Effect of temperature on the survival and growth of freshwater prawns Macrobrachium borellii and Palaemonetes argentinus (Crustacea, Palaemonidae)

During the two-month rearing period, the effect of four water temperatures (15°C, 20°C, 25°C and 30°C) on survival rate, number of molts, and growth rate (molt increment and intermolt period) of juvenile Macrobrachium borellii Nobili, 1896 and Palaemonetes argentinus Nobili, 1901 prawns was evaluated in laboratory conditions. The two species showed some similarities in their both survival and growth pattern at different temperatures. The survival rate was highest at 20°C and 25°C, decreasing at the lowest temperature. The number of molts increased at higher temperatures, ranging the intermolt period from 22.2 days to 9.9 days, for M. borellii, and from 20.8 to 9.5 days for P. argentinus, corresponding those values to 15°C and 30°C, respectively. No difference between species was noted in the intermolt period. The size increment by molting increased significantly from 15°C to 25°C, whereas a reduction in the growth of prawns was observed at 30°C. Significant differences among temperatures were found in the slope of regressions between the size increment by molting and the cephalothorax length. M. borellii showed a significantly higher tolerance to elevated temperature and a faster growth (about twice at 25°C) than P. argentinus. These differences could provide M. borellii a competitive advantage for a better adaptation to the dynamic of freshwater environment, especially in areas with anthropogenic impact.

Growth rate of the crab Dissodactylus crinitichelis Moreira, 1901 (Crustacea : Decapoda : Pinnotheroidea) under laboratory conditions

The goal of the present study was to investigate the growth rate of the crab Dissodactylus crinitiehelis, its molt increments, and the duration of the intermolt intervals under laboratory conditions, focusing on differences between sexes and between juvenile and adult phases. Crabs were collected at Flamengo Beach, Ubatuba, São Paulo State, Brazil, by scuba divers. In the laboratory, individuals were maintained in isolation and fed nauplii of Artemia sp. daily. The sex and carapace width of exuviae and dead crabs were recorded. During the juvenile phase, mean growth was 11.8 +/- 2.7% in males and 11.2 +/- 3.6% in females, with their respective intermolt intervals 25.4 +/- 9.2 and 26.4 +/- 8.3 d (mean +/- SD). After reaching morphological sexual maturity, the intermolt intervals increased to 33.4 10.1 d in males and 32.7 +/- 10.4 d in females, and the growth rates of both sexes slowed to 6.4 +/- 1.9% in males and 5.7 +/- 1.6% in females. There was a significant decrease in molt increment and an increase in intermolt intervals associated with the maturation from juveniles to adults, evidencing differential energy allocation during the last phase of ontogeny.

Growth, molt and survival of Palaemonetes argentinus (Decapoda, Caridea) under different light-dark conditions

Growth, survival and molting rate in Palaemonetes argentinus Nobili, 1901 were compared under different light-dark conditions. During 80 days, 150 immatures of both sexes (initial mean weight 0.09±0.002g), from Los Padres lagoon, Mar del Plata, Argentina, were maintained in aquaria at 19±0.4°C under three light conditions: 0:24, 10:14 and 13:11 (L-D). They were fed daily on an artificial diet (45% proteins, 17.2% lipids, 7% water, 7% ash). Good weight increment was obtained with the three treatments, finding a positive linear correlation between mean weight and time (0:24, r=0.97; 10:14, r=0.99; 13:11, r=0.98). There were no significant differences in the percentage increment in mean weight among the treatments (0:24, 19.3%; 10:14, 29.3% and 13:11, 26.5%) (p<0.05). Molting rate was significantly higher at a long-day photoperiod (MR=1.7) than at a short-day (MR=0.6) or continuous dark condition (MR=0.3) (p<0.05). The lowest survival was found in animals maintained under 13:11 L-D conditions (77%), being statistically different of the other two treatments (92% and 89% at 10:14 and 0:24, respectively) (p<0.05). These results suggest that the best growth and survival in P. argentinus result with a 10:14 L-D cycle, and that the growth is less affected by photoperiod than molting rate and survival.

