Effect of irrigation water and processing on the microbial quality of lettuces produced and sold on markets in Dakar (Senegal)

The aim of this survey is to assess the microbiological impact of irrigation water on lettuces produced on two urban agricultural sites and sold on markets; 6 and 7%, respectively, of lettuces coming from the sites of Pikine and Patte d'Oie were Salmonella spp. positive. Lettuces irrigated with shallow groundwater (''Ceanes'' water) were more contaminated (8% at both Pikine and Patte d'Oie sites) compared to those irrigated with wastewater (4% at Pikine) or well water (5% at Patte d'Oie). As for the lettuces in marketplaces, their contamination seems to depend on the type of treatment occurring before sale. Lettuces previously washed in the ``Ceanes'' were more contaminated than those rinsed with tap water at the marketplace. Salmonella spp. have been isolated from all marketplaces. However, the rates of contamination in markets surrounding Patte d'Oie are higher (9 and 11% at Grand Yoff and Dalifort) than those surrounding Pikine (4 and 2% at Zinc and Sham) or Rufisque, the control (2%). Our results confirm that the reuse of wastewater in irrigation is an alternative to animal manure. Its risk of microbial contamination can be significantly reduced by washing the vegetables with tap water before they are sold. Copyright (C) 2010 John Wiley & Sons, Ltd.

Microbial quality of linseed and fibre hemp plants during growing and harvest seasons

Selostus: Pellavan ja kuituhampun mikrobiologinen laatu kasvukauden aikana

Bacterial ecology of tilapia fresh fillets and some factors that can influence their microbial quality

The purpose of research was to investigate the bacterial ecology of tilapia (Oreochromis niloticus) fresh fillets and some factors that can influence its microbial quality. Samples of fish cultivation water (n = 20), tilapia tegument and gut (n = 20) and fresh fillets (n = 20) were collected in an experimental tilapia aquaculture located in the city of Lavras, Minas Gerais, Brazil. Staphylococcus spp., Aeromonas spp., Enterococcus spp. and Enterobacteriaceae were quantified using selective plating. For the enumeration of Pseudomonas spp., the most probable number technique (MPN) was utilized. Bacterial colonies (n = 198) were identified by Gram strain and biochemical tests. Aeromonas spp., Pseudomonas spp., Enterococcus spp. and Enterobacteriaceae were found in the cultivation water (water from a fishpond cultivation), tegument, gut, and fresh fillets. Staphylococcus spp. was not isolated in the cultivation water. Salmonella spp. was not detected. The count variable of 10 to 10³ CFU or MPN.(g or mL)-1. Associated to freshwater tilapia fillet processing, there is a large variety of microorganisms related to foodborne illnesses and fish products deterioration.

Microbial quality of shrimp products of export trade produced from aquacultured shrimp

Bacteriological quality of individually quick frozen (IQF) shrimp products produced from aquacultured tiger shrimp (Penaeus monodon) has been analysed in terms of aerobic plate count (APC), coliforms, Escherichia coli, coagulase-positive staphylococci, Salmonella, and Listeria monocytogenes. Eight hundred forty-six samples of raw, peeled, and deveined tail-on (RPTO), 928 samples of cooked, peeled, and deveined tail-on (CPTO), 295 samples of headless, undeveined shell-on (HLSO), and 141 samples of raw, peeled, and deveined tail-off (RPND) shrimps were analysed for the above bacteriological parameters. Salmonella was isolated in only one sample of raw, peeled tail-on. Serotyping of the strain revealed that it was S. typhimurium. While none of the cooked, peeled tail-on shrimp samples exceeded the aerobic plate count (APC) of 105 colony forming units per gram (cfu/g), 2.5% of raw, peeled, tail-on, 6.4% of raw, peeled tail-off, and 7.5% of headless shell-on shrimp samples exceeded that level. Coliforms were detected in all the products, though at a low level. Prevalence of coliforms was higher in headless shell-on (26%) shrimps followed by raw, peeled, and deveined tail-off (19%), raw, peeled tail-on (10%), and cooked, peeled tail-on (3.8%) shrimps. While none of the cooked, peeled tail-on shrimp samples were positive for coagulase-positive staphylococci and E. coli, 0.6–1.3% of the raw, peeled tail-on were positive for staphylococci and E. coli, respectively. Prevalence of staphylococci was highest in raw, peeled tail-off (5%) shrimps and the highest prevalence of E. coli (4.8%) was noticed in headless shell-on shrimps. L. monocytogenes was not detected in any of the cooked, peeled tail-on shrimps. Overall results revealed that the plant under investigation had exerted good process control in order to maintain superior bacteriological quality of their products

