Theoretical Underpinnings of Community-based Sentences and Custody for Young Offenders in Hong Kong

Much has been written about youth crime, justice and corrections in Hong Kong in the past three decades, in particular, about the historical roots of the youth justice system, causes of juvenile delinquency, and the outcomes of different rehabilitative programmes for young offenders. However, little is known in theory, practice and policy about how community-based and custodial sentences can achieve the goals of rehabilitation and correction for young offenders. In this paper, the author analyses the purposes of penal measures with reference to the classical theories of punishment, rather than empirical data or statistics. The author argues that a community-based sentence, in many respects, performs as or more effectively than a custodial programme in achieving the various sentencing aims.

History of offending behavior in first episode psychosis patients: A marker of specific clinical needs and a call for early detection strategies among young offenders.

OBJECTIVES: Previous literature suggests that early psychosis (EP) patients with a history of offending behavior (HOB) have specific clinical needs. The aims of this study were to assess: (1) the prevalence of HOB in a representative sample of EP; (2) the premorbid and baseline characteristics of patients with HOB, and (3) the potential differences in short-term outcome of such patients when compared to patients without HOB. METHODS: The Early Psychosis Prevention and Intervention Centre (EPPIC) admitted 786 EP patients between 1998 and 2000. Data were collected from patients' files using a standardized questionnaire. Data of 647 patients could be analyzed. RESULTS: HOB patients (29% of the sample) were more likely to be male with lower level of premorbid functioning and education, have used illicit substances and have attempted suicide. They presented with a more complex clinical picture and had poorer 18-month outcome. Most importantly, they had a significantly longer duration of untreated psychosis. CONCLUSIONS: On the basis of the high prevalence and specific features of EP patients with HOB, our study confirms a need for additional research in this domain and for the development of specific treatment strategies. Most importantly, it suggests a need for the promotion of early detection strategies among the populations of young offenders, considering that some of them may be going through the early phases of a psychotic disorder and that reduction of treatment delay and provision of well adapted interventions may have a significant impact at numerous levels in such patients.

History of offending behavior in first episode psychosis patients : a marker of specific clinical needs and a call for early detection strategies among young offenders

Plusieurs études suggèrent que les patients qui présentent un premier épisode psychotique et un passé délictueux présenteraient une clinique spécifique et nécessiteraient une prise en charge adaptée. A partir d'une cohorte de patients suivis pour un premier épisode psychotique dans la région de Melbourne {The Early Psychosis Prevention and Intervention Centre), nous avons analysé la prévalence d'actes délictueux dans leur passé (1), les caractéristiques cliniques à leur admission (2), l'évolution à court terme des patients ayant commis des délits par rapport aux autres patients (3). Nous avons également cherché à déterminer si des délits plus graves (atteinte à l'intégrité d'une personne) étaient corrélés à des caractéristiques cliniques particulières. Sur les 649 patients dont les données ont pu être analysées entre 1998 et 2000, 29% avaient un passé délictueux. Ils étaient en majorité des hommes et présentaient des difficultés sociales et scolaires plus importantes que les autres patients. Ils avaient également recours de manière plus régulière à des substances illicites et commis plus souvent des tentatives de suicide. Le tableau clinique qu'ils présentaient à leur admission dans le programme de soins était plus complexe et l'évolution globalement plus défavorable après 18 mois de traitement. Nous avons relevé aussi que la durée de psychose non traitée était plus longue que celle des autres patients. Enfin, les délits avec atteinte à l'intégrité d'une autre personne étaient plus fréquents en présence d'un insight faible et nécessitaient un plus grand nombre d'hospitalisation. Ces résultats confirment le besoin d'une recherche approfondie dans ce champ de la clinique et de stratégies de prévention et de soins plus spécifiques. Une détection précoce chez les jeunes hommes qui commettent des actes délictueux serait particulièrement importante puisque notre étude suggère que certains d'entre eux seraient dans une phase débutante et non reconnue d'un épisode psychotique. Une intervention plus rapide et adaptée pourrait avoir des conséquences positives à plusieurs niveaux.