Influence Of Successive Light-activation On Degree Of Conversion And Knoop Hardness Of The First Layered Composite Increment.

To evaluate the influence of light-activation of second, third and fourth increments on degree of conversion (DC) and microhardness (KHN) of the top (T) and bottom (B) surface of the first increment. Forty samples (n = 5) were prepared. In groups 1-4, after each increment light-activation (multiple irradiation), T and B of the first increment were measured in DC and KHN. In groups 5-8, only the first increment was made (single irradiation) and measurements of DC and KHN were taken at 15 min intervals. The light-activation modes were (XL) 500 mW/cm(2) × 38 s (G1/G5); (S) 1000 mW/cm(2) × 19 s (G2/G6), (HP) 1400 mW/cm(2) × 14 s (G3/G7); (PE) 3200 mW/cm(2) × 6 s (G4/G8). Data for DC and KHN were analyzed separately by using PROC MIXED for repeated measures and Tukey-Kramer test (α = 0.05). For KHN, B showed lower values than T. PE resulted in lower values of KHN in B surface. For single and multiple irradiations, T and B of first measurement showed the lowest KHN and the fourth measurement showed the highest, with significant difference between them. For single irradiation, first and second increments presented similar KHN, different from the third and fourth increment, which did not differ between them. For multiple irradiations, the second light-activation resulted in KHN similar to first, third and fourth increments. For DC, except QTH, T presented higher DC than B. The light-activation of successive increments was not able to influence the KHN and DC of the first increment.

Changes in integument structure during the imaginal molt of the honey bee

The changing pattern of developing cuticle and associated epidermis is described during the imaginal molt in the honey bee. Observations began immediately after the pupal molt, and included histological analyses of the integument during apolysis and the subsequent deposition and differentiation of the adult cuticle. Apolysis coincides with a marked increase in the thickness and reorganization of the epidermal layer, reflecting changes in cell structure. The epidermis remains thickened during the period of cuticle deposition, suggesting intense biosynthetic activity, but turns into a very thin layer during cuticle differentiation, clearly indicating that secretory activity for cuticle formation is terminating. The thoracic cuticle differentiates earlier and becomes thicker than the abdominal. The observed changes in integument structure provide insights that permit an improved physiological characterization for staging pupal and pharate adult development.

Tree-ring formation, radial increment periodicity, and phenology of tree species from a seasonal semi-deciduous forest in southeast Brazil

Many tropical tree species produce growth rings in response to seasonal environmental factors that influence the activity of the vascular cambium. We applied the following methods to analyze the annual nature of treering formation of 24 tree species from a seasonal semi-deciduous forest of southeast Brazil: describing wood anatomy and phenology, counting tree rings after cambium markings, and using permanent dendrometer bands. After 7 years of systematic observations and measurements, we found the following: the trees lost their leaves during the dry season and grew new leaves at the end of the same season; trunk increment dynamics corresponded to seasonal changes in precipitation, with higher increment (active period) during the rainy season (October-April) and lower increment (dormant period) during the dry season (May-September); the number of tree rings formed after injuries to the cambium coincided with the number of years since the extraction of the wood samples. As a result of these observations, it was concluded that most study trees formed one growth ring per year. This suggests that tree species from the seasonal semi-deciduous forests of Brazil have an annual cycle of wood formation. Therefore, these trees have potential for use in future studies of tree age and radial growth rates, as well as to infer ecological and regional climatic conditions. These future studies can provide important information for the management and conservation of these endangered forests.

