Anàlisi, disseny i implementació d'una eina de simulació per a l'estudi de la interoperabilitat mitjançant conversió d'atributs en entorns multi-domini

El present projecte part d’un estudi sobre el tractament de situacions d’emergència, on es considera que una infraestructura de comunicació, sobre aquest tipus d’escenaris, ha d’implementar la interoperabilitat i el control d’accés, entre els diferents elements que hi participen, utilitzant la conversió d’atributs. Per tal de materialitzar aquest estudi s’ha realitzat un anàlisi de les necessitats de l’aplicació i un disseny detallat dels mòduls que el formen. S’ha implementat d’aquesta manera una eina de simulació per entorns multi-domini. Finalment s’han realitzat un conjunt de proves per comprovar la seva fiabilitat respecte l’estudi original.

Interoperabilitat entre repositoris de material docent i recol·lectors de metadades

L'objectiu principal d'aquest projecte és estudiar les mancances en la interoperabilitat entre els repositoris de material docent i els recol·lectors de metadades, així com incloure una proposta d'arquitectura per superar-ho, basada en ontologies per a cada tipus de material docent o mitjançant crosswalks.

Esquema nacional d'interoperabilitat

Enric Espejo, Cap de l'Àrea de Desenvolupament de Projectes del Consorci AOC, l'Administració Oberta de Catalunya, parla de l'esquema nacional d'interoperabilitat des del punt de vista de l'administració autonòmica

Polí­tiques i experiències catalanes en dipòsits col·lectius

L'any 1999, el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) va crear, conjuntament amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), un dipòsit cooperatiu anomenat Tesis Doctorals en Xarxa o TDX per emmagatzemar, en format digital, el text complet de les tesis doctorals llegides a les universitats catalanes i difondre-les arreu del món, en accés obert, tot preservant els drets de propietat intel·lectual dels autors. Aquest servei va iniciar-se l'any 2001 i avui dia està plenament consolidat, no només entre les universitats catalanes sinó també entre algunes universitats espanyoles. Des d'aleshores, s'han creat quatre dipòsits cooperatius més: el Dipòsit de la Recerca de Catalunya o RECERCAT, per a la cerca de publicacions d’investigació; Revistes Catalanes amb Accés Obert o RACO, per a revistes científiques, culturals i erudites catalanes; Patrimoni Digital de Catalunya o PADICAT, per emmagatzemar pàgines web catalanes; i Memòria Digital de Catalunya o MDC, per a col·leccions digitals catalanes de pintures, mapes, pòsters i revistes antigues, entre d'altres. Tots cinc dipòsits cooperatius comparteixen algunes característiques: són d'accés obert, és a dir, s'hi pot accedir gratuïtament des de la Xarxa; la majoria fan servir el protocol d'interoperabilitat Open Archives Initiative Protocol, que facilita la difusió eficaç dels continguts; s'han creat de manera cooperativa per tal que sigui més senzill adoptar procediments comuns i poder compartir els costos de desenvolupament i gestió del dipòsit; permeten donar més visibilitat als documents indexats gràcies als motors de cerca; i afavoreixen les condicions per preservar la informació a llarg termini. En aquest document es presenta la política comuna establerta per als dipòsits cooperatius catalans, es descriuen breument els cinc dipòsits, i es comenten els resultats obtinguts dels sis anys d'experiència des que el primer dipòsit va omençar a funcionar.

Bases de Datos para Intervenciones de Usuarios Técnicos

Aquest document complementa les subtasques 2.4.2, 2.4.3 i 2.4.4 relacionades amb els Informes dels estudis de viabilitat constructiva, els resultats de la intervenció i la validació de la intervenció, proporcionant el nexe lògic entre la caracterització de les tècniques no-destructives i semidestructives realitzat en els documents I2.17 i I.2.18 i les millores de processos que s'aborden d'una forma més sistemàtica en el *SP4, en relació amb el desenvolupament i aplicació de models d'optimització multicriteri. Per a arribar a aquest objectiu i resoldre els problemes de interoperabilitat lligats a diferents bases de dades, ha estat necessari estendre l'Ontologia orientada inicialment en el SP6 per a usuaris amb algun tipus de discapacitat, a usuaris corresponents als tècnics que vagin a desenvolupar les intervencions d'acord amb les tècniques disponibles. Aquesta extensió inclou el diagrama entitat-relació que estén al cas dels tècnics l'esquema conceptual inicialment restringit als usuaris finals (ciutadans eventualment discapacitats). La major dificultat procedeix del caràcter excepcional de moltes de les intervencions realitzades, la qual cosa fa realment difícil l'estandardització dels processos orientats a resoldre el problema de l'accessibilitat al Patrimoni

