Pensions accounting and value relevance

A Work Project, presented as part of the requirements for the Award of a Masters Degree in Finance from the NOVA – School of Business and Economics

What is the best accounting policy for gains and losses in pensions?

A Work Project, presented as part of the requirements for the Award of a Masters Degree in Finance from the NOVA – School of Business and Economics

Determinants of social security pensions expenditure in Portugal

In most European countries Social Security (SS) systems are characterized as Pay-asyou- go systems. Their sustainability is being challenged with demographic changes, namely population ageing. Portugal’s population is ageing rapidly being one of the countries where this problem is more critical. With the growing debate on this topic several public choice models have been developed so as to explain SS size. In this work project there is an attempt to understand whether these models contribute to better explain Social security expenditure with pensions (SSEP) and to establish the need of finding ways to reduce present commitment with pension expenditure in Portugal.

Some Implications Of Capping The Inflation Indexation Of USS Pensions

On 1 October 2011 the Universities Superannuation Scheme (USS) substantially reduced the pension entitlements of its members. The most onerous of the changes is the cap placed on the indexation of pensions where in the event of high inflation the cap will quickly lower the real value of the pension. This paper quantifies the impact of the inflation cap and high inflation on the real value of the member’s pension and the concomitant impact on the USS and universities.

És sostenible el nostre sistema de pensions?

En el document es discuteix l’afirmació estàndard sobre que el sistema de pensions de jubilació públiques a Espanya –i, per extensió, els sistemes públics europeus- no és financerament viable. Es mostra perquè la pròpia interrogació retòrica que recull el títol és de fet una pregunta mal formulada (oblida coses essencials). I es posa de manifest que un sistema de pensions de jubilació privat –com els dels fons de pensions de les entitats financeres- sols és viable per a una minoria de la població: la de rendes més elevades

Les pensions compensatòries de l'article 84 del Codi de família de Catalunya: proposta per la seva determinació i estudi dels seus efectes pels cònjugues deutor i creditor

El present projecte pretén representar una aproximació complerta a l'estudi de la pensió compensatòria regulada a l'article 84 del Codi de Família. Aquesta aproximació s'ha fet des de dos punts de vista diferents: d'una banda, a través de la definició d'un marc teòric relatiu al context normatiu de la pensió compensatòria, a la seva determinació, pagament i potencial modificació i d'altra banda, un punt de vista més aplicat a través de l'estudi de la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ha interpretat i aplicat l'article 84 del Codi de Família en seu de crisis matrimonials. Els principals resultats d'aquesta recerca fan referència essencialment a incorporar les noves tendències socials, familiars i econòmiques, d'una banda, definir la naturalesa de la pensió compensatòria i de l'altra, determinar la quantitat, modificació i modalitat de pagament de la pensió compensatòria. Des del punt de vista de la naturalesa d'aquesta pensió, aquesta va néixer amb l'objectiu de protegir les dones que principalment eren les que duien a terme el treball domèstic i per tant sortien més perjudicades patrimonialment en els moments de crisi matrimonial. Tot i que avui dia la gran majoria de pensions compensatòries encara són pagades pels marits, cal adaptar la nova realitat social de les dones i per tant de les famílies a la concepció i rol que la pensió compensatòria té en el moments de crisis matrimonials. D'altra banda, el nou rol dels cònjuges en la família i la simetria – encara no completa, però – d'homes i dones al mercat laboral fa que aquest treball de recerca defensi que la determinació, modificació i modalitat de pagament de la pensió compensatòria s'hagi de fer tenint en compte les possibilitats professionals que els cònjuges tenien abans de contraure matrimoni per tal de poder valorar acuradament les decisions que han pres i les possibilitats a les quals han renunciat per tal d'invertir a la vida familiar.

M. Lehmann [Marcel, chef de cabinet du] ministère des pensions : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 57897

M. Lehmann [Marcel, chef de cabinet du ministère des pensions] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 57896

Déclaration du Roy sur les édicts de pacification, des duels, combats et rencontres, défenses à tous... d'entrer en ligues et associations, tant dedans que dehors le Royaume, et à ses officiers et pensionnaires de prendre gages et pensions d'autres que de luy, prohibitions des jurements et blasphèmes. Publié en la Cour de Parlement, le... Roy y séant en son lict de justice, le 2 octobre 1614

[Acte royal. 1614-10-01. Paris]

Opinion de C. Marbot, sur la résolution relative aux pensions des veuves et des enfans des défenseurs de la patrie : séance du 14 fructidor an 6 ([Reprod.]) / [publ. par le] Conseil des Anciens

Collection : Les archives de la Révolution française ; 11.1a.446

An evaluation of the life-cycle effects of minimum pensions on retirement behavior

In this paper we explore the effects of the minimum pension program on welfare andretirement in Spain. This is done with a stylized life-cycle model which provides a convenient analytical characterization of optimal behavior. We use data from the Spanish Social Security to estimate the behavioral parameters of the model and then simulate the changes induced by the minimum pension in aggregate retirement patterns. The impact is substantial: there is threefold increase in retirement at 60 (the age of first entitlement) with respect to the economy without minimum pensions, and total early retirement (before or at 60) is almost 50% larger.

La fi del censal: reducció de l'interès o vaga de pensions? (1750-1861)

La reducció de l'interès del 5 % al 3 % ha estat considerada el principi de la fi dels censals. Però aquest argument no té en compte que la de 1750 va ser només l'última d'una sèrie de reduccions del for de censal, que també es produïren a Anglaterra, França o Castella, i que els primers símptomes de retracció de l'oferta de préstecs censals no apareixerien fins a la darreria del segle XVIII o principi del segle XIX. L¿article proposa una explicació alternativa d¿aquelles reduccions, que ajustaven l'interès a l'alça coetània del valor patrimonial de la terra i la minva de la rendibilitat del seu esmerç, i de la fi del censal a partir de l'impagament de pensions que es desencadenà a les acaballes del segle XVIII, juntament amb la vaga de delmes i rendes de la terra, quan s'havien esgotat, en bona part, les possibilitats d'expansió agrària del segle XVIII.