Elaboració de la guia docent de l’assignatura Llengua Catalana aplicada a les Ciències de l’Activitat Física i l’Esport

El propòsit de la xarxa 3252 ha estat el de plantejar una sèrie de canvis en la guia docent de l’assignatura «Llengua Catalana aplicada a les Ciències de l’Activitat Física i l’Esport» (codi 16830), la qual, al nostre parer, acompleix els requisits de llengua d’ús homologable a d’altres d’impartides pel Departament de Filologia Catalana de la UA a la Facultat d’Educació, però no compta amb un inseriment adient en el marc dels estudis del grau que l’acull, ço és, CAFE. En aquest sentit, la memòria present vol ser testimoni dels canvis suggerits en pro d’un encaixament més orgànic i esclaridor d’acord amb una visió fonamentada en el Tractament Integrat de Llengua i Continguts.

Jordi de Manuel i el futur: la justa transgressió

Article que analitza l’obra de Jordi de Manuel, creador de la nissaga de l’inspector de policia Marc Sergiot. Una veu original, plenament consolidada, que representa la modernitat, la permeabilitat i la capacitat de reinvenció del gènere en llengua catalana. Una producció arriscada, que adquireix l’excel·lència en la seva dimensió de conjunt, com un corpus complet i complex d’indubtable densitat intel·lectual.

Maria-Antònia Oliver o el plaer de narrar en femení

Maria-Antònia Oliver és una figura cabdal en la història de la novel·la policíaca en llengua catalana. Amb un personatge principal innovador en el panorama literari català dels anys vuitanta, Oliver destaca per una sèrie d’aspectes com són el seu personatge principal, feminista i representant del hard-boiled i la forta crítica social, especialment centrada en l’illa de Mallorca, aspectes que són objecte d’estudi en aquest article. Temes com el feminisme, l’impacte social del turisme o la situació de la llengua catalana a les Balears formen part de les seves obres i demostren el compromís social de l’autora mallorquina.

Antoni Serra, ètica negra des d’un llaüt

En aquest article es traça una panoràmica per les obres de gènere negre d’Antoni Serra. Tot i això, la producció de gènere de Serra no es pot entendre sense tres característiques essencials: les referències al clàssic; la voluntat de testimoniatge del canvi social; i el lligam entre el gènere negre i la història contemporània. L’article també indaga sobre els motius que duen a l’escriptor a interessar-se per aquest gènere literari i el relaciona amb algunes de les eleccions que va haver de prendre l’escriptor: canviar de llengua després d’uns inicis en castellà que li havien comportat els primers èxits i l’elecció de la llengua catalana com una conseqüència més de la lluita antifranquista.

Del fràgil color taronja de les palmeres d'Elx a la tardor

En este artículo se plantea la conveniencia de salvaguardar los valores menores de las ciudades y de los paisajes. En este caso, se defiende el color anaranjado-amarillento de los racimos de dátiles a punto de madurar que caracterizaba el paisaje ilicitano en el otoño, algo que con la pérdida de valor agrícola de estas plantaciones y con el desarrollo de un exagerado sentido de la limpieza, ha dejado de estar presente en los huertos y jardines de Elche.

La llengua de les Poesies d’Ausiàs Marc: un tast de la sintaxi (i)

Pararem atenció sobre la construcció “Preposició en + Gerundi” (que té en Marc una de les primeres documentacions en l’expressió de l’anterioritat immediata) i sobre les perífrasis “estar + Gerundi” i “venir a/ en + Infinitiu”. Aquestes qüestions sintàctiques tenen un relleu particular dins els processos de gramaticalització en català, en l’estudi de la variació diacrònica, funcional i territorial i, finalment, en la construcció del model de llengua normativa contemporani.

Com Sona l’ESO: un exemple del tractament de la llengua i la literatura des de l’àrea de música dins del concepte d’ensenyament integral

Com Sona l'ESO és un projecte en què s’integren música i dansa, literatura, llengua i educació amb una doble finalitat: traure fora de les quatre parets de l’aula el treball que es fa dia a dia amb l’alumnat i oferir-los l’oportunitat d’actuar en directe damunt d’un escenari. En aquest article es descriu el treball dins i fora de l’aula que culmina en aquest espectacle durant 16 edicions està recorrent diferents poblacions i centres del territori lingüístic i es posa en valor el caràcter multidisciplinari, la implicació social, el protagonisme de l’alumnat i l’èxit d’un treball que esdevé plenament aprenentatge significatiu.

Noves (i velles) didàctiques per a ensenyar llengua i literatura amb les TIC

Aquest article parteix de la hipòtesi inicial que les eines TIC presenten un gran potencial per millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura, però que aquesta potencialitat (COLL: 2008) només es pot fer efectiva quan es fonamenta en una sòlida formació del professorat i quan l'ús de les TIC s'integra en metodologies actives que atorguen el protagonisme a l'estudiant i que se centren en l'acompanyament al llarg del procés, com els treballs per projectes o les seqüències didàctiques (SD) (CAMPS: 1994). Per desenvolupar aquest plantejament, primerament argumentaré la necessitat d'una formació dels docents que ha d'incloure tant la integració de les eines i dels recursos tecnològics que tenim al nostre abast, com els coneixements sobre els continguts que volem ensenyar i els coneixements pedagògics sobre com s'ensenya i com s'aprèn. I, tot seguit, em centraré en les característiques de les SD i en les possibilitats que obren per integrar els avenços que la recerca en didàctica de la llengua i de la literatura ha posat de manifest, i defensaré que són el millor marc per a un ús significatiu de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Tractament integrat de la llengua i la literatura en una zona castellanoparlant

Davant la problemàtica que l’ensenyament del valencià té a localitats de parla castellana, aquest article aplica el tractament integrat de la llengua i la literatura en la localitat de parla castellana d’Elda (l’Alt Vinalopó). Els professors-autors arriben a la conclusió que aprendre una llengua significa aprendre a comunicar-se en eixa llengua. Així doncs, en l’article els autors enumeren i expliquen una sèrie de mesures que han desenvolupat en el seu institut per a obtenir un ensenyament basat en l’enfocament comunicatiu; amb el propòsit de «entendre i fer-se entendre amb fluïdesa».

Percepcions entorn de la llengua en un centre educatiu amb PPEC a Pego

En aquest TFG és pretén conèixer les percepcions dels xiquets de primària sobre la llengua d'un poble valencianoparlant, però a una escola on sols hi ha una línia amb un Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà. Tractarem d'esmentar com conviuen les dos llengües en aquest context específic, per això ens farem servir de l'etnografia educativa.