Electron beam irradiation of Matricaria chamomilla L. for microbial decontamination

Wild chamomile (Matricaria chamomilla L.) is one of the most popular herbal materials with both internal and external use to cure different health disturbances. As a consequence of its origin, chamomile could carry various microbial contaminants which offer different hazards to the final consumer. Reduction of the microbial load to the in force regulation limits represents an important phase in the technological process of vegetal materials, and the electron beam treatment might be an efficient alternative to the classical methods of hygienic quality assurance. The purpose of the study was to analyze the potential application of the electron beam treatment in order to assure the microbial safety of the wild chamomile. Samples of chamomile dry inflorescences were treated in electron beam (e-beam) of 6 MeV mean energy, at room temperature and ambient pressure. Some loss of the chemical compounds with bioactive role could be noticed, but the number of microorganisms decreased as a function on the absorbed dose. Consequently, the microbial quality of studied vegetal material inflorescences was improved by e-beam. irradiation. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Assessment of high hydrostatic pressure and starter culture on the quality properties of low-acid fermented sausages

The addition of starter culture and high pressure processing after ripening improved the microbial quality of low-acid fermented sausages (fuet and chorizo). The use of Lactobacillus sakei CTC6626 and Staphylococcus xylosus CTC6013 as starter culture significantly reduced Enterobacteriaceae and Enterococcus levels in the finished sausages. Moreover, the addition of starter culture produced sausages of similar quality to traditional low-acid fermented sausages. Slightly lower pH values and higher cohesiveness were obtained for both fuet and chorizo with starter culture. Sensory analysis showed no differences between lots of chorizo whereas starter fuet was more acid and gummy. High pressure induced an additional reduction of Enterobacteriaceae in non-starter sausages. An increase of textural properties was observed after pressurization. No other differences were observed between non-treated and pressurized sausages.

Partial substitution of nitrite by chitosan and the effect on the quality properties of pork sausages

The aim of the study was to evaluate the influence of partial nitrite replacement by chitosan on the quality of Ham Visking (a type of pork sausages). Five Ham Visking formulations were elaborated modifying the sodium nitrite (0.011; 0.016 or 0.0212%) and chitosan concentrations (0.25 or 0.5%) in the products. Sausages were stored at 4 ºC and physicochemical, microbiological, and sensorial evaluations were performed in order to estimate their shelf life. Chitosan can be used in pork sausages without affecting ensory attributes such as color although the panelists detected textural differences among the samples with chitosan, which suggests that there is some influence of deacetylation degree of chitosan on the textural behavior of sausages which still needed to be explained for a successful application of chitosan in meat products. The reduction of residual sodium nitrite did not affect the color and flavor of such products, but the use of chitosan increasedsignificantly the shelf life of sausages.

lncidence of enterotoxigenic Staphylococcus aureus in relation to the microbial safety of seafood

A detailed study was made on the microbial quality, with special reference to food safety, of the fish and fishery products in the retail trade in Cochin and around. Also, farmed molluscan shellfishes like mussels and oysters were investigated for the microbial quality including the presence of pathogenic bacteria. Special stress has been given to monitor the incidence of coagulase positive as well as coagulase negative Staphylococcus in these products and their relative incidence have been recorded.In the next part, the investigation was centered mainly on toxigenic S.aureus. This is because among the Gram positive toxigenic bacteria, the Saureus with potential to produce thermostable enterotoxins are more relavent in food safety conceming seafoods in comparison with the Gram-negative pathogens like Salmonella and V.cholerae.The incidence, toxigenic potential and conditions of toxin production by S.aureus have been investigated in detail. An attempt has also been made to relate the toxigenisis with the presence of the concerned toxigenic genes in the genomes of S. aureus strains.

