Τesting models for the beginnings of the Aurignacian and the advent of figurative art and music: The radiocarbon chronology of Geißenklösterle

The German site of Geißenklösterle is crucial to debates concerning the European Middle to Upper Palaeolithic transition and the origins of the Aurignacian in Europe. Previous dates from the site are
central to an important hypothesis, the Kulturpumpe model, which posits that the Swabian Jura was an area where crucial behavioural developments took place and then spread to other parts of Europe. The previous chronology (critical to the model), is based mainly on radiocarbon dating, but remains poorly constrained due to the dating resolution and the variability of dates. The cause of these problems is disputed, but two principal explanations have been proposed: a) larger than expected variations in the production of atmospheric radiocarbon, and b) taphonomic in?uences in the site mixing the bones that were dated into different parts of the site. We reinvestigate the chronology using a new series of radiocarbon determinations obtained from the Mousterian, Aurignacian and Gravettian levels. The results strongly imply that the previous dates were affected by insuf?cient decontamination of the bone collagen prior to dating. Using an ultra?ltration protocol the chronometric picture becomes much clearer. Comparison of the results against other recently dated sites in other parts of Europe suggests the Early Aurignacian levels are earlier than other sites in the south of France and Italy, but not as early as recently dated sites which suggest a pre-Aurignacian dispersal of modern humans to Italy byw45000 cal BP. They are consistent with the importance of the Danube Corridor as a key route for the movement of people and ideas. The new dates fail to refute the Kulturpumpe model and suggest that Swabian Jura is a region that contributed signi?cantly to the evolution of symbolic behaviour as indicated by early evidence for ?gurative art, music and mythical imagery. © 2012 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Precision dating of the Palaeolithic: A new radiocarbon chronology for the Abri Pataud (France), a key Aurignacian sequence

This paper presents a new series of AMS dates on ultrafiltered bone gelatin extracted from identified cutmarked or humanly-modified bones and teeth from the site of Abri Pataud, in the French Dordogne. The sequence of 32 new determinations provides a coherent and reliable chronology from the site's early Upper Palaeolithic levels 5-14, excavated by Hallam Movius. The results show that there were some problems with the previous series of dates, with many underestimating the real age. The new results, when calibrated and modelled using a Bayesian statistical method, allow detailed understanding of the pace of cultural changes within the Aurignacian I and II levels of the site, something not achievable before. In the future, the sequence of dates will allow wider comparison to similarly dated contexts elsewhere in Europe. High precision dating is only possible by using large suites of AMS dates from humanly-modified material within well understood archaeological sequences modelled using a Bayesian statistical method. © 2011.

Similitudes y diferencias en el proceso de evolución tipológica del Musteriense al Auriñaciense en la cueva de Gatzarria (País Vasco)

[ES] En relación al debate sobre la posición del Castelperroniense en el proceso de transformación del Paleolítico medio al superior, el nivel Cjn3 de Gatzarria, frente a la extendida opinión que hace de ese complejo industrial un episodio terminal del Paleolítico medio, constituye el conjunto tipológico de base de la secuencia filética auriñaciense en este importante yacimiento pirenaico. En efecto, los diversos análisis estadísticos aplicados sobre variadas estructuras tipológicas de la serie estratigráfica completa y, más específicamente, de los tecnocomplejos más implicados en ese proceso de cambio, ponen reiteradamente de manifiesto la vinculación directa de la serie castelperroniense con el episodio protoauriñaciense antiguo de Cjn2, y a través de éste con el desarrollo general del proceso filético leptolítico auriñacoide, así como su manifiesta discontinuidad con el repertorio musteriense de Cj. Por consiguiente, en el caso de Gatzarria, parecería más oportuno hablar de ruptura que de transición en el proceso de evolución tipológica entre los complejos industriales musteroides y auriñacoides.

