Pràctica 8: La importància dels afectes en la infància

Un dels aspectes més importants que té rellevància quan tractem amb l’alumnat de segon cicle d’educació infantil és l’afecte, terme dins del qual també se n’engloben d’altres, tals com l’estima, la protecció, la violència o el maltractament. Per tant, es fa necessària dins d’aquesta assignatura una pràctica que faça al·lusió a la importància dels afectes en la infància. Podem disposar de l’entrevista gravada que se li fa a una especialista en el tema, Pepa Horno, psicòloga i consultora independent en infància, afectivitat i protecció des de 2004 fins a 2009 a temps parcial i des de desembre de 2009 fins a l’actualitat a temps complet com a membre del grup Espirales Consultoría de la Infancia. Les paraules de Pepa Horno, a més de les qüestions plantejades a classe, ajudaran que el nostre alumnat reflexione sobre aspectes bàsics dels afectes en la infància.

Pràctica 10. Principis fonamentals per a un bon desenvolupament harmònic de la infància

L’equip de Lóczy concep la vida dels xiquets i les xiquetes, i les relacions que tenen els adults amb ells, a partir d’uns principis que determinen l’acció de cadascun. És necessari conèixer-los per endavant per comprendre la raó de ser i el valor del sistema d’atencions personals tan innovador que es duu a terme. Tots els aspectes de la vida quotidiana dels nens i les nenes, als quals l’equip sencer presta la major atenció, s’estableixen regularment i amb tot detall a partir d’aquests principis: - Valor de l’activitat autònoma. - Valor de la relació afectiva privilegiada. - Necessitat d’afavorir en el xiquet i la xiqueta la presa de consciència de si mateix i del seu entorn. - Importància d’un bon estat de salut física, que serveix de base a la bona aplicació dels principis precedents, però que és també el seu resultat. Aquests quatre principis tenen igual importància, i el projecte educatiu que es duu a terme adquireix valor perquè es respecten simultàniament i de forma constant. Si es desatén qualsevol d’ells, es falliria l’equilibri de l’experiència que s’ofereix al xiquet (David i Appell, 2010).

Pràctica 5: Coeducació

Coeducar significa «educar les persones al marge dels rols i els estereotips que ens imposa la societat, de manera que tinguen les mateixes oportunitats i no se’ls imposen diferències socioculturals (joguets, colors, formes de comportar-se, etc.) per ser home o dona». Per aquest motiu, coeducar no és educar a les mateixes aules els xiquets i les xiquetes, sinó propiciar un canvi en la cultura de l’escola infantil. Aquest canvi es basa a tenir cura de les relacions quotidianes a l’escola infantil, promovent una educació afectiva que afavorisca les relacions en igualtat i rebutge la violència, els prejudicis i els comportaments sexistes des d’edats primerenques i promoga la resolució pacífica de conflictes. Amb aquesta pràctica intentarem mostrar una experiència educativa que promoga la igualtat de gènere en l’alumnat d’educació infantil.