Effect of Delayed Icing on the Microbiological Quality of Hilsa Toli

Effect of delayed icing on the microbial quality and shelf-life of Hilsa toll was studied . Fish iced in rigor condition had a shelf-life of 11 days irrespective of the state of rigor . Fish procured from the landing centre had a shelf-life of only 8 days . It showed the presence of coagulase positive staphylococci, faecal streptococci and E. coli. Total bacterial count was low in all the samples and it increased after spoilage

Microbiological quality and safety of minimally processed fruits in the marketplace of southern Portugal

The availability of fresh-cut fruit (FCF) in the marketplace has been increasing in Portugal, although reports of its microbial quality are not known. Due to the growing concerns of these commodities over their microbial safety, the objectives of this work were to study the microbiological quality and prevalence of Salmonella and Listeria monocytogenes on fresh-cut fruits sold in southern Portugal. A study to examine the changes in pH and microbial counts, before and after the expiration dates, was also made. A total of 160 samples was purchased in the local grocery stores between September 2011 and August 2014, before their sell-by date. These samples were assayed for aerobic mesophilic (AM) and psychrotrophic (AP) microorganisms, yeasts and molds (YM), lactic-acid bacteria (LAB), coliforms (TC), Escherichia coli and coagulase positive staphylococci as well as L. monocytogenes and Salmonella. The microbiological counts ranged from 3.0-9.2 lg cfu/g (AM); 2.2–10.7 lg cfu/g (AP); 2.3–10.4 lg cfu/g (YM); 1.9–9.0 lg cfu/g (LAB) and less than 1–9.1 lg cfu/g (TC). The melons and watermelon presented the highest levels of the microbial quality parameters studied. However, no E. coli, staphylococci, Salmonella and L. monocytogenes were detected in any of the samples. After the sell-by date, an increase of the AM, AP, LAB and YM values was observed in all fruits. Conversely, the differences found in TC counts before and after the best-before date had no statistical significance. A decrease in pH was observed in all fruits except pineapple whose pH slightly increased after 14 days of storage. The results highlight the importance of preventing contamination and cross contamination, selecting adequate decontamination technologies and maintaining a strict temperature control during processing, distribution and selling of FCF.