Veintisiete años después del «Auriñaciense y Perigordiense en el País Vasco». Nuevas investigaciones de campo acerca del Paleolítico superior Inicial en el País Vasco

[ES] Veintisiete años después de la publicación de la primera síntesis sobre el Paleolítico superior inicial en el País Vasco, nos proponemos actualizar esta temática de acuerdo a los avances desarrollados en la investigación de campo a lo largo de estos años. Valoramos como un hito el citado artículo debido a diferentes motivos, que se exponen con cierto detalle en el texto. Debido a diferentes circunstancias (que intentaremos exponer), se detecta un desfase creciente entre actividad de campo y publicación de resultados, que de no corregirse puede dar lugar a excavaciones inéditas y, por tanto, no productivas.

Acerca del posible y derivado carácter tecnológico de ciertos tipos óseos debitados: los casos de muescas, «écaillés» y retocadores

[ES] Los análisis efectuados sobre una serie de tipos óseos debitados (muescas, "écaillés" y retocadores) pertenecientes a los niveles musteroides y auriñacoides de los yacimientos de Gatzarria (Pays de Soule, Pyrénées Atlantiques) y Abeilles (Montmaurin, Haute Garonne) posibilitan sugerir hipótesis relativas a su causalidad. En este sentido, una gran parte del efectivo global examinado pudiera relacionarse directamente con determinados tratamientos tecnológicos de fractura, talla y retoque.

Chronology of the Grotte du Renne (France) and implications for the context of ornaments and human remains within the Châtelperronian

There is extensive debate concerning the cognitive and behavioral adaptation of Neanderthals, especially in the period when the earliest anatomically modern humans dispersed into Western Europe, around 35,000–40,000 B.P. The site of the Grotte du Renne (at Arcy-sur-Cure) is of great importance because it provides the most persuasive evidence for behavioral complexity among Neanderthals. A range of ornaments and tools usually associated with modern human industries, such as the Aurignacian, were excavated from three of the Châtelperronian levels at the site, along with Neanderthal fossil remains (mainly teeth). This extremely rare occurrence has been taken to suggest that Neanderthals were the creators of these items. Whether Neanderthals independently achieved this level of behavioral complexity and whether this was culturally transmitted or mimicked via incoming modern humans has been contentious. At the heart of this discussion lies an assumption regarding the integrity of the excavated remains. One means of testing this is by radiocarbon dating; however, until recently, our ability to generate both accurate and precise results for this period has been compromised. A series of 31 accelerator mass spectrometry ultra?ltered dates on bones, antlers, artifacts, and teeth from six key archaeological levels shows an unexpected degree of variation. This suggests that some mixing of material may have occurred, which implies a more complex depositional history at the site and makes it dif?cult to be con?dent about the association of artifacts with human remains in the Châtelperronian levels.

Chronology of the site of Grotte du Renne, Arcy-sur-Cure, France: implications for Neanderthal symbolic behaviour

Higham et al (2010) published a large series of new dates from the key French Palaeolithic site of the Grotte du Renne at Arcy-sur-Cure. The site is important because it is one of only two sites in Europe in which Châtelperronian lithic remains co-occur with Neanderthal human remains. A large series of dates from the Mousterian, Châtelperronian, Aurignacian and Gravettian levels of the site was obtained. The 14C results showed great variability, which Higham et al (2010) interpreted as most likely to be due to mixing of archaeological material in the site. In contrast, Caron et al (2011) suggested that the site stratigraphy is well preserved and that the problem with the variability in the radiocarbon ages was due to unremoved contamination in the dated bone. In this paper we address their critique of the original Higham et al (2010) paper

Étude archéozoologique des restes fauniques des unités aurignaciennes F, G et H du site de Siuren-I, Crimée (Ukraine)

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal.

L'apport du réaffûtage à la variabilité morphométrique des pointes de projectile aurignaciennes en bois de cervidé