History of offending behavior in first episode psychosis patients: A marker of specific clinical needs and a call for early detection strategies among young offenders

OBJECTIVES Previous literature suggests that early psychosis (EP) patients with a history of offending behavior (HOB) have specific clinical needs. The aims of this study were to assess: (1) the prevalence of HOB in a representative sample of EP; (2) the premorbid and baseline characteristics of patients with HOB, and (3) the potential differences in short-term outcome of such patients when compared to patients without HOB. METHODS The Early Psychosis Prevention and Intervention Centre (EPPIC) admitted 786 EP patients between 1998 and 2000. Data were collected from patients' files using a standardized questionnaire. Data of 647 patients could be analyzed. RESULTS HOB patients (29% of the sample) were more likely to be male with lower level of premorbid functioning and education, have used illicit substances and have attempted suicide. They presented with a more complex clinical picture and had poorer 18-month outcome. Most importantly, they had a significantly longer duration of untreated psychosis. CONCLUSIONS On the basis of the high prevalence and specific features of EP patients with HOB, our study confirms a need for additional research in this domain and for the development of specific treatment strategies. Most importantly, it suggests a need for the promotion of early detection strategies among the populations of young offenders, considering that some of them may be going through the early phases of a psychotic disorder and that reduction of treatment delay and provision of well adapted interventions may have a significant impact at numerous levels in such patients

Controlled study into the effectiveness of individual client-centred counselling for young offenders in residential care

This study is toe first documented account in the British Isles of an evaluation of the effectiveness of client-centred counselling with young offenders in secure residential care. It is a test of Rogers' (1957) position on the 'necessary and sufficient' conditions of therapeutic personality change within a counselling relationship. Forty teenage male offenders, the subjects of Training School Orders, were randomly allocated in equal numbers to either an experimental or control group. Boys in the experimental group received weekly individual sessions of client-centred counselling over a seven month period. Boys in the control group received no formal counselling but were shown to have similar intellectual, personality, socio-economic and criminal backgrounds to those in the experimental group. It was hypothesised that counselled subjects would show more positive outcomes than control subjects over a range of measures relating to criminal behaviour and self-conception. The results indicated that the counselled subjects had a significantly lower rate of offending and a srnaller range of offences over a mean follow-up period of 2.5 years. They were also licensed from the institution significantly earlier and spent less time in custody during a one year follow-up after counselling was completed. Self-conception measures gave less clear-cut results. The direction of change towards better adjustment favoured the counselled subjects but the magnitude was often small. Those counselled subjects with most positive behaviour change tended to have significantly improved self-evaluation, less self/ideal self discrepancy and more variation on 'actual' self concept compared to pre-counselling. The results are discussed in the context of client-centred theory, methodological adequacy of the experimental design, and their application to the future treatment of young offenders in secure residential care.

Systematic review and meta-analysis of interventions relevant for young offenders with mood disorders, anxiety disorders, or self-harm

Background: Mood and anxiety disorders, and problems with self harm are significant and serious issues that are common in young people in the Criminal Justice System. Aims: To examine whether interventions relevant to young offenders with mood or anxiety disorders, or problems with self harm are effective. Method: Systematic review and meta-analysis of data from randomised controlled trials relevant to young offenders experiencing these problems. Results: An exhaustive search of the worldwide literature (published and unpublished)yielded 10 studies suitable for inclusion in this review. Meta-analysis of data from three studies (with a total population of 171 individuals) revealed that group-based Cognitive Behaviour Therapy (CBT) may help to reduce symptoms of depression in young offenders. Conclusions: These preliminary findings suggest that group-based CBT may be useful for young offenders with such mental health problems, but larger high quality RCTs are now needed to bolster the evidence-base.

Adversidade familiar e problemas comportamentais entre adolescentes infratores e não-infratores

O presente estudo comparou adolescentes infratores e não-infratores com relação a dois aspectos: grau de adversidade familiar e grau de concordância entre a autopercepção e a percepção dos pais sobre problemas de comportamento dos jovens. Participaram deste estudo 40 adolescentes, 23 atendidos no Centro de Atenção e Apoio ao Adolescente (UNIFESP) e 17 adolescentes considerados infratores sob intervenção da Vara da Infância e da Juventude da comarca de Santos. Os instrumentos utilizados foram o Child Behavior Checklist (CBCL), Youth Self Report (YSR) e o Índice de Adversidade Familiar de Rutter. O Índice de Adversidade Familiar do grupo de adolescentes infratores foi significativamente maior. Os resultados apontaram ainda que, embora a diferença não tenha sido estatisticamente significante, a porcentagem dos escores de discordância nas percepções sobre problemas de comportamento foi maior entre os adolescentes infratores e seus pais.