Caracterització i revaloració de la fracció plasmàtica de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La tesi s'ha estructurat en tres apartats que, en conjunt, han de permetre determinar les possibilitats d'aprofitament dins la mateixa indústria alimentària de la fracció plasmàtica de la sang de porc generada per escorxadors que utilitzen sistemes oberts de recollida higiènica. 1. En la primera part s'analitza la composició de la sang higiènica que s'està recollint actualment i s'estudien les característiques tant físico-químiques com microbiològiques que determinen la seva qualitat. La caracterització s'ha realitzat amb sang recollida en diferents escorxadors industrials de les comarques de Girona i s'ha centrat principalment en l'estudi de la contaminació microbiològica i el nivell d'hemòlisi de la sang. S'ha fet un disseny experimental que ha permès alhora valorar l'efecte d'alguns factors sobre la qualitat de la sang: possibles diferències relacionades amb (1) la climatologia del període de l'any en el qual es fa la recollida, (2) particularitats dels escorxadors (grandària, sistemes de dessagnat, tipus, dosi i sistema de dosificació de l'anticoagulant, condicions de processament, maneig i emmagatzematge després de la recollida, etc.). Els resultats obtinguts ens permeten constatar que, en les condicions actuals, la sang que s'està recollint en els escorxadors estudiats no es pot considerar adequada per a una matèria primera de productes destinats a alimentació humana. La major part de la microbiota contaminant s'adquireix en el propi sagnador. S'ha constatat que el sistema de dessagnat en posició horitzontal podria ser una mesura útil per minimitzar la contaminació d'origen fecal o provinent de la pell de l'animal sacrificat i que la separació immediata de les fraccions en el propi escorxador també pot contribuir a reduir la contaminació. Així doncs, en el benentès que l'efectivitat pot obtenir-se del conjunt de mesures preses, més que de l'aplicació d'una sola d'elles, es suggereix la introducció d'una sèrie d'actuacions que potser permetrien reduir els nivells de contaminació que s'obtenen actualment. El tractament mecànic de la sang, el sistema d'addició d'anticoagulant, el volum i concentració de la solució anticoagulant afegida i el període d'emmagatzematge són els factors responsables de l'hemòlisi; mentre que nivells elevats de contaminació microbiològica i el tipus d'anticoagulant utilitzat deterrminen la velocitat d'increment de l'hemòlisi de sang refrigerada. S'ha constatat que quan la sang no pot ser processada immediatament i s'ha d'emmagatzemar en refrigeració és millor utilitzar citrat sòdic enlloc de polifosfat com a anticoagulant ja que l'increment d'hemòlisi es dóna més lentament. 2. El segon apartat s'ha centrat en la fracció plasmàtica de la sang. S'ha utilitzat la deshidratació per atomització com a tecnologia de conservació del plasma i s'ha fet una caracterització del producte en pols resultant des del punt de vista de composició i qualitat. A més de la contaminació microbiològica, que determina la qualitat higiènico-sanitària del producte, s'ha realitzat un estudi de les propietats funcionals que podrien fer del plasma un producte útil en la formulació d'aliments (capacitat escumant, emulsionant, gelificant). S'ha fet especial incidència en (1) determinar l'efecte del procés tecnològic de deshidratació sobre la funcionalitat del producte i (2) estudiar l'estabilitat del plasma deshidratat durant el període d'emmagatzematge. En les condicions de deshidratació per atomització aplicades no es provoca desnaturalització de la fracció proteica i s'obté un producte suficientment deshidratat, amb una aw<0,4 per permetre suposar una bona estabilitat. Algunes mostres de plasma deshidratat analitzades presenten nivells detectables de determinats residus (sulfonamides i corticosteroides). La qualitat microbiològica del producte en pols reflecteix l'elevada contaminació que contenia la matèria primera utilitzada, tot i que la deshidratació per atomització ha comportat la reducció en una unitat logarítmica de la càrrega contaminant. Els recomptes generals de microorganismes són encara preocupants i més tenint en compte que s'ha evidenciat la presència de toxines estafilocòciques en algunes mostres. L'avaluació de les propietats funcionals del producte deshidratat en relació a les que presentava el plasma líquid ens ha permès comprovar que: (1) El procés de deshidratació no ha afectat la solubilitat de les proteïnes. Això, junt amb el fet que no s'obtinguin diferències significatives