Ce projet combine l’archéologie expérimentale, l’analyse morphométrique et la comparaison des résultats à l’assemblage archéologique de l’Abri Cellier (Dordogne, France) (N = 12) dans le but de quantifier l’apport du réaffûtage à la variabilité des formes et des dimensions des pointes de projectile aurignaciennes en bois de cervidé. La relecture morphofonctionnelle de la série expérimentale de Knecht (N = 79) couplée à une reproduction expérimentale récente (N = 9) démontre que la nature des dommages infligés au fût des pointes dépend (1) de la force du tir, (2) de la nature de la cible impactée et, (3) des propriétés biomécaniques du matériau employé. Pour sa part, le réaffûtage dépend (1) de l’expérience du réaffûteur et, (2) de la séquence technique employée. Ce comportement est standardisé et demeure indépendant du type de pointe de même que du type de dommage du fût. Les changements morphométriques associés à ce comportement se résument (1) à un déplacement progressif de l’épaule de la base vers le fût de la pointe, (2) à une tendance à l’accroissement de l’angle du fût et, (3) à une localisation des traces de réaffûtage sur le tiers distal de la partie distale de la pointe. Puisque l’utilisation et le réaffûtage sont deux processus impossible à départager sur les artefacts, nous proposons l’adoption d’une mesure, le ratio proximo-distal (RP/D) afin de traduire l’intensité de ces processus convergents et faciliter la comparaison entre les assemblages archéologiques.

Les Primeres indústries del Paleolític Superior al Nord de Catalunya: L'Aurinyacià del Reclau-Viver

En aquest treball s'intenta demostrar que els nivells inferiors de la Cova del Reclau-Viver de Serinyà s'han d'atribuir a un Aurinyacià Primitiu, els més profunds, i a un Aurinyacià Antic o Aurinyacià I els que ja estan en contacte amb el Gravetià

El jaciment paleolític de Cal Coix (Maçanet de la Selva)

Descripció del jaciment arqueològic de Cal Coix, al terme municipal de Maçanet de la Selva. Es descriuen els fragments trobats pel seu descobridor, Francerc Riuró, i per Miquel Oliva i Josep M.Corominas, i dipositats al Museu Arqueològic Provincial de Girona

El pas del Paleolític Superior a Catalunya i la seva interpretació dins el context geogràfic franco-ibèric

S'ha analitzat el pas del paleolític mitjà al paleolític superior a Catalunya en base a l'estudi dels jaciments de la cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa) i de les coves del Reclau -Arbreda, Mollet i Reclau Viver-(Serinyà, Pla de l'Estany). En concret s'ha estudiat la cultura material i la fauna dels nivells mosterians tardans (paleolítc mitjà final) de les coves de l'Arbreda i dels Ermitons i dels aurinyacians (paleolític superior inicial) de les coves de l'Arbreda i de Mollet. Igualment s'han analitzat els territoris d'explotació de la cova dels Ermitons i de les coves del Reclau. D'aquesta anàlisi es desprén que els dos jaciments se situen en medis absolutament diferents. S'han analitzat els contextos geològics dels dos llocs, s'ha fet les descripció morfològica de cada un dels dos jaciments, així com l'estratigràfica i sedimentològica de cada cova. S'han datat els nivells mosterians i aurinyacians esmentats pel mètode del Carboni 14 AMS, així com també els aurinyacians de la cova del Reclau Viver. S'acompanyen aquestes dades amb les anàlisis paleoecològiques corresponents que s'han pogut efectuar: palinologia, antracologia, ictiologia, herpetologia, aus, quiròpters, insectívors i rosegadors. Es comparen les datacions obtingudes ambles d'altres jaciments i troballes catalans del mateix període: l'abric Romaní (Capellades, Anoia), la Roca dels Bous (Camarasa, la Noguera) i la mandíbula de Banyoles (Pla de l'Estany). Cim a conclusions s'estableixen les diferències a Catalunya entre el paleolític mitjà (cultura de l'home Neandertal) i el paleolític superior (cultura de l'home anatòmicament modern). En el segon apareix la tècnica de talla laminar, la indústria òssia ben elaborada, l'ornamentació, la decoració, es generalitza la importació del sílex com a matèria primera, es diversifica l'utillatge lític i hi ha una major utilització de les coves. S'interpreta aquest pas dins del context geogràfic franco-ibèric i es conclou que a Catalunya es caracteritza fonamentalment per dos fenòments: el reemplaçament abrupte i la contemporaneïtat. Aquesta abastaria entre 40.000 BP i el 33.000 BP segons cronologia radiocarbònica. Durant aquests temps la influència de la cultura del paleolític superior sobre la del paleolític mitjà seria escassa, encara que identificada per la presencia d'alguns útils de tipus paleolític superior en el tardomosterià de la cova dels Ermitons