Personalitat i psicopatologia en menors infractors

En l’àmbit de justícia juvenil és freqüent observar que els joves presenten dificultats personals, més enllà del tipus de delicte que hagin comès. Aquestes dificultats poden ser de caire psicològic, familiar i comunitari. Pel que fa a les dificultats de caire psicològic en què se centra la recerca, destaquen com a més significades entre els joves infractors determinats trets de personalitat com ara immaduresa, agressivitat o aïllament. També de psicopatologia associada com ara trastorn de conducta i trastorn negativista desafiant, entre d’altres. Aquesta recerca es fonamenta en la necessitat de conèixer les característiques individuals i grupals dels menors infractors pel que fa a variables de personalitat i possible psicopatologia associada. Tres són els objectius que es marca la recerca: 1) fer una descripció de les variables sociodemogràfiques i delictives; 2) estudiar les característiques de personalitat que estan presents en la població dels menors infractors, i 3) avaluar la prevalença de problemes psicopatològics dins d’aquesta població. Amb aquest estudi queda evident la necessitat de tractament en els joves de justícia juvenil i alhora també la necessitat d’avaluar correctament cada jove individualment. Malgrat que s’observa un patró similar en els joves que realitzen actes delictius, també és veritat que observem una certa variabilitat individual que s’ha de tenir en compte per poder fer un tractament més adequat a les seves necessitats.

La reincidència en el Programa de Mediació i Reparació de menors

L’estudi actualitza la taxa de reincidència dels menors que durant l’any 2008 van finalitzar un programa de mediació o reparació (MRM) i als quals s’ha seguit fins el 30 de juny de 2011 per saber si han reincidit, és a dir, si han tornat a prendre contacte amb el sistema d’execució penal a Catalunya, ja sigui com a infractors juvenils o com a adults, en mesures d’execució penal a la comunitat o en el sistema penitenciari català. En total, la població estudiada ha estat de 2.022 subjectes. També s’han estudiat les poblacions d’altres tres mesures o programes que a priori es pensava que podrien correspondre a segments de població similars als del Programa de MRM i es volia comprovar si efectivament era així. Aquests tres grups de població estudiada són: 1) els menors i joves als que s’ha aplicat l’Art. 27.4 de la LORPM5/2000 (no continuar la tramitació de l’expedient), 2) aquells als que s’ha aplicat la mesura d’amonestació i 3) els joves per als quals l’informe tècnic proposava una mesura de prestacions en benefici de la comunitat. En l’informe es donen resultats del perfil dels infractors i de les víctimes; de les característiques del Programa de MRM; de la reincidència i les seves característiques; del perfil del jove reincident; es fa una anàlisi específica des de les perspectives de gènere i d’estrangeria; es comparen els programes i mesures esmentats i finalment es fan un seguit de recomanacions derivades dels resultats i de les conclusions.

La reincidencia en el programa de mediación y reparación de menores

El estudio actualiza la tasa de reincidencia de los jóvenes que realizaron un programa de mediación i reparación penal juvenil en el año 2008 y a los que se siguió hasta el 30 de junio de 2011 para saber si habían vuelto a reincidir en algún delito, ya fuese como menores o como adultos. Se exponen los resultados tanto del perfil general de los menores, como de las características de los que son reincidentes. El estudio compara también esta intervención con otras medidas o programas como la amonestación, la aplicación del artículo 27.4 de la LORPM 5/2000 de no continuar tramitando el expediente, o las propuestas del equipo técnico respecto a imponer una medida de prestación en beneficio de la comunidad.

