Deconstructing sport history: The postmodern challenge

The crisis in the historical profession today is both conceptual and political, both methodological and practical. To the crises of the decline of great narrative history for the popular audience, the multiculturalist challenge to Eurocentric history, and the loss of faith in grand themes of progress and liberation that provided moral and political guidance through history’s lessons, must be added the crisis created by the implications of literary and rhetorical theory for the very practice of history itself.

Paraula i poètiques del desig. Tres itineraris del subjecte líric postmodern: alteritat, identitat i escriptura al l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercé Marçal i Enric Casasses

La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen l’àmbit de la representació del desig. Sota aquest paraigües teòric i la seva estricta vinculació amb les noves formulacions del subjecte líric postmodern, he proposat un estudi comparatiu entre tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, he investigat i esclarit les variables retòriques (teoria literària ) i ontològiques (discursos filosòfics) que coparticipen en la instal•lació d’un subjecte líric i un quefer poètic postmoderns. Un nou posicionament de la veu lírica que transforma la identitat textural en un procés, en una recerca. Així és que l’alteritat amorosa s’evidencia com el centre de representació i experimentació dels límits del jo líric. A partir de les aproximacions teòriques sobre la representació del desig –que des del postestructuralisme han arribat, mitjançant la crítica literària feminista, fins als nostres dies -, he establert les coordenades metodològiques que justifiquen el triangle comparatiu i m’han permès mostrar com la poesia eròticoamorosa és epicentre de la poesia i la poètica dels tres autors. L’exègesi de les seves obres ha guiat la investigació cap a l’abordatge de les construccions dels “jo” lírics, tot prenent com a centre: a) l’escriptura, obertura cap a l’Altre, b) el subjecte de l’enunciació com a subjecte desitjant, c) les representacions de l’altre/a amorós, d) les retòriques del desig, e) la recerca del plaer textual, i f)moral i poètiques. L’objectiu final ha estat dibuixar un mapa de carreteres per guiar els itineraris de l’escriptura del desig en la nostra poesia i, palesar, a mode de síntesi i d’obertura, com l’obra d’Enric Casasses recull la retòrica de l’alteritat amorosa i funda, des d’ella, la necessitat de la paraula oral i l’acció poètiques.

Daughter of time: the postmodern midwife (Part 1)

This article presents the notion of the postmodern midwife, defining her as one who takes a relativistic stance toward bio-medicine and other knowledge systems, alternative and indigenous, moving fluidly between them to serve the women she attends. She is locally and globally aware, culturally competent, and politically engaged, working with the resources at hand to preserve midwifery in the interests of women. Her informed relativism is most accessible to professional midwives but is also beginning to characterize some savvy traditional midwives in various countries. Thus the concept of the postmodern midwife can serve as a bridge across the ethnic, racial, and status gaps that divide the professional from the traditional midwife, and as an analytical focal point for understanding how the members of each group negotiate their identities and their roles in a changing world.

Daughter of time: the postmodern midwife (Part 2)

Any effort to make sense of the complexities of contemporary midwifery must deal not only with biomedical and governmental power structures but also with the definitions such structures impose upon midwives and the ramifications of these definitions within and across national and cultural borders. The international definition of a midwife requires graduations from a government-recognized educational program. Those who have not are not considered midwives but are labeled traditional birth attendants. Since there are myriad local names for midwives in myriad languages, the impact of this naming at local levels can be hard to assess. But on the global scale, the ramifications of the distinction between midwives who meet the international definition and those who do not have been profound. Those who do are incorporated into the health care system. Those who do not remain outside of it, and suffer multiple forms of discrimination as a result.

The Library: from classic to postmodern

In its long and irregular transition, from traditional library to the electronic book we have seen combining and alternating the hybrid, electronic and most recently the digital libraries. All these concepts which are combining and are conditioning each other, are referring to methods of organization and use of an informational content (which exists or not in an informational structure).