Diseño de repositorios digitales interoperables

El objetivo de este trabajo es realizar una revisión sobre el estado de la normalización de los diferentes aspectos que hacen factible la interoperabilidad entre repositorios de objetos de aprendizaje.

Una visió general de les infraestructures de recerca a Europa – i recomanacions a LIBER

Les infraestructures de recerca inclouen diferent tipologies, des d’instal·lacions úniques a altres basades en xarxes. Típicament han sorgit de necessitats específiques d’una disciplina o bé multidisciplinàries. Les infraestructures de recerca produeixen, processen o gestionen volums heterogenis d’informació, tant grans com petits. Són les anomenades “fàbriques de dades científiques” del segle XXI. Comprenen diversos tipus de recursos d’informació com publicacions, col·leccions digitalitzades, objectes d’aprenentatge i dades de recerca. Les qüestions clau d'avui dia per a les infraestructures de recerca són el seu coneixement per part dels investigadors, i la seva viabilitat, sostenibilitat i interoperabilitat. El compromís de les biblioteques de recerca amb les infraestructures de recerca ha estat baix. Si bé això podria ser comprensible el 2005, quan les primeres prioritats per les inversions en infraestructures de recerca s’estaven definint, ara representa un gran buit en l'estratègia europea. Iniciatives clau com ESFRI no inclouen cap participació per part de biblioteques de recerca, amb excepció de DARIAH. La participació en projectes finançats per la Unió Europea (a través de LIBER o directament a través d'institucions) es va centrar (amb algunes excepcions) en les àrees de digitalització, patrimoni cultural i publicacions. Les biblioteques de recerca han d'esdevenir actors visibles en les discussions estratègiques sobre les infraestructures de recerca i haurien d’explorar activament la seva participació en les infraestructures de dades d'investigació. Accés Obert, Ciència Oberta (dades), les dades de recerca (infraestructures i gestió) són els catalitzadors per aconseguir que les biblioteques de recerca siguin presents pels investigadors més enllà de les humanitats i les ciències socials. "L'accés obert és global - però la seva aplicació és local '. Aquest és popular lema del projecte OpenAIRE i dóna a les biblioteques de recerca locals un paper important en el context europeu. Les dades de recerca són específiques segons les disciplines, però les polítiques, els fluxos de treball i les normes també s'han d'aplicar a nivell local. La creació d'infraestructures participatives amb la participació d’actors institucionals, nacionals i temàtics ha estat identificat per la Unió Europea com una tasca clau per a la dècada actual. El terme 'participatiu' també es considera d'importància fonamental per a l'estratègia de la política europea, ja que s'adapta molt bé amb la coordinació a nivell nacional i europeu per aconseguir una eficiència de costos i contribueix a evitar la duplicació de treball. Els principals desafiaments per a la construcció d'un ecosistema coherent, finançable i sostenible no es troben en les TIC, sinó més aviat en la gestió, la normativa, l'organització, els aspectes socioculturals, la confiança, i, per descomptat, els costos.

