Projecte de base de dades lexicogràfica per a la LSC (llengua de signes catalana)

Les llengües de signes són llengües naturals, però difereixen de les llengües orals en la forma d’interpretació i de transmissió del llenguatge. Els paràmetres fonològics són diferents i la seva organització també. El projecte de base de dades lexicogràfica presenta una proposta per recollir i descriure els ítems lèxics de la llengua de signes catalana, d’acord amb els paràmetres de la modalitat visual. L’objectiu del treball és que pugui ser una eina de consulta per als usuaris d’aquesta llengua, una eina de recerca sobre els paràmetres que regeixen la LSC i sobre la competència gramatical dels humans, i una font per a l’elaboració de diversos materials lexicogràfics

La "source des signes" existe-t-elle ? Réception des récits de miracle dans l'évangile de Jean.

(Résumé de l'ouvrage) A travers l'étude d'un corpus littéraire, constitué par le quatrième Evangile et les trois épîtres de Jean, il est possible de retracer l'histoire d'une tradition théologique originale et du groupe social qui en fut le porteur, la communauté johannique.

Chlamydia: signes d'appel, diagnostic et traitement [Chlamydia: diagnostic and treatment].

Chlamydia are obligate intracellular bacteria. Three species are considered human pathogens. Chlamydophila pneumoniae is one of the most common agents of atypical community-acquired pneumonia. Chlamydophila psittaci causes psittacosis, a severe zoonotic pneumonia transmitted by birds. Finally, Chlamydia trachomatis is the etiologic agent of trachoma and urogenital infections. The latter are commonly asymptomatic or paucisymptomatic. Thus, they may remain undiagnosed for years, leading to serious late complications such as salpingitis, ectopic pregnancy and infertility. Currently, the diagnosis of chlamydial infections is essentially based on molecular methods. Treatment should use an antibiotic with good intracellular bioavailability such as tetracycline, macrolides and new generation fluoroquinolones.

Traducció automàtica aplicada a les llengües de signes : estat de la qüestió

En aquest treball analitzem l’estat de la qüestió dels sistemes de traducció automàtica per a llengües de signes. Les principals diferències respecte als traductors que treballen exclusivament amb llengües orals es deriven del processament de la llengua de signes, amb les dificultats que comporten l’escassetat de documents escrits i la mancança d’un sistema d’escriptura normalitzat. Com que haurem de treballar amb dades gestuals i visuals, és necessari tenir en compte l’estat dels sistemes de reconeixement i síntesi dels signes de què disposem. També repassarem els sistemes de transcripció i anotació emprats en les llengües de signes, ja que les mancances en la descripció de les dades lingüístiques afectaran el resultat de la traducció. Per últim, analitzarem els diferents projectes que han treballat fins ara en la traducció automàtica de llengües de signes i intentarem establir els paràmetres bàsics per al desenvolupament d'un traductor per a la llengua de signes catalana.

La Cohesió discursiva i l'espai en la llengua de signes catalana

Winston (1995) i Morgan (1999) són els dos estudis pioners que descriuen els mecanismes per a l’establiment de la referència espacial, en l’ASL i la BSL, respectivament. Prenent com a punt de partida els fenòmens descrits per a aquestes llengües, en aquest treball proposem una anàlisi descriptiva dels mecanismes de cohesió en llengua de signes catalana que deriven de la seva modalitat gestovisual. Els elements que aquí descrivim permeten l’enllaç entre les oracions a partir de les característiques articulatòries i perceptuals de la llengua, així com de l’ús de l’espai que envolta i conforma la llengua. Veurem com la realització espacial i la simultaneïtat és una part fonamental de l’estructura de les llengües de signes i una peça fonamental per a la creació de la textura discursiva.

Disseny, les investigacions sobre la comunicació i la proposada teoria dels signes

L'àmbit de formació universitària és idoni per recuperar de forma més modesta i autocrítica les tesis de la semiòtica i les teories de la comunicació en la seva relació amb els processos del disseny.