en l'anàlisi calorimètrica de mostres líquides o deshidratades, permet concloure que el procés no provoca desnaturalització proteica. (2) No s'observen efectes negatius del procés tecnològic sobre la capacitat escumant ni en l'activitat emulsionant de les proteïnes plasmàtiques, dues propietats funcionals que possibiliten l'aplicació del plasma amb aquestes finalitats en l'elaboració d'alguns aliments. (3) La deshidratació tampoc perjudica de manera important les característiques dels gels que s'obtenen per escalfament, ja que els gels obtinguts a partir del plasma líquid i del plasma deshidratat presenten la mateixa capacitat de retenció d'aigua i no s'observen diferències en la microestructura de la xarxa proteica d'ambdós tipus de gel. Tanmateix, els que s'obtenen a partir del producte en pols mostren una menor resistència a la penetració. L'estudi d'estabilitat ens ha permès comprovar que la mostra de plasma deshidratat per atomització perd algunes de les seves propietats funcionals (facilitat de rehidratació, capacitat de retenció d'aigua i fermesa dels gels) si s'emmagatzema a temperatura ambient, mentre que aquestes característiques es mantenen un mínim de sis mesos quan el producte en pols es conserva a temperatura de refrigeració. 3. En l'última part, tenint en compte les conclusions derivades dels resultats dels apartats anteriors, s'han assajat tres possibles sistemes de reducció de la contaminació aplicables a la fracció plasmàtica com a pas previ a la deshidratació, per tal de millorar les característiques de qualitat microbiològica i les perspectives d'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. S'ha determinat l'eficàcia, i l'efecte sobre les propietats del plasma deshidratat, que poden tenir tractaments d'higienització basats en la centrifugació, la microfiltració tangencial i l'aplicació d'altes pressions. Els tractaments de bactofugació aplicats permeten reduir entre el 96 i el 98% la contaminació microbiana del plasma. Aquesta reducció s'aconsegueix tant amb un sistema discontinu com amb un sistema continu treballant a una velocitat de 12 L/h, fet que permetria adaptar el tractament de bactofugació a un procés de producció industrial. Un sistema combinat de bactofugació en continu i microfiltració tangencial permet incrementar l'eficàcia fins a un 99,9 % de reducció. Cal tenir present, però, que aquest tractament provoca també una disminució de l'extracte sec que afecta negativament les propietats funcionals del plasma líquid. Malgrat suposar una pèrdua pel que fa al rendiment, aquest efecte negatiu sobre la funcionalitat no suposaria cap inconvenient si s'utilitzés la deshidratació com a tecnologia de conservació del plasma, ja que es podria corregir l'extracte sec durant la reconstitució del producte. Caldria avaluar si la millora en la qualitat higiènico-sanitària del producte compensa o no les pèrdues que suposa aquest sistema d'higienització combinat. Amb relació als tractaments d'alta pressió, de totes les condicions de tractament assajades, les pressions de fins 450 MPa permeten obtenir plasma sense modificacions importants que impedeixin la seva deshidratació per atomització. Així doncs, les condicions de procés que s'han aplicat són pressuritzacions a 450 MPa de 15 minuts de durada. La temperatura de tractament que s'ha mostrat més eficaç en la reducció dels recomptes de microorganismes ha estat de 40ºC. Els tractaments a aquesta temperatura permeten assolir reduccions del 99,97% i disminuir en un 80% la capacitat de creixement dels microorganismes supervivents a la pressurització en relació a la que presentava la població contaminant del plasma abans del tractament. L'estudi de l'efecte d'aquest tractament (450 MPa, 15 min i 40ºC) sobre les propietats funcionals del plasma ha permès observar que la pressurització comporta una disminució en la solubilitat del producte però una millora en les propietats de superfície -estabilitat de l'escuma i activitat emulsionant- i un increment de la capacitat de retenció d'aigua i de la duresa dels gels obtinguts per escalfament. Calen més estudis per confirmar i caracteritzar aquesta millora en la funcionalitat, així com per establir si el tractament de pressurització afecta també l'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. De totes les tecnologies d'higienització assajades, l'alta pressió és la que permet obtenir millors resultats en el sentit de poder garantir un producte de bona qualitat microbiològica i segur, des del punt de vista sanitari i tecnològic, per a la seva utilització com a ingredient alimentari.

