Representera och bli representerad : Elever med religiös positionering talar om skolans religionskunskapsundervisning

Hur kan lärare på bästa sätt möta elever med religiös positionering i religionskunskapsklassrummet?  Hur kan undervisningen utformas för att ge religiösa traditioner en framställning som elever med religiös positionering kan acceptera, relatera till och kanske också lära nytt av? Den här religionsdidaktiska studien handlar om hur elever som positionerar sig inom muslimsk, kristen, buddhistisk och judisk tradition talar om skolans religionskunskapsundervisning. Studien berör tre teman. För det första undersöks mötet mellan undervisningsinnehåll och elevernas erfarenheter av sin egen religiösa tradition och tro. För det andra riktas uppmärksamheten mot hur eleverna talar om sina erfarenheter av att vara eller att förväntas vara representant för sin egen tradition i undervisningen. Ett tredje tema handlar om hur eleverna beskriver ramar och förutsättningar för religionskunskapsundervisningen. Intervjumaterialet har analyserats med hjälp av kritisk diskursanalys. Resultaten visar bland annat att eleverna har svårt att känna igen och relatera till sin egen tradition i undervisningen. De befarar att undervisningen snarare förstärker än dekonstruerar stereotypa föreställningar om religion och religiöst liv. 

L’ administració local catalana i la seva relació amb el fet religiós

El present treball no pretén aprofundir en la disciplina jurídica del dret eclesiàstic de l’ Estat, ja que en aquest sentit existeixen nombrosos treballs i molt bons que aborden el tema de forma magistral. El principi de llibertat religiosa i de culte que informen el dret eclesiàstic espanyol, atorga als individus i a les col•lectivitats diverses maneres d’ expressar la seva religió, formes que han d’ estar regulades per no topar amb les limitacions que qualsevol dret fonamental es pot trobar, sobretot la llibertat de les altres persones i l’ ordre públic, per això, calia des de les diferents legislacions tant estatal com autonòmica, abordar el tema des d’una òptica objectiva i laica. L’ encarregat de la defensa dels drets i llibertats fonamentals, continguts al títol I de la Constitució espanyola, és el Tribunal Constitucional a través del recurs d’empara, l’ anàlisi d’ algunes sentències d’ aquest Tribunal ens ha acostat a l’ estudi doctrinal dels diferents principis generals i de les seves limitacions. Per altra banda, les administracions més pròximes a la ciutadania són les administracions locals, són elles, a través dels instruments que la llei els hi permet, las qui han d’aplicar el fet religiós en l’ àmbit territorial on despleguen la seva potestat en relació a les matèries pròpies de la seva competència. L'objectiu d'aquest treball, és buscar i relacionar amb quines eines es troben les Entitats Locals, per fer front a la diversitat religiosa i de culte, producte del canvi social que ha generat bàsicament el moviment migratori. La llei, faculta a l’ administració local perquè adopti determinades posicions a través de la seva declaració de voluntat o la seva potestat reglamentaria, dins els límits que la pròpia llei li exigeix. És en aquest marc, on s’ han analitzat els actes administratius, les ordenances i reglaments que poden afectar a la llibertat religiosa o el dret de culte de dues Corporacions locals de la demarcació de Girona. Per últim, fem una reflexió a mode de conclusió, sobre quines actuacions en relació al fet religiós queden sota l’ autonomia local i en quina intensitat una administració local, que no pot imposar més limitacions que les imprescindibles per a preservar els drets fonamentals, pot influir en el fet religiós.

Arabeisk Musik : Beduin- och religiös musik

Digitoitu 30. 12. 2008

Streit um das Minarett. Zusammenleben in der religiös pluralistischen Gesellschaft

Der Bau von Minaretten und die daran sichtbar werdende Präsenz des Islam in Europa lösen Kontroversen aus, die in der Schweiz bis zu einer Volksinitiative zum Verbot von Minaretten geführt haben. Das vorliegende Buch thematisiert erstmals die wichtigsten Aspekte der Kontroverse: Was sind die Motive und die rechtlichen Rahmenbedingungen für den Bau von Minaretten? Warum konnte die Minarett-Initiative zustande kommen und worin besteht ihre Problematik? Wie sind die Argumente der Minarett-Gegner zu bewerten und welche Rolle spielen die Kirchen in der Minarett-Diskussion? Welche Lösungen gibt es für Minarett-Konflikte und welches sind die Regeln für das Zusammenleben in der religiös pluralistischen Gesellschaft? Diese Fragen werden aus juristischer, soziologischer, islamwissenschaftlicher und theologischer Perspektive diskutiert. Das Buch richtet sich sowohl an politisch Interessierte als auch an Fachleute.

Über die Beschneidung : zunächst in religiös-dogmatischer Beziehung

von Samuel Holdheim

Grundlagen und Ziele des religiös-liberalen Judentums

von Joseph Norden

Grundlagen und Ziele des religiös-liberalen Judentums : im Auftrag d. Vereinigung f. d. liberale Judentum in Deutschland verf.

von Joseph Norden

Judenthum und Christenthum : ein Beitrag zur Klärung einer religiös-sozialen Streitfrage

von J. Wiener

Bne-Zion : ein religiös-moralisches Lehrbuch für die Jugend israelitischer Nation

[Hrsg.: Herz Homberg]

Erziehungslehre für Israeliten : eine praktische Anleitung zu einer religiös-sittlichen Erziehung und Unterweisung der Kinder

nach biblischen, talmudischen und pädagogischen Quellen bearb. von Israel Singer