IMAGINACIÓN Y EXPERIENCIAS SOBRE PAPEL: LA CARTOGRAFÍA MENTAL Y EL ESPACIO GEOGRÁFICO

Con base en los ejemplos de representaciones mentales del espacio geográfico a diferentes escalas, elaborados por estudiantes de varias carreras de la Universidad de Costa Rica (UCR), se realizó el presente análisis.   Si bien  la cartografía mental ha sido clasificada como una técnica cuantitativa dados los análisis factoriales que de ella pueden desprenderse, el análisis que de las representaciones mentales se hace,  es totalmente cualitativo, poniéndose énfasis en  el conocimiento y la forma en que se expresan imágenes y conceptos. Pese a que la cartografía mental posee sus deficiencias, el análisis es valioso en tanto que los mapas mentales del espacio geográfico permiten representar un espacio percibido, pensado.Palabras claves: Cartografía mental, espacio geográfico, geografía del comportamiento, representaciones mentales.Abstract:Based on mental representation of geographic space draws by students from Universidad de Costa Rica (UCR) this study was realized. Even though, mental cartography has been classified as a cuantitative technique due to factorial analysis than can be derived by, the analysis done in this study is totally qualitative, emphasizing in the knowledge and shape that images and concepts are expressed. Although mental cartography has deficiencies, its analysis is valuable in the sense that mental maps of geographic places allow us to represent a percept space.Keywords: Mental cartography, geographic space, behavior geography, mental representations

Os conhecimentos tradicional e científico do Saco do Arraial, estuário da Lagoa do Patos (RS)

Ethno-sciences study the logical behind the traditional population knowledge about environmental process. This case study aims at describing the ethno-knowledge of artisanal fishermen on the hydrodynamics of the estuary around Coreia community (Saco do Arraial), located in Dos Patos Lagoon, in southern Brazil, from an ethnooceangraphic perspective. For this purpose, mental maps, open-ended and in-depth semi-structured interviewing and participative research have been used. As well as scientific knowledge, rains and winds were had main hydrodynamic effort of Saco do Arraial, although astronomic influence in located hydrodynamic has been just a perception of traditional knowledge. Soon, these data have shown another important way to perceive the Patos Lagoon.

Formação de alunos histórica e geograficamente competentes no ensino básico - contributo das imagens e dos mapas mentais

Relatório de investigação apresentado à Escola Superior de Educação de Lisboa para obtenção de grau de mestre em Ensino de 1º e 2º ciclo do Ensino Básico

O Design, a Gestão e a Comunicação da Marca: Caso de estudo spryou

Dissertação apresentada ao Instituto Politécnico de Castelo Branco para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Mestre em Design Gráfico pela Escola Superior de Artes Aplicadas do Instituto Politécnico de Castelo Branco em associação com a Faculdade de Arquitetura da Universidade de Lisboa.

Metodologias facilitadoras da criatividade em design de moda: uma experiência académica

Este artigo descreve a experiência prática de um trabalho realizado em sala de aula, que trata de agregar técnicas facilitadoras do desenvolvimento da criatividade, num processo de criação de moda. O método usado foi adaptado para o design de moda, através da utilização das técnicas de “brainstorming”, “mapas mentais” e “painéis semânticos” conjugados num exercício prático-experimental de criatividade. O objetivo deste estudo consiste em analisar o desempenho criativo dos alunos e as possibilidades resultantes da utilização e adaptação de tais metodologias de criatividade em design de moda.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Mapas mentais: uma proposta de metodologia de design para a sustentabilidade

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Estudo comparativo do uso da terra em unidades de produção familiar no Nordeste Paraense

O contexto histórico de formação territorial do Nordeste Paraense, está relacionado com os diversos períodos de ocupação que a região Amazônica sofreu, desde os primórdios da colonização, passando pelos fluxos migratórios, a partir da década de 1950, até sua configuração atual. O Nordeste Paraense é composto pelas microrregiões do Salgado, Bragantina, Cametá, Guamá e Tomé-Açu, ocupando cerca de 135 mil quilômetros quadrados, ou seja, 10,6% da superfície estadual, englobando 49 municípios, possuindo 1,8 milhão de habitantes, 27% da população estadual. Após quase um século de utilização as áreas de mata virgem fazem parte do passado. O padrão de uso da terra baseia-se no manejo de parcelas de floresta secundária (capoeiras), em rotação com culturas anuais e a implantação de culturas perenes e de pastagens. Neste contexto este trabalho objetivou compreender a dinâmica do uso da terra em unidades de produção familiar, para assim subsidiar alternativas para o planejamento das propriedades. A pesquisa foi realizada em trinta e três unidades, dispostas nos municípios de Bragança (apresenta uma ocupação mais antiga, com diferentes históricos de ocupação e uso da terra, aproximadamente 300 anos), Capitão Poço (representa uma ocupação e uso intermediários, 60 anos) e Garrafão do Norte (com um processo de ocupação mais recente cerca de 20 anos). A metodologia baseou-se na observação direta, na aplicação de questionários, entrevistas semi-estruturadas, registros fotográficos, elaboração de mapas mentais e utilização do Sistema de Informações Geográficas, para construção de mapas temáticos e análise das imagens de satélite. Pode-se observar que o padrão de uso não se diferencia nas três áreas, pois não é o ambiente somente que irá influenciar nas práticas estabelecidas, mas sim a territorialidade de cada agricultor, ou seja, a sua carga cultural que é impressa sobre o território. Constatou-se que a paisagem de uma propriedade será mais ou menos fragmentada em função do número de pessoas que fazem uso dela. A vegetação secundária é um elemento importante nesta dinâmica, pois sua presença ou ausência contribuirá para que uma propriedade seja mais ou menos resiliente as pressões de mercados, ou seja, a existência deste recurso florestal, juntamente com outros sistemas produtivos, permitem que aquela propriedade tenha uma variedade de produtos a serem disponibilizados na esfera da família e para o mercado. Assim é necessário que estratégias de planejamento da propriedade sejam elaboradas, para garantir a sustentabilidade social e ambiental.