Estudio de las comunidades microbianas de embutidos fermentados ligeramente acidificados mediante técnicas moleculares. Estandarización, seguridad y mejora tecnológica.

Los embutidos fermentados ligeramente acidificados son un grupo de productos tradicionales mediterráneos, caracterizados por un pH superior a 5,3. Para un control eficiente de la seguridad microbiológica de los embutidos se necesitan técnicas rápidas para la identificación y recuento de los microorganismos patógenos a estudiar. En el presente trabajo, se desarrolló una técnica para la enumeración de L. monocytogenes que combinó el método del número más probable y la identificación mediante PCR específica. Para la detección de Salmonella spp. y L. monocytogenes se desarrolló un sistema de PCR-multiplex que permitió la identificación de ambos patógenos de forma simultánea en una sola reacción. El estudio de la calidad microbiológica de los embutidos fermentados ligeramente acidificados se completó con la caracterización de las comunidades microbianas más importantes en estos productos. Se identificaron a nivel de especie los aislados de bacterias del ácido láctico (BAL), de enterococos y de cocos gram-positivos catalasa-positivos (CGC+). Posteriormente se realizó una tipificación molecular de los mismos mediante RAPD y análisis del perfil plasmídico y se estudiaron las principales características de interés higiénico-sanitario y tecnológico de las cepas. Mediante PCR se identificó Lactobacillus sakei como la especie predominante (74%), seguida por Lactobacillus curvatus (21,2%). La actividad aminoácido-descarboxilasa se asoció a la especie L. curvatus (el 66% de los aislados presentaron esta actividad). La identificación de los enterococos se realizó mediante PCR-multiplex y por secuenciación del gen sodA. Enterococcus faecium fue la especie de enterococos predominante (51,9%) seguida por Enterococcus faecalis (14,2%). Todas las cepas de E. faecalis presentaron genes asociados a factores de virulencia. E. faecalis presentó mayor resistencia a antibióticos que el resto de las especies de enterococos estudiadas. Tan sólo una cepa de E. faecium presentó el genotipo vanA (que confiere resistencia de alto nivel a la vancomicina). La identificación de los aislados de CGC+ (mediante PCR específica y amplificación de la región intergénica 16S-23S ARNr) demostró que Staphylococcus xylosus es la especie predominante en los embutidos fermentados ligeramente acidificados (80,8%). La amina biógena más común en los CGC+ fue la feniletilamina, producida por un 10,8% de aislados. Un pequeño porcentaje de aislados fueron mecA+ (4,6%), presentando además resistencia a múltiples antibióticos. El potencial enterotoxigénico de las cepas de CGC+ fue muy reducido (3,3% de los aislados), detectándose únicamente el gen entC. El estudio pormenorizado de las comunidades bacterianas de interés permitió la selección de 2 cepas de L. sakei y 2 cepas de S. xylosus con características tecnológicas e higiénico-sanitarias óptimas. Para evaluar su efectividad como cultivos iniciadores se elaboraron dos tipos de embutidos ligeramente ácidos, chorizo y fuet, inoculados con microorganismos patógenos (Salmonella spp., L. monocytogenes y S. aureus). El uso de cultivos iniciadores permitió el control de L. monocytogenes, Enterobacteriaceae y Enterococcus así como del contenido en aminas biógenas. Los recuentos de Salmonella spp. disminuyeron de forma significante durante la maduración de los embutidos, independientemente del uso de cultivos iniciadores. El uso del tratamiento de alta presión (400 MPa) en los embutidos madurados consiguió la ausencia de Salmonella spp. en los lotes tratados.

Ionic calcium and pH as predictors of stability of milk to UHT processing

This paper describes the use of pH and calcium ion electrodes for investigating factors affecting the heat stability of UHT milk with added calcium chloride. Calcium chloride was added to raw milk to manipulate ionic calcium and pH to within the range that may be typically encountered in raw milk of different compositions and microbial quality. Addition of only 5 mM calcium chloride was sufficient to induce considerable changes in pH, ionic calcium and ethanol stability and alter its stability to UHT treatment. There was a strong relationship between pH decrease and increase in ionic calcium when pH was reduced, whether by addition of calcium chloride or by acidification. Calcium chloride addition was found to increase sediment formation in UHT treated milk. However, sediment could be reduced by addition of stabilizers. Those most effective were ones which decreased ionic calcium and increased pH, such as trisodium citrate and disodium hydrogen phosphate. Sediment formation following UHT treatment was only slight for milk samples whose ethanol stability was greater than 80%.

Avaliação da eficiência da desinfecção de teteiras e dos tetos no processo de ordenha mecânica de vacas

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Análise Microbiológica de Embalagens para o Acondicionamento de Medicamentos e Cosméticos

Microbiological Control of Packaging Materials for Medicines and Cosmetics. Several consumers and official agencies, associated with the necessity of more efficient, safety and good microbiological quality packaging materials, conducted to the challenge of having packages which assure both the integrity of products and consumer's health. However, the packaging material can be an important source of microorganisms when does not fulfill the microbiological quality requirements. The objective of this work was to study the microbiological quality of different types of packaging materials for medicines and cosmetics. The microbial quality studies were conducted by analyzing representative samples by bioassay. The packing materials were analyzed for microbiological quality to verify presence of viable microorganisms. They showed the analyzed packaging materials for medicines are in agreement with RDC # 481 on 23/9/1999 of ANVISA. However, the packages to store cosmetic material are not fulfilling this RDC. The microbiological quality control of packing materials has fundamental importance for public health.