparen les teories del coneixement de René Descartes i de David Hume, es demostra la seva vigència al segle XXI i es proposa una aplicació extrafilosòfica al seu pensament.

Intel·ligència emocional : una aproximació crítica

L'objectiu d'aquest treball és intentar reflexionar sobre tots aquests interrogants i redefinir el concepte d'intel·ligència al començament del segle XXI, analitzant alhora l'impacte real que la IE ha tingut i té en el món de l'empresa espanyola. En conjunt, el treball proposa una relectura del fenomen de la intel·ligència humana i recull tant les opinions de més relleu dels autors més significatius com dades empíriques que ajuden a comprendre de manera pràctica si realment hi ha hagut, o s'està produint, una autèntica mutació social en la comprensió de la intel·ligència.

Terrenys erms : analitzar les pràctiques artístiques digitals

Peer-reviewed

M-Library in an m-University : changing Models in the Open University of Catalonia

The general perspective of M-technologies and M-Services at the Spanish universities is not still in a very high level when we are ending the first decade of the 21st century. Some Universities and some of their libraries are starting to try out with M-technologies, but are still far from a model of massive exploitation, less than in some other countries. A deep study is needed to know the main reasons, study that we will not do in this paper. This general perspective does not mean that there are no significant initiatives which start to trust in M-technologies from Universities and their libraries. Models based in M-technologies make more sense than ever in open universities and in open libraries. That's the reason why the UOC's Library began in late 90s its first experiences in the M-Technologies and M-Libraries developments. In 1999 the appropriate technology offered the opportunity to carry out the first pilot test with SMS, and then applying the WAP technology. At those moments we managed to link-up mobile phones to the OPAC through a WAP system that allowed searching the catalogue by categories and finding the final location of a document, offering also the address of the library in which the user could loan it. Since then, UOC (and its library) directs its efforts towards adapting the offer of services to all sorts of M-devices used by end users. Left the WAP technology, nowadays the library is experimenting with some new devices like e-books, and some new services to get more feedback through the OPAC and metalibrary search products. We propose the case of Open University of Catalonia, in two levels: M-services applied in the library and M-technologies applied in some other university services and resources.