Diseño, implementación y evaluación de un juego basado en puzzles para el aprendizaje de redes de ordenadores

El aprendizaje basado en juegos proporciona a los alumnos una forma de aprender más motivadora y gratificante al estudiante. Los juegos educativos permiten a los estudiantes centrarse completamente en un contenido concreto, resultándoles beneficioso a la hora de profundizar su conocimiento en esa materia. Esta forma de educar puede ayudar a revertir la situación actual de desinterés de los alumnos por las asignaturas del área de las ingenierías de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC). En este sentido, estudios realizados y estadísticas demuestran que las matriculaciones en este sector han disminuido en los últimos años. Teniendo en cuenta estos factores, en este PFC se ha diseñado un juego educativo, basado en puzzles, para aprender conceptos relacionados con las redes de ordenadores, una de las temáticas principales en el campo de las ingenierías TIC. El diseño del juego está fundamentado en un modelo conceptual que define los elementos necesarios para crear juegos basados en puzzles. Por otra parte, en este PFC se hace uso de estándares educativos (en concreto, de la especificación de IMS Learning Design), para la implementación del juego. De este modo, el juego se beneficia de las ventajas derivadas del uso de estándares educativos: definición, compartición y reutilización de objetos de aprendizaje para el diseño, intercambio y la reutilización de estrategias pedagógicas, facilitando la interoperabilidad de los diseños pedagógicos complejos. Además, el juego se ha implementado con tecnología para Android,pudiendo de esta manera ser utilizado en dispositivos móviles que utilicen esta tecnología. Por último, nuestro juego ha sido evaluado por estudiantes de un centro escolar con el fin de analizar los resultados obtenidos a partir de sus opiniones y valoraciones.

Contribución al diseño de GNSS-SDR, un receptor GNSS de código abierto

[ANGLÈS] This project introduces GNSS-SDR, an open source Global Navigation Satellite System software-defined receiver. The lack of reconfigurability of current commercial-of-the-shelf receivers and the advent of new radionavigation signals and systems make software receivers an appealing approach to design new architectures and signal processing algorithms. With the aim of exploring the full potential of this forthcoming scenario with a plurality of new signal structures and frequency bands available for positioning, this paper describes the software architecture design and provides details about its implementation, targeting a multiband, multisystem GNSS receiver. The result is a testbed for GNSS signal processing that allows any kind of customization, including interchangeability of signal sources, signal processing algorithms, interoperability with other systems, output formats, and the offering of interfaces to all the intermediate signals, parameters and variables. The source code release under the GNU General Public License (GPL) secures practical usability, inspection, and continuous improvement by the research community, allowing the discussion based on tangible code and the analysis of results obtained with real signals. The source code is complemented by a development ecosystem, consisting of a website (http://gnss-sdr.org), as well as a revision control system, instructions for users and developers, and communication tools. The project shows in detail the design of the initial blocks of the Signal Processing Plane of the receiver: signal conditioner, the acquisition block and the receiver channel, the project also extends the functionality of the acquisition and tracking modules of the GNSS-SDR receiver to track the new Galileo E1 signals available. Each section provides a theoretical analysis, implementation details of each block and subsequent testing to confirm the calculations with both synthetically generated signals and with real signals from satellites in space.

Cooperació interadministrativa per millorar la gestió dels tributs i de les multes locals a Catalunya

Aquest treball estudia la gestió a Catalunya tant dels tributs de les entitats locals com de les seves multes (sobretot les imposades per infraccions de trànsit), i proposa diverses mesures per millorar-la. Les dades estadístiques posen de relleu que encara hi ha un cert recorregut per incrementar l’eficàcia en la recaptació d’aquests ingressos. Entre els factors que determinen la manca d’eficàcia, destaquen la falta de mitjans materials de molts municipis i el fet que l’ordenament jurídic limiti l’actuació de les administracions locals fora del seu àmbit territorial, una restricció que dificulta en gran mesura les actuacions en fase de recaptació executiva.Tenint en compte aquest context, la cooperació interadministrativa és un dels mecanismes més adients perquè les entitats locals puguin avançar en la millora de la gestió dels seus recursos. Fins ara, aquesta cooperació s’ha concretat principalment a través de convenis de delegació de competències dels ajuntaments a les diputacions i de convenis de col·laboració entre les administracions locals i les administracions central i autonòmica. Aquestes fórmules, com es constata al llarg del treball, s’han anat perfeccionat en els darrers anys i estan donant resultats satisfactoris.Sens perjudici de continuar emprant aquests instruments, el present estudi proposa mesures noves i el reforçament de determinats mecanismes ja existents. Així, per exemple, se suggereix la creació d’un sistema d’indicadors de gestió tributària local que permeti avaluar els resultats que aporten els mecanismes de col·laboració, l’establiment d’un registre de convenis per facilitar-ne el coneixement, o el foment de la interoperabilitat i dels mitjans informàtics en la gestió tributària. En el cas dels impostos de gestió compartida, com ara els que recauen sobre els béns immobles, les activitats econòmiques i els vehicles, s’evidencia que caldria agilitzar la gestió de la informació continguda a les bases de dades estatals del cadastre i del registre de vehicles.