Molt cycle of the natural population of Palaemonetes argentinus (Crustacea, Palaemonidae) from Los Padres Lagoon (Buenos Aires, Argentina)

The molt cycle of the natural population of Palaemonetes argentinus Nobili, 1901 from Los Padres Lagoon, Buenos Aires, Argentina, was studied in relation to age, sex, and environmental factors. A total of 1645 individuals (740 females, 539 males, and 366 juveniles) were collected and analyzed between December 1995 and December 1996. The results indicate that the sex ratio (males:females) remains around 1:1.4 throughout most of the year. The reproductive period extends from September until February (spring and summer), with maximum sexual activity in October and November. Two cohorts originated in the spring and in the summer were differentiated. Ovigerous females arrest their molt cycle during the intermolt period to restart it after oviposition. The duration of the intermolt period does not differ between adults and juveniles. Since the percentage of premolt individuals represents 60% of the total cycle, it was classified as a diecdysic cycle. Within the studied range of water temperatures, the observed variations in the span of the different stages, indicate that this factor does not alter the molt frequency. Like in the rest of decapods, the intermolt duration of P. argentinus is modified by ovarian maturation.

Polarització comarcal de rendes a Catalunya

Sovint parlem de les comarques catalanes en termes de grups més o menys homogenis. Per exemple, les segmenten en riques i pobres, en dinàmiques i estancades, en interiors o costaneres, etc. Apart de l'interès com a instrument de síntesi, el grau de formació de grups cohesionats i distants entre si pot ser un assumpte rellevant en termes de la cohesió territorial. En aquestes circumstàncies, la disponibilitat d'una mesura específica que permeti la quantificació precisa d'aquest fenomen sembla particularment útil. En aquest sentit, la literatura ens ha suggerit diverses mesures de polarització, entre les que s’haurien de destacar els Índexos de Polarització Generalitzada (Esteban, Gradín i Ray (1999)). El principal objecte d'aquest treball consisteix a aplicar aquestes mesures a la distribució comarcal de la renda a Catalunya al llarg del període 1990-2002. El principal resultat obtingut apunta cap a una creixent polarització econòmica de les comarques que, conjuntament amb l'increment observat en les desigualtats, recolzaria una actitud molt més decidida per part de l'administració en el reequilibri del territori.

Sistemes de formació en presseguer: avaluació i resultats econòmics als 10 anys d’implantació

El presseguer es una espècie molt important en la fructicultura de Lleida, en constant increment i sotmesa a forts canvis de mercat en els darrers anys. Aquesta situació ha fet que les decisions que es prenen abans de la plantació com ara la densitat i el sistema de formació siguin encara més importants, ja que condicionen la inversió inicial i la rendibilitat futura. A més a més, en el cas dels sistemes de formació, aquests tenen una forta repercussió en la necessitat de mà d’obra i de maquinaria per les feines normals de cultiu, fet que condiciona o be condicionat pel tipus d’explotació que tenim. Per tant és d’interès analitzar diferents sistemes de formació per treure’n el màxim rendiment econòmic. Una de les tendències més generalitzades en els darrers anys és la reducció del volum total del arbre, utilitzant formes en volum de poca alçada. Els objectius perseguits en aquests sistemes són tenir un baix cost d’inversió i de mà d’obra, podent realitzar la major part de les tasques des de terra, sense renunciar però a una alta producció i qualitat però, sobretot, una millor rendibilitat econòmica. Conscients de la importància que té l’elecció del sistema de formació en l’èxit econòmic de la plantació, l’any 1995 l’IRTA-Estació Experimental de Lleida va començar un assaig de comparació de diferents sistemes de producció en presseguer a la finca de Gimenells. En aquest assaig, i durant 10 anys, s’han controlat els temps de treball en cada una de les feines anuals, així com les produccions, calibres i qualitats obtingudes. Aquesta tasca ens ha permès l’estudi econòmic dels sistemes que s’exposa a continuació.