Raciocínio geográfico e mapas mentais: a leitura espacial do cotidiano por alunos do Ensino Médio

Pós-graduação em Geografia - FCT

Percalços imagéticos às avessas do alfabetismo: a percepção da paisagem do centro de São Paulo

Pós-graduação em Geografia - IGCE

Representações do município de Rio Claro - SP: uma leitura da cartografia infantil

Pós-graduação em Educação - IBRC

The Sociolinguistics of Hungarian Outside Hungary

This study describes the sociolinguistic situation of the indigenous Hungarian national minorities in Slovakia (c. 600,000), Ukraine (c. 180,000), Romania (c. 2,000,000), Yugoslavia (c. 300,000), Slovenia (c. 8,000) and Austria (c. 6,000). Following the guidelines of Hans Goebl et al, the historical sociolinguistic portrait of each minority is presented from 1920 through to the mid-1990s. Each country's report includes sections on geography and demography, history, politics, economy, culture and religion, language policy and planning, and language use (domains of minority and/or majority language use, proficiency, attitudes, etc.). The team's findings were presented in the form of 374 pages of manuscripts, articles and tables, written in Hungarian and English. The core of the team's research results lies in the results of an empirical survey designed to study the social characteristics of Hungarian-minority bilingualism in the six project countries, and the linguistic similarities and differences between the six contact varieties of Hungarian and Hungarian in Hungary. The respondents were divided by age, education, and settlement group - city vs. village and local majority vs. local minority. The first thing to be observed is that Hungarian is tending to be spoken less to children than to parents and grandparents, a familiar pattern of language shift. In contact varieties of Hungarian, analytic constructions may be used where monolingual Hungarians would use a more synthetic form. Mr Kontra gives as an example the compound tagdij, which in Standard Hungarian means "membership fee" but which is replaced in contact Hungarian by the two-word phrase tagsagi dij. Another similar example concerns the synthetic verb hegedult "played the violin" and the analytic expression hegedun jatszott. The contrast is especially striking between the Hungarians in the northern Slavic countries, who use the synthetic form frequently, and those in the southern Slavic countries, who mainly use the analytic form. Mr. Kontra notes that from a structural point of view, there is no immediate explanation for this, since Slovak or Ukrainian are as likely to cause interference as is Serbian. He postulates instead that the difference may be attributable to some sociohistoric cause, and points out that the Turkish occupation of what is today Voivodina caused a discontinuity of the Hungarian presence in the region, with the result that Hungarians were resettled in the area only two and a half centuries ago. However, the Hungarians in today's Slovakia and Ukraine have lived together with Slavic peoples continuously for over a millennium. It may be, he suggests, that 250 years of interethnic coexistence is less than is needed for such a contact-induced change to run its course. Next Mr. Kontra moved on to what he terms "mental maps and morphology". In Hungarian, the names of cities and villages take the surface case (eg. Budapest-en "in Budapest") whereas some names denoting Hungarian settlements and all names of foreign cities take the interior case (eg. Tihany-ban "in Tihany" and Boston-ban "in Boston). The role of the semantic feature "foreign" in suffix-choice can be illustrated by such minimal pairs as Velence-n "in Velence, a village in Hungary" versus Velence-ben "in Velence [=Venice], a city in Italy", and Pecs-en "in Pecs, a city in Hungary" vs. Becs-ben "in Becs, ie. Vienna". This Hungarian vs. foreign distinction is often interpreted as "belonging to historical (pre-1920) Hungary" vs. "outside historical Hungary". The distinction is also expressed in the dichotomy "home" vs. "abroad'. The 1920 border changes have had an impact on both majority and minority Hungarians' mental maps, the maps which govern the choice of surface vs. interior cases with placenames. As there is a growing divergence between the mental maps of majority and minority Hungarians, so there will be a growing divergence in their use of the placename suffixes. Two placenames were chosen to scratch the surface of this complex problem: Craiova (a city in Oltenia, Romania) and Kosovo (Hungarian Koszovo) an autonomous region in southeast Yugoslavia. The assumption to be tested was that both placenames would be used with the inessive (interior) suffixes categorically by Hungarians in Hungary, but that the superessive suffix (showing "home") would be used near-categorically by Hungarians in Romania and Yugoslavia (Voivodina). Minority Hungarians in countries other than Romania and Yugoslavia would show no difference from majority Hungarians in Hungary. In fact, the data show that, contrary to expectation, there is considerable variation within Hungary. And although Koszovo is used, as expected, with the "home" suffix by 61% of the informants in Yugoslavia, the same suffix is used by an even higher percentage of the subjects in Slovenia. Mr. Kontra's team suggests that one factor playing a role in this might be the continuance of the former Yugoslav mentality in the Hungarians of Slovenia, at least from the geographical point of view. The contact varieties of Hungarian show important grammatical differences from Hungarian in Hungary. One of these concerns the variable use of Null subjects (the inclusion or exclusion of the subject of the verb). When informants were asked to insert either megkertem or megkertem ot - "I asked her" - into a test sentence, 54.9% of the respondents in the Ukraine inserted the second phrase as opposed to only 27.4% in Hungary. Although Mr. Kontra and his team concentrated more on the differences between Contact Hungarian and Standard Hungarian, they also discovered a number of similarities. One such similarity is demonstrable in the distribution of what Mr. Kontra calls an ongoing syntactic merger in Hungarian in Hungary. This change means effectively that two possibilities merge to form a third. For instance, the two sentences Valoszinuleg kulfoldre fognak koltozni and Valoszinu, hogy kulfoldre fognak koltozni merge to form the new construction Valszinuleg, hogy kulfoldre fognak koltozni ("Probably they will move abroad."). When asked to choose "the most natural" of the sentences, one in four chose the new construction, and a chi-square test shows homogeneity in the sample. In other words, this syntactic change is spreading across the entire Hungarian-speaking region in the Carpathian Basin Mr. Kontra believes that politicians, educators, and other interested parties now have reliable and up-to-date information about each Hungarian minority. An awareness of Hungarian as a pluricentric language is being developed which elevates the status of contact varieties of Hungarian used by the minorities, an essential process, he believes, if minority languages are to be maintained.