Desarrollo, implementación y publicación de los geoservicios WMS Y WFS del Parc Natural de Collserola

Projecte Final de Màster consistent en la posada en marxa de serveis d'informació geogràfica a través d'Internet seguint els estàndards d'interoperabilitat WMS (Web Map Service) per publicar mapes en format imatge i WFS (Web Features Service) per publicar capes d'entitats geogràfiques amb atributs, dictats pel OGC (Open Geospatial Consorcium). Permeten la interoperabilitat entre Sistemes d'Informació Geogràfica i a través de la World Wide Web. Aquests serveis implementats són accessibles des d'altres sistemes d'informació geogràfica i des d'Internet gràcies a la implementació expressa d'una aplicació web desenvolupada amb recursos Open Source

Experiencias de interoperabilidad entre CRIS y repositorios en Catalunya

Toni Prieto, Técnico IC del Servicio de Bibliotecas y Documentación (SBD) de la UPC, en su presentación 'Experiencias de interoperabilidad entre CRIS y repositorios en Catalunya', describió la integración del repositorio UPCommons y del CRIS DRAC (Descriptor de la Recerca i l'Activitat Acadèmica) de la UPC. El resultado de esta integración es un esquema integrado de archivo CRIS/IR en dos fases, envío y revisión, en el que los metadatos se introducen en DRAC -para posteriormente ser transferidos, validados y enriquecidos si procede- y el archivo de texto completo asociado se realiza en UPCommons. De manera similar funciona la integración de GIR (Gestió Integral de la Recerca, basado en Universitas XXI Investigación) y el repositorio O2 en la UOC, permitiendo la asignación del identificador handle de un ítem en O2 a una referencia en GIR. Ambos sistemas, DRAC en la UPC y GIR en la UOC, están integrados en el Proyecto CVN de generación de CVs normalizados. Se mencionaron asimismo experiencias posteriores de integración CRIS/IR actualmente en curso en la Universitat de Barcelona y en la U Pompeu Fabra, y se mostró el impacto significativo de la estrategia de integración de sistemas sobre el ritmo de incorporación de contenidos a UPCommons.

An Interdomain PKI Model Based on Trust Lists

The penetration of PKI technology in the market is moving slowly due to interoperability concerns. Main causes are not technical but political and social since there is no trust development model that appropriately deals with multidomain PKIs. We propose a new architecture that on one hand considers that trust is not an homogeneous property but tied to a particular relation, and on the other hand, trust management must be performed through specialized entities that can evaluate its risks and threads. The model is based on trust certificate lists that allows users to hold a personalized trust view without having to get involved in technical details. The model dynamically adapts tothe context changes thanks to a new certificate extension, we have called TrustProviderLink (TPL).

Projecte de definició d'un model de gestió de documents electrònics per a l'e-Administració de Catalunya

TFG sobre un projecte de definició d'un model de gestió de documents electrònics, el qual pot ajudar a definir una guia bàsica per a la definició, planificació i execució d'un projecte d'aquestes característiques en el marc de la e-Administració, considerant la dificultat que pot suposar per a determinades administracions, en especial les de menor volum i capacitat, i amb menys infraestructura, adequar un nombre tan elevat de requeriments a la seva realitat de negoci (cultura i processos) i a la seva infraestructura tecnològica, sense oblidar la necessitat de contenir al màxim la despesa.

Mesa redonda sobre el esquema nacional de interoperabilidad

Miguel Ángel Amutio, Jefe de Área de la Dirección General para la Promoción y Desarrollo de la e-Administración del Ministerio de la Presidencia, presenta el esquema nacional de interoperabilidad desde el punto de vista de la administración estatal