Annex 7.1.a. Pràctica 3. Desenvolupament psicomotor de 3 a 6 anys

El document és l'anex 7.1.a. de la práctica 3. Desenvolupament psicomotor de 3 a 6 anys.

Annex 7.1.b. Pràctica 4. Desenvolupament de l'escriptura

El document és l'annex 7.1.b de la pràctica 4. Desenvolupament de l'escriptura.

Annex 7.1.c. Pràctica 6. Evolució de la figura humana

El document és l'annex 7.1.c. de la pràctica 6. Evolució de la figura humana.

Annex 7.1.d. Pràctica 12. Coneixement de la realitat

El document és l'annex de la pràctica 12. Coneixement de la realitat en Educació Infantil.

Annex 7.2. Fitxes d'activitats de lectoescriptura

El document inclou un conjunt de fitxes de lectoescritura per a elaborar la pràctica 4.

Annex 7.7. Jocs intel·ligències múltiples

Jocs per a treballar les intel·ligències múltiples.

Pràctica 1. Els meus companys de classe

Abans de començar qualsevol assignatura és necessari i convenient que els alumnes coneguen els aspectes curriculars del material (objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació) i els qui compartiran de manera personal el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, és a dir, el docent i els companys que componen el grup classe. En aquest sentit, les activitats de dinàmiques de grups són una eina molt útil, amena i de fàcil aplicació que afavoreixen el coneixement dels membres del grup i la seua interacció. Aquesta pràctica és una dinàmica de grup que permet conèixer aspectes dels alumnes del grup que en el transcurs del curs poden ser d’utilitat i pràctica. Aquests aspectes poden referir-se a aspectes personals, professionals i competencials que tinguen els alumnes.

Pràctica 2. Tot el que sabem. Qüestionari de coneixements previs

L’espai europeu d’educació superior (EEES) afavoreix una nova metodologia en la pràctica docent amb l’alumnat. L’avaluació dels coneixements previs de les diferents assignatures que l’alumnat realitza passa a ser un element clau per a millorar la qualitat de la docència universitària. L’establiment d’un bon vincle educatiu entre el professorat i l’alumnat universitari, és fonamental per ajudar en l’estudi, anàlisi i reflexió de l’activitat acadèmica realitzada per l’alumnat. Per aquest motiu, per a una bona planificació de la intervenció educativa, s’han de conèixer els continguts que seran tractats amb els estudiants, i poder disposar d’informació per a prevenir les possibles dificultats d’aprenentatge que puguen sorgir en el desenvolupament de l’assignatura.

Pràctica 4. Estils de referència

La utilització de referències és una pràctica molt normal en las disciplines que generen coneixement. L’adopció d’un estil de referència compartit facilita l’elaboració i redacció de treballs, així com la comprensió per part d’altres professionals interessats per disciplines afins. Per això, és imprescindible que els futurs professionals de l’educació tinguen habilitats per a referenciar treballs elaborats per altres autors en els seus informes i dossiers.

Pràctica 5. Aspectes del desenvolupament en la legislació de l’escola infantil del primer cicle

L’educació infantil, com a etapa educativa amb entitat pròpia, està reconeguda a la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE) i en les disposicions que la desenvolupen. En aquesta pràctica es pretén en primer lloc, contextualitzar aquesta etapa en la legislació vigent, coneixent la seua estructura i organització, i en segon lloc analitzar i reflexionar sobre els aspectes fonamentals del desenvolupament en què es basen el Reial Decret 1630/2006 i el Decret 37/2008. Per altra banda, analitzarem les variables contextuals que arreplega la legislació i que influeixen en el desenvolupament del xiquet d’edat infantil.

Pràctica 6. L’arribada d’un alumne a l’escola infantil

Un dels esdeveniments que ocorren en els inicis del cicle vital del nostre entorn sociocultural és la incorporació a l’escola infantil. Aquest fet és determinant en el desenvolupament evolutiu del xiquet ja què provoca un canvi important en el seu context vital. L’escolarització de l’infant comporta un canvi fonamental en la seua existència, ja que els xiquets tenen un rol dins del seu àmbit familiar que els fa sentir-se segurs i estimats i que l’entrada al centre d’educació infantil modificarà, engrandirà i diversificarà en funció de les interaccions que es desenvolupen. El terme període d’adaptació és utilitzat per a definir aquest procés inicial d’incorporació a l’escola infantil.