Introduction XXIX European Seminar in Ethnomusicology: Cultural Mapping and Musical Diversity

«Cultural mapping» has become a central keyword in the UNESCO strategy to protect world cultural and natural heritage. It can be described as a tool to increase the awareness of cultural diversity. As Crawhall (2009) pointed out, cultural mapping was initially considered to represent the «landscapes in two or three dimensions from the perspectives of indigenous and local peoples». It thus transforms the intangible cultural heritage to visible items by establishing profiles of cultures and communities, including music traditions. Cultural mapping is used as a resource for a variety of purposes as broad as peace building, adaptation to climate change, sustainability management, heritage debate and management, but can also become highly useful in the analysis of conflict points. Music plays a significant role in each of these aspects. This year’s symposium invites to highlight, yet also to critically reassess this topic from the following ethnomusicological perspectives: - The method of cultural mapping in ethnomusicology What approaches and research techniques have been used so far to establish musical maps in this context? What kinds of maps have been developed (and, for example, how far do these relate to indigenous mental maps that have only been transmitted orally)? How far do these modern approaches deviate from the earlier cultural mapping approaches of the cultural area approaches that were still evident with Alan P. Merriam and in Alan Lomax` Cantometrics? In how far are the methods of cultural mapping and of ethnomusicological fieldwork different and how can they benefit from each other? - Intangible cultural heritage and musical diversity As the 2003 UNESCO Convention for the Safeguarding of the Intangible Cultural Heritage pointed out in Article 12, each state signing the declaration «shall draw up, in a manner geared to its own situation, one or more inventories of the intangible cultural heritage, present in its territory and monitor these.» This symposium calls for a critical re-assessment of the hitherto established UNESCO intangible cultural heritage lists. The idea is to highlight the sensitive nature and the effects of the various heritage representations. «Heritage» is understood here as a selection from a selection – a small subset of history that relates to a given group of people in a particular place, at a specific time (Dann and Seaton 2001:26). This can include presentations of case studies, yet also a critical re-analysis of the selection process, e.g. who was included – or even excluded (and why)? Who were the decision makers? How can the role of ethnomusicology be described here? Where are the (existent and possible) conflict points (politically, socially, legally, etc.)? What kinds of solution strategies are available to us? How is the issue of diversity – that has been so strongly emphasized in the UNESCO declarations – reflected in the approaches? How might diversity be represented in future approaches? How does the selection process affect musical canonization (and exclusion)? What is the role of archives in this process? - Cultural landscape and music As defined by the World Heritage Committee, cultural landscapes can be understood as a distinct geographical area representing the «combined work of nature and man» (http://whc.unesco.org/en/culturallandscape/). This sub-topic calls for a more detailed – and general – exploration of the exact relation between nature/landscape (and definition of such) and music/sound. How exactly is landscape interrelated with music – and identified (and vice versa)? How is this interrelation being applied and exploited in a (inter-)national context?