Estratègies per a l'increment del Russeting en pera Conference

La qualitat del fruit és un concepte multidisciplinari i complex de determinar amb claredat i precisió degut a que intervenen factors lligats a la varietat, al mercat, al consumidor final o factors de seguretat agroalimentària. En el cas de poma Golden, la fruita de primera categoria està definida per criteris com calibre de més de 70 mm i sense russeting, malgrat això hi ha mercats del nord d’Espanya que aprecien més la presencia de russeting. Un altre exemple seria el cas de préssec o nectarina, es considera com a criteri de qualitat la coloració homogènia i vermella-fosca, però al mercat nacional s’aprecien els calibres grans, mentre que certs mercats europeus prefereixen els calibres més petits. En el cas de pera Conference hi ha una sèrie de criteris que la seva importància ve condicionada pel mercat o pel consumidor, com són el calibre, la forma, el color de la pell o el russeting. De tots aquests factors, probablement la presencia de russeting sigui un dels criteris que està més estès en la majoria dels mercats o consumidors que coneixen la pera Conference, la qual cosa implica la necessitat de produir Conference amb russeting. Des del punt de vista comercial el russeting presenta una altre avantatge com es una major rusticitat de la pell, la qual cosa redueix els problemes de manipulació i les pèrdues degudes a l’escaldat que apareix quan la fruita està a l’expositor dels supermercats. El russeting és una alteració de l’epidermis dels fruits, degut a la cicatrització de petites lesions que es produeixen a les primeres etapes de la formació dels fruits. L’aparició s’afavoreix per humitats altes i temperatures baixes durant les primeres setmanes posteriors a la floració. Els anys que no es donen aquestes condicions es fa necessari realitzar tractaments amb productes que afavoreixen l’aparició del russeting. L’objectiu d’aquest estudi es determinar quines son els productes i el calendari d’aplicació més eficaces per afavorir l’aparició de russeting en pera Conference, així com el seu efecte sobre els paràmetres productius.

Dipòsit i caracterització de capes primes orgàniques de P3HT:PCBM per a aplicacions fotovoltaiques

En un món on el ritme de la societat actual ens ha portat a considerar les energies enovables com a prioritat vital i necessària i en el que es preveu que la demanda energètica augmenti un 50% fins al 2030, l'interès en la recerca de materials emiconductors orgànics per aplicacions de captura solar, ha assolit un potencial enorme de cara al futur. Molts són el avantatges que presenten aquest tipus de materials en front als seus homòlegs inorgànics. La facilitat de fabricació, la utilització de materials més econòmics i amb menys impacte ambiental, així com la possibilitat de produir dispositius flexibles, són algunes de les atractives aracterístiques que presenten aquests materials. No obstant, certs inconvenients om les baixes eficiències energètiques dels dispositius, i la inestabilitat ambiental ue es tradueix en un temps de vida molt reduït, fan que encara s'hagi d'invertir sforç per aconseguir que aquests materials puguin ser utilitzats en el camp de la aptura d'energia solar. El material més prometedor fins a data d'avui és el P3HT:PCBM. Es tracta d'un sistema polímer:molècula lleugera, on el P3HT actua com a component donador del sistema i el PCBM actua com a component acceptor. Les propietats optoelectròniques i eficiències energètiques de combinats orgànics P3HT:PCBM epèn en gran mesura de la seva morfologia i microestructura. Paràmetres com la proporció entre els components, el dissolvent utilitzat en la dissolució, així com 'aplicació de determinats tractaments tèrmics afecten de forma crítica a la seva orfologia. Durant el present treball s'han utilitzat diverses tècniques de caracterització per a estudiar determinades propietats que presenten aquest tipus de aterials. Entre les tècniques experimentals utilitzades hi trobem la microscòpia FM, l'espectroscòpia Raman i la conductimetria AFM o current sensing AFM CS-AFM). Els experiments en temps real durant l'escalfament de capes primes 3HT:PCBM, mostren que el P3HT pateix una cristal·lització al voltant dels 140ºC, permetent el reordenament de les molècules i un millor solapament del sorbitals [pi]-[pi]*, que resulta en un increment del transport de forats a través de la fase donadora del material. Paralel·lament, entre els 80-120ºC, el material també presenta determinats canvis tant en el comportament dels enllaços, com en la cristal·linitat del material, provocant una quasi transició de fase que atribuïm a la transició vitrea del material. Per altra banda, experiments amb conductimetria AFM realitzats en sistemes P3HT:HDPE mostren un signicatiu augment en la eva estabilitat ambiental, que es tradueix en un augment del temps de vida, sense una pèrdua considerable en els seus valors de conducció. Tot i la combinació del P3HT amb proporcions de polímers aïllants de fins al 80%, el sistema és capaç de no perdre la capacitat de transport gràcies a la formació de fases i dominis rics en P3HT. El present treball posa de manifest que ens trobem davant d'una tecnologia emergent i que nous estudis i esforços en la recerca d'aquest tipus materials és fonamental per aconseguir nous resultats i posicionar als materials semiconductors orgànics com una alternativa viable en el camp dels dispositus fotovoltaics. Assumint dades procedents de la tecnologia actual utilitzada en aquest tipus de materials, estudis i avaluacions ambientals i econòmiques mostren que petits increments tant en les eficiències com en el temps de vida de dispositius basats en aterials orgànics, posicionarien a aquest material com a alternativa totalment viable en el mercat fotovoltaic d'un futur proper.