El temps en la justícia de menors

La recerca es proposa conèixer el temps objectiu que triga el sistema penal juvenil a donar resposta a les conductes presumptament delictives dels joves que hi arriben. L’interès per comptabilitzar i analitzar aquest temps de resposta del sistema penal juvenil es basa en dos motius: el primer és conèixer la incidència que té el temps en l’eficiència del sistema, eficiència que se sol associar al fet que es resolguin els assumptes amb agilitat. El segon motiu té a veure amb l’eficàcia de la pena o de la resposta que l’infractor pugui rebre. Des de l’àmbit penal i criminològic diversos autors, citats en la recerca, assenyalen que una resposta més ràpida fa la pena més eficaç. La recerca ha estudiat 8.059 procediments oberts a Catalunya l’any 2008 a joves infractors i en dona dades de la durada segons algunes variables (referides a les característiques dels joves, als fets delictius, al tipus de resolució, al territori que l’ha gestionat, als casos en els que s’ha fet mediació i reparació de menors, etc.). En els casos que ha estat possible, també s’ha fet una comparació entre l’any d’estudi (2008) i un any de control (2005) per saber quines han estat les diferències. Aquesta és la primera recerca que es publica a Catalunya sobre el total de temps que triga la justícia penal a donar resposta a una infracció presumptament comesa per un menor.

El tiempo en la justicia de menores

Este estudio aporta datos sobre el tiempo objetivo que tarda el sistema penal juvenil en dar respuesta a las conductas presuntamente delictivas de los jóvenes que llegan al sistema. El interés por contar y analizar este tiempo de respuesta del sistema penal juvenil se basa en dos justificaciones: la primera es conocer la incidencia que tiene el paso del tiempo en la eficiencia del sistema, eficiencia que se suele asociar al hecho que se resuelvan los casos con rapidez. El segundo motivo tiene que ver con la eficacia de la pena o de la respuesta que el infractor pueda recibir. Desde el ámbito penal y criminológico diversos autores, citados en la investigación, señalan que una respuesta más rápida hace la pena más eficaz. La investigación ha estudiado 8.059 procedimientos abiertos en Catalunya el año 2008 a jóvenes infractores y da datos respecto la duración según algunas variables (referidas a las características de los jóvenes, los hechos delictivos, el tipo de resolución, el territorio que la ha gestionado, los casos en los que se ha realizado una mediación y reparación de menores, etc.). En los casos que ha sido posible, también se ha realizado una comparación entre el año de estudio (2008) y un año de control (2005), para conocer cuales han sido estas diferencias. Es la primera investigación que se publica en Catalunya sobre el total de tiempo que tarda la justicia penal en dar respuesta a una infracción presuntamente cometida por un menor.

‘A tiger that wants to become a lion’: Violent forms of agency among youth in Cape Verde

Cape Verdean prison population raised 100% in the last ten years: in this paper I offer an interpretation of this disturbing figure, addressing the issue of young offenders and children in conflict with the law, the perception of youth crime in Cape Verde, and how the government has recently dealt with these issues. Cape Verde currently deploys a repressive approach to the issue of youth crime: in this draconian context, I will follow the application of policies and laws targeting juvenile delinquents as well as the public and media discourse on the issue. At the same time, through interviews with younger inmates in prisons and institutions, I will relocate young offenders’ behavior and activity within their wider social context, providing urgently needed data on the cultural and social dimensions of juvenile offending and violence.

Prestacions en benefici de la comunitat i realització de tasques socioeducatives en justícia juvenil

Els joves als quals se’ls ha imposat una mesura de realització de tasques socioeducatives (RTS) o de prestacions en benefici de la comunitat (PBC) presenten un alt fracàs escolar, majoritàriament amb baix rendiment i abandonament dels estudis en la meitat dels casos. Un de cada tres joves prové d’una família amb algun tipus de problemàtica específica o una economia insuficient. Els resultats indiquen, però, que els joves que realitzen tasques socioeducatives solen acumular més problemàtiques que els de PBC, ja sigui a nivell personal, familiar o social. Quant al perfil penal i criminològic, el 63% dels nois i noies d’aquestes dues mesures té antecedents. La taxa de reincidència de RTS és del 31,1% i la de PBC del 25,2%. Alguns dels factors que els joves reincidents mostren en més proporció són tenir un grup d’iguals dissocial, estar en contacte amb els serveis socials o tenir antecedents. Els reincidents de RTS també presenten més proporció de consum de tòxics, problemes de salut mental, fracàs escolar i una ocupació del temps desestructurada i amb conductes de risc. Comparant aquests resultats amb estudis respecte altres programes i mesures de Justícia juvenil podem concloure que la taxa de reincidència global a Catalunya és del 28,9% i l’específica de Medi obert és del 27,8%.