Chaucer's "makyng" of the Romaunt of the Rose

Despite its being the first testimony of Chaucer’s genius, the interest of modern criticism in the Romaunt has mainly focused on the issue of authorship, whereas the efforts to assess this text as a translation have been limited both in their number and in their scope. This paper discusses Chaucer’s translation of the Roman de la Rose, and provides an evaluation of Fragment A from a modern traductological perspective, while taking account of contemporary theoretical positions. First, this article compares the Romaunt with Chaucer’s later translating practice. Second, taking into account that the immediate audience of the Romaunt would have been cognizant of French, this essay considers the pragmatic function of this translation. Finally, I reconstruct some of Chaucer’s decisions in the translation process, and then I present the translation strategies he adopted in order to create an English metapoem which replicated the spirit of the Roman, thus proving the adequacy of English for poetic expression.

Tratado rápido de filosofía y otros poemas

Se presentan en “Tratado rápido de filosofía y otros poemas”, cuatro poemas seleccionados de tres poemarios escritos por Bartolomé Nieto Munuera, surcador incansable de mares de letras y sentimientos sujetos a mareas, algas y musgos: Ribera de la entropía, La estirpe del aire, y Noches de Quart Hadasht. A pesar de su prematura muerte, a este gran poeta le ha sobrado tiempo para regalarnos una obra intensa y coherente donde abundan interpretaciones saturadas de inteligencia y una estética cuya serenidad se mece dialécticamente en el pensamiento crítico regalándonos versos de una profundidad casi insondable. Nieto interpreta la realidad como la vive y la piensa dejando translucir un perfume delicado que se desprende lentamente al son de la pulcritud irredenta de este hermeneuta culto e intuitivo.

Jofré (1965): un projecte operístic de Joan Valls Jordà amb música d’Amand Blanquer

La troballa del mecanoscrit del primer acte d’un projecte d’òpera de 1965, amb llibret del poeta Joan Valls Jordà (1917-1989) i al qual havia de posar música el compositor Amand Blanquer Ponsoda (1935-2005), aporta noves dades al voltant de la creació operística en valencià. Jofré, que havia de tenir tres actes (el segon dels quals dividit en dos quadres), va restar entre els papers del poeta fins a la seua mort i, posteriorment, ha estat custodiat en el fons Joan Valls de l’Arxiu Municipal d’Alcoi. Al llarg de gairebé cinquanta anys, sols hem pogut trobar una breu referencia de la seua existència, feta pel mateix Blanquer. Retrobar-la ara suposa, en primer lloc, donar a conèixer un inèdit de Valls; i, en segona instància, modificar la nostra percepció d’aquest gènere a les terres valencianes de la mà d’aquests dos alcoians imprescindibles.

Memoria de una Ninfa Cantábrica

En este texto se rinde un emotivo y poético homenaje a la memoria de Carmen Chamizo Vega.

Com fer lectors de poesia en secundària

En aquest article es presenten una sèrie d’activitats pràctiques i de reflexions amb el propòsit de fer lectors de poesia a Secundària, tot un repte per al professorat. S’hi insisteix en la necessitat de treballar a l’aula textos poètics per descobrir una altra forma d'utilitzar el llenguatge, vinculada al joc del ritme i la rima de les paraules, i perquè la poesia és indispensable per al desenvolupament intel·lectual i afectiu. Es pretén així facilitar experiències gratificants per ajudar el nostre alumnat a descobrir el gust per la lectura, l'escriptura i la dramatització de textos poètics.