Influència del context geològic i hidrogeològic en l'eficiència energètica dels sistemes geotèrmics de molt baixa entalpia

L’elevat consum energètic de les societats actuals, així com la impossibilitat de sostenir-lo a llarg termini implica la cerca de noves fonts d’energia. D’aquesta manera, en el camp de la climatització residencial, l’energia geotèrmica de molt baixa entalpia es posiciona com una alternativa als recursos energètics actuals. Així, els primers metres de subsòl presenten una temperatura adequada per al seu aprofitament calorífic, mitjançant els sistemes geotèrmics de bomba de calor. Si bé a nivell energètic, són sistemes, intrínsecament, molt eficients, el seu rendiment pot patir importants variacions davant dels canvis en les condicions del medi geològic i hidrogeològic. Especialment, els col·lectors de calor verticals, treballen, amb freqüència, en el si de les formacions hidrogeològiques. En aquest sentit, els canvis del nivell hidràulic i de la temperatura de l’aigua de l’aqüífer es manifesten amb variacions de la conductivitat tèrmica equivalent i del flux subterrani d’aigua, que alhora, aquestes, es tradueixen en alteracions del flux subterrani de calor. Davant d’aquest fet, l’avaluació quantitativa de l’efecte d’aquestes fluctuacions que es presenta en aquest treball mostra petites variacions del nivell hidràulic i de la temperatura de l’aigua comporten canvis molt notables en l’eficiència dels sistemes verticals de bomba de calor geotèrmica.

QUALITEL : Qualitat Docent als estudis d'Enginyeria de Telecomunicació

L'objectiu del projecte QUALITEL dut a terme durant el curs 2007/2008 fou millorar l'aprenentatge dels estudiants de primer curs (fase selectiva) d'enginyeria de telecomunicació de l'ETSETB, introduint una nova metodologia docent basada en l'EEES. Es a dir, programació del treball de l'estudiant dins i fora de l'aula, increment de la interacció entre el professors i els seus estudiants mitjançant un sistema de tutories i la utilització d'eines de suport a l'aprenentatge com la utilització del Campus Digital ATENEA. La millora de l'aprenentatge s'hauria de traduir en un augment significatiu del percentatge d'aprovats a la fase selectiva que permetés capgirar la dinàmica de l'ETSETB en els darrers anys que ha sofert una davallada molt important d'estudiants matriculats. Aquesta davallada es va originar per una disminució de la demanda dels nostres estudis, la qual va provocar una baixada de la nota de tall que, a la seva vegada, va comportar un elevat fracàs a la fase selectiva.

Emissió ràdio a baixa freqüència en fenòmens eruptius i en fonts esteses de raigs gamma d'alta i molt alta energia

La tasca investigadora presentada en aquesta memòria s'ha centrat en les fonts galàctiques de raigs gamma de molt alta energia LS I +61 303, HESS J1708-410 i HESS J1858+020. La primera és una binària de raigs gamma molt estudiada, formada per una estrella massiva i un objecte compacte. S'ha proposat un escenari on l'objecte compacte seria un púlsar jove, i la interacció del seu vent amb el vent de l'estrella generaria els raigs gamma. De totes formes, no s'ha detectat polsos procedents d'aquest putatiu púlsar. L'investigador va realitzar observacions en fase a 1280 MHz amb el radiotelescopi GMRT, sense trobar-hi polsos, cosa que implica un estricte límit superior de 0,38 mJy a la densitat mitjana de flux polsat en un putatiu púlsar amb un període major que 2 mil•lisegons en el sistema binari LS I +61 303. Per altra banda, HESS J1708-410 i HESS J1858+020 són dues fonts esteses de raigs gamma de molt alta energia de les quals no es coneix cap contrapart a d'altres longituds d'ona. L'investigador les va observar amb el GMRT, quatre vegades HESS J1708-410 (dues a 610 MHz i dues a 1400 MHz) i dues vegades HESS J1858+020 (una a cada freqüència). En les imatges realitzades amb aquestes dades no hi ha emissió estesa coincident amb les regions d'emissió de raigs gamma. HESS J1858+020 se solapa parcialment amb una font estesa que podria ser un SNR. De confirmar-se la falta de contrapartida ràdio de HESS J1708-410, estaríem parlant d'un accelerador hadrònic extraordinàriament eficient, d'una classe desconeguda fins ara.

Mètodes de visualització i dinàmica de gasos relacionats amb l'escalat de cintes superconductores en planta prepilot

Ara ja fa un segle del descobriment de la superconductivitat. Aquest fenomen quàntic macroscòpic té aplicacions en el camp de la diagnosi mèdica per MRI (Magnetic Resonance Imaging), que permet obtenir imatges internes detallades del cos humà o en aplicacions científiques com el SQUID (Superconducting Quantum Interference Device), amb el que es poden mesurar camps magnètics molt dèbils, amb límits de detecció fins a 10-15 T. Però les aplicacions dels superconductors no es limiten ni molt menys a aquests camps ja que s‟estan fent grans esforços per poder processar cintes superconductores a gran escala per tal de poder aplicar aquest fenomen a cables de conducció elèctrica, motors, generadors, transformadors, etc. Amb això s‟aconseguiria un increment notable de l‟eficiència energètica amb la consegüent disminució de l‟emissió de gasos d‟efecte hivernacle. En aquest projecte, realitzat al grup de Superconductivitat i Nanoestructuració a Gran Escala de l„ICMAB, s‟han fet diversos muntatges experimentals per tal de poder observar i entendre millor el procés de piròlisi d‟una solució precursora de YBCO en forma de capes primes a sobre de diferents substrats. Aquesta etapa és determinant per obtenir en el procés de creixement una capa texturada i d‟ alta densitat de corrent crítica (Jc). Per això s‟ha fet ús d‟un sistema que permet realitzar la piròlisi de forma relativament ràpida mentre s‟enregistra en vídeo l‟evolució de la capa. En totes les mostres pirolitzades s‟ha estudiat la qualitat, textura i morfologia superficial. També s‟ha intentat veure de forma qualitativa el comportament dinàmic dels gasos a dins d‟una cavitat cilíndrica, que és la geometria utilitzada fins ara per créixer cintes superconductores. Finalment s‟han dissenyat diferents tipus de bufadors per tal d‟introduir els gasos de forma transversal i no longitudinal dins del forn tubular durant el tractament tèrmic, fet que dóna lloc a un increment de la superfície superconductora homogènia. El projecte es distribueix en diferents parts. Inicialment es fa una introducció als superconductors d‟alta temperatura així com els mètodes de fabricació actuals de les cintes superconductores. Seguidament s‟expliquen els objectius que pretenem assolir. En un apartat posterior descrivim les tècniques experimentals utilitzades. Seguidament detallem tots els resultats obtinguts junt amb les seves caracteritzacions. Finalment estudiem el impacte ambiental que ha tingut la realització d‟aquest projecte. Detallem el cost del mateix en un pressupost. En tres annexes ampliem alguns subapartats que per manca d‟espai en el text principal no hem